Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Restaurants’


Els comerços d’alimentació a partir dels 400 metres quadrats hauran de dedicar una zona als productes a granel, una mesura que serà vigent l’1 de gener 2023

Aigua de l’aixeta a un restaurant|LESOIR.BE

Els bars i restaurants estan obligats, per llei, a oferir “sempre” aigua de l’aixeta gratuïta als clients. Així ho recull la Llei de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i que ha entrat en vigor aquest diumenge.

Aquest és un costum que ja està molt instaurat pràcticament a tot Europa i a molt llocs de l’estat espanyol. El 2018, diverses comunitats autònomes havien endegat una campanya per tal d’aconseguir que s’implantés aquesta mesura.

La intenció és reduir el consum d’envasos d’un sol ús i fer més accessible l’aigua potable. Els impulsors remarcaven que l’accés a l’aigua és un dret.

La normativa també recull mesures per als comerços. A partir de l’1 de gener del 2023, els comerços minoristes d’alimentació de 400 metres quadrats o més, hauran de dedicar almenys un 20% de l’espai a oferir productes sense embalar.

Amb això, es vol promoure la venda a granel o amb envasos reutilitzable. A més, hauran d’acceptar que els clients portin carmanyoles, ampolles i bosses de casa. La norma detalla que, si el comerciant considera que aquests elements tenen una mala higiene, els podrà rebutjar.

Les administracions públiques, per la seva banda, hauran d’incorporar més fonts i envasos reutilitzable per fomentar el consum d’aigua potable i evitar el consum d’envasos d’un sol ús.

El 2023 s’hauran de reciclar el 70% de les ampolles de plàstic, un percentatge que anirà augmentant fins al 90%, previst per al 2029.

La llei recull que, si no s’arriba als objectius, es podrà implantar a tot l’estat espanyol un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’aquests envasos per garantir que es compleixen les xifres.

Dos nous impostos

La nova llei també contempla dos nous impostos, que no s’aplicaran fins a l’1 de gener del 2023. El primer grava la producció de plàstics d’un sol ús que no siguin reutilitzables, i el segon, el fet de dipositar residus a l’abocador i la seva incineració.

L’impost sobre plàstics serà indirecte, a tots els envasos que es fabriquin, importin o comprin dins la UE, com ara vasos, rotllos per embalar i altres. L’import serà de 0,45 euros per quilo.

En queden excloses les pintures, tintes, laques i adhesius. També els envasos per protegir o presentar medicaments, productes sanitaris o residus perillosos d’origen sanitari i alguns altres d’ús agrícola i ramader.

El segon impost vol desincentivar que es deixin residus a l’abocador sense reciclar-los. A Catalunya, per exemple, ja existia aquesta figura fiscal. L’objectiu de la norma és que el 2025 hagi disminuït un 13% el pes dels residus dels abocadors respecte als que es generaven el 2010. El 2030, la xifra s’hauria d’haver rebaixat un 15%.

El malbaratament alimentari es vol rebaixar a la meitat el 2030. Es retira l’IVA de les donacions de productes a ONG com ara bancs d’aliments.

Es prohibeix destruir als abocadors excedents que no s’hagin pogut vendre de productes com ara joguines, aparells elèctrics o tèxtil, que es preveu reparar i reutilitzar.

Empenta a la recollida selectiva

La llei recull que els ajuntaments que encara no ho facin estaran obligats a separar els residus (paper, metall, plàstic, vidre i orgànica) abans del 30 de juny d’aquest any, en municipis de més de 5.000 habitants. La resta, haurà de fer-ho abans del 31 de desembre del 2023.

A l’horitzó del 2035, es fixa que s’han de recollir separadament, com a mínim, la meitat de tots els residus que es generin. Amb tot, la normativa permet recollir conjuntament alguns materials perquè no fer-ho podria implicar un cost “desproporcionat”.

Una altra de les novetats és un impuls a la retirada d’amiant. Abans del 10 d’abril del 2023, els ajuntaments hauran de presentar un cens i un calendari que planifiqui la retirada d’aquest material nociu. Per treure l’amiant tindran com a límit l’any 2028, en el cas dels espais públics afectats que presentin un risc més alt.

Font: CCMA

Read Full Post »