BELLATERRA.CAT

El Govern de la Generalitat ha aprovat concedir una subvenció a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per finançar el projecte d’obra de ressegellat del dipòsit de residus de Can Planas, a Cerdanyola.

L’ajut es vehicularà a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que concedirà a l’AMB, titular de la instal·lació, un import màxim de 16.800.000 euros. Aquest finançament es destinarà al projecte d’obra de ressegellat i a les actuacions complementàries del dipòsit de residus de Can Planas, de 18 hectàrees de superfície i un volum de 2,45 milions de metres cúbics, situat dins del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola, que té un cost total de més de 21 milions d’euros.

El dipòsit de Can Planas, una antiga argilera reblerta per residus de diversa tipologia, ha estat objecte de reptes ambientals al llarg dels anys, després d’evidenciar-s’hi surgències de lixiviats, contaminació de les aigües subterrànies i emissions de biogàs després d’haver-se clausurat entre els anys 1988 i 1995. Aquestes preocupacions van motivar una sèrie d’actuacions per minimitzar-ne l’impacte, incloent-hi la construcció de barreres hidràuliques i la millora del drenatge.

Des de la Generalitat expliquen que el ressegellat del dipòsit es considera “fonamental per al desenvolupament socioeconòmic de la zona i per garantir la preservació del medi ambient”. Aquesta actuació, juntament amb el tractament de lixiviats i la implementació de barreres hidràuliques, asseguren que “contribuiran a millorar la qualitat de l’aigua del torrent de Can Magrans i de la riera de Sant Cugat, així com dels aqüífers locals”. El projecte de ressegellat s’ajusta als requisits de la normativa actual reguladora de dipòsits i busca recuperar l’espai ocupat pel dipòsit com a zona verda, compatible amb la urbanització prevista dins del PDU, segons afirmen en una nota feta pública. A més, segueixen, “millorarà la connectivitat ecològica entre diferents àrees naturals de la regió, com la serra de Collserola i la serra de Galliners”.

La decisió de concedir aquesta subvenció s’ha pres “després de considerar la singularitat del dipòsit de Can Planas, tant per la seva problemàtica ambiental com per la seva ubicació dins la corona metropolitana”. Així mateix, indiquen que el projecte de ressegellat “ha estat reconegut com una actuació de millora ambiental d’interès general i s’ajusta als criteris d’ús del cànon de residus, per ser una inversió en infraestructures relacionada amb la gestió dels residus”. En el comunicat s’insisteix en què “aquesta iniciativa reflecteix el compromís del Govern amb la preservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible, garantint al mateix temps la salut i el benestar de la ciutadania”.

Font: Ràdio Cerdanyola

Read Full Post »

Bellaterra, 9 de maig de 2024

📍Ferrocarrils instal·larà nous tancaments entre les estacions de Bellaterra i Universitat Autònoma per evitar intrusions d’animals a la zona de vies

📍Aquesta actuació permetrà reforçar la seguretat i impedir possibles
atropellaments d’animals i afectacions al serve

Ferrocarrils realitza estudis periòdicament amb l’objectiu de detectar els trams amb més concentració d’intrusions d’animals a la via.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha licitat avui les obres per instal·lar nous tancaments de via en un tram d’un quilòmetre entre les estacions de Bellaterra i Universitat Autònoma, a la línia Barcelona-Vallès. L’objectiu de l’actuació és impedir el creuament d’animals per les vies i evitar així possibles atropellaments de senglars i afectacions al servei i al material mòbil.

Aquest tram de via, situat en un entorn natural boscós on hi habiten diferents
espècies animals, actualment ja compta amb un tancament però no és suficient
per impedir que animals, com porcs senglars, excavin la part inferior del terreny sota la tanca i accedeixin a la via. Per aquest motiu, Ferrocarrils substituirà els tancaments de via existents per uns de més resistents amb base de formigó. Així, s’instal·laran diferents tipologies de tanques en funció de la seva idoneïtat tenint
en compte la singularitat dels diversos punts d’aquest tram entre les estacions
d’FGC de Bellaterra i Universitat Autònoma.

Els treballs, amb un pressupost de 586.000 euros (abans d’IVA), tindran una durada de 12 mesos i es preveu que comencin l’últim trimestre d’aquest any.

Ferrocarrils realitza estudis periòdicament amb l’objectiu de detectar els trams de les seves línies amb més concentració d’intrusions d’animals a la via i valorar així les actuacions que es poden dur a terme per evitar aquesta problemàtica i reforçar la seguretat a la xarxa. En aquest sentit, l’any passat es van instal·lar nous tancaments amb base de formigó en un tram d’un quilòmetre i mig de via entre les estacions de Piera i Vallbona d’Anoia, a la línia Llobregat-Anoia

Font: FGC

Read Full Post »

Read Full Post »

Bellaterra.Cat comparteix les fotos i vídeos fets en la manifestació de diumenge 5 de maig de 2024, contra el rètol gegant “Cerdanyola del Vallès” instal·lat per l’Ajuntament de Cerdanyola en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament del 12 de maig.

Read Full Post »

“BELLATERRA TÉ IDENTITAT PRÒPIA”

El cost del gegant rètol “Cerdanyola del Vallès” hauria costat uns 32.000 euros

Bellaterra, 5 de maig de 2024

LLUÍS TORRES| Un grup d’unes 60 persones del veïnat de l’Entitat Descentralitzada de Bellaterra s’ha manifestat a les 19h d’avui diumenge dins de la rotonda d’entrada des de Sabadell, al costat del gegant i costòs rètol -d’uns 32.000€ segons han dit-,  instal·lat per l’Ajuntament de Cerdanyola, en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament del 12 de maig. S’ha fet sense cap mena de parlaments, ni oficial ni veïnal. Ha dominat la massiva presència de pancartes i banderes oficials demanan el respecte al veïnat i els sentiments locals de Bellaterra. La manifestació s’ha desconvocat sobre les 20:15 hores.

Entre altres persones del veïnat han assistit Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, Jordi Macarulla,  president de Bellaterra Endavant i portaveu d’aquest partit al Ple de la Junta Veïnal de l’EMD, la vocal Chus Cornellana (BE), també Carles Triginer vocal de Gent per Bellaterra, etc., etc.,

A l’enllaç de sota podeu veure vídeo de la manifestació veïnal 👇

Read Full Post »

LLUÍS TORRES|Quan la pluja és  torrencial com és el cas d’avui dilluns dia 29 d’abril de 2024 a Bellaterra (Vallès Occidental), la gestió dels vessaments superficials, la captació de l’aigua acumulada i el transport cap a la xarxa de clavegueram són fonamentals per evitar inundacions.

Espresas especialitzades ofereixen diferents solucions que poden permetre fins i tot la reutilització de les aigües pluvials, una decisió que hauria de pensar la Diputació, -titular de la carretera BV-1414-, més quan aviat començaran les obres peatonals parcials de la Plaça del Pi (sense pi) de Bellaterra. És la Generalitat qui aportarà els diners per aquesta important reforma que l’EMD ja va sol·licitar l’any 2019, i que haurà d’acabar-se l’estiu del 2025. L’Ajuntament de Cerdanyola, que recauda gairebé 5 M€ anuals del veïnat de Bellaterra, aportarà un molt minsa quantitat econòmica, però més val això que res, després de tants anys sense inversions públiques a Bellaterra.

Els problemes històrics ocasionats per la pluja a Bellaterra solen produir-se a la zona més baixa on és el centre urbà i es troba el comerç, a més l’estació dels FGC. Les pendent dels carrers del poble afavoreix l‟estancament i la capacitat d’evacuació dels col·lectors de la Plaça del Pi es redueix i es converteix en una bassa.

Per garantir que no es produeixen riuades o inundacions, es podrien prendre diferents mesures que passen per construir col·lectors d’aigua pluvial de gran capacitat, disposar de dipòsits pluvials i posar en marxa sistemes de drenatge sostenible.

Bellaterra podria disposar d’infraestructures com a tancs de tempesta que a més de la seva funció hidràulica poden donar un valor afegit en emmagatzemar aigua de pluja.

Aquesta aigua es podria utilitzada per a reg, baldeig de carrers o altres tasques de neteja de la pròpia xarxa de clavegueram de Bellaterra, i com no, perquè els Bombers poguessin utilitzar en cas d’urgència.

Poder reutilitzar les aigües pluvials és una mesura extraordinària per pal·liar l’escassetat natural de recursos hídrics i incrementar la resiliència d’aquest territori nostre davant dels possibles efectes que tindria el canvi climàtic a casa nostra.

Read Full Post »

L’assumpció del projecte de la Institució Lliure d’Ensenyament va ser un dels principals actius de la II República, que commemorem cada any aquest 14 d’abril: la revolució de l’ensenyament, des del respecte (Javier de Lucas)

Francisco Javier de Lucas Martín, més conegut pel nom de ploma Javier de Lucas, (Múrcia, 4 de desembre de 1952) és un filòsof i professor universitari espanyol, catedràtic de filosofia del dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València. Entre 2005 i 2012 va ser director del Col·legi d’Espanya a París a la Ciutat internacional universitària de París
Des de 2019 és senador per València al Senat espanyol, escollit com a independent a les llistes del PSPV-PSOE durant la XIII i XIV legislatura i presideix la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats del Senat.

Arran de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d’abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

Read Full Post »

Bellaterra, primavera de 2024

MANIFEST PRO NOMENCLÀTOR DEMOCRÀTIC A BELLATERRA

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-17099

El nomenclàtor d’un poble no és caprici, sinó declaració d’intencions cíviques i polítiques que Bellaterra.Cat reclama des de fa anys a les administracions públiques de l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola.

Aquestes administracions només fan que mirar cap a l’altra banda per no veure que són posicions polítiques absolutament reprovables en plena democràcia, i gairebé 50 anys després del traspàs del dictador Franco.

No és admissible homenatjar en democràcia càrrecs polítics que van ser designats per règims dictatorials i formen part del nomenclàtor de Bellaterra, al marge de qualsevol procés democràtic.

Els actes d’imposició, que bàsicament daten del període franquista, només es poden respondre amb actes de restitució, amb la recuperació dels noms que van ser descartats amb criteris de limitació de llibertats, però cal una revisió més profunda, perquè no té sentit  que alguns carrers portin noms de persones que ningú sap qui són i també cal aplicar una mirada de gènere per pal·liar la significativa absència de noms de dones al nomenclator (dels 100 carrer de Bellaterra, només 2 tenen nom femení: Verge de Montserrat i Mercè Rodoreda), cosa que demostra una profunda anormalitat.

Després de 24 anys d’EMD, Bellaterra no disposa d’un reglament que estableixi quins són els criteris per anomenar carrers, places o equipaments públics. Segons el conveni vigent, està establert que sigui l’EMD qui proposi a Cerdanyola el canvi de noms del nomenclàtor de Bellaterra.

Aquestes institucions públiques tampoc no estan aplicant la LLEI 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica que obliga a retirar tota referència a l’etapa franquista.  Potser ja comença a ser urgent elaborar aquests criteris, així com establir quins instruments de participació utilitzar per proposar nous noms o per alguns dels que existeixen deixin de comptar amb aquest homenatge, com és per exemple, un tòtem i plaques amb els noms Josep Maria Marcet (alcalde franquista de Sabadell del 1940 al 1960), Baptista Viza, etc.,

Per aquest motiu, des de Bellaterra.Cat estem convençuts que el canvi de nom és un acte obligat de justícia cap a les famílies víctimes del franquisme i de restitució de la memòria històrica, és per això que reclamem urgent el canvi del Nomenclàtor al poble de Bellaterra

Bellaterra.Cat, entitat sense ànim de lucre, creada el 2009, registrada a l’EMD de Bellaterra

Read Full Post »

“Els veïns de Bellaterra són els més adinerats de la ciutat, amb una renda mitjana per persona de 25.799 euros, a diferència de la xifra del conjunt de la vila de Cerdanyola, que és de 13.953 euros”.

Cerdanyola és una ciutat de contrastos entre barris. Al contrari del que passa en molts municipis, el centre de la ciutat no és on hi ha els habitants que acumulen més riquesa. Els veïns de Bellaterra són els més adinerats de la ciutat, amb una renda mitjana per persona de 25.799 euros, a diferència de la xifra del conjunt de la vila, que és de 13.953 euros. Així ho indica l’Atles de Distribució de Renda de les Llars, publicat recentment per l’Institut Nacional d’Estadística.

A l’extrem més baix d’aquesta dada hi ha el barri de Banús-Bonasort, on els seus habitants compten amb una renda de 10.130 euros. Des d’una altra perspectiva, això significa que qui viu a Bellaterra compta amb gairebé 2.150 euros al mes, mentre que a Banús-Bonasort els veïns tenen una mitjana que no arriba als 850 euros mensuals per viure.

L’alt índex de Bellaterra no només destaca respecte de la zona amb menys poder adquisitiu de la ciutat, sinó també en comparació amb la segona més rica. Es tracta del barri residencial de Montflorit, on hi ha una renda per càpita de 19.177 euros anuals, o dit d’una altra forma, poc menys de 1.600 euros al mes.

Aquesta és una diferència històrica, tal com explica el director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès Farré, a Línia Vallès. “Bellaterra era originàriament una urbanització” en la qual es va aconseguir “una parada dels ferrocarrils catalans, fet fonamental en el desenvolupament posterior”, recorda. D’altra banda, la creació de la Universitat Autònoma va contribuir a fer del barri una zona de segones residències per a persones de “posicions econòmiques i socials acomodades”.

En canvi, afirma que al nucli urbà de Cerdanyola l’evolució va ser molt diferent i marcada per “un creixement sostingut i d’alta densitat vinculat a la immigració de població procedent tant de Barcelona com de la resta de l’estat” lligada a l’activitat industrial.

Les dades confirmen que existeix una separació socioeconòmica molt destacada entre Bellaterra i la resta de la ciutat de Cerdanyola

Font|Àlex Suárez, Línia Vallès

Read Full Post »

Bellaterra, 4 d’abril de 2024

En motiu de la celebració del 10è aniversari de Càritas Diocesana de Terrassa, el divendres 19 d’abril a les 20.30h al Monestir de Sant Cugat realitzarem un concert solidari amb la participació de l’Escolania de Montserrat.

Serà un moment d’agermanament entre monestirs a benefici de Càritas, en el qual els assistents podran gaudir de l’Escolania de Montserrat en un entorn únic com és el Monestir de Sant Cugat.

En cas de no poder assistir, tant les persones com les empreses poden fer-se presents en l’acte a través d’una col·laboració a la “fila 0” per tal d’ajudar a les persones més vulnerables.

El concert, obert a totes les persones de la Diòcesi de Terrassa, estarà presidit per Mons. Salvador Cristau, Bisbe de Terrassa i president de Càritas Diocesana de Terrassa, i el Prefecte de l’Escolania.

Més informació sobre com es poden adquirir les entrades i fer una aportació de la “fila 0” a través del web de Càritas Diocesana de Terrassa.

L’acte no es retransmetrà. La responsable de comunicació de Càritas Diocesana de Terrassa, Eulàlia Muntané, atendrà als mitjans de comunicació que estiguin interessats en venir a cobrir l’acte a través del mail emuntane@caritasdiocesanaterrassa.cat. Es pot confirmar assistència fins el 15 d’abril.

Read Full Post »