El projecte, amb una inversió de 130 milions d’euros, permetrà fer més experiments centrats en la salut, el canvi climàtic i l’energia. La infraestructura científica creixerà en superfície i en plantilla, arribant fins als 300 treballadors de cara a l’any 2030.
El Sincrotró Alba està immers en un procés de renovació i ampliació que li permetrà realitzar més experiments en àrees com la salut, el canvi climàtic i l’energia. “El projecte va avançant de manera potent a tots els nivells”, explica la seva directora, Caterina Biscari. Amb una inversió estimada de 130 milions d’euros, permetrà passar d’un sincrotró de tercera generació a un de quarta, millorant les propietats de la llum que emet aquesta infraestructura capdavantera situada a Cerdanyola del Vallès. “Permetrà fer més ciència guanyant capacitat de recerca i generant més coneixement”, assenyala Biscari. La transformació, amb el suport del Govern central i la Generalitat, es troba en els primers anys d’execució. S’espera que duri uns deu anys, amb la previsió de tenir acabat l’Alba II de cara a l’any 2031.
Fa dos anys van començar els primers estudis i ja s’estan materialitzant algunes actuacions. En primer lloc, la definició del seu principal component, l’accelerador, encarregat d’accelerar electrons perquè emetin la llum amb la qual fer experiments. Amb el pas de tercera a quarta generació, es guanyarà resolució i es podran fer proves més avançades en menys temps, la qual cosa també contribuirà a incrementar la capacitat de fer experiments.
“Permetrà que els instruments que tenim siguin capaços de trobar i revelar propietats de la matèria que avui no són accessibles i fer-ho de manera més ràpida”, il·lustra Biscari, amb possibles aplicacions com el desenvolupament de nous fàrmacs i teràpies, energies verdes i microxips.
La infraestructura va rebre 7,5 milions d’euros el mes de novembre de 2021, provinents dels fons europeus, per dissenyar el nou accelerador i crear un prototip. Segons detalla la seva directora, els recursos obtinguts ja s’estan executant. Al juny, el Sincrotró Alba va presentar els avanços en aquesta part del projecte a la comunitat científica internacional, amb una recepció molt positiva, remarca Biscari. El disseny i la construcció de l’accelerador de quarta generació està previst que es realitzi des del 2021 fins al 2029, període en el qual el sincrotró de tercera generació es mantindrà operatiu.
L’any 2030, es pararà la infraestructura durant un any per desinstal·lar l’accelerador actual i construir el nou. Després, es dedicarà un altre any a posar-lo en marxa i provar-lo, amb la previsió de reiniciar l’operativa a finals de 2031.
Fins a l’aturada de l’activitat, el Sincrotró Alba ha d’avançar en la definició dels seus altres components, les línies de llum que envolten l’accelerador. Aquests laboratoris reben la llum que es genera amb l’acceleració dels electrons i la utilitzen per analitzar mostres i obtenir informació.
La biologia, la medicina, la nanotecnologia, el medi ambient o l’energia són algunes de les àrees de recerca que tracta el sincrotró.
L’Alba es va inaugurar amb un total de set línies de llum i ara ja en té 14. Deu estan fent experiments i aquest setembre entrarà en funcionament l’onzena, dedicada a la recerca de l’espai, la primera de la infraestructura de Cerdanyola que incidirà en aquest camp. A banda, hi ha dues línies experimentals que s’espera que entrin en funcionament el 2024 i una tercera, per a la qual s’han rebut 10 milions d’euros, que està ara immersa en el procés de licitacions i l’any que ve començarà a rebre peces. Aquesta última ja formarà part de l’Alba II, tot i que es preveu que comenci a operar abans que el nou sincrotró.
Amb la transformació del sincrotró, es podran sumar 12 línies més, fins a arribar a un total de 26. D’aquestes, vuit tindran la mateixa dimensió que tenen les actuals, mentre que quatre podran ser més llargues, amb la possibilitat de sortir de l’edifici. Per a això, a finals de desembre, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) li va vendre per 16 milions d’euros tres parcel·les properes, amb una superfície de més de 21.300 metres quadrats i una edificabilitat de gairebé 43.000 metres quadrats de sostre. És aquí on es podran estendre les línies experimentals extrallargues. Per als nous laboratoris que sumarà la infraestructura, es vol buscar a empreses que ajudin a construir-los
En els terrenys comprats a l’Incasòl, també es preveu edificar dos centres públics de recerca i innovació, prevists per a abans de la posada en marxa de l’Alba II.
Encara cal definir molts detalls, però està sobre la taula que un es dediqui a les ciències de la vida, amb el focus a resoldre els futurs problemes de salut humana, animal i planetària, i l’altre a les ciències materials, amb la col·laboració de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Es dilueix el pla de dedicar un tercer centre a acollir empreses i pren força la idea que les companyies s’integrin en els altres centres, sempre que tinguin relació amb el sincrotró i aprofitin la seva llum.
En els nous terrenys, es construiran línies experimentals que s’allargaran més enllà de l’edifici en el qual es troba actualment el sincrotró i també es preveu edificar dos centres de recerca
Totes aquestes millores de les capacitats de recerca de la infraestructura s’acompanyaran amb la contractació de més personal. Actualment, la plantilla està formada per 245 treballadors. S’espera superar els 300 empleats a la fi de la dècada. Biscari indica que estan creixent contínuament i que sempre tenen places obertes, com ara, amb ofertes per contractar enginyers, científics, informàtics, però també tècnics i administratius, amb experiència o acabats de graduar.
“L’Alba II és un projecte essencial basat en una realitat fortíssima, tota l’evidència que hem aconseguit en aquests últims més de deu anys. És la seva evolució natural”, defensa Biscari. En operació des del 2012, l’Alba ha acollit més de 3.000 experiments i més de 7.000 usuaris han utilitzat les seves línies de llum. “Instal·lacions com el sincrotró són projectes de país i de futur que permeten continuar avançant i ser una part de la solució. Cal fer aquest salt de capacitat per continuar estant a la frontera del coneixement, sobretot, el que dona servei a la sostenibilitat del futur”, agrega Biscari.
“Instal·lacions com el sincrotró són projectes de país i de futur que permeten continuar avançant i ser una part de la solució”, defensa Biscari
El camí està marcat, només fa falta que el finançament arribi d’aquí a 2031. En aquest sentit, s’ha d’aprovar el pla econòmic de la infraestructura científica per als pròxims 15 anys, tràmit que ha quedat congelat fins a la constitució del nou Govern central. En ell, s’encaixarà el pressupost per operar el sincrotró fins al 2038, així com la construcció de l’Alba II i de les primeres noves línies —2 línies llargues, que s’estenguin als nous terrenys, i 1 com les d’ara—. La directora recorda que la inversió prevista per construir el sincrotró de quarta generació és de 130 milions d’euros, aprofitant la infraestructura actual, a més de renovar les parts que toquin, en línia amb el que estan fent la resta de sincrotrons del món, que també estan deixant enrere la tercera generació. Si es comencés de zero, la factura pujaria fins als 500 milions d’euros. Biscari també assenyala que, si no s’executa la renovació, el sincrotró actual caducarà en uns anys —tenen una vida útil de 20 anys— i no es podrà utilitzar més, tenint en compte que està fet amb una tecnologia antiga en un camp que evoluciona ràpid.
Font: The New Barcelona Post, Cristina Martín Valbuena
BELLATERRA.CAT 