BELLATERRA.CAT

A poc de la celebració del 8M, Dia Internacional de les Dones, el departament d’Igualtat i Feminismes ha llençat una nova campanya de comunicació per reivindicar la normalitat de ser feminista. L’espot recull un seguit de situacions quotidianes de “sentit comú” per fer veure que si hi estàs d’acord, ets feminista. Així, ser feminista és – per exemple – defensar la igualtat salarial, reconèixer que hi ha molts tipus de famílies, estar en contra de que s’imposin cànons de bellesa irreals o pensar que els productes menstruals haurien de ser gratuïts.

La campanya, de voluntat didàctica, incorpora una àmplia mirada interseccional que es fa evident tant per la naturalesa de l’espot com per la varietat de temàtiques que s’hi plantegen. Al llarg del vídeo, s’exposen nombrosos posicionaments que formen part de les lluites feministes i que a més, interpel·len transversalment l’acció de govern:
“Que no et sembla normal cobrar menys o que els treballs més feminitzats estiguin més precaritzats?

FEMINISTA! Tampoc que les dones carreguem amb la major part del treball domèstic i de cures, que no ens quedi temps per a nosaltres mateixes?

FEMINISTA! Si creus que sense educació sexual no hi ha relacions igualitàries basades en el consentiment.

TU ETS MOOOLT FEMINISTA! Si estàs farta dels imaginaris del terror sexual que limiten la teva llibertat, mentre que la major part dels agressors sexuals són coneguts de l’entorn més proper.

CLARAMENT FEMINISTA! Si assumeixes el compromís actiu de combatre el masclisme, cada dia; que sí, que ets FEMINISTA.”

La música té un paper protagonista a la campanya i presenta la versió d’una coneguda cançó de la Raffaella Carrà rebatejada com a “En els feminismes, tot és començar” , amb la intenció de seguir apel·lant a la ciutadania a prendre partit i a perdre la por de definir-se com a feminista.

Junt amb el llançament de l’espot s’han editat diversos materials promocionals per a les xarxes socials i es promou l’ús del hastag #EtsFeminista. Amb la intenció de fer que tothom es reconegui com a feminista, també s’han instal·lat cinc miralls en diverses estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, – a Catalunya, Provença o Gràcia – , on els usuaris poden fer-se fotografies amb el rètol “Ets Feminista”.

FACTA NON VERBA X BELLATERRA:

Bellaterra.Cat demana als gestors de l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola eliminar del Nomenclàtor de Bellaterra els noms franquistes i en el seu lloc aportar els de més noms de Dones, ja que dels 100 carrers, només 1 està dedicat a una Dona: Mercè Rodoreda.

Pots descarregar els materials de la campanya aquí:

https://we.tl/t-lscLc2aDke

Font: Gencat

Read Full Post »

El divendres 8 de març, Dia Internacional de la Dona, tindran lloc diversos actes a tot el món per reivindicar la igualtat de gènere real i formal i denunciar la violència de gènere.

La celebració començarà a les 18:30h amb una marxa oberta a tothom que anirà des de la Plaça del Pi, fins a la Plaça Maragall. La manifestació estarà coronada amb una pancarta creada pels alumnes del taller de pintura de Bellaterra.

Cap a les 19h, la comitiva se situarà davant el Centre Cívic de la Plaça Maragall, on està ubicada la seu de l’EMD, i procedirà a la lectura de diversos textos. Chus Cornellana, vocal de seguretat i salut pública de l’EMD Bellaterra, i Júlia Beltrán, representant de la Unió de Veïns de Bellaterra, seran les encarregades de llegir els parlaments, i Rosa Ferez, responsable del Club de Lectura del Turó de Sant Pau, recitarà uns poemes reivindicatius. Es tracta del poema de la poetessa i escriptora marroquina, Soukaina Habiballah, titulat “Quan la rosa”.

Tot seguit, els assistents podran gaudir d’una xocolatada patrocinada per l’EMD de Bellaterra.

Bellaterra celebrarà una caminada nocturna per dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+
Però els actes no acaben aquí, cap a les 21:30h se celebrarà una caminada nocturna per dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+ contra les agressions masclistes. A la caminada hi seran benvingudes dones de totes les edats, persones no binàries, així com persones del col·lectiu LGBTQI+.

L’objectiu d’aquesta mobilització, organitzada per la Unió de Veïns de Bellaterra, amb el suport de l’EMD, és denunciar els casos de violència verbal o física que es produeixen cada dia a Bellaterra i a escala global, i que afecten i posen en perill les dones.

Per això volen ocupar l’espai públic per recordar que els carrers i camins de Bellaterra també són un lloc on les violències masclistes amenacen les dones i les persones del col·lectiu LGBTIQ+.

Des de la Unió de Veïns de Bellaterra asseguren que moltes dones encara tenen por de denunciar els casos d’agressions masclistes i als seus agressors.

Per aquest motiu, reclamen un augment de les estratègies i mesures de conscienciació política i social enfront aquest tipus d’agressions. Des de l’EMD ens sumem a aquesta petició, i continuarem donant suport a aquesta causa col·laborant amb totes les entitats, administracions i cossos de seguretat que calgui.

Font: EMD Bellaterra

Read Full Post »

L’any 1583 es va inaugurar al Raval (davant d’on avui hi ha la Plaça Vicenç Martorell) la Casa de la Misericòrdia.

Era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte. De l’hospici, al Carrer de les Ramelleres,17, Barcelona, se’n cuidaven les monges, les germanes de la Caritat, que es van començar a fer càrrec dels nens abandonats de la ciutat. Si hi heu passat per davant alguna vegada, potser haureu vist que a la paret (avui una mica diferent de com era llavors) hi ha dues obertures amb una tapa de fusta. El cèrcol més gran, que hi ha a la part inferior dreta, són les restes del torn d’orfes. Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici. Darrera l’esperava una monja amb un bressol sempre preparat. L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici. Evidentment, aquest torn ja no està en funcionament, però es va mantenir fins el 1931.

AMAGAT DISCRETAMENT AL COR del Raval, hi ha una petita entrada de fusta que antigament estava adossada a la Casa de la Misericòrdia. Tot i que sembla una ornamentació, o una mena de petit santuari, l’entrada era de fet una plataforma giratòria de fusta que s’utilitzava per deixar de manera anònima donacions per a l’església, inclosos nens no desitjats.
Fundat originàriament a finals del segle XVI, l’edifici del número 17 de Ramelleres es va convertir en orfenat al segle XIX. Com molts altres orfenats i convents de l’època, una característica principal de l’edifici era la seva plataforma giratòria de fusta, que permetia als indigents col·locar-hi els seus nadons i girar-los de manera anònima als braços d’un membre del personal dins de la llar.

Activa des de 1853-1931, la plataforma giratòria va veure passar centenars de nadons pel seu portal cap a l’orfenat. De vegades es deixaven altres donacions, inclosos diners i queviures, però sobretot, els nadons eren deixats per pares que no els feien o no podien fer-se càrrec. Avui dia, una petita entrada de fusta és l’única resta de l’orfenat de Barcelona i de l’acollida de nadons.

Font: M’agrada Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 1 de març de 2024

LLUÍS TORRES| Fa un temps de l’agradable i interessant trobada a Bellaterra amb en Manel Masó Ponz. Vàrem xerrar llargament sobre el món de la restauració barcelonina de finals dels anys 60. Va ser el mestre Josep Garcia i Fortuny (Salomó, 30 agost 1945), cuiner, investigador i escriptor de la gastronomia a Catalunya, qui publicà articles científics i de divulgació. El 1992, després de quatre anys d’investigació va veure la llum Todo el bacalao a su alcance. El 1994 va publicar un receptari propi, La cuina del bacallà a Catalunya.

Després de recordar llargament històries de restaurants de Barcelona, Garcia i Fortuny em va parlar de l’iniciativa d’en Manel Masó, i poguer contactar amb ell, ja que en aquell moment preparava el seu treball final de màster sobre la Història dels cambrers, les propines, i la creació de Quinta de Salut  (1897-1923)

L’agradable i amical trobada amb Manel Masó va ser a la terrassa del Bonaparte de Bellaterra, allí em va explicar el seu interessant treball sobre els Cambrers de Barcelona, una llarga trobada, fent un repàs a la vida professional del sector de la restauració de finals dels anys 60,  bàsicament, d’importants locals de luxe de Barcelona. Recentment, ja s’ha publicat oficialment aquesta interessant història, i Manel m’ha contactat perquè pugui donar via lliure i fer pública la ressenya, a través de Bellaterra.Cat.

MANEL MASÓ PONZ Comença el seu treball final de màster (TFM), explicant el seu títol. Triant les dates 1897 i 1923 perquè són centrals en els primers anys de vida de la Societat de cambrers barcelonina, La Alianza.

INTRODUCCIÓ

El 1897 va estar creada, el 1919 es fusionà amb una altra societat, La Concordia, i el 1923, poc després del cop d’estat del general Primo de Rivera, es creava La Nueva Alianza. Els tres termes inicials del títol també tenen el seu sentit. D’una banda, durant els anys estudiats, els cambrers barcelonins, i de tota l’Europa Occidental, estigueren marcats per unes condicions laborals on destacava un salari baix o inexistent i una propina que millorava la situació econòmica del treballador. D’altra banda, molts cambrers no tenien una feina fixa i esperaven els banquets de caràcter familiar, societari o polític i institucional per a desenvolupar en un sol dia, una feina extra, a la ciutat o a fora, i que era un dels elements bàsics de subsistència per a molts treballadors. Finalment, La Quinta de Salut va estar una Clínica que van crear el 1904 els cambrers de La Alianza. En aquell moment va ser un model totalment nou i moltes Societats obreres s’adheriren a la proposta dels cambrers. Crec que es tracta dels tres elements més característics de la vida dels cambrers barcelonins en aquest període i per aquest motiu
formen part de títol.

M’he plantejat dos objectius essencials. D’una banda, observar i analitzar el creixement d’un ofici a Barcelona, el de cambrer, dins del desenvolupament de la indústria de l’hoteleria. Com veurem, els cambrers van lluitar per tenir una jornada laboral digna i per ser reconeguts com a treballadors, davant una patronal i un Estat Espanyol que no els respectaven. D’altra banda, estudiar i avaluar els coneixements  teòric-pràctics, els comportaments, les percepcions, les actituds i els valors d’aquests cambrers barcelonins amb la finalitat de dibuixar la seva cultura del treball.
He dividit el meu estudi en tres parts. Inicialment, he elaborat una part introductòria on he treballat tres aspectes, el marc teòric, el context i les Fonts. En primer lloc, pel que fa al marc teòric, exposo que ha estat el mètode de les cultures del treball el que m’ha permès aproximar-me al treball dels cambrers analitzant aspectes tan diversos com les habilitats que havien de desenvolupar, les reglamentacions internes de les societats, la propina, les vagues o la importància del Local social o de la Revista. En segon lloc, he contextualitzat l’ofici de cambrer en aquesta època. He situat breument l’evolució de la industria de l’hoteleria a l’Europa Occidental des de finals del segle XVIII – aparició del  Restaurant a París o dels Grans Hotels -; he dibuixat el mateix procés, més tardà, a Barcelona i Catalunya; i finalment, he observat que el que els hi passava als nostres cambrers barcelonins, la lluita diària per la subsistència, no era molt diferent del que succeïa a molts cambrers de les ciutats de l’Europa Occidental, ja durant el segle XIX. En aquest cas, m’han ajudat una sèrie d’autors de fora de l’estat espanyol que han estudiat el tema en les darreres dècades. En tercer lloc, exposo breument les característiques de les Fonts primàries que he utilitzat en l’estudi.

La segona part del treball l’he dedicat a l’evolució històrica de les societats de cambrers barcelonines. Exposo, primer, lescaracterístiques de la Societat La Progresiva, de cuiners i cambrers, anterior a La Alianza. En segon lloc, explico els primers anys de vida de la societat La Alianza, entre 1897 i 1909. És un moment expansiu i creatiu, caracterizar per l’aparició de La Quinta de Salud La Alianza,o per la gestació de La Federación de Cocineros, Camareros y similares de España. En tercer lloc, entre 1910 i 1919, la situació social es tensà molt més. Van haver dues vagues i La Alianza s’enfrontà a una altra Societat de cambrers, La Concordia. Finalment, els difícils anys de 1919 a 1923. Les dues Societats de cambrers s’uniren, però ràpidament foren absorbides, primer, pel Sindicat Únic, i després, pel Sindicat Lliure.
Finalment, la tercera part, la més àmplia, estudia la cultura del treball d’aquests cambrers. He diferenciat entre el treball dels obrers pròpiament dit i la tasca realitzada des de les Societats Obreres. Pel que fa al primer aspecte, he observat nombrosos elements com ara les condicions generals de treball i en concret la jornada laboral – i la festa setmanal -, la propina i els baixos salaris, la desocupació i la lluita contra l’intrusisme, la relació laboral amb empresaris i cuiners i l’aprenentatge de l’ofici. En el segon aspecte que, anomeno les Societats com aixopluc dels obrers, tracto diversos elements. D’una banda l’organització interna de la societat, on observo l’estructura administrativa – reglaments, estatuts…-, l’econòmica – molt important per la supervivència de la institució – i l’organització del treball o la construcció d’un sistema que facilita feina per als associats. En segon lloc, observo la previsió i la salut. No puc oblidar La Quinta de Salut, però també la Germandat, i altres intents a l’entorn de la invalidesa i vellesa i de la viduïtat i orfandat. En tercer lloc, també valoro la importància del local social de la Societat com a recurs econòmic i de sociabilitat. Finalment, analitzo la importància que tingué per a aquestes societats la Revista, per a comunicar-se amb els socis, però també amb altres cambrers, cuiners i patrons.
Finalitzo el meu treball amb un Epíleg sobre el banquet, molt habitual en el període, i una part important del sou per al cambrer. (Manel Masó Ponz)

Arxiu complert TFM de Manel Masó:

https://eu.docworkspace.com/d/sIIOTmc3PAdfUhq8G

Read Full Post »

Al Turó de Sant Pau ja es va completar la renovació l’any 2021

La renovació comporta un canvi complet de lluminàries que passaran a ser de LEDS, de menor consum, i aportaran una major intensitat lumínica. Està previst que els treballs finalitzin d’aquí a 4 mesos

Des de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra informen que “en alguns casos, es procedirà a canviar tot el fanal i, en la majoria de casos, es canviarà la lluminària”. També es posarà algun fanal nou en les zones fosques.

Aquesta setmana s’ha començat la implementació del nou enllumenat als següents carrers:

Talismà, Tatuatge, Til·ler, Talió, Talent, Tosca, Tamborí, Tulipa, Topazi, Canigó, Sant Llorenç, una part del Camí Antic de Sant Cugat i Plaça del Pi.
Camí de la Font de la Bonaigua, una part Av. Bartomeu, Lluís de Ábalo, Lluís Millet, Ramon Llull, Santiago Rusiñol, Joan Fàbregues, Santa Creu, Balmes, Casimir Clots, Plaça Joan Maragall, Miquel Servet, Josep Maria Marcet, Espronceda, Cisneros i Montseny. Part de Avinguda de Bertomeu.

Inversió de l’Ajuntament de Cerdanyola

Des de l’EMD indiquen que l’enllumenat és una competència de l’Ajuntament de Cerdanyola i el “cost de la inversió surt directament del seu pressupost”. El govern de l’Entitat indica que resta pendent de què l’Ajuntament concreti la nova licitació per executar la renovació de l’enllumenat de la resta de carrers de Bellaterra

Font: Ràdio Cerdanyola

Read Full Post »

El projecte europeu ClearFarm, coordinat per la UAB, ha desenvolupat i validat la primera plataforma digital de monitoratge del benestar animal que integra, analitza i mostra la informació recollida per diversos sensors instal·lats a les granges. L’eina resultant permet als consumidors i agricultors prendre decisions informades sobre la compra d’aliments d’origen animal i la cura dels animals en diferents etapes de la seva vida.

La plataforma prototip s’ha presentat en la conferència final del projecte a Brussel·les, que ha aplegat 200 representants de diferents sectors de la producció animal de tota Europa, amb el títol «Animal Welfare at the Heart of the Food Chain in Europe. Digital innovation for a sustainable transition».

ClearFarm proposa utilitzar la tecnologia de ramaderia de precisió i integrar dades basades en animals per millorar el benestar animal al llarg de la cadena de producció. A través de diferents sensors col·locats tant a les granges com als animals, controla una àmplia gamma de variables relacionades amb el comportament dels animals, la seva salut física i mental, l’impacte ambiental i la productivitat. La plataforma recull aquestes dades i, mitjançant un algoritme, proporciona una informació fàcil d’entendre sobre el benestar dels animals adaptada a cada públic. D’una banda, els ramaders poden veure, a través d’un web, la informació actualitzada sobre l’estat dels animals, amb èmfasi en els senyals d’alerta que poden ajudar-los a anticipar-se als problemes i fer un canvi o millora. De l’altra, els consumidors poden conèixer la història de benestar del producte carni que comprin escanejant, per exemple, un codi QR de l’etiqueta que els dirigeix a un web amb la informació.

“Amb aquesta plataforma volem contribuir a una producció més sostenible del bestiar lleter i porcí, els dos sistemes ramaders amb més producció a Europa, i més respectuosa amb el benestar dels animals”, explica Xavier Manteca, catedràtic del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB i coordinador de ClearFarm.

La plataforma s’ha validat en granges de llet i el seu desenvolupament ha permès avançar en la comprensió de la tecnologia necessària per a la gestió del benestar dels porcs. “Els resultats facilitaran el disseny de sensors fiables i adaptats a les diferents etapes de la producció porcina”, assenyala Xavier Manteca.

ClearFarm és fruit de quatre anys de recerca entre la UAB, les universitats de Múrcia (Espanya), Wageningen (Països Baixos), Milà (Itàlia), Aarhus (Dinamarca) i el Natural Resources Institute Finland (Luke, Finlàndia). Amb un pressupost de 6,5 M €, hi han participat científics de diverses disciplines: benestar animal, tecnologia de computació i sensors, sociologia i aspectes ambientals, que han treballat amb  reguladors, consumidors, productors, responsables polítics i altres parts interessades rellevants.

Moment crucial per a la ramaderia d’Europa

La nova plataforma arriba en un moment crucial per a la ramaderia del continent, amb la mobilització de diversos sectors socials i econòmics a favor d’una revisió de l’actual legislació europea sobre el benestar animal.

“Els ciutadans europeus estan cada vegada més preocupats pel benestar animal i la UE ha respost a aquesta demanda social a través de la legislació. ClearFarm ha integrat una solució que respon a la necessitat d’una bona avaluació del benestar animal amb les oportunitats que ofereixen les tecnologies ramaderes de precisió, posant l’accent en el vincle entre benestar animal i sostenibilitat i eficiència ambiental”, conclou Manteca.

Demostració pràctica i taula rodona

La conferència final del projecte ha comprès una demostració pràctica de la plataforma dissenyada per familiaritzar el públic amb el potencial del sistema ClearFarm, a càrrec dels líders de les diferents fases del treball: Xavier Manteca, de la UAB, Elisabetta Canali, de la Universitat de Milà, i Eddie Bokkers, de la Universitat de Wageningen (WUR), així com Joan Serra, de la UAB, Paul Ingenbleek, de la WUR, i Jarkko Niemi, de l’Institut de Recursos Naturals de Finlàndia (Luke), per descriure el procés de desenvolupament i els detalls de funcionament de la plataforma.

També ha inclòs una taula rodona amb un panell intersectorial de representants d’agricultura, indústria, acadèmia, ONG i govern: Pol Llonch, de la UAB i coordinador tècnic de ClearFarm; Miguel Ángel Higuera de Copa-Cogeca; Andrea Gavinelli, de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea (DG SANTE); Mar Maestre, de l’ICF, i Stephanie Ghislain, de l’Eurogroup for Animals. Moderada pel periodista ambiental Andrea Bertaglio, el debat s’ha centrat en els reptes de desenvolupar solucions innovadores per a l’avaluació integral del benestar animal i la contribució de ClearFarm a les necessitats actuals de diferents parts interessades.

En l’acte també s’han presentat experiències de recerca similars finançades per la UE sobre benestar animal i digitalització, com els projectes TechCare, aWISH i PPILLOW, per analitzar reptes comuns i discutir sobre com la col·laboració en recerca entre diferents iniciatives afegeix valor a la millora de l’agricultura a tota Europa.

Vídeo del funcionament del sistema: https://www.youtube.com/watch?v=fq5iJKR2K8M

Font: UAB

Read Full Post »

La prohibició total entrà en vigor l’1 de gener de 2012. Paral·lelament, el parlament incoà la tramitació d’una iniciativa per a regular els correbou de les Terres de l’Ebre, que finalment no prosperà.

El curs de la prohibició fou acompanyada d’una forta agitació mediàtica, en la qual s’esgrimiren, barrejades, raons i acusacions identitàries i de protecció als animals. L’octubre del 2016 el Tribunal Constitucional espanyol revocà la prohibició de les corrides de toros adoptada pel Parlament de Catalunya.

Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.

El primer tractat (del final del s. XVII), d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu (representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle). Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja defineix amb força exactitud les condicions del brau, el seu estat i les reaccions durant la lluita, la manera d’envestir o de posar-se a la defensiva prop de les taules. Ja hi apareix clar el concepte de cargar la suerte (decantar el cos recolzant-lo sobre el peu que avança cap al toro), concepte que, segons Domingo Ortega (1950), podia haver impedit el bescanviament del toreig, si hom l’hagués mantingut.

El 1777 aparegué el llibre Precisos manejos, del picador José Daza, exposició detallada sobre els coneixements que ha de tenir el picador, l’aprenentatge dur a seguir i les diverses maneres de picar. Posteriorment (1796) el torero José Delgado (Pepe-Hillo), en el seu llibre La Tauromaquia o arte de torear, redactat en el seu millor moment, reconeix encara que les regles del toreig són, en definitiva, per a prevenir els perills davant el toro. Era més destre aquell qui matava més aviat el brau i reduïa al mínim les diverses fases. No aparegué una tauromàquia completa fins el 1836, obra de Francisco Montes, en la qual es basen tant les ulteriors tauromàquies com els reglaments oficials de les curses de braus.

Cal esperar, però, fins ben endins del s. XX perquè l’antic sistema de preparar el toro per a la mort, centrat en l’estocada final, esdevingui pròpiament un art. Joselito representa el moment culminant d’aquest sistema, la qual cosa no li impedí d’apropiar-se les noves formes artístiques introduïdes per Juan Belmonte García, que, rompent amb totes les regles anteriors sobre les distàncies a mantenir entre toro i torero, transformà la ràpida faena en un joc ritmat i lent, centrat sobretot en la intenció estètica i dramàtica de les diverses posicions i en l’estilització austera de les actituds.

Actualment una cursa de braus comporta un cerimonial i una reglamentació fixa. Tota la corrida s’executa a la plaça de toros sota l’autoritat d’un president (per dret ho és el governador civil, que sol delegar la funció a un comissari de policia), que fa conèixer les seves ordres a través d’un timbaler i dos cornetes, que anuncien amb un so apropiat (diferent a cada plaça) els canvis de fases (terços) i els avisos. Comença per l’entrada en comitiva de les quadrilles: matadors, banderillers, picadors, monosabios, algutzirs i areneros. Després de la salutació al president i de rebre’n la clau de l’estable (toril), cadascú se situa al seu lloc i comença la cursa (primer terç).

La missió del torero és la de parar el brau, fixar-lo i reduir-li la velocitat fent-lo emmotllar al capot. La fase següent és la dels picadors, encarregats de corregir els defectes del toro a base d’aguantar-lo per la creu amb la pica, per tal de facilitar, amb el toro ja afeblit, els lluïments de muleta. A continuació intervenen els banderillers (segon terç), encarregats de fer oblidar al toro la dura lluita i el càstig de la pica (alegrar) amb llurs banderilles. En el cas de toros mansois, que no han reaccionat davant la pica, hom utilitza unes banderilles especials (banderilla negra) que els afebleixen i castiguen. Finalment (tercer terç) ve el toreig de muleta, originàriament destinat a preparar el toro per a la mort i avui part central de l’espectacle, on el torero efectua les millors posicions de lluïment, que acaba amb l’estocada d’espasa, d’acord amb regles precises establertes.

Als Països Catalans ja se celebraven corregudes a l’antiga usança en l’època cavalleresca, així com ja en època moderna a places portàtils. La primera plaça estable, però, no fou construïda fins el 1834, al barri marítim barceloní de la Barceloneta, i fou construïda per obtenir recursos per als asilats de la Casa de Caritat; la inauguraren els toreros Juan Hidalgo i Manuel Romero Carreto. L’any següent, pel fet que els toros de Zalduendo eren mansois, s’originà una bullanga, que acabà amb la la Crema de Convents, motiu pel qual la plaça fou clausurada, i hom no la reobrí fins el 1850; continuà després en actiu fins el 1923.

L’augment de l’afecció a Barcelona deixà petita la plaça de la Barceloneta, i el 1900 en fou construïda una de nova a la plaça d’Espanya, coneguda amb el nom de Les Arenes de Barcelona, inaugurada amb toros del duc de Veragua pels rejoneadores Mariano Ledesma i Isidro Grané i pels toreros Luis Mazzantini, Antonio de Dios Conejito i Antonio Montes.  A l’altre extrem de la Granvia fou inaugurada el 1914 la plaça de l’Esport —amb Vicente Pastor, Bienvenida, Curro Vázquez i Torquito—, que fou reinaugurada engrandida i amb el nom de plaça Monumental el 1916, amb els toreros José Gómez Gallito, Francisco Posada i Saleri II, i on se celebrà l’última de les corrides a la ciutat el 25 de setembre de 2011 després de la prohibició de l’espectacle a Catalunya acordada des del Parlament.

Fora de Barcelona era també molt antiga l’afecció als toros a Olot, on la plaça fou inaugurada el 1859 amb una correguda a l’estil del país; els espectacles taurins solien fer-s’hi el mes de setembre, amb motiu de les festes de la Mare de Déu del Tura. A Girona, la plaça de toros, dita de Santa Eugènia, fou inaugurada el 1897. A Figueres ja hi havia plaça l’any 1886, i la de Tarragona, molt bella, fou inaugurada el 1883. Vic també tingué plaça, inaugurada el 1917 i avui enderrocada. Posteriorment, amb l’increment del turisme, hom en construí de noves, la més coneguda de les quals fou la de Sant Feliu de Guíxols.

A València, els primers antecedents taurins que hom té daten del 1612; un segle més tard, el 1762, es feien corregudes de bous en places públiques tancades amb fustes, i els beneficis eren per a l’Hospital General. El 1803 ja hi fou construïda una plaça, però la invasió francesa n’aconsellà la destrucció. Una nova plaça fou inaugurada, a mig fer, el 1851, pel famós José Redondo El Chiclanero; fou la que hom inaugurà oficialment el 1859, amb tres corregudes de vuit toros, en les quals prengueren part Cayetano Sanz, Manuel Domínguez Desperdicios i Ángel López Regatero. Lagartijo i Frascuelo inauguraren la plaça de Castelló de la Plana (1887).

La plaça d’Alacant fou construïda el 1847, i la de Vinaròs fou inaugurada el 1870, amb les quadrilles d’El Gorditoi Chicorro. A Palma, la vella plaça de toros fou inaugurada el 1865 per Cúchares el seu germà Manuel Arjona. La plaça nova fou inaugurada el 1929, amb el rejoneador Antonio Cañero i els toreros de peu Antonio Márquez, Nicanor Villalta i Félix Rodríguez. El 1914 hom inaugurà la nova plaça de Felanitx, i la primera correguda en la nova plaça d’Inca (1910) fou protagonitzada pel Cocherito, Mazzantinito i Regaterín. Muro té també una plaça, molt original. A la Catalunya del nord de l’Albera se celebren també festes taurines a diversos indrets; és de destacar principalment la plaça de Ceret, on tenen lloc habitualment corregudes amb les figures més importants del toreig, i la de Cotlliure.

Des de mitjan segle XX, les corregudes de bous, especialment les corrides, que comporten la mort violenta i lesions prèvies en els càstigs de la pica i les banderilles, han rebut els atacas d’un creixent nombre de detractors que les qualificaven d’espectacle sanguinari. Per la banda dels defensors, hom al·legà la suposada condició d’art del toreig, motius identitaris i de tradició. De fet, l’afluència de públic seguí un declivi constant, i el 1977 hom tancà la plaça de les Arenes de Barcelona. El 1991 el parlament de les illes Canàries n’aprovà la prohibició per unanimitat.

El desembre del 2009 el Parlament de Catalunya admeté a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular amb més de 180.000 signatures per a prohibir les corrides de toros. En una primera votació, la cambra rebutjà les esmenes a la totalitat. ERC i ICV eren favorables a la prohibició i el PP i C’s contraris, mentre que CiU i el PSC donaren llibertat de vot als diputats. Retardada per un recurs al Consell de Garanties Estatutàries, que rebutjà les alegacions contra la tramitació de la iniciativa, la votació definitiva tingué lloc el 28 de juliol de 2010. Amb les mateixes posicions dels partits, donaren suport a la prohibició 68 vots, mentre que 55 s’hi pronunciaren en contra i les abstencions foren 9. La prohibició total entrà en vigor l’1 de gener de 2012. Paral·lelament, el parlament incoà la tramitació d’una iniciativa per a regular els correbou de les Terres de l’Ebre, que finalment no prosperà. El curs de la prohibició fou acompanyada d’una forta agitació mediàtica, en la qual s’esgrimiren, barrejades, raons i acusacions identitàries i de protecció als animals. L’octubre del 2016 el Tribunal Constitucional espanyol revocà la prohibició de les corrides de toros adoptada pel Parlament de Catalunya.

Font: Enciclopèdia Catalana, Muzeul Artã Craiova, Mircea Novac

Read Full Post »