Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Josep Maria Marcet Coll’

Bellaterra, febrer 2017 “Sobre en Marcet i el seu monòlit” per Ignasi Roda Fàbregas

Ignasi Roda Fàbregas, Cronista a Bellaterra

El tema de l’Av. Josep Mª Marcet cueja de fa anys. El Francesc Garriga renegava de viure en un carrer amb el nom de l’alcalde Franquista de Sabadell. La cosa, però, és prou delicada, ja que, si haguessin de ser puristes, molts dels nostres carrers haurien de canviar de nom. Us remeto al nomenclàtor del meu llibre sobre Bellaterra on es fa referència de tots i cada un d’ells.

“La raó per canviar un nom s’ha de fonamentar en els fets que la persona nomenada hagi fet i no pas per la seva ideologia”.

La ideologia Franquista encara perviu avui dia, i en molts polítics que ens governen se’ls nota certes reminiscències del que ells poden considerar “bells temps”. És més, partits d’aquesta ideologia participen en les eleccions, per tant, el joc democràtic ens fa acceptar i conviure amb ells.

En el cas que ens ocupa caldria saber quines actuacions va fer en Marcet, i, sobretot, si aquelles actuacions van portar algú a la mort. És allò que se’n diu un “delicte de sang” o un crim de “lesa humanitat”. Si aquest no fora el cas, també caldria valorar la seva actuació en pro d’un Sabadell més puixant o si, per contra, la seva gestió va ser nefasta. Aquí caldria que sortissin els historiadors de la ciutat per donar-nos la llum.

Justificar una retirada d’un nom de carrer simplement perquè la persona era simpatitzant del règim Franquista, ens aboca a retirar-ne molts d’altres i, si no m’erro, Sabadell conserva el seu nom en un carrer (a no ser que l’hagin enretirat) igual que el de l’Antoni Lloch, com ell, també alcalde Franquista.

Com comprendreu en Marcet no és un sant de la meva devoció, però això ho dic des del punt de vista ideològic. Tampoc no puc fer una valoració de tracte personal amb ell perquè va morir quan tot just jo tenia 10 anys (4/4/63) però la seva família, els Marcet i els Garcia Planas els vaig estimar i els estimo perquè formen part de la meva vida de Bellaterrenc.

A això afegiré que la seva actuació a Bellaterra va ser beneficiosa, com ho van ser la de molts altres “prohoms” que, amb llur esforç i sobretot, amb llurs diners, varen aixecar aquesta EMD, que aleshores era una zona residencial.

Potser, el que caldria, és que els noms dels carrers anessin acompanyats d’una llegenda que situés el personatge. Si es posa: Josep M Marcet. Veí de Bellaterra. Empresari tèxtil. Militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriòtica, la Lliga Catalana i la FET-JONS. Alcalde de Sabadell del 1940 al 1960. Va ser l’artífex de la connexió de Bellaterra amb Sabadell amb la prolongació de la BV 1414. I que cadascú faci la seva valoració.

Monòlit i placa franquista de l’Avinguda Josep Mª Marcet a Bellaterra (Sabadell ho va retirar el 2017)

MI CIUDAD Y YO (José Maria Marcet Coll)
Veinte años en una alcaldia, 1940-1960

Extracte d’escrits personals del propi José María Marcet Coll:

“Empecé la campaña en el Ejército Nacional como cabo tirador de una sección de ametralladoras, las primeras que llegaron al frente de Huesca”

“Me aterrorizaba la idea de caer vivo en manos de los rojos”

“Con un siniestro sentido del humor me dije que si me pillaban me pasearían por las calles de Sabadell metido en una jaula y con un letrero que diría: «La bestia del fascismo cazada viva en el frente de Aragón»”

Había servido a mi patria con las armas en la mano, y ello significaba simplemente que estuve dispuesto a dar mi sangre y mi vida por ella como la dieron nuestros mejores camaradas.

“Al apearnos del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell”.

NOTA: Cal recordar que en Marcet no només era un “Simpatitzant Franquista”, sinó  que va lluitar amb les armes contra la democràcia i fins i tot va entrar a l’Ajuntament de Sabadell, (tal com ell mateix ho recordava l’any 1962): “Al bajar del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell, “sustituyendo la bandera republicana por la franquista”

Sabadell, 12 de maig de 2017:

La ciutat de Sabadell ha posat fil a l’agulla per eliminar tota simbologia franquista, i ho ha fet començant per la plaça dedicada a l’exalcalde Josep Maria Marcet. Una grua ha retirat el monument dedicat al batlle, que va governar entre 1940 i 1960, un primer pas que finalitzarà amb el canvi de nom de la plaça. L’objectiu del consistori és fer el mateix amb la plaça dedicada al seu successor, Antoni Llonch (alcalde entre 1960 i 1965).

Font del llibre NOVES CRÒNIQUES DE BELLATERRA (Recull d’articles, cartes i altres documents 2000-2023) per Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

La trobada franquista es va celebrar a l’esplanada de Bellaterra, el diumenge 16 de maig de 1943, participant Vicente García Ribes i la Banda de Música de Falange de Sabadell.

L’alcalde franquista de Sabadell J.M.Marcet, fent el discurs vestit de Falangista|FOTO VALLS

Josep Maria Marcet i Coll (Sabadell, 26 de març de 1901-4 d’abril de 1963) fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS. Fou alcalde de Sabadell des de final de l’any de 1940 fins al 1960, durant la dictadura franquista, i president de Centre d’Esports Sabadell i de l’Aeroclub de Sabadell.

Com a empresari estigué vinculat a la indústria tèxtil llanera. Fou inicialment membre de les Joventuts Mauristes i cap local de la Unión Patriótica de Sabadell sota la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser nomenat regidor de l’Ajuntament de Sabadell el 1924 i, el 1925, membre de la Diputació Provincial de Barcelona. Durant la Segona República fou militant de la Lliga Catalana.

En esclatar la Guerra, Marcet va refugiar-se a la zona franquista, on s’afilià a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. S’enrolà voluntari a l’exèrcit franquista. Participa en la formació de la Primera Centuria de la Falange. Va lluitar al front d’Aragó, vinculat als serveis d’informació militar. Passà després a la Segona Centuria de la Falange catalana, on s’enfrontà al delegat (Trinxet) i al cap territorial de la Falange catalana (Josep Ribas Seva), establerta a Burgos, i acabà empresonat. Posteriorment es feu alferes provisional i ingressà a l’exèrcit regular.

De retorn a Sabadell, fou primer tinent d’alcalde i, el 1940, alcalde accidental. Després d’haver organitzat una rebuda apoteòsica a Franco en la seva visita a Sabadell el 1942 –que va repetir el 1947– esdevingué alcalde amb un consistori on tots els regidors tenien carnet de la FET-JONS. Fou també procurador a Corts espanyoles (1942-1948). En la seva actuació política vetllà pels interessos de la indústria tèxtil llanera, simultaniejant l’alcaldia amb el càrrec de president del Gremi de Fabricants de Sabadell entre 1951 i 1956.

Abans i després de la Guerra Civil espanyola, fou president del Centre d’Esports Sabadell les temporades 1933-1934, 1939-1942, 1951-1952 i 1952-1953. També fou president de l’Aeroclub de la ciutat, el qual fusionà amb el seu homòleg de Barcelona per formar el 1953 l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Aquell mateix any, tingué un paper destacat en el naixement del nou microcotxe català, el Biscúter.

Tornà a ser diputat provincial pel partit judicial de Sabadell entre els anys 1955 i 1956. El governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga acabà destituint-lo de l’alcaldia l’any 1960, tot i que ell sempre presumia de tenir amistat personal amb Franco.

Vicente García Ribes, expresident del sindicat vertical del transport.

Vicente García Ribes, expresident del sindicat vertical de Transports i Comunicacions, va morir ahir a Barcelona, als 80 anys, informa Europa Press. García Ribes era pare de Juan García Carrés, condemnat en el procés per l’intent de cop del 23 de febrer de 1981. El mort va ser un dels fundadors dels sindicats verticals, i procurador a les Corts de l’anterior règim des de l’any 1941. El gener de 1977, va ser cridat a declarar davant l’Audiència Nacional en relació amb la matança d’Atocha, en què van morir cinc persones, quatre advocats laboralistes. Va ser interrogat per la seva relació amb Francisco Albadalejo, secretari del sindicat provincial del Transport a Madrid, que va resultar condemnat posteriorment, com a inductor i encobridor, a penes que sumen en total 73 anys de presó.

García Ribes va néixer a Port Bou el 1904. Va ser funcionari de l’Agència Internacional de Duanes de Renfe. El 1939, des de les files de Falange, passa a fundar l’Organització Sindical Espanyola, el Sindicat de Ferroviaris i, més tard, el Sindicat de Transports i Comunicacions. Com a procurador, el juny del 1976 va votar contra el projecte de llei d’Associacions Polítiques. Va dimitir com a president del sindicat el 19 d’agost del 1977, hores després de celebrar una entrevista amb el llavors ministre de Treball, Manuel Jiménez de Parga.

El 27 d’abril del 1981 va ser intervingut quirúrgicament a Barcelona, a causa d’una greu afecció de gangrena diabètica a la cama dreta. Durant aquests últims anys va patir tromboflebitis, arteriosclerosi i diabetis.

Font: Wikipèdia, Hoja del Lunes,

Read Full Post »