Les principals organitzacions de consumidors denuncien una ofensiva per part de les empreses “que se salten la normativa” que prohibeix ofertes comercials no consentides
L’OCU alerta que 9 de cada 10 persones segueixen rebent trucades comercials no desitjades (Canva)
Les organitzacions de consumidors Facua i OCU denuncien que la llei que prohibeix des del juny les trucades a particulars sense consentiment, la Llei de Telecomunicacions, no s’està complint. Facua lamenta que la nova normativa no ha servit per acabar amb l’spam telefònic, i assegura que hi ha una ofensiva per part d’aquestes empreses, que “se salten la llei”.
Miguel Àngel Serrano, vicepresident de Facua, assegura que “no són pocs els consumidors que venen a nosaltres perquè no paren de molestar-los amb trucades comercials.”
“S’estan saltant la normativa. Perquè és impossible que l’usuari hagi donat consentiment a tantíssimes trucades comercials de tantíssimes empreses i establiments. Treuen lucre econòmic a base de vulnerar la normativa.”
L’Organització de Consumidors i Usuaris ja va detectar a finals d’any que 9 de cada 10 persones segueixen rebent trucades indesitjades, i el 50% ho quantificaven entre 1 i 5 trucades al mes.
Alguns usuaris ja en comencen a estar tips i es queixen que, en alguns casos, la quantitat de trucades és exagerada, com manifestava fa dues setmanes una tuitaire:
La compravenda de dades entre empreses, una via per saltar-se la llei
Un dels motius que explicarien que seguim rebent ofertes telefòniques sense consentiment, segons l’OCU, és que sovint les empreses acaben traspassant-se les dades entre elles. Esther Lorente, delegada de l’organització a Catalunya, explica com funciona la compravenda de dades personals.
“Es venen les dades entre ells. A vegades, les mateixes comercialitzadores o grans empreses de telefonia deriven els seus serveis a d’altres empreses de telemàrqueting que tenen subcontractades. Els traspassen les dades i aquí ja es perd el control.”
La normativa permet la cessió de dades de clients entre companyies quan l’usuari no s’hi oposa expressament. El cas és que per al consumidor és difícil, per no dir impossible, saber l’abast d’aquests acords i si la trucada és denunciable davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
Les organitzacions de consumidors denuncien la compravenda de dades personals entre empreses de telemàrqueting (Europa Press)
Per aquest motiu, des de l’OCU reclamen més control per part de l’AEPD i que s’auditin les principals empreses que tenen les nostres dades telefòniques per saber a qui les poden acabar cedint.
L’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya confirma aquesta realitat i recorda que la llei estipula que només podem rebre aquestes trucades si hem donat prèviament el consentiment, hem tingut alguna relació contractual amb l’empresa els últims 12 mesos o tenim un interès legítim per contactar-hi.
Convé no abaixar la guàrdia amb la lletra petita
Malgrat tot, també és possible que, sense voler-ho, siguem nosaltres qui acabem donant consentiment a aquestes trucades. Des de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya alerten que a vegades no som conscients que en les nostres sol·licituds d’informació a pàgines web, a l’hora d’emplenar butlletes o en generar un contracte, podem acabar acceptant d’alguna manera rebre informació comercial.
Xavier Urios, cap de l’assessoria jurídica, recomana ser molt curosos quan naveguem per internet i recorda alguns drets dels consumidors per evitar l’spam:
“Quan rebem una trucada comercial, podem manifestar la nostra oposició a rebre’n més en un futur. I l’empresa està obligada a prendre’n nota. A més, no hem d’oblidar que les empreses estan obligades a gravar aquestes converses.”
Finalment, també apunta la possibilitat de denunciar aquesta pràctica davant l’autoritat competent, en aquest cas en matèria de protecció de dades, l’AEPD, la qual “pot imposar les corresponents sancions”.
Les empreses que més truquen: les energètiques i de telecomunicacions
El top cinc d’empreses que truquen per fer ofertes comercials, segons una enquesta interna als usuaris de l’OCU, són del sector de les telecomunicacions i l’energia. Són Vodafone, Iberdrola, Jazztel, Orange i Endesa.
Des de Som Connexió, admeten que han rebut queixes per part dels seus socis i usuaris per un augment de trucades comercials, malgrat l’entrada en vigor de la nova llei. Una solució, segons Carlos Ángel, responsable de Comunicació de Som Connexió, és la llista Robinson, on podem deixar constància que no volem rebre publicitat:
“En el cas de rebre trucades comercials, cal comentar que formem part d’aquesta llista. I a la vegada, també ens permet revocar acceptacions de consentiment que haguem fet anteriorment.”
Des de la cooperativa, també han llançat el projecte Membrana de Dades, una prova pilot on els usuaris es poden apuntar a un llistat d’exclusió de spam. Així, envien la llista a les principals empreses de telemàrqueting per revocar els consentiments vigents. En el cas que les empreses persisteixin, s’interposen denúncies col·lectives.
Amb la reforma de la Plaça del Pi es vol refermar l’espai com centre social i comercial de Bellaterra La zona de color rosa es convertirà en espai per a vianants amb plataforma única
La zona de color rosa es convertirà en espai per a vianants amb plataforma única
Una important ampliació de l’espai per a vianants amb plataforma única, enllaçant les zones comercials del Club Bellaterra i la Farmàcia i suprimint l’accés en cotxe al carrer de Joan Fàbregas és el principal element de la primera fase de la reforma de la plaça del Pi que l’EMD va presentat al veïnat de Bellaterra. L’obra hauria d’estar enllestida a l’estiu de 2025.
L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i l’equip assessor d’aquest projecte van presentat al veïnat de Bellaterra la reforma de la icònica plaça del Pi, centre neuràlgic de la vida social i comercial del barri, un cop desestimat el projecte anterior pels problemes de trànsit que generava. L’objectiu, destaca el president de l’EMD, Josep Maria Riba, és potenciar la cohesió social i afavorir el comerç de Bellaterra. El pressupost, els 98.377 euros de subvenció de la Generalitat a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) i 25.000 més que aportarà l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
L’anterior projecte presentat l’any 2019 per l’ex president de Ramon Andreu (GXB), comportava desviar la carretera BV1414 pel carrer de Joan Fàbregas i Lluís de Ábalo, (per darrera del Club Bellaterra), però l’enllaç entre aquests dos carrers suposava un problema pel pas dels vehicles de grans dimensions, com autobusos o camions, i per això no comptava amb el suport ni de l’Ajuntament ni de la Diputació, titular de la carretera.
Josep Maria Riba explicà que el nou projecte supera aquests obstacles mantenint els criteris inicials. En aquest sentit, el vocal de Mobilitat de l’EMD, Jordi Macarulla, destacava com guanys principals que es prioritza l’ús de l’espai pel vianant amb 500 metres quadrats més de peatonalització i guanyant en seguretat eliminant una zona de conflicte entre vianants i cotxes en la incorporació des de la plaça al carrer de Joan Fàbregas i l’actual aparcament de davant la farmàcia.
La supressió d’aquest accés dels cotxes a Joan Fàbregas permetrà unir en plataforma única d’alçada i el mateix paviment les actuals zones comercials del supermercat i la farmàcia. Macarulla explicà que així s’afavoreix el sector amb una illa comercial que suposa també enllaçar zones d’ús lúdic per al veïnat i els vianants i de terrasses per a l’hostaleria.
Els cotxes accediran a Joan Fabregas des d’una rotonda que es farà al final de la plaça, quan acaba el Club Bellaterra i davant l’Hostal Sant Pancraç, i amb un canvi de sentit que carrer Lluís de Ábalo. Així, es podrà accedir fins a la plaça Maragall, altre dels nuclis centrals de Bellaterra.
Aparcament i carreteraBV-1414
El gestors de l’EMD van destacar que aquesta reforma es fa ampliant aparcament, tant d’estacionament lliure com de zona taronja, mesura amb que es vol duplicar les places actuals d’estacionament regulat amb acord amb l’Ajuntament. Toni Palomo, veí de Bellaterra, arquitecte municipal de Masquefa i un dels professionals del sector que han assessorat el govern de l’EMD, explica també que la reforma suposa resoldre problemes actuals de disseny -com el pas de vianants que aboca a una zona de vehicles com l’aparcament davant la farmàcia-, de manteniment, d’accessibilitat -suprimint barreres arquitectòniques- i de definició, ja que actualment l’alt pas de cotxes fa pensar que no és una plaça ideada per a les persones sinó per als vehicles. A més, indica es farà aparcament per a bicicletes i s’instal·larà un carregador per a vehicles elèctrics, al temps que des del govern indiquen que en properes fases es pensarà com instal·lar algun espai d’esbarjo per a la canalla.
De fet, la reforma presentada és una primera fase que tindria continuïtat posteriorment en una segona etapa amb 600 metres quadrats més de plataforma única en l’actual carretera, a l’espai just davant de l’estació dels FGC; una tercera que continuaria fins al final de l’hostal Sant Pancraç; i una quarta per potenciar el lligam de la plaça del Pi amb la de Maragall -l’espai de l’esquirol on està el centre cívic Bellaterra- a través del carrer de Joan Fàbregas.
El veïnat present es va mostrar d’acord amb el projecte plantejat, però el representant de l’Associació BV-1414 va insistir en la necessitat de solucionar el problema d’alta intensitat de trànsit i velocitat de vehicles de la carretera BV1414, que creuen que s’ha de limitar a 30 km hora.
En aquest sentit, el president de l’EMD apunta que, de manera paral·lela s’avança en les negociacions amb la Diputació de Barcelona, titular de la carretera, perquè abordi fins a 17 actuacions al llarg d’aquest eix viari per pacificar el trànsit i s’insisteix en la necessitat que cedeixi la carretera a l’Ajuntament i que el municipi la cedeixi a l’EMD convertida en carrer. Això, indica Riba, permetria actuar davant els vehicles que l’utilitzen actualment com a drecera cap a la B30.
Des de l’EMD indiquen que, un cop aprovada la modificació, ara s’han de fer les tramitacions administratives corresponents per haver acabat l’obra entre els mesos de juny o juliol de 2025.
LLUÍS TORRES|La Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va presentar ahir al vespre, al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall, el seu projecte de peatonalització parcial de la cèntrica Plaça del Pi i l’entorn.
Presentació del projecte de la Plaça del Pi de Bellaterra al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, el vocal Jordi Macarulla i l’arquitecte Toni Palomo, van apuntar que ni Diputació ni Ajuntament veien amb bons ulls el projecte anterior del 2019 presentat al PUOSC “no tenia recorregut”, raó per la qual han optat per una modificació que mantingui l’objectiu essencial d’estimular l’activitat del comerç i que hi hagi més vida pel vianants, indicant que l’Ajuntament ho complementa amb una inversió de 25.000 euros, més els 98.377 que arriban de la Generalitat de Catalunya a través del PUOSC, però remarca que és urgent fer aquesta obra fins el juliol del 2025, per no perdre la subvenció.
El nou projecte de remodelació de la Plaça del Pi, té l’objectiu d’afavorir la cohesió social i impulsar el comerç a Bellaterra. El projecte s’ha elaborat amb la col·laboració d’un grup de veïns experts en arquitectura i urbanisme.
El nou projecte a la Plaça del Pi inclou el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per a la seva peatonalització parcial.
Nou projecte per la Plaça del Pi 2024-2005 de l’EMD de Bellaterra
La reforma de la plaça del Pi, centre neuràlgic de Bellaterra, va ser un projecte impulsat el mandat passat a l’EMD amb l’objectiu de desviar part del trànsit i afavorir la peatonalització d’aquest espai. La Diputació i Cerdanyola però, van informar desfavorablement per la manca d’espai en la corba entre el carrer Lluís de Ábalo amb el carrer de Joan Fàbregas, especialment per al pas de vehicles pesants.
📍La plataforma veïnal Salvem La Rotonda reclama l’execució de la sentència que fa 5 anys va anul·lar la llicència d’obres i obligava a enderrocar part de la reforma de l’edifici modernista.
La Rotonda, oleo obra del pintor Andújar |LA TAULA
El Tramvia Blau i La Rotonda són dos símbols de Sant Gervasi. Fins i tot confluïen al mateix lloc. Però el popular tramvia fa sis anys que està aparcat a les cotxeres i l’històric edifici modernista en porta gairebé vint immers en un litigi judicial interminable, iniciat quan una plataforma veïnal va portar als tribunals la reforma que en va fer el propietari, l’empresa immobiliària Núñez i Navarro.
Una reforma que va permetre que La Rotonda tornés a tenir vida, convertida en un modern complex d’oficines de 10.000 metres quadrats que funciona a ple rendiment. Però des de fa cinc anys té damunt seu una sentència judicial que va declarar nul·la la llicència d’obres per rehabilitar l’edifici i el planejament urbanístic que la sustentava.
Part de l’ampliació de l’edifici modernista que en va fer Núñez i Navarro on es pot veure la 6à planta il·legal
El jutge va considerar que vulnerava el Pla especial de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat.
Segons la sentència, la reforma no respectava la volumetria ni la forma de l’edifici original, que tenia un pati interior. I aixecava una sisena planta “que no té cobertura jurídica”, entre altres qüestions. Per tot això, el magistrat instava a la “demolició” d’aquestes reformes.
Cinc anys de recursos a una sentència pendent d’executar. A partir d’aquí, s’han succeït els recursos, sobretot amb relació a com s’havia d’executar aquesta sentència.
Primer, una resolució judicial va considerar que les obres declarades il·legals trobaven després “cobertura” en una modificació del Pla general metropolità (PGM) del 2015. Però una altra sentència ho revocava, i subratllava que el procedent era “l’enderroc, no la legalització” del que al seu dia no es va fer bé. De fet, acabava dient que el que calia fer era fixar ja un termini d’inici i acabament de les obres de demolició.
Des de dalt s’aprecia l’alçària de la part afegida a l’edifici modernista que es va restaurar 📷 3Cat
Ara, l’últim recurs presentat per Núñez i Navarro, al Tribunal Suprem, no s’ha admès a tràmit. I l’Associació en defensa de La Rotonda demana que s’executi la sentència d’una vegada per totes. La seva presidenta, Àngels García, considera que la culpa és de l’Ajuntament, que va donar el permís.
“Núñez i Navarro està fent la seva feina, que és anar presentant recursos per dilatar al màxim l’execució de la sentència. Però no tenim res contra aquesta empresa. Ells van presentar un projecte i l’Ajuntament els hi va aprovar.”
La sentència, en efecte, no és contra Núñez i Navarro, sinó contra l’Ajuntament de Barcelona i la llicència que va atorgar al seu dia.
“Els vam avisar que allò era il·legal, que no es podia fer, que ho denunciaríem, però van decidir tirar pel dret. Ara n’han d’assumir les conseqüències”, subratlla García.
I les conseqüències li poden sortir cares al consistori. Fa un any i mig, en un ple de districte, el llavors regidor de Sant Gervasi, Albert Batlle, ho admetia:
“Aquest és un planejament maleït, es va fer molt malament, i costarà molts diners per la llicència que es va atorgar al seu moment. Aquest embolic causarà un greu perjudici a l’Ajuntament.”
Equip professional del Restaurant de l’Hotel La Rotonda, tal com ho recorda el bellaterrenc Francesc Pérez
Ni l’Ajuntament ni Núñez i Navarro han volgut parlar davant les càmeres de TV3.
En un escrit, el govern municipal es limita a dir que treballa per “donar resposta” a una sentència judicial que fa temps que és ferma, però que no deixava clar com s’ha d’executar.
Segons l’associació, n’hi ha prou amb un projecte d’enderroc. Segons el consistori, cal fer un nou pla especial integral (PEI) perquè és un edifici catalogat. Per això va demanar a Núñez i Navarro que en redactés un, però va acabar suspenent-ne la tramitació “perquè no donava resposta a les prescripcions”.
L’estiu passat, l’Ajuntament va donar un termini de tres mesos a l’empresa perquè en presentés un altre, però el promotor no va adjuntar cap més documentació.
Àngels Garcia lamenta que s’hagi arribat a aquesta situació. “Per nosaltres la solució hauria estat arribar a un acord que donés compliment a la sentència, però intentant salvar al màxim el que s’ha fet. Perquè ara l’edifici funciona, i funciona bé”.
Plànol dels interiors de l’Hotel La Rotonda, tal com ho recorda el bellaterrencs Francesc Pérez
Funciona bé després d’haver viscut de tot. Perquè La Rotonda, o Torre Andreu, aixecada el 1906, és ara un edifici d’oficines, després d’haver estat diversos anys sense ús i en un estat lamentable. Abans havia estat des d’un gran hotel de luxe fins a un hospital de malalts terminals. Sempre, això sí, presidida per l’emblemàtica cúpula i el seu templet.
Inaugurada la temporada 1967-68, en un principi s’anomenà “Súper Espot” i el seu lema era “Paraíso blanco”. Anys després va passar a denominar-se “Nou Super Espot” i encara uns anys més tard es va rebatejar amb el nom d’Espot Esquí Parc. Durant un temps va rebre el nom de Gran Pallars i actualment es coneix com Espot Esquí. També comparteix amb Port Ainé el nom de la marca comercial d’Skipallars, que dona nom al domini esquiable amb un sol forfet de les dues estacions.
Davant la presència de les primeres autoritats de Lleida i altres representacions civils i esportives, el capellà rector d’Espot procedeix a la benedicció de les instal·lacions de l’estació d’esports d’hivern de Super-Espot, al Pallars. 📷 Foto Campañà
L’estació d’esquí d’Espot es va posar en marxa a la temporada 1967-1968 amb el nom de Super Espot, sent una promoció de l’empresa PURISA (Promociónde Urbanismo e Inversiones SA). El seu lema de promoció era “Paraíso blanco”. Ara bé, segons la informació publicada per La Vanguardia del 21 de gener de 1969, semblaria que oficialment es va inaugurar el gener d’aquell any, però ja estava oberta des de la temporada anterior.
En la primera fase es va construir l’Hotel Or Blanc a la cota 1.500, el telecadira Els Estanyets, el teleesquí del Bosc i un teleesquí per a debutants a l’arribada del telecadira.
Imatge dels inicis d’Espot, a finals dels anys 60. Fotografia cedida per FGC a Diaridelaneu.cat Autor/a: FGC – Skipallars
El projecte anava acompanyat d’una urbanització a peu de pistes amb una zona d’habitatges unifamiliars, zona hotelera i altres serveis, a més de dues cafeteries. Aquesta urbanització era gestionada per l’empresa Pirineos Espot SA, darrere la qual hi havia com a impulsor principal el publicista Víctor Sagí Vallmitjana (13-02-1921 – 28-11-2014)
A partir de l’any 1972 es va crear l’empresa Super Espot S.A. que gestionaria l’estació d’esquí de forma independent a la urbanitzadora. Darrere aquesta empresa hi continuava Víctor Sagí i el també publicista Jaume Domènech.
Els anys setanta i vuitanta no van ser fàcils. Sovint les temporades d’esquí eren inviables econòmicament. Les campanyes 1984-85 i 1986-87 van resultar especialment difícils i, de fet, només cal recordar que la veïna Llessui tancava definitivament l’abril de 1987.
El problema de la manca de neu es va incrementar i a l’hora resoldre en la temporada 89-90, moment clau en la història de l’estació, ja que en aquesta temporada es posa en marxa la primera instal·lació de neu artificial, amb 3,5 quilòmetres de neu produïda.
Els anys 90
En encetar la dècada dels 90 s’inicia una certa posada al dia en les instal·lacions. Es començava amb una renovació de les cadires del telecadira “Els Estanyets” però els canvis importants eren a punt de començar.
El famós Nou Super Espot
L’any 1993, coincidint amb el 25 aniversari de funcionament de l’estació, es realitzen fortes inversions. S’inaugura el telecadira desembragable Yan Lift, batejat amb el nom d’Or Blanc, en un traçat paral·lel als Estanyets. Amb els anys aquest nou telecadira Yan Lift resultaria un problema important. L’empresa nord-americana que el fabricava va fer fallida el 1997 i amb la fallida s’acabarien les peces de recanvi.
Angi i Francesc varen dirigir l’Hotel Saurat els anys 1974-1975
També es construeix el telecadira biplaça Clots de la Bassa. Augment de la capacitat de la producció de neu artificial. La producció de neu s’estabilitza en 87 canons i 4,2 quilòmetres innivats. Neix el Nou Super Espot i és amb aquest nom amb el que es promociona l’estació.
1995-96, nevades i allaus
Com va passar a tot el vessant sud del Pirineu, la 95-96 va resultar ser un dels hiverns amb més nevades que es recorden. A finals de gener, durant la matinada del dia 23, una allau de neu va arrasar la cafeteria-restaurant de la zona de la Pala. Per sort, no es van haver de lamentar víctimes de cap mena, doncs l’estació a aquella hora encara estava tancada. L’allau també es va emportar 1 teleesquí, el retorn d’un telecadira i la caseta de control, la qual va aparèixer uns 300 m més a baix dins de la bassa.
1998, la constructora Copcisa es fa amb l’estació
La temporada 98-99 suposa un gran canvi a l’estació d’esquí. A finals de 1998 la constructora COPCISA (Construcció D’Obres Públiques i Civils SA) tanca la compra de les pistes d’esquí de Super Espot als seus antics propietaris per uns 2.000 milions de pessetes.
La compra de les pistes es converteix en el primer pas per fer-se amb tot el complex. La constructora preveu comprar en dos anys l’hotel i els albergs, que continuaven en mans de la família Domènech i que es valoren en altres 2000 milions de pessetes.
Es rebateja l’estació amb el nom d’Espot Esquí Parc. Inversió en la instal·lació d’una xarxa de canons, dues noves trepitjaneus. El telecadira Or Blanc, el Yan Lift, passa a denominar-se La Roca. S’anuncia una nova pista d’esquí de fons, el Forcall, amb 12 quilòmetres traçats i senyalitzats.
S’obre un parc de lleure i aventures per obrir a l’estiu, a la zona dels Clots de la Bassa, però la iniciativa només va durar un o dos estius.
Quan Espot s’emplenava d’escolars per passar-hi una feliç “Setmana Blanca”Quan Espot s’emplenava d’escolars per passar-hi una feliç “Setmana Blanca” Autor: FGC – Skipallars
1999
Desapareix el circuit d’esquí de fons i s’arriba als 6 quilòmetres innivats.
2001
Copcisa es ven l’estació d’esquí. La compra, per valor de 4,8 milions d’euros, la realitza Carles Isús amb un crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF).
2003
Es presenta un projecte d’ampliació de l’estació d’esquí que inclou la construcció d’una cafeteria a la cota 2.300, ampliar el domini esquiable en 194 hectàrees al Cap de la Socarrada, la construcció d’11 hectàrees de noves pistes, un nou telecadira i nova ampliació de la xarxa de produïda.
2004
L’estació inicia els tràmits per al nou telecadira “Socarrada”, però la conselleria de Medi Ambient emet un informe desfavorable a l’ampliació de domini esquiable d’Espot Esquí. El motiu és que l’àrea proposada es troba dins de la “Xarxa Natura”.
El mateix any l’Institut Català de Finances (ICF), anuncia el procés per embargar l’estació d’Espot Esquí per impagament del crèdit que s’havia concedit l’any 2001. A finals d’any ja queda de la seva propietat. L’estació no es tanca i la passa a gestionar provisionalment una nova societat Suport Group Consultor, la qual està formada pels ajuntaments d’Espot, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, València d’Àneu, amb el 51% de les accions, i 11 empresaris turístics de la zona amb el 49% de les accions.
2005
El Departament de Medi Ambient rebutja el projecte de reformes i ampliació d’Espot Esquí a la perifèria d’Aigüestortes que l’estació tramitava des de 2003.
2006
El novembre de 2005 la Generalitat es fa càrrec d’Espot Esquí. Vol evitar, així, el seu tancament a l’espera de la subhasta de l’estació esquí al jutjat mercantil de Lleida per un import superior als 8,7 milions d’euros. A finals d’any l’estació queda en propietat de l’Institut Català de Finances. La gestió passa temporalment pel FGC.
Plànol de pistes d’Espot amb les possibles ampliacionsPlànol de pistes d’Espot amb les possibles ampliacions Autor: Espot
2007, proposta de telecabina poble-estació
Es presenta un Pla d’Inversions valorat en 20,7 milions d’euros entre les quals es contempla la instal·lació d’un telecabina que connecti el poble d’Espot, cota 1.250, fins a a la cota 1.500 de l’estació d’esquí.
El telecadira Els Estanyets deixa de funcionar definitivament. Es construeixen dues noves cintes transportadores a la zona de debutants.
L’Institut Català de Finances treu a concurs gestió conjunta de les estacions d’esquí d’Espot Esquí i Port Ainé. El Govern adjudica a l’empresa Gran Pallars la gestió de les estacions d’esquí de Port-Ainé i Espot Esquí per 140.000 euros.
Neix Gran Pallars
En arribar el 2008 neix Gran Pallars, el domini esquiable que aglutina les estacions d’Espot Esquí i Port Ainé i un acord comercial amb Tavascan per compartir forfet. Una societat del mateix nom, Gran Pallars, formada per 41 empresaris de la comarca, els Ajuntaments d’Espot, Rialp i la Diputació de Lleida, es fa càrrec de gestionar les dues estacions que són propietat de l’Institut Català de Finances.
Apareix Joan Viladomat
El 2009 també hi ha moviments importants. L’empresari andorrà Joan Viladomat es fa amb el 50% de Gran Pallars, mitjançant una ampliació de capital de prop de 300.000 euros. Les estacions del Pallars veuen amb esperança l’entrada en funcionament l’aeroport de Lleida-Alguaire.
Imatge aèrea de Espot Esquí
2010
Inversió de 4 milions d’euros per substituir els teleesquís del Bosc per 1 telecadira 4 places desembragable de Leitner. Gran Pallars preveu un pressupost de 12 milions d’euros pel telecabina que ha d’unir el poble d’espot amb l’estació.
2011
FGC paga 16 milions d’euros per Espot i Port Ainé. D’aquesta manera la titularitat de les dues estacions, fins ara en mans de l’Institut Català de Finances (ICF), passa a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que també ho és de La Molina i l’estació de Vall de Núria.
2012
Es posa en marxa un parc lúdic i una webcam a la cota 2200 d’Espot.
2013
Espot rep la certificació de Destinació de Turisme Familiar (DTF).
Copa del Món de telemark l’any 2016
Entre els dies 5 i 7 de febrer, Espot acollia la quarta prova de la temporada de la Copa del Món FIS de telemark.
2017
Celebració 50 aniversari d’Espot amb diversos actes, com ara una exposició, baixada de torxes, festa après-ski revival o la inauguració d’una placa commemorativa a la cota 2000. Reforma integral de la cafeteria cota 2000.
Articles d’opinió de l’aniversari: Espot, fins aviat família i Parlant dels 50 anys d’Espot sense mirar el rellotge.
2018
A les portes del mes de febrer una cadira cau de la línia del telecadira. Els responsables de l’estació decideixen aturar definitivament l’obertura de la instal·lació (veure enllaç). Comença l’operació Espot, que consisteix en remuntar els clients des de la cota 1.500 fins a la cota 2.000 mitjançant un sistema de trepitjaneus-llançadora. Malgrat els inconvenients, se salva la temporada i tothom queda satisfet. L’operació conclou amb èxit.
2019-20
Substitució del telecadira La Roca per un de nou de semblants característiques però més modern ràpid. L’operació de concurs, compra i instal·lació es va fer en poc més de 7 mesos. El “nou La Roca” substitueix el vell telecadira de Yan Lift, que ja era l’únic al món en funcionament.
A poc de la celebració del 8M, Dia Internacional de les Dones, el departament d’Igualtat i Feminismes ha llençat una nova campanya de comunicació per reivindicar la normalitat de ser feminista. L’espot recull un seguit de situacions quotidianes de “sentit comú” per fer veure que si hi estàs d’acord, ets feminista. Així, ser feminista és – per exemple – defensar la igualtat salarial, reconèixer que hi ha molts tipus de famílies, estar en contra de que s’imposin cànons de bellesa irreals o pensar que els productes menstruals haurien de ser gratuïts.
La campanya, de voluntat didàctica, incorpora una àmplia mirada interseccional que es fa evident tant per la naturalesa de l’espot com per la varietat de temàtiques que s’hi plantegen. Al llarg del vídeo, s’exposen nombrosos posicionaments que formen part de les lluites feministes i que a més, interpel·len transversalment l’acció de govern: “Que no et sembla normal cobrar menys o que els treballs més feminitzats estiguin més precaritzats?
Ets Feminista |GENCAT
FEMINISTA! Tampoc que les dones carreguem amb la major part del treball domèstic i de cures, que no ens quedi temps per a nosaltres mateixes?
FEMINISTA! Si creus que sense educació sexual no hi ha relacions igualitàries basades en el consentiment.
TU ETS MOOOLT FEMINISTA! Si estàs farta dels imaginaris del terror sexual que limiten la teva llibertat, mentre que la major part dels agressors sexuals són coneguts de l’entorn més proper.
CLARAMENT FEMINISTA! Si assumeixes el compromís actiu de combatre el masclisme, cada dia; que sí, que ets FEMINISTA.”
La música té un paper protagonista a la campanya i presenta la versió d’una coneguda cançó de la Raffaella Carrà rebatejada com a “En els feminismes, tot és començar” , amb la intenció de seguir apel·lant a la ciutadania a prendre partit i a perdre la por de definir-se com a feminista.
Junt amb el llançament de l’espot s’han editat diversos materials promocionals per a les xarxes socials i es promou l’ús del hastag #EtsFeminista. Amb la intenció de fer que tothom es reconegui com a feminista, també s’han instal·lat cinc miralls en diverses estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, – a Catalunya, Provença o Gràcia – , on els usuaris poden fer-se fotografies amb el rètol “Ets Feminista”.
FACTA NON VERBA X BELLATERRA:
Bellaterra.Cat demana als gestors de l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola eliminar del Nomenclàtor de Bellaterra els noms franquistes i en el seu lloc aportar els de més noms de Dones, ja que dels 100 carrers, només 1 està dedicat a una Dona: Mercè Rodoreda.
Carrer de Mercè Rodoreda de Bellaterra
Pots descarregar els materials de la campanya aquí:
El divendres 8 de març, Dia Internacional de la Dona, tindran lloc diversos actes a tot el món per reivindicar la igualtat de gènere real i formal i denunciar la violència de gènere.
La celebració començarà a les 18:30h amb una marxa oberta a tothom que anirà des de la Plaça del Pi, fins a la Plaça Maragall. La manifestació estarà coronada amb una pancarta creada pels alumnes del taller de pintura de Bellaterra.
Cap a les 19h, la comitiva se situarà davant el Centre Cívic de la Plaça Maragall, on està ubicada la seu de l’EMD, i procedirà a la lectura de diversos textos. Chus Cornellana, vocal de seguretat i salut pública de l’EMD Bellaterra, i Júlia Beltrán, representant de la Unió de Veïns de Bellaterra, seran les encarregades de llegir els parlaments, i Rosa Ferez, responsable del Club de Lectura del Turó de Sant Pau, recitarà uns poemes reivindicatius. Es tracta del poema de la poetessa i escriptora marroquina, Soukaina Habiballah, titulat “Quan la rosa”.
Tot seguit, els assistents podran gaudir d’una xocolatada patrocinada per l’EMD de Bellaterra.
Bellaterra celebrarà una caminada nocturna per dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+ Però els actes no acaben aquí, cap a les 21:30h se celebrarà una caminada nocturna per dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+ contra les agressions masclistes. A la caminada hi seran benvingudes dones de totes les edats, persones no binàries, així com persones del col·lectiu LGBTQI+.
L’objectiu d’aquesta mobilització, organitzada per la Unió de Veïns de Bellaterra, amb el suport de l’EMD, és denunciar els casos de violència verbal o física que es produeixen cada dia a Bellaterra i a escala global, i que afecten i posen en perill les dones.
Per això volen ocupar l’espai públic per recordar que els carrers i camins de Bellaterra també són un lloc on les violències masclistes amenacen les dones i les persones del col·lectiu LGBTIQ+.
Des de la Unió de Veïns de Bellaterra asseguren que moltes dones encara tenen por de denunciar els casos d’agressions masclistes i als seus agressors.
Per aquest motiu, reclamen un augment de les estratègies i mesures de conscienciació política i social enfront aquest tipus d’agressions. Des de l’EMD ens sumem a aquesta petició, i continuarem donant suport a aquesta causa col·laborant amb totes les entitats, administracions i cossos de seguretat que calgui.
L’any 1583 es va inaugurar al Raval (davant d’on avui hi ha la Plaça Vicenç Martorell) la Casa de la Misericòrdia.
Cèrcol on es deixaven els nadons abandonats |CEDIDA
Era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte. De l’hospici, al Carrer de les Ramelleres,17, Barcelona, se’n cuidaven les monges, les germanes de la Caritat, que es van començar a fer càrrec dels nens abandonats de la ciutat. Si hi heu passat per davant alguna vegada, potser haureu vist que a la paret (avui una mica diferent de com era llavors) hi ha dues obertures amb una tapa de fusta. El cèrcol més gran, que hi ha a la part inferior dreta, són les restes del torn d’orfes. Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici. Darrera l’esperava una monja amb un bressol sempre preparat. L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici. Evidentment, aquest torn ja no està en funcionament, però es va mantenir fins el 1931.
Casa Maternitat del carrer Ramelleres de Barcelona, on hi havia una finestra giratòria, anomenat torn, on les mares abandonaven els nadons. Aquests rebien el cognom Deulofeu, “Deu lo feu”|CEDIDA
AMAGAT DISCRETAMENT AL COR del Raval, hi ha una petita entrada de fusta que antigament estava adossada a la Casa de la Misericòrdia. Tot i que sembla una ornamentació, o una mena de petit santuari, l’entrada era de fet una plataforma giratòria de fusta que s’utilitzava per deixar de manera anònima donacions per a l’església, inclosos nens no desitjats. Fundat originàriament a finals del segle XVI, l’edifici del número 17 de Ramelleres es va convertir en orfenat al segle XIX. Com molts altres orfenats i convents de l’època, una característica principal de l’edifici era la seva plataforma giratòria de fusta, que permetia als indigents col·locar-hi els seus nadons i girar-los de manera anònima als braços d’un membre del personal dins de la llar.
Activa des de 1853-1931, la plataforma giratòria va veure passar centenars de nadons pel seu portal cap a l’orfenat. De vegades es deixaven altres donacions, inclosos diners i queviures, però sobretot, els nadons eren deixats per pares que no els feien o no podien fer-se càrrec. Avui dia, una petita entrada de fusta és l’única resta de l’orfenat de Barcelona i de l’acollida de nadons.
LLUÍS TORRES| Fa un temps de l’agradable i interessant trobada a Bellaterra amb en Manel MasóPonz. Vàrem xerrar llargament sobre el món de la restauració barcelonina de finals dels anys 60. Va ser el mestre Josep Garcia i Fortuny (Salomó, 30 agost 1945), cuiner, investigador i escriptor de la gastronomia a Catalunya, qui publicà articles científics i de divulgació. El 1992, després de quatre anys d’investigació va veure la llum Todo el bacalao a su alcance. El 1994 va publicar un receptari propi, La cuina del bacallà a Catalunya.
Josep Bullich (ex-xef del Via Veneto i director del restaurant La Dama de Barcelona, fins a la seva jubilació el 2014, Muñoz-Espinalt (experta en psicoestètica), Josep Garcia i Fortuny (cuiner, investigador i escriptor, i l’acadèmica Rosa Mayordomo |CEDIDA
Després de recordar llargament històries de restaurants de Barcelona, Garcia i Fortuny em va parlar de l’iniciativa d’en Manel Masó, i poguer contactar amb ell, ja que en aquell moment preparava el seu treball final de màster sobre la Història dels cambrers, les propines, i la creació de Quinta de Salut (1897-1923)
Quinta de Salut L’Aliança de Barcelona, fundada pels cambrers de la ciutat.
L’agradable i amical trobada amb Manel Masó va ser a la terrassa del Bonaparte de Bellaterra, allí em va explicar el seu interessant treball sobre els Cambrers de Barcelona, una llarga trobada, fent un repàs a la vida professional del sector de la restauració de finals dels anys 60, bàsicament, d’importants locals de luxe de Barcelona. Recentment, ja s’ha publicat oficialment aquesta interessant història, i Manel m’ha contactat perquè pugui donar via lliure i fer pública la ressenya, a través de Bellaterra.Cat.
Històrica foto dels professionals del Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
MANEL MASÓPONZ Comença el seu treball final de màster (TFM), explicant el seu títol. Triant les dates 1897 i 1923 perquè són centrals en els primers anys de vida de la Societat de cambrers barcelonina, La Alianza.
El Tribunal arbitral y los delegados informantes en el momento de leerse el veredieta. De derecha a izquierda: Llacer, del Comité Nacional: Anento, de Zaragosa; Núñen, de Cádis: Costa, de Barcelona Gutiérrez, de Santander, Golmayo, de Sau Sebastián.
📷 Membres d’un Tribunal arbitral de la Federación Española de Cocineros, Camareros y similares que es reuni a Barcelona, a la seu de la Alianza, i encapçalada pel seu President, José Costa, assegut al mig de la imatge.
La Unión de Cocineros y camareros. Nº 137, 30 noviembre 1912, p1.
INTRODUCCIÓ
El 1897 va estar creada, el 1919 es fusionà amb una altra societat, La Concordia, i el 1923, poc després del cop d’estat del general Primo de Rivera, es creava La Nueva Alianza. Els tres termes inicials del títol també tenen el seu sentit. D’una banda, durant els anys estudiats, els cambrers barcelonins, i de tota l’Europa Occidental, estigueren marcats per unes condicions laborals on destacava un salari baix o inexistent i una propina que millorava la situació econòmica del treballador. D’altra banda, molts cambrers no tenien una feina fixa i esperaven els banquets de caràcter familiar, societari o polític i institucional per a desenvolupar en un sol dia, una feina extra, a la ciutat o a fora, i que era un dels elements bàsics de subsistència per a molts treballadors. Finalment, La Quinta de Salut va estar una Clínica que van crear el 1904 els cambrers de La Alianza. En aquell moment va ser un model totalment nou i moltes Societats obreres s’adheriren a la proposta dels cambrers. Crec que es tracta dels tres elements més característics de la vida dels cambrers barcelonins en aquest període i per aquest motiu formen part de títol.
M’he plantejat dos objectius essencials. D’una banda, observar i analitzar el creixement d’un ofici a Barcelona, el de cambrer, dins del desenvolupament de la indústria de l’hoteleria. Com veurem, els cambrers van lluitar per tenir una jornada laboral digna i per ser reconeguts com a treballadors, davant una patronal i un Estat Espanyol que no els respectaven. D’altra banda, estudiar i avaluar els coneixements teòric-pràctics, els comportaments, les percepcions, les actituds i els valors d’aquests cambrers barcelonins amb la finalitat de dibuixar la seva cultura del treball. He dividit el meu estudi en tres parts. Inicialment, he elaborat una part introductòria on he treballat tres aspectes, el marc teòric, el context i les Fonts. En primer lloc, pel que fa al marc teòric, exposo que ha estat el mètode de les cultures del treball el que m’ha permès aproximar-me al treball dels cambrers analitzant aspectes tan diversos com les habilitats que havien de desenvolupar, les reglamentacions internes de les societats, la propina, les vagues o la importància del Local social o de la Revista. En segon lloc, he contextualitzat l’ofici de cambrer en aquesta època. He situat breument l’evolució de la industria de l’hoteleria a l’Europa Occidental des de finals del segle XVIII – aparició del Restaurant a París o dels Grans Hotels -; he dibuixat el mateix procés, més tardà, a Barcelona i Catalunya; i finalment, he observat que el que els hi passava als nostres cambrers barcelonins, la lluita diària per la subsistència, no era molt diferent del que succeïa a molts cambrers de les ciutats de l’Europa Occidental, ja durant el segle XIX. En aquest cas, m’han ajudat una sèrie d’autors de fora de l’estat espanyol que han estudiat el tema en les darreres dècades. En tercer lloc, exposo breument les característiques de les Fonts primàries que he utilitzat en l’estudi.
La segona part del treball l’he dedicat a l’evolució històrica de les societats de cambrers barcelonines. Exposo, primer, lescaracterístiques de la Societat La Progresiva, de cuiners i cambrers, anterior a La Alianza. En segon lloc, explico els primers anys de vida de la societat La Alianza, entre 1897 i 1909. És un moment expansiu i creatiu, caracterizar per l’aparició de La Quinta de Salud La Alianza,o per la gestació de La Federación de Cocineros, Camareros y similares de España. En tercer lloc, entre 1910 i 1919, la situació social es tensà molt més. Van haver dues vagues i La Alianza s’enfrontà a una altra Societat de cambrers, La Concordia. Finalment, els difícils anys de 1919 a 1923. Les dues Societats de cambrers s’uniren, però ràpidament foren absorbides, primer, pel Sindicat Únic, i després, pel Sindicat Lliure. Finalment, la tercera part, la més àmplia, estudia la cultura del treball d’aquests cambrers. He diferenciat entre el treball dels obrers pròpiament dit i la tasca realitzada des de les Societats Obreres. Pel que fa al primer aspecte, he observat nombrosos elements com ara les condicions generals de treball i en concret la jornada laboral – i la festa setmanal -, la propina i els baixos salaris, la desocupació i la lluita contra l’intrusisme, la relació laboral amb empresaris i cuiners i l’aprenentatge de l’ofici. En el segon aspecte que, anomeno les Societats com aixopluc dels obrers, tracto diversos elements. D’una banda l’organització interna de la societat, on observo l’estructura administrativa – reglaments, estatuts…-, l’econòmica – molt important per la supervivència de la institució – i l’organització del treball o la construcció d’un sistema que facilita feina per als associats. En segon lloc, observo la previsió i la salut. No puc oblidar La Quinta de Salut, però també la Germandat, i altres intents a l’entorn de la invalidesa i vellesa i de la viduïtat i orfandat. En tercer lloc, també valoro la importància del local social de la Societat com a recurs econòmic i de sociabilitat. Finalment, analitzo la importància que tingué per a aquestes societats la Revista, per a comunicar-se amb els socis, però també amb altres cambrers, cuiners i patrons. Finalitzo el meu treball amb un Epíleg sobre el banquet, molt habitual en el període, i una part important del sou per al cambrer. (Manel Masó Ponz)
