SENSE PARAULES!!
Posts Tagged ‘politica’
POLÍTICA|Sorprenent decisió de la presidència de l’EMD de Bellaterra sense consultar el veïnat
Posted in Bellaterra, tagged EMD de Bellaterra, politica on 15 Agost 2024|
POLÍTICA| Carta de Carles Puigdemont (130è President de la Generalitat de Catalunya
Posted in Bellaterra, tagged 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carta de Carles Puigdemont, politica on 3 Agost 2024|
CARLES PUIGDEMONT | Aquests dies, en previsió de la decisió que ERC va prendre ahir, he estat preparant una carta per fer pública després de conèixer els resultats de la consulta a la militància. Espero que en dispenseu la llargada i que tingueu interès i paciència per llegir-la sense pressa.
Set anys a l’exili, l’amnistia, la investidura i la presó
He passat gairebé set anys a l’exili. Vaig anar-hi carregat d’incerteses, però convençut del camí que podia recórrer protegint la institució de la Presidència de la Generalitat de Catalunya que acabava de ser il-legitimament destituïda per la decisió del PP i del PSOE. Calia preservar-la, com fos, de l’intent de liquidar- la, i protegir el dret dels catalans a prendre lliurement les seves decisions.
La Presidència de la Generalitat no és una institució qualsevol. No ho és en termes polítics ni tampoc en termes històrics; de fet, és una institució excepcional. S’ha anat perpetuant al llarg dels segles, des que el 1359 es va nomenar Berenguer de Cruïlles com a primer president. La successió en la presidència es va interrompre el 1714, i es va recuperar formalment el 1931, any a partir del qual el càrrec s’ha anat renovant fos a l’exili, fos a l’interior. El meu exili partia de la idea que calia assegurar aquella continuïtat institucional històrica que les principals forces espanyoles havien volgut interrompre amb l’aplicació abusiva de l’article 155 de la Constitució i l’inici de la causa general contra l’independentisme. Si bé des d’un punt de vista constitucional, entre el 27 d’octubre de 2017 i el 17 de maig de 2018 la presidència de la Generalitat va estar intervinguda pel Govern espanyol, des del punt de vista de la legitimitat històrica de la institució, la presidència va continuar ocupada a l’exili. El 2018 la presidència va ser llegada al president Quim Torta a través del Parlament de Catalunya. La continuïtat havia estat salvada.
Un cop assegurada aquesta continuïtat institucional, calia poder mantenir la posició política i defensar-se de la repressió espanyola en millors condicions del que no es pot fer des d’una presó, i encara menys des d’una presó espanyola. És el que he procurat fer al llarg d’aquests gairebé set darrers anys, convençut que els resultats d’aquest esforç, sumats als resultats dels esforços des de l’interior de tots els qui vam engegar el camí de la independència de Catalunya, haurien de servir per preparar millors condicions i reprendre la lluita. Tot el que hem fet, a alguns sempre els semblarà poc. A d’altres, és clar, massa. Sigui poc o sigui molt, sigui amb èxit o sigui amb fracàs, allò que s’ha fet ha estat, es miri com es miri, extraordinari | excepcional. Només una visió molt petita i de curta volada pot treure mèrit que no vol dir discutir-ne l’encert o els resultats al que hem estat capaços de fer en condicions terriblement adverses. La llista del que hem assolit és molt llarga, en un combat que ha estat diari. Cada dia, en tots els fronts; assumint riscos i afrontat una exposició pública creixent i fragil alhora, perquè s’havia de batallar pràcticament sense xarxa de seguretat. A la intempérie moltes vegades. I anant a contracorrent, havent de lluitar contra un adversari molt poderós i amb recursos econòmics, humans i tècnics il-limitats.
Els èxits assolits i l’actitud sempre combativa i sense fer concessions ni a la nostàlgia ni al victimisme han relativitzat, però, les enormes diferències entre els dos blocs en conflicte i han impedit de valorar la transcendència i la importància dels guanys assolits. La internacionalització i les victòries en tribunals de diferents estats europeus, la litigació estratègica al TJUE i també al Consell d’Europa, tot això ha estat amplificat o directament assolit per l’existència d’un exili militant que ha aprofitat totes les tribunes que ha tingut al davant.
Tot això ha comportat un desgast molt gran, sobretot perquè la repressió de l’Estat s’ha incrementat a mesura que anàvem mantenint la posició i fracassaven en el seu intent de liquidar-nos. Ens han posat al centre de totes les dianes, s’han orquestrat durant anys campanyes de difamació massiva i s’han obert multitud de fronts judicials amb l’objectiu d’exhaurir les nostres forces i provocar l’efecte dissuasiu que tota repressió comporta. Com en tot conflicte hibrid, s’ha atacat el nostre entorn per tal d’intimidar-lo i neutralitzar-lo, buscant el nostre aïllament i desconnexió, i s’ha menat una guerra narrativa basada en falsedats que encara dura, amb espionatge i eines de violència política que ens equiparen a moviments terroristes per desacreditar tot un moviment democràtic i no violent.
I, tanmateix, hem continuat plantant cara i intentant explicar-nos allá on ens han deixat explicar, intentant contrastar els atacs permanents de la poderosa maquinària de propaganda espanyola que no ha escatimat cap esforç ni cap recurs. Des d’aprofitar funcionaris espanyols de les institucions europees fins a mitjans de comunicació entregats a la seva causa patriòtica, passant per jutges, fiscals, policies, empresaris i professionals diversos, i una legió de voluntaris i espontanis activats des que els va donar permís d’anar «a per tots nosaltres». I que es creuen amb dret d’amenaçar-te, d’insultar-te o de vexar-te a vegades només pel fet de parlar en català.
A partir de les eleccions generals del 2023, algunes coses van començar a canviar. Es va obrir la porta a la possibilitat de neutralitzar la repressió desfermada des del 2017 i anul-lar les seves conseqüències judicials, amb la idea que això ajudés a crear les condicions per a un procés de negociació amb el govern espanyol que tornés a la política un conflicte que només es pot resoldre des de la política. En l’anomenat Acord de Brussel-les fixàvem la necessitat d’una amnistia integral com a part essencial d’aquestes condicions, sense la qual no es podia fer política de manera lliure. L’estratègia dels indults era una estratègia espanyola; la de l’amnistia és una estratègia catalana. Calia acabar amb les condemnes, els processos judicials, les causes secretes, els exilis i tota la criminalització contra l’independentisme si el Govern espanyol volia mantenir una negociació amb qui li proporciona els vots imprescindibles per governar. Per primera vegada en tots aquests anys s’albirava la possibilitat d’una amnistia real i de la fi de l’exili, i també la possibilitat de fer política en condicions de mínima normalitat.
La tramitació de la llei va desfermar una veritable tempesta social, política i mediàtica a Espanya, que va tenir un gran ressò a les institucions europees i als mitjans internacionals. Ningú no dubtava que la llei era fruit d’un acord polític amb l’independentisme que permetia al PSOE sostenir-se al Govem espanyol, però tampoc ningú no tenia cap dubte sobre quins eren els destinataris de la llei i quins resultats es buscaven.
Després d’una negociació més llarga i difícil del que nosaltres hauríem volgut, es va arribar a un acord en el redactat de la llei que fixés clarament allò que entrava en l’àmbit objectiu de l’amnistia. El redactat tancava la porta a les interpretacions perverses a què ens tenen acostumat els jutges patriòtics i només els deixava una única opció si volien evitar els efectes de la llei: l’incompliment. És a di la rebel-lia contra les institucions dir, democràtiques.
I, en efecte, han ordit una estratègia per incomplir la llei sabent que els responsables que els haurien de castigar per aquesta vulneració democràtica sempre seran… ells mateixos. S’han mofat de la llei, que és el mateix que dir que s’han mofat de les Corts espanyoles i de la democràcia, sabent que això no tindrà cap cost per a ells en cap sentit: ni personal ni professional. Així, Espanya no podrà ser mai un estat de dret mentre els jutges desobeeixen el Parlament i, sobretot, si quan ho fan no els passa res.
En aquest context, que jo denomino de cop d’estat hibrid, sé que el meu retorn pot comportar la detenció i l’ingrés a presó, qui sap per quant de temps. Si se’n surten, imagino el que m’espera i sé el que he de fer. També el que no he de fer, per exemple convertir-me en objecte de negociació ni abonar cap decisió política que comporti renunciar a la lluita. Però més enllà de si hi ha la detenció tan llargament esperada o si fracassen en l’intent, el que no canviarà seràn dues coses. La primera, la necessitat de la independència com a única alternativa a la supervivència nacional, social, cultural, lingüística, econòmica i democràtica de Catalunya. La pertinença a l’Estat espanyol ens enfonsa en la decadència en tots aquests aspectes, com queda acreditat observant les xifres oficials. I ens lliga a un sistema originalment corrupte, asfixiant per a les minories i irreparablement centralista. Amb aquesta finalitat els poders de l’Estat han emprat un nivell de violència política incompatible amb la democràcia, com ha reconegut el Comité de Drets Humans de l’ONU. La segona, la meva determinació personal a defensar la causa de la independència en qualsevol situació i en qualsevol context, sense cap renúncia. Ni a la negociació bilateral quan se’n donin les condicions, ni a l’acció unilateral també quan sigui l’única alternativa al nostre abast. Totes dues són democràticament legítimes, especialment quan s’impedeix i es criminalitza l’exercici democràtic de drets humans col·lectius.
La decisió de la militància d’ERC d’investir el candidat socialista, Salvador Illa, com a president de la Generalitat fa que la detenció sigui una possibilitat real d’aquí a molt pocs dies. Sempre he estat conscient d’aquest risc. Però he preferit esperar a publicar aquest text després de conèixer la decisió dels militants republicans perquè no se m’acusés ni de fer xantatge emocional cosa que en els set anys a l’exili he defugit sempre ni d’interferir en el procés intern d’una altra formació política. Les critiques de l’acord s’han centrat sempre en l’impacte negatiu que tindrà per a Catalunya un govern de carácter espanyolista. Un Govern al-lérgic a la plena normalització de la llengua catalana i que no tindrà cap capacitat de negociació real amb el govern espanyol per resoldre un conflicte històric, que no és pas entre catalans, sinó entre Catalunya i Espanya. I perquè crec que abans de donar els vots per a un govern del PSC a Catalunya calia explorar altres alternatives, Inclosa la repetició electoral en noves condicions.
En qualsevol cas, el risc de detenció ha provocat diversos comentaris i reflexions, també molts missatges personals, entorn de la idea de si valia la pena arriscar la presó per intentar assistir a un debat d’investidura que no fos el meu. Hi ha gent que m’ha demanat que, ateses aquestes circumstàncies, reconsideri el meu compromís de retorn.
A tots els he explicat les raons per les quals cal mantenir el compromís, i que així com anar a l’exili va ser una decisió política, tornar-ne també ho és. Des del principi he estat l’objectiu de moltes campanyes de desprestigi i atacs personals sense cap mena de consideració i rigor, d’una deshumanització completa i persistent. Vaig ser víctima d’una campanya ignominiosa quan a les eleccions del 2017 vaig anunciar que tornaria si era investit president de la Generalitat. El ple en què se m’havia de votar va ser suspès a darrera hora i naturalment no vaig tornar. Vist el que hem conegut amb l’escàndol de les campanyes de guerra bruta organitzades per ERC, tinc pocs dubtes de com es va alimentar aquella campanya de desprestigi, un patró que ara ens trobaríem amb més intensitat: de la comprensió inicial pel fet de quedar-me uns anys més a l’exili fent feina i estalviar la presó, passaríem a una nova campanya de denigració personal de gran envergadura que tindria conseqüències molt difícils d’assumir per mi i per tot el que defenso. La política catalana ha entrat en una nova etapa, complexa i difícil i requereix que hi hagi organitzacions capaces de retornar confiança i esperança a la gent que somnia una nació lliure i pròspera. Cal expulsar les males arts i la toxicitat com a tàctiques de guanys partidistes i ens hem d’adreçar sense subterfugis ni viciades estratègies de comunicació a tota aquella gent que ha deixat de confiar en la política com a vehicle per discutir dels problemes i resoldre el futur. Gent que s’ha quedat a casa o que milita en altres partits, o que creu que fórmules simples i automàtiques resoldran qüestions enormement complexes i canviants.
Si em detenen, no serà pas la primera vegada. He estat en una presó alemanya i en una altra d’italiana; he estat arrestat en una comissaria belga i he estat convocat per la policia antiterrorista francesa. Tot això, és clar, per ordres de l’aparell judicial espanyol. El fet rellevant no serà aquest. El fet veritablement important serà l’evidência que a Espanya les amnisties no amnistien, que hi ha jutges disposats a desobeir la llei i que el Govern espanyol s’ho mira amb la indolència del resignat. Fa més escarafalls perquè un jutge imputa la dona del president del Govern i el cita a declarar que no pas quan el Tribunal Suprem es nega a aplicar l’única llei que s’ha aprovat en aquesta legislatura, i l’única llei d’amnistia aprovada des de l’entrada en vigor de la Constitució. Qui es pensi que això no tindrà conseqüències, s’erra.
Veure’m engarjolat ha estat el somni frustrat dels perseguidors espanyols durant set anys. Per fer-ho hauran de violar moltes coses. No és només la llei d’amnistia; és embarcar-se en una detenció il-legal i desobeir les decisions internacionals que han adoptat el Grup de Treball de Detencions Arbitràries i el Comité de Drets Humans de Nacions Unides en el cas dels presos politics catalans. Sé que tot això ni els escalfa ni els refreda; se’n foten igual. Però en la lluita per la independència, en aquest llarg camí per sortir del sistema espanyol que ens compromet l’existència com a nació, aquesta actitud antidemocràtica i antiliberal dels aparells de l’Estat no és intranscendent.
Al marge de les estratègies i de les etiquetes polítiques de cadascú, la greu anomalia democràtica que representaria la detenció s’ha d’entendre en clau de confrontació contra un règim demofòbic i no pas de lament o de victimisme. Tenim molta feina pendent, i som molts els qui diem que s’ha de continuar i acabar. Que cap presó ni cap amenaça no ens torni a dividir i paralitzar, ni a esgarriar el sentit de la nostra lluita: no és contra la repressió que treballarem per la independència, sinó que és treballant per la independència que confrontarem i conjurarem la repressió. No hi pot haver estratégia antirepressiva si abans no hi ha una estratègia per la independència, i tampoc no hi pot haver estratègia per la independència si no n’hi ha una de nacional, de país, al servei de la defensa de Catalunya contra els qui la volen liquidar com a nació.
Com em va comentar una assistent a l’acte que vam organitzar als Banys d’Arles, no es tracta de vessar llàgrimes sinó de treure les urpes.
Visca Catalunya lliure!
Carles Puigdemont i Casamajó 130° President de la Generalitat de Catalunya
Waterloo, 3 d’agost de 2024
SANT CUGAT OPINA|Bellaterra, no, gràcies! per Jordi Casas
Posted in Bellaterra, tagged politica on 29 Juliol 2024|
Bellaterra, 29 de juliol de 2024
LLUIS TORRES| El dia 27 de juliol el Tot Sant Cugat publicava un article d’opinió d’en Jordi Casas, resident a Sant Cugat des de l’edat de un any. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum. 6 anys presidint el comitè d’empresa de CCOO i ex regidor (sempre a l’oposició) del PSUC i ICV a l’Ajuntament de Sant Cugat, etc., etc., Tot fa veure que Casas té la mateixa opinió que la família Roda, amb la circumstància que algú d’aquests han canviat de PSUC a ICV i després a JUNTS, segons els propis interessos del moment, i seguint el camí de Toni Morral, ex alcalde de Cerdanyola.
Sempre és d’agrair les opinions personals en llibertat i transparència per saber el què pensa la ciutadania, però mai es pot generalitzar, ja que políticament, Bellaterra i Sant Cugat, es donen majoritàriament la mà per seguir un mateix camí social.
Bellaterra, no. Gràcies!
‘Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista’
El 19 de maig de 1956, la Junta de l’Associació de propietaris acordà sol·licitar una Entitat Local Menor per a Valldoreix, amb l’argument que el nucli no nasqué com una extensió de Sant Cugat, sinó «como villa satélite de Barcelona, bajo las directivas urbanísticas que inspiran los conceptos de Ciudad-Jardín». El 30 de setembre de 1958 el BOE publicà l’autorització del Ministeri de Governació.
Ja se sap que en el franquisme valien més els contactes que el compliment de la legalitat, que era clara al respecte. Des d’aleshores hem superat algunes vel·leïtats independentistes. Valldoreix, si deixem al marge alguna urbanització amb ferma voluntat elitista, ha esdevingut el districte amb més glamur de Sant Cugat. La història es repeteix, però al revés. Bellaterra truca a la porta per ser santcugatenca, sigui en forma d’EMD, de districte o de barri; sembla que això és secundari, l’important és ser santcugatenc.
Tot plegat, un cop impossibilitada l’opció de ser un municipi independent. Sembla que la cosa només depèn del que digui l’Ajuntament de Sant Cugat, un cop la majoria de bellaterrencs s’han pronunciat a favor de ser un apèndix nostre. Dono per descomptat que els santcugatencs no serem consultats al respecte. És per això que potser val la pena que ja ens hi anem pronunciant. Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista. Ja tenim fama de ser uns pijos, només faltaria afegir-hi Bellaterra!
Qui és en Jordi Casas?
Té 57,va néixer a Barcelona però viu a Sant Cugat des que tenia un any, encara que per alguns segueix essent un nouvingut. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum.
És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, i doctor amb una tesi sobre la hisenda local catalana del segle XIX, un totxo de vuit-centes pàgines que té l’esperança que no s’hagi llegit ningú, exceptuant el tribunal i encara. No ha exercit mai d’historiador, però té quelcom publicat, tot i que no justifica aquest títol. És un lector a voltes voraç, l’agrada tot el que fa referència a les ciències socials. Acaba de llegir Els Castellans, de Jordi Puntí.
Ha treballat durant 41 anys en una empresa important del sector de l’automoció, l’acaben de prejubilar i, naturalment, no em queixa. Ha estat president del seu Comitè de treballadors durant sis anys, en representació de CCOO. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Cugat durant deu anys, sempre a l’oposició: 1981-1983 (PSUC), 1987-1991 (ICV) i 1991-1995 (ICV) i conseller comarcal del Vallès Occidental (1991-1995). Ha participat activament en la vida política, sindical, veïnal i cultural de Sant Cugat: Grup de Jovent de la Unió Santcugatenca (mitjans anys setanta), Associació de Veïns del Sector del Monestir (segona meitat dels anys setanta), Ateneu d’Esquerres de Sant Cugat (segona meitat del anys vuitanta), Grup d’Estudis Locals, Fundació Sant Cugat, Fundació Universitat Internacional de la Pau i, des de fa uns anys, és membre del Consell Municipal de Cultura i de la Comissió de la Festa de Tardor. Col.labora setmanalment amb la premsa local, com molt bé saben els que pateixen les seves columnes.
Font: Tot Sant Cugat
POLÍTICA | Opinió de Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya
Posted in Bellaterra, tagged politica on 24 Juliol 2024|
Bellaterra, 24 de juliol de 2024
Són dades impresentables i inacceptables. Que a Catalunya s’executi el 45% del que s’aprova i a Madrid més del 210% és immoral, no té res de progressista i és tenir molta barra. És el que passa cada any, però empitjorat de molt.
Una Generalitat presidida pel mateix partit que incompleix amb Catalunya i engreixa la comunitat de Madrid aplanaria el camí del desastre. Quan prometen un augment del finançament autonòmic després ho compensen amb una inexecució de les inversions, de manera que la quantitat sempre queda igual: el que puja per un costat, baixa per l’altre.
L’alternativa és tenir la clau de la caixa per quedar-nos tots els impostos i decidir, després d’una negociació bilateral, quina quantitat aportem pels suposats serveis que ens presta de l’Estat. Sense això, Madrid continuarà vivint del que extreu de l’esforç dels catalans. La solidaritat territorial l’hem de decidir i acordar, no ens la poden imposar.
En aquest context se’ns demanava que aprovéssim el sostre de despesa però no se’ns accepta que les comunitats autònomes tinguin més del miserable 0,1% sobre el 2,5% total. L’Estat es queda el 2,2%, la Seguretat Social el 0,2% i les CCAA el 0,1% (a repartir entre totes, és clar). Què vol dir això? Doncs que vista la inexecució dels pressupostos quan es tracta dels catalans, tot sostre de despesa que vagi a l’Estat serà utilitzat en contra nostra i a favor de Madrid. Si l’Estat té més diners per gastar ja sabem que no els gastarà mai amb els catalans. Per tant, els vots dels catalans que ens han fet confiança no poden anar a consolidar aquesta injustícia.
POLÍTICA (Vídeo) L’EMD presidida per Josep M. Riba censura les imatges de tot el veïnat assistent al Ple de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Ple de Bellaterra, politica on 18 Juliol 2024|
Bellaterra, 18 de juliol de 2024
LLUIS TORRES|Bellaterra.Cat ha contactat amb representants de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per denunciar la posició poc democràtica de l’actual EMD presidida per Josep Maria Riba Farrés, del partit polític Bellaterra Endavant, qui no està practicant la transparència que correspon a qui diu ser President de tota Bellaterra, però que a la pràctica, amb la seva forma de gestionar, només ho està fent per una petita part de seguidors, que en privat et diuen s’han equivocat de votar-lo, perquè des de maig 2023 no ha fet realitat cap dels punt del seu programa electoral, -que a nivell de marketing era molt atractiu-, però que a la pràctica és força decepcionant perquè és del tot personalista i no compta amb els desitjos i necessitats del veïnat.
Josep Maria Riba Farrés, president de l’EMD de Bellaterra va signar la convocatòria oficial de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, celebrada el passat dilluns dia 15 de juliol, dient en el document oficial que, “el veïnat que no pugués assistir en persona al Ple del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall, ho podria seguir en directe a través del canal oficial EMD Informa de YouTube”.
“La denúncia de Bellaterra.Cat ve perquè el President de l’EMD no coordina ni supervisa la justa qualitat i correcte retransmissió del Ple a través del seu canal oficial EMD INFORMA al YouTube‘
📍No es acceptable que durant les més de tres hores de durada d’aquest Ple de Bellaterra, en cap moment la cámara hagi enfocat al veïnat assistent, en una quantitat aproximada de 100 persones.
📍Que Riba i el seu equip gestor censurés les imatges de les 14 veïnes i veïns que varen participar al final en el Pregs i Preguntes, intervencions veïnals que gairebé va ocupar la meitat de les 3 hores del Ple de la Junta Veïnal.
NO ES PODEN CENSURAR LES IMATGES DEL VEÏNAT INTERVINENT EN UN PLE
La cámara, mal dirigida per un tal Carles, contractat per Riba, va enfocar permanent la taula dels vocals i president de l’EMD, situació del tot anormal i anti democràtica, ja que es tractava de la Junta Veïnal oficial. Aquesta indigna situació diu molt dels moment difícils i poc democràtics que està patint una gran part del veïnat de Bellaterra, tal com ho varen manifestar per unanimitat en directe.
VEÏNAT PARTICIPANT QUE L’EMD NO VA MOSTRAR EN EL SEU DIRECTE DE EMD INFORMA DE YOUTUBE 👇
VÍDEO OFICIAL EMD INFORMA ON NO APAREIXEN ELS 100 HABITATS DE BELLATERRA ASSISTENTS AL PLE, NI ELS 14 QUE VAREN PREGUNTAR👇
POLÍTICA (VIDEO) Explosiu ple de la Junta veïnal de l’EMD de Bellaterra, 15/07/2024
Posted in Bellaterra, tagged politica on 16 Juliol 2024|
Bellaterra, 16 de juliol de 2024
📍Perquè seria una autèntica crònica interminable per les importantíssimes mocions presentades, recomanen visioneu amb atenció i calma el vídeo de més de 3 hores, del Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra d’ahir dilluns“
LLUÍS TORRES|Compartim el vídeo complert, -sense censurar les imatges del veïnat fent preguntes-, tal com ha fet, una vegada més, el canal de YouTube EMD INFORMA, del Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, celebrat ahir dilluns, dia 15 de juliol de 2024, a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra.
El veïnat de Bellaterra omplia el Centre Cívic com fa temps no es veia en cap ple, des de la presentació de la Plataforma Cívica anti Abocador de Can Fatjó dels Aurons o el de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat.
Guillem Nadal, portaveu de GXB, va demostrar, durant les més de tres hores del Ple de la Junta del Veïnat de l’EMD, la seva saviesa tècnica en tots els temes tractats, demostrant i posant contra les cordes i en evidència la falta d’experiència i “Savoir fer” de Riba devant del veïnat assistent i la presidència de l’EMD, ja demostrada en altres trobades amb el veïnat.
Riba, amb els seus incompliments, visió equivocada i poca transparència, -no fent públiques a labweb de l’EMD de Bellaterra ni responen sobre les factures pagades al mitjà Bellaterra Diari, no acredita representar a tota Bellaterra, tal com va expressar al Ple.
Una vegada més va romandre que aquest President de l’EMD de Bellaterra no té experiència ni estudis de ciències polítiques universitàries necessàries per representar a tota Bellaterra, un petit poble de poc més de 3.000 habitans, res a veure amb la seva brillant professió comercial.
El vocal Nadal va cedir a Miquel Vázquez l’exposició de la moció estrella de la nit, “Suport de tots els vocals dels partits polítics presents a la Junta Veïnal de l’EMD: Bellaterra Endavant, GXB i ERC, a la Comissió Bellaterra-Sant Cugat”.
Miquel Vázquez, president d’aquesta Comissió, va presentar amb passió, claretat i contundència, la realitat que el 61% del cens de Bellaterra que el 2019 va signar per annexionar-se a Sant Cugat, denunciant les contradiccions de Riba, que no pot despistar-nos amb propostes de mercader. El veïnat assistent a la sala va aplaudir efusivament durant uns llargs minuts a Vázquez, el que va fer que Vázquez s’emocionés profundament amb llàgrimes al ulls durant una bona estona.
El llarg Ple va finalitzar, una vegada més, fent visible el distanciament entre l’EMD i un veïnat que es va demostrar, del tot indignat amb la gestió de Riba, i la seva forma personal de plantejar els projectes per la Bellaterra actual i de futur.
“Sorprèn i molt, que la vocal Chus Cornellana no abandoni el partit Bellaterra Endavant, cosa que sí va fer amb menys motius, el de GXB”
ULTIMA HORA📍 L’EMD de Bellaterra fa públic el seu soport a la Comissió Bellaterra-Sant Cugat
Posted in Bellaterra, tagged politica on 10 Juliol 2024|
Bellaterra, 10 de juliol de 2024
📍L’EMD de Bellaterra diu donar suport a la “Comissió Bellaterra-Sant Cugat” perquè compta amb l’aval de les signatures de més del 50% dels habitants de Bellaterra, recollides just abans de l’inici del procediment judicial.
📍El comunicat oficial de l’EMD de Bellaterra manipula les dades, perquè no concreta que la recollida de signatures va ser del 61% del cens oficial.
LLUÍS TORRES|Després que durant uns dies, Miquel Vázquez, president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, insistís demanar, per la xarxa veïnal Temes de Bellaterra, el soport dels actuals gestors de l’EMD de Bellaterra a la Comissió que ell mateix presideix, aquest migdia, l’EMD ha fet públic, un comunicat oficial a través de Bellaterra TV, (que no és un canal de televisió, sinó un grup de WhatsApp).
L’EMD DE BELLATERRA COMUNICA:
Com és de rigor, des del Govern de l’EMD de Bellaterra respectem el procés judicial de segregació iniciat l’any 2019.
Donem suport a la “Comissió Bellaterra és Sant Cugat” perquè compta amb l’aval de les signatures de més del 50% dels habitants de Bellaterra, recollides just abans de l’inici del procediment judicial.
Ara té la paraula l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; després la tindrà l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i, finalment, serà el Govern de la Generalitat qui decidirà.
Durant el procés, continuarem treballant amb l’Ajuntament de Cerdanyola en el dia a dia, en els projectes previstos en el Pla d’Accions del Mandat per Bellaterra i, especialment, en un nou conveni amb més competències i més finançament.
El Govern de l’EMD de Bellaterra es posiciona a favor de Bellaterra i confia que el Govern de la Generalitat prendrà la millor decisió.
ÚLTIMA HORA📍Carta pública de GXB a Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged politica on 2 Juliol 2024|
Bellaterra, 2 de juliol de 2024
LLUÍS TORRES| Compartim la carta que acabem de rebre, que el partit Gent per Bellaterra (GXB) ha enviat avui a Josep Maria Riba, president de l’EMD, del partit politic Bellaterra Endavant (BE).
Carta pública de Gent per Bellaterra
Sr. President Josep Maria Riba,
Bellaterra, 2 de juliol 2024
Com que la UAB no inclou en el seu pla d’emergències cap mesura pel que fa a la instal·lació CRESA, de recerca animal amb virus i bacteris mortals. I que aquesta instal·lació es troba a menys de 150 metres de les cases de Bellaterra. I sabent que a la darrera Junta del Veïnat de l’EMD va aprovar la moció per sol·licitar a la UAB la redacció d’un pla d’emergències i evacuacions que inclogui aquesta instal·lació.
I tenint en compte que totes les mocions i acords aprovats a la Junta de Veïns/es en la sessió ordinària en data 22 d’abril de 2024 ja han estat degudament comunicats a les diferents entitats i administracions, excepte la moció així mateix aprovada amb el títol “Punt 18. CRESA 3 – Pla d’autoprotecció general Campus Bellaterra”, us insto que ordeni comunicar també aquesta moció en els termes que s’hi ressenyen, llevat que hi hagi motiu justificat per no fer-ho en igualtat de tracte que les altres.
Si no fos així i no donar-nos un motiu justificat, entendrem que es tracta d’una injusta i injustificada i espúria raó de interessos privats relacionats amb la seva coneguda i pública relació d’amistat amb el Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, que podrien fer-lo incórrer en un il·lícit de prevaricació tipificat a l’article 404 del Codi Penal, aprovat per Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre.
L’insto, per tant, que actuï en el termini de 5 dies hàbils amb imparcialitat i complint amb les obligacions del seu digne càrrec allò aprovat en sessió:
ACORD
1.- DEMANAR a la UAB la redacció del pla d’emergències específic de risc bacteriològic en relació amb el centre d’experimentació animal.
2.- REALITZAR un informe tècnic jurídic que avaluï el risc i la ubicació del centre d’experimentació pels ciutadans de Bellaterra.
3.- COMUNICAR aquests acords a la UAB, a l’Ajuntament de Cerdanyola, a totes les associacions de Bellaterra, la Taula Cívica i tots els veïns a través del canal EMD Informa.
Atentament,
Gent per Bellaterra
POLÍTICA | GXB demana aturar el projecte de trànsit de l’EMD sense el consens veïnal
Posted in Bellaterra, tagged politica on 27 Juny 2024|
Bellaterra, 27 de juny de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim amb el veïnat de Bellaterra la nota de premsa que hem rebut del partit de l’oposició Gent per Bellaterra, que demana aturar el projecte de trànsit presentat ahir per Josep Maria Riba, president de l’EMD, i el seu partit BE, al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall.
La sala era plena de famílies, com fa anys no s’havia vist, per exemple, des del conflicte de l’abocador de Can Fatjó del Aurons. La sorprenent proposta de l’EMD, (no consensuada amb el veïnat ni amb els partit de l’oposició, GXB i ERC) van indignat profundament a la majoria dels assistents, que varen fer cua per expressar públicament el seu profund desacord i preocupacio.
L’EMD proposa desviar un tram d’uns 800 metres el trànsit del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell a través dels carrers Josep Sentís, Mestre Nicolau, Abad Oliva i Terranova, i sortida per les pilones del Camí Antic cap a Sant Cugat del Vallès, sense valorar profundament la seguretat dels vianants que estarien separats només per balises (no blocs de formigó), que donarien poca seguretat.
Molt veïnat present, entre ells en Josep Maria Carulla (Qui participà en la construcció del Circuït de Catalunya), van respondre indignats a la proposta de l’EMD, exponent el perill i el zig zag a causa dels nous aparcaments, que pasaria a ser un autèntic Circuit per Bellaterra.
Nota de premsa Gent per Bellaterra:
Ahir 26 de juny de 2024 vam assistir al Centre Cívic a la presentació dels canvis de mobilitat proposats per Bellaterra Endavant.
El projecte no té el consens ni dels veïns ni dels partits polítics i es va fer unilateralment, sense participació ciutadana i sense cap transparència.
No resol el problema de trànsit al Camí Antic, i a més a més causa problemes a altres veïns.
Els enfrontaments entre veïns d’ahir van ser causats per l’EMD.
El pla no ha estudiat l’origen ni el destí dels 4.500 cotxes que passen pel Camí Antic i preveu passar 1.500 cotxes per carrers interiors, utilitzant els cotxes dels veïns en zig-zag com a obstacles reductors de velocitat.
Cada dia passen 100 vehicles pesants pel Camí Antic, i Bellaterra Endavant va votar en contra de prohibir-ho el 22 d’Abril de 2024.
A més, el pla reobre l’accés a la UAB pel carrer Can Miró, afegint 700 cotxes a la carretera BV-1414, en contra dels objectius de mobilitat de Bellaterra.
L’EMD va presentar al·legacions al Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana per desafectar la reserva viària del carrer Vázquez de Mella, però no va sol·licitar desafectar tot el Camí Antic. Aquestes al·legacions es van fer per decret de presidència de Josep Maria Riba, sense votació ni exposició pública.
Necessitem una EMD amb més transparència i menys improvisació.
Demanem que s’aturi el projecte i es treballi participativament valorant totes les opcions i escoltant a tothom.
POLÍTICA| Història interminable dels Agents Cívics de Bellaterra (creats el 2019)
Posted in Bellaterra, tagged Agents Cívics, Bellaterra, politica on 10 Juny 2024|
Bellaterra, 10 de juny de 2024
LLUÍS TORRES| El veïnat de Bellaterra està sorprès i perplex per la història interminable dels Agents Cívics creats pel l’EMD l’any 2019. Ha passat un any des de que Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), va ser escollit president de l’EMD, però no ha donat resposta al veïnat sobre el seu compromís electoral:
🐿️ Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal.
🐿️ Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.
Amb data d’avui, el cotxe Toyota híbrid (subvencionat per la Diputació de Barcelona l’any 2019 pel servei dels Agents Cívics), apareix rotulat com cotxe oficial de l’EMD Bellaterra (veure foto de les retolacions del 2019 i 2024).
Ens preguntem: Com és possible que l’acord i signatures entre Ramon Andreu i Carlos Cordón, d’activar de nou el Agents Cívics de Bellaterra, a càrrec de la Policia Urbana de Cerdanyola, s’hagin llançat a les escombreries?
UNA HISTÒRIA INTERMINABLE:
18 abril 2019:
L’EMD de Bellaterra va posar en marxa el servei d’agents cívics (24 hores i els 7 dies de la setmana). Servei que, segons explica Ramon Andreu, president de l’EMD “seràn al servei dels veïnat per a resoldre qualsevol incidència i treballaran per garantir el respecte a les normes de circulació de Bellaterra, així com també per vetllar per aquelles tasques relacionades amb les competències de l’EMD o les que altres administracions presten a Bellaterra”
L’Ajuntament i l’EMD signen el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra
16 de març de 2021
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i el president de l’EMD, Ramon Andreu, han signat avui el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra. Amb aquest acord, les dues administracions donen solució a la denúncia de l’Ajuntament sobre aquest servei.
A partir d’ara, els agents cívics estaran sota la supervisió de la Policia Local, que serà l’encarregada d’organitzar les tasques que faran i d’oferir-los la formació necessària. Paral·lelament, es crearà una comissió de seguiment amb representants de l’Ajuntament i de l’EMD de Bellaterra.
A través d’aquest nou marc de col·laboració, s’acorda que Bellaterra tindrà 4 agents cívics, 2 de les 8 a les 14 h, i 2 més de les 14 a les 20 h.
D’entre les tasques assignades destaquen el projecte “Camins escolars” per afavorir la seguretat d’infants i famílies en les rutes d’accés a les escoles; la vigilància de la neteja dels carres i de la normativa de circulació; així com el seguiment de l’estat dels embornals; la recollida de mobles i les incidències a la via pública.
Maig de 2023:
Bellaterra Endavant, el partit guanyador de les eleccions municipals es compromet amb el seu programa:
Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal.
Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.
BELLATERRA.CAT 