BELLATERRA.CAT

http://es.euronews.com/2014/03/26/artur-mas-en-espana-se-niega-que-cataluna-sea-una-nacion/#.UzPuUxQHW5U.twitter

Read Full Post »

Per Iñaki Anasagasti:
Acabo de editar un libro titulado “Jarrones Chinos”. En él cuento la relación que hemos tenido con los presidentes de la democracia española salvo con Arias Navarro. Y del elenco de presidentes (Suarez, Calvo Sotelo, Felipe González, Jose María Aznar y Rodríguez Zapatero) solo salvo a Suarez. Por una razón muy sencilla. Fue valiente y se enfrentó a la nomenclatura de la que procedía. El franquismo puro y duro del que fue su Secretario General del Movimiento. Pero eso no le impidió abordar los problemas y tratar de resolverlos. El resto de presidentes que hemos tenido solo se han dedicado a surfear por encima de ellos. Suarez los enfrentó.
Estamos viviendo momentos de gran hipocresía ante la desaparición de Adolfo Suarez. Los golpes de pecho, encendidos ditirambos hacia un Adolfo Suarez al que conocí íngrimo y solo en el Grupo Mixto con Rodríguez Sahagún sin que ningún banco les prestara un duro para su campaña de alpargata. Y me indigna esa foto mentirosa en la que aparece un Adolfo Suarez enfermo de espaldas al lado de un rey que le pasa el brazo por el hombro. Pura pose de un monarca que no toleró que Suarez, tras las elecciones del 15 de junio de 1977 se sintiera legitimado por las urnas y quisiera volar solo. El rey había sido puesto en su Jefatura por Franco. Suarez estaba ahí, al principio por el
dedazo del monarca, pero después, por el voto popular. Eso le creó la gran enemistad del inquilino de la Zarzuela que se creía con derecho al veto y a la injerencia y fue él, y nadie más que él quien propició la caída de Suarez en enero de 198l. Y Suarez dimitió “para que la democracia no sea un paréntesis”. Desgraciadamente veremos en su funeral a todos aquellos que lo persiguieron, abandonaron e insultaron, darse golpes de pecho en un funeral de estado que será una de las mayores contribuciones al teatro nacional de Valle Inclán.

Y como en Catalunya su financiación es uno de los principales caballos de batalla solo contar una vivencia con el ex presidente.

El año 1980 fue el año del comienzo de la autonomía vasca. Teníamos el coche de la autonomía a punto pero nos faltaba la gasolina de su financiación. Gipuzkoa y Bizkaia habían sido condenadas en 1937 a la pérdida de su Concierto Económico por haber sido “provincias traidoras al Movimiento Nacional”. Álava y Navarra, mantuvieron su pacto foral y nuestros mayores, al inicio de la transición nos pedían y recordaban las tres demandas que debíamos hacer: estatuto de Autonomía, Concierto Económico y el Capitán General de la VI Región militar con sede en Bilbao en lugar de que estuviera en Burgos.

Y aquel año de 1980 fue un año duro. Puesta en marcha de la autonomía vasca con una ETA enloquecida que mató a más de cien personas y, nosotros reivindicando la devolución del Concierto Económico. Y al final Suarez, con García Añoveros, lo devolvió. La explicación nos la dio a Benegas y a mí el propio Suarez en una cena en el Palacio Real: “Solo cuando estuve decidido a dimitir abordé la devolución del Concierto. Las resistencias eran inmensas. Pero lo hice por justicia histórica. Hoy sería imposible lograrlo y hasta de plantearlo”. Lo recuerdo vívidamente. Al poco la UCD desapareció y el 23-F Tejero y Armada daban su golpe militar cuarteleto.

Suarez fue un hombre valiente, no un demagogo del tres al cuarto al que se le va la fuerza por la boca. Hoy los políticos quieren perdurar y mantenerse en el machito. Suarez duró poco, fundamentalmente porque se enfrentó a los poderes fácticos e hizo lo que creyó que tenía que hacer. Hoy, haría falta un Suarez en La Moncloa y no un Rajoy con el discurso de la España Una, Grande y Libre.

He de decir que sinceramente, me da asco esta política española que ensalza a sus hombres solo cuando fallecen y ya no les crean problemas. Y una sugerencia. Cuando le vean al rey en el funeral, piensen que fue unos de los grandes responsables de la caída de Suarez. Se dice que la hipocresía es el homenaje que el vicio concede a la virtud. Pues eso.

Read Full Post »

Read Full Post »

Dret Universal d’Autodeterminació
El dret a la lliure determinació dels Pobles és un dret Universal desenvolupat en textos internacionals fonamentals com són, entre d’altres:

Carta de les Nacions Unides (1945)
Pacte Internacional de drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals (1966)
Ressolució 2625 de l’ONU (1970)
Acta final de la conferència de seguretat i cooperació a Europa, capitol VIII, Helsinki (1975)
Important tenir present el significatiu dictàmen del Tribunal Internacional de Justícia de la Haya (2010) que afirma que la legalitat no pot aturar la legitimitat democràtica i pacífica d’una majoria social.

I precisament és sobre aquest principi i valor de la Democràcia amb majúscula, que ciutadans Escocesos, Flamencs, Bascs, Catalans,…, i demòcrates Europeus en general, ens manifestarem tots junts a Brussel.les el proper 30 de Març.

30 de Març a Brussel.les: la manifestació.
La “International Commission of European Citizens” (ICEC) promou i organitza la manifestació del 30 de Març del 2014 a Brussel.les per mostrar la determinació de la ciutadania Europea en la defensa de la Democràcia i l’exercici dels Drets Universals.

Internacionalitzarem la celebració del referèndum del 9 de Novembre del 2014 sobre la independència de Catalunya.

La reafirmació de l’Europa dels Pobles que no només respecta la diversitat de les diferents nacions europees sinó que l’entén com essencialment definitòria i conseqüentment base dels seus principis i objectius.

Una manifestació la del #30m2014BRU que s’emmarca dins un seguit d’actes organitzats per l’ICEC en que les diferents delegacions Europees faran entrega dels centenars de milers de signatures recollides per tota Europa a favor de l’exercici de l’Autodeterminació. http://www.europeancitizensdecide.eu

Una Europa que com va dir un dels pares de la Unió Europea, Jean Monnet, és: ‘La unió, no dels estats, sinó dels seus Pobles i els seus ciutadans’, una UE que es basa fundacionalment en els valors de la Justícia, la Llibertat, la Igualtat i la Pau.

Per això mateix, i sota l’ampara d’aquest enteniment democràtic de respecte i amistat entre els Pobles afirmem, que el fet que milions de ciutadans Europeus, com per exemple som els Catalans, haguem d’encarar dificultats i inclús amenaces per voler exercir el dret universal d’autodeterminació és un greuge no només pels Catalans sinó que s’ha d’entendre com un greuge contra tots els ciutadans Europeus, també Alemanys, també Finlandesos, etc, perquè és en territori Europeu que aquest dret és vulnerat. Perquè com deia Martin Luther King: ‘La injustícia a qualsevol lloc és una amenaça per la Justicia a tot arreu’.

La Unió Europea, guanyadora del premi Nobel per la Pau, ha signat tots els Tractats Internacionals que defensen els drets universals, com el de l’Autodeterminació, i és per això que, el 30 de Març del 2014 (precisament, a un mes i mig de les eleccions Europees), volem deixar constància de la nostra determinació en la defensa de l’exercici del dret que tenim els ciutadans de nacions Europees, amb una majoria social i/o política a favor, a celebrar un referèndum democràtic i pacífic sobre la Independència del nostre país.

Justícia, Llibertat, Igualtat i Pau són els valors fundacionals de la UE que acollim com nostres, i que reivindiquem com a ciutadans Europeus per a els nostres països.

Ens manifestarem just davant les Institucions Europees, garants formals d’aquests valors i que un mes i mig després ens demanaran el vot i a les que ara nosaltres, els demanem emmarquin en la pràctica allò que defensen en la teoria, per a que realment els ciutadans Europeus puguem sentir-nos representats i implicats.

Unes Institucions Europees que no són Institucions culturals sinó Institucions polítiques i que, per tant, tenen l’obligació, més enllà d’emmarcar els drets que han subscrit i penjar-los en les seves oficioses pareds, de garantir que aquests es compleixen lliurement, sense coercions ni amences. La única oposició que entenem és la possible oposició a la independència de Catalunya però mai reconeixerem la que nega i dificulta el dret dels Catalans a votar democràticament si la volem o no.

Que els Catalans volem majoritàriament la Independència de Catalunya és un fet públic i estés, i també ho és l’encara més gran majoria a favor del referèndum sobre la independència, però tan important com això és explicar i demostrar que aquesta gran majoria ciudadana que volem votar, no farà ni un pas enrere davant eventuals dificultats i oposicions antidemocràtiques.

És per això que convidem a venir a aquells que no volen la independència de Catalunya però sí volen expressar-se democràticament a les urnes sobre aquesta opció política.

En definitiva, aquesta és una manifestació per la Democràcia, per a que tots, tant els del Sí i com els del No, fem campanya, de manera democràtica i pacífica, defensant la nostra opció sobre la Independència de Catalunya.

La ICEC coincideix del tot amb l’enunciat de Vaclav Hàvel que diu que: ‘L’esperança, no és la garantia d’èxit sinó el convenciment de que el que fem és lo correcte i té tot el sentit, sigui quin sigui el resultat’

…perquè el resultat, precisament, és a les nostres mans, no el deixis en les mans d’uns altres, vine a Brussel.les!!

‘It’s about Democracy!’ ICEC, Novembre 2013

Read Full Post »