☑️ Sorprèn i molt que l’EMD presidida per Ramon Andreu (GxB), no repari l’abandonat Passatge Ignasi Iglésias, que apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i les moltes denúncies públiques.
☑️ ERC i Convergents a la Junta del Veïnat de Bellaterra podrien fer quelcom més i presentar una moció conjunta perquè l’EMD ho repari.
La part baixa del Passatge ignasi Iglésias davant l’Escola Ramón Fuster |FOTO: BELLATERRA. CAT
El passatge Iglésias està construït totalment amb esglaons, però no es veuen perquè està inundat de males herbes. Comença al Carrer Apel·les Mestres, tocant l’Escola Waldorf-Steiner, i finalitza just davant l’Escola Ramón Fuster. Com altres passatges d’escales de Bellaterra, no hi ha penjada cap placa amb el seu nom.
La part alta del Passatge Ignasi Iglésias, a la part alta de l’Escola Waldorf-Steiner|FOTO: BELLATERRA. CAT
Per què el govern de Ramon Andreu no acepta la proposta d’ERC de penjar la placad’homenatge Plaça de Ramon Fuster❓ Difícilment trobarem a Bellaterra un personatge que hagi fet tant per la cultura.
☑️ Atenció veïnat si circuleu pels Carrers Casas i Amigo amb Pintor Opisso. De nit pot ser perillós.
☑️ Residents de la zona ho tenen denunciat, però l’EMD no ho valora com perillós, fins que una moto, bicicleta o cotxe – per l’allumenat nocturn débil- faci reventar rodes i provoqui una caiguda greu.
☑️ Passejant per l’Avinguda del Film tornem a veure el vell forat de la vorera sense reparar. S’ha denunciat varies vegades, però l’EMD no posa fil a l’agulla per evitar accidents de caigudes.
Forat perillós al mig de la vorera de l’Avinguda del Film |FOTO: ARXIU BELLATERRA
Veïnat i pares d’alumnes de l’Escola Ramón Fuster de Bellaterrarecorden els 2 anys de la denúncia oficial i reclamació davant del govern municipal de Ramon Andreu i la manca de resposta i prioritat de seguretat de la zona escolar.
Zona de l’Escola Ramón Fuster de Bellaterra |Google Maps
També han demanat a l’Ajuntament de Cerdanyola valori la situació de perill que motiva la falta de manteniment, senyalitació i mitjans de proteccions, així com el pas de vianants situat davant de la porta del l’Escola Escola Ramon Fuster amb els carrers Escultor Vallmitjana i Predegar.
Relació de registres oficials sense resposta: ID: E-2020-4152 (17/02/2020), amb reclamació inicial ID: E-2019-4149 (14/02/2019), ID: E-2020-14446 (25/06/2020)
Lamentablement tot segueix igual, el problema és evident i ni una sola millora ni resposta a càrrec de les administracions municipals. Es recomana al veïnat i pares d’alumnes que transiten per la zona de l’Escola Ramon Fuster veure aquesta deixadesa pública dels carrers que depenen de l’EMD de Bellaterra.
☑️ Al pressupost de l’EMD aprovat per reparar el Camí dels Enamorats hi habia inclòs les proteccions de fusta per evitat caigudes al barranc de la Bonaigua. Els treballs a mitges no té futur‼️
Passatge de Joaquim Buïgas de Bellaterra té una llargada d’uns 75 metres, va des de la petita rotonda del Carrer de Terranova amb el carrer de Frederic Roda Ventura, i no té sortida per la banda dels números més alts.
Joaquim Buïgas i Garriga (Barcelona, 12 de juliol de 1886 – 2 de gener de 1963), també conegut com a Joaquín Buigas i Garriga, va ser un editor i autor de còmic, guionista, entre d’altres, de la sèrie més popular de la revista TBO, La família Ulises.
El 1917, de tornada a Barcelona després d’un llarg període per Llatinoamèrica, va adquirir la capçalera TBO, de Arturo Suárez i Roca (que també imprimia les revistes sicalíptiques Eva i El Caloyo, juntament amb el seu soci Joaquim Arqués) per 3.000 pessetes. A partir del número 10, a l’any 1917, Joaquim Buïgas ja es va fer càrrec i va esdevenir propietari i editor d’aquesta revista, portant-ne els comandaments fins a la seva mort el 1963. Va ser l’esperit de la revista i el que va marcar el tarannà de la marca TBO durant més de quaranta anys.
El 1920 va llençar una altra iniciativa, la revista BB, dedicada exclusivament a les dones.
El 1928 va fundar Ediciones TBO i el 1936 es va associar amb els directors d’Editorial Bauzà, Estivill i Viña, per formar l’empresa Ediciones TBO, S.L. Des de 1941 després de l’associació amb Emilia Estivill Monlleó (vídua de Bartolomé Bauzá) es va seguir editant en coalició amb editorial Bauzá.
El 1944, després de veure possibilitats en una historieta il·lustrada per Benejam, La família Ulisses, protagonitzada per una família nombrosa, va decidir escriure més guions amb aquests personatges. Amb Benejam també va crear Eustaquio Morcillón y Babalí.
Buïgas es va revelar com un gran guionista i es diu que va fer els guions de pràcticament totes les historietes que sortien a la revista, tot i que mai en va firmar cap. Ell és, per exemple, el que va idear la sèrie Los grandes inventos del TBO, entre moltes d’altres. A la revista ell ho feia tot amb una meticulositat increïble, i tan aviat contractava nous dibuixants com retocava la disposició de les vinyetes i les mides exactes de cadascuna. Buïgas va escriure sempre els guions en català, fins i tot durant els temps de la dictadura franquista, i va ser el seu soci Viña qui les va traduir al castellà durant molts anys. De jove havia residit a l’Argentina i havia retornat a Barcelona el mateix any 1917. Durant la seva vida va col·laborar a La Il·lustració Catalana i havia publicat diversos llibres. L’any de la seva mort va publicar una mena de memòries que portaven el títol de Quasi tota la veritat i altres narracions.
Es pot dir que Joaquim Buïgas va treballar fins a l’últim moment de la seva vida i que l’èxit continuat de TBO durant tants anys es deu, en bona part, a la seva feina constant.
☑️ El Passatge Ignasi Iglésias té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.
Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació, el que crea un perill d’accidents i caigudes. Tampoc existeix instal·lada, com altres carrers de Bellaterra, cap placa amb el seu nom, tot i que surt al plànol oficial del nomenclàtor de Bellaterra.
Segons ens ha comunicat el bellaterrenc Ignasi Roda, sota les herbes del Passatge Ignasi Iglesias es troba una complerta escala, que mentres vivía Estrada, el propietari d’El Pedregar, la va mantenir lliure de males herbes i en perfecte estat.
Ignasi Iglésias Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia.
Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.
La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia.
El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.
BELLATERRA.CAT 