Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Jaume Pla Pladevall’

BELLATERRA OPINÀ|Per què me n’he hagut d’anar de Bellaterra?

Posted in Bellaterra, tagged , on 28 Setembre 2024|

Bellaterra, 28 de setembre de 2024

📍Aquí sempre ens preguntem que si Bellaterra és poble, que si és zona residencial. L’Ajuntament de Cerdanyola diu que és un barri. A Bellaterra diem que és un poble i no és ni barri ni poble, és una urbanització i les urbanitzacions, com deia Le Corbusier, “si no prosperen tenen el perill de convertir-se en solitàries, aïllades i aburrides”. Si una persona que ha estat a Bellaterra fa 15 anys hi torna ho trobarà exactament igual, urbanísticament parlant.

LLUÍS TORRES|Compartim l’entrevista que L’Esquirol Amics de Bellaterra va realitzar al prestigiós actor de 96 anys en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 28 de maig de 1928), ex veí de Bellaterra i des de 1998 de Sant Cugat del Vallès. Fou publicat l’estiu de 1994.

Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 28 de maig de 1928 📷 L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA

Entrevista a Jaume Pla a L’Esquirol Amics de Bellaterra,

Jo me’n vaig haver d’anar per unes circumstàncies en les quals es troben moltes persones de Bellaterra. Jo dic que a Bellaterra només podrà viure-hi gent gran fins a un límit. Sí, fins a un límit perqué els fills no poden seguir a Bellaterra.

Aquests fills, en general, no disposen dels recursos econòmics necessaris. i això, com ha dit en diverses ocasions J.A. Corbera, s’hauria de solucionar actualitzant el Pla Comarcal per tal de dotar a Bellaterra d’una normativa que li doni I’habitabilitat de poble.

Aquí sempre ens preguntem que si Bellaterra és poble, que si és zona residencial. L’Ajuntament de Cerdanyola diu que és un barri. A Bellaterra diem que és un poble i no és ni barri ni poble, és una urbanització i les urbanitzacions, com deia Le Corbusier, “si no prosperen tenen el perill de convertir-se en solitàries, aïllades i aburrides”. Si una persona que ha estat a Bellaterra fa 15 anys hi torna ho trobarà exactament igual, urbanísticament parlant.

Home, no tant…

Ha canviat el concepte de zona d’estiueig. Ara hi viu molta més gent Però, urbanísticament no ha canviat res.  L’estació té una certa dignitat, sobre tot sí la comparem amb estacions com la de Sant Cugat. La de Bellaterra és més viva, més correcte. Això és cert. Però urbanísticament, els carrers, les voreres, les places, els parterres, els jardins, la neteja, l’arbratge, tot això és igual. El ser fora de Bellaterra m’ha donat una perspectiva diferent. Per exemple, he pogut observar que poblacions com La Floresta, Les
Planes, Valldoreix han canviat molt i, en canvi, Bellaterra no té vida. El que li falta és tenir una vida de poble i la vida de poble no la tindrà si no té un Ajuntament.

Això és evident.. Per exemple urbanísticament no s’ha fet res en molts anys. Tú passes per la Plaça Maragall i està exactament igual. I la plaça Maragall és el centre del poble!. I, no igual, potser està pitjor. Menys cuidada, amb l’escultura trencada, els focus desapareguts i la jardineria
abandonada i tronada. Es va fer una reordenació de la Plaça de l’Estació sense consultar el poble per a res. Ho decideixen uns senyors que viuen fora, que desconeixen tot el que necessita Bellaterra, etc. Però ja no parlem del que està fet.

Resulta que per uns actes vandàlics, que ens han de fer vergonya a Bellaterra, els fanals nous de la plaça nova ja estan destruïts. No ara, al cap de dos dies. No sé quan fa que es va inaugurar la plaça. El mes de juny farà un any. Doncs els actes vandàlics es van cometre dos dies després i els fanalets, al cap d’un any segueixen exactament igual. Això és un afront i una vergonya amb els que ens castiga l’Ajuntament de Cerdanyola, amb el seu total menyspreu i desinterès. Jo vaig, a vegades, amb gent i diuen: Què ha passat? Uns “gamberros” de Bellaterra… Has de donar explicacions i passar la vergonya davant de la gent. Tots els Ajuntaments tenen pressupostos per a fer places i també per a mantenir-les quan hi ha actes vandàlics. O es que Cerdanyola no té actes vandàlics?. Ja ho crec que en té, desgraciadament!. Si no ho anés arreglant, tot estaria tan destruït com els llums de la plaça de Bellaterra. Si tinguéssim ajuntament ja s’haurien arreglat. D’altra banda, a uns guàrdies que venen de fora ves a explicar-los que si aquest que si aquell. Si la policia fos de Bellaterra coneixeria els veïns i sabria qui són els que han destruït i haurien près mesures perquè aquests nois “gamberros”, que se sap que són de Bellaterra, no ho fessin més. I fins quan estaran aquests llums així?Ah, doncs sembla que quedarà com
un monument a la desgràcia de Bellaterra.

I parlant d’una altra cosa, per exemple el Punt Rodó. Actualment, a Canaletes s’han fet una sèrie de Punts Rodons macos i ben cuidats amb verd, amb il.luminació..

Bé, això ara també es farà al nostre Punt Rodó..

Sí, però quants anys ha estat de qualsevol manera?. I, encara no han començat. I és un indret molt més important que els de Canaletes, amb molt més trànsit i moviment. No és un petit punt local, sinó un nus de comunicació important entre l’autopista de Barcelona- Terrassa, la Universitat, Sabadell i l’entrada de Bellaterra. Hi passa molta més gent que a tots els punts rodons de Canaletes, que és una barriada nova però on tot està acabat i polit. Fins i tot en les places i punts rodons de Cerdanyola. Aquella que dóna entrada a Les Fontetes i al carrer que va a l’Ajuntament amb una “C” enorme i majestuosa pagada pel mateix Ajuntament de Cerdanyola. Aquí, el nostre Punt Rodó, diuen que l’arregleran, però de moment encara no han començat.

L’autònoma no hi té també alguna cosa a veure?

Suposo que sí, però com que l’Ajuntament no els ha obligat a fer-hi res, doncs n’han prescindit, tot i que hi passen millers d’estudiants a l’any. Dins l’Autònoma és una plaça conegudíssima. La van dissenyar ells, per cert, ben mal concebuda d’entrada. Em sembla que va ser gràcies a la Unió de Veïns que es va remodelar, perquè hi havia una gran quantitat d’accidents. Sempre hi havia castanyes, vidres trencats. Ara la circulació ha millorat però hi passen moltes persones cada dia. Ara diuen que l’arreglaran però tot just el llum i el verd. L’escultura, si s’hi posa, l’haurà de pagar un mecenes de Bellaterra.

De moment no s’hi posa. Tan sols s’enjardina -només amb gespa- i s’hi posa llum i aigua.

I esperem que el manteniment també sigui a càrrec de l’Ajuntament, i que, a més, es tingui en compte que per dignificar el conjunt no tan sols s’ha de – considerar el centre del punt rodó, sinó que també hi ha una sèrie d’illes que actualment són plenes de pedres, papers i bosses de plàstic, que si no entren dins del projecte serà com si no s’hi fes res. És a dir, torno al començament: NO SOM POBLE. Urbanísticament no som poble. SOM UN BARRI MALTRACTAT, SOM CIUTADANS DE SEGONA DE CERDANYOLA.

Potser per això s’hauria de contemplar la possibilitat de fer, com deies tu, un nou pla urbanístic i designar unes zones comercials… però això no és gaire normal en una urbanització..

Naturalament, en això estem. Això és una urbanització, i quantes urbanitzacions es sap que quedin vives a Catalunya? Fins i tot hi ha programes de TV on se’n parla. Es parla del fracàs en què s’han convertit. La típica urbanització ja està fora de lloc. Bellaterra, a 20 km. de Barcelona, ja és un barri de Barcelona. La majoria de gent que ve aquí a viure, treballa a Barcelona i agafa el tren cada dia. I, per cert, anant en el tren es pot escoltar la gent que parla: entre els estudiants de l’Autònoma tothom creu que Bellaterra és un poble. Ningú no sap que pertany a Cerdanyola, que a Bellaterra no hi ha ajuntament. Quan se’n parla se’ls hi ha d’explicar. Però, en realitat, com que no tenim concepte de poble, no tenim serveis de poble, cosa que fan antigues urbanitzacions com Valldoreix, que cada vegada més s’incorpora “per se” a la categoria de poble per la quantitat de serveis que és capaç de donar als seus veïns.

Però Valldoreix és una entitat local menor, és a dir, com una sucursal de l’Ajuntament de Sant Cugat, amb pressupost propi, etc. des de fa molts anys, cosa que els ha suposat que la gestió municipal fos molt més propera. I pel que fa als comerços, penso que també estan força escampats…

Actualment, la gent pot anar a comprar a peu. Les necessitats més bàsiques les tenen cobertes. A més hi ha vida. Hi ha centres culturals. Hi ha dos o tres companyies de teatre que tenen el seu propi teatre, el seu local.

Però la merceria, la perruqueria, el forn, el supermercat…tot això que fa poble, hi és?

També n’hi ha. Allà al centre, als 4 cantons, hi ha la farmàcia, el forn, el super, l’agència immobiliària..

Això aquí també ho tenim, i a més tenim l’escola de música i el gimnàs..

Sí, però per exemple la cosa sanitària. Quan hi ha eleccions venen i prometen un lloc on hi haurà un mínim de servei mèdic perquè la gent jubilada no s’hagi de desplaçar…i no es fa res, no es farà mai.

Això s’ha perseguit des de la Unió de Veïns i, és cert, no es farà. I, en aquest cas, no serà l’Ajuntament el que ho denega sinó el Servei Català de la Salut, ja que té la política de centralitzar, no disgregar o dispersar…

Doncs bé, ja que parlem d’això, d’haver-se de desplaçar cap a Cerdanyola, per anar a buscar les receptes, una cosa tan quotidiana i que representa que tots hi tenim dret, oi? Com ho hem de fer? No hi ha cap mena de transport ni comunicació. Estem allunyats de Cerdanyola. No hi tenim cap mena de relació ni contacte. Ni ells mateixos hi tenem cap interès en què n’hi tinguem. Un centre cultural o un centre cívic faria falta…

Home, això de moment està en marxa..

Tu dius que de moment està en marxa, però encara no han posat ni la pri- mera pedra. Ja en parlarem de quan s’haurà acabat. Quants anys fa que els pobres actors del Teatre Inestable han hagut d’anar per les cases a assajar, o ara darrerament al Centre Cívic del Turó?. És que al Turó de Sant Pau, que no hi tinc res en contra, però hi ha més vida, més gent que a Bellaterra? Per què al Turò de Sant Pau s’hi va construir un Centre Cívic que ha estat infrautilitzat durant una pila d’anys i nosaltres amb més necessitats no ho hem tingut.

El cas del Turó de Sant Pau és un tema especial perquè ells tenen al seu càrrec tot el problema de la neteja, la jardineria i el manteniment del seu barri.

Però si nosaltres tinguéssim ajuntament els hi faria l’ajuntament. Hi ha una cosa clara que és la valoració de la zona. El motiu de marxar d’aquí: em vaig vendre la casa perquè, és clar, quan me la vaig fer èrem deu de família i ara som tres. Ens sobrava casa per a tot arreu i en no poder-la adaptar, per normativa, perquè hi visquin més famílies que seria el més lògic, vam haver de marxar. No hagués fet falta canviar tot el territori, tan sols la casa. Hi ha moltes famílies que ho fan, però a precari. Això no està permès. He estat dos anys per a vendre’m la casa, Tothom m’ha dit que la mateixa casa posada a Valldoreix, fins i tot a La Floresta, ja no dic a Sant Cugat, que actualment està sobrevalorat i els preus s’han desorbitat, l’hagués venuda desseguida.

I encara que jo tornaria a triar Bellaterra per a fer- m’hi la casa, a pesar de tot, la cotització dels preus és molt més alta a Valldoreix o La floresta que a Bellaterra. Bellaterra ha quedat estancada comercial i econòmicament. És cert que s’està construint força a l’entrada des de Sant Cugat, però els serveis són els mateixos. Hi ha un escombrador per a tot el poble. Hi ha una brigada de dues persones per arreglar les voreres que necessiten dos mesos per a fer-ne un metre (i encara gràcies!). Tot plegat reflexa el nivell econòmic. La prova és que Bellaterra ara no té la sortida ni el prestigi que tenía fa uns anys enrera. No és atractiu. La gent no sent interès. Quantes cases es fan a Bellaterra? Sí, se’n fan, però el “boom” de construcció que hi ha per tot arreu, aqui no existeix. La construcció és el que mou la força econòmica del país. A Bellaterra es fan les quatre casetes normals. Un dels API que vaig tractar deia que “Bellaterra ha quedado alejada, pasada de moda, ha quedado dormida, aislada y corre la voz que no ha evolucionado al ritmo de los tiempos. Ni plan urbanístico, ni centro comercial, ni servicios. Es un híbrido, no es ni pueblo, ni zona residencial, ni urbanización, ni nada”.

En canvi està molt ben comunicada. Està a peu d’autopistes. Té el tren cada deu minuts a Barcelona, la universitat…

Està suficientment comunicada per a ser poble. Tan sols li falta que tinguem un ajuntament que permeti tenir uns guàrdies, una seguretat, un pressupost que permeti mantenir una jardineria, aclarir les voreres de pals i d’entrebancs, vetllar pel manteniment i neteja dels solars sense edificar, cuidar la zona adequadament, refer el plan urbanístic per a donar cabuda als nostres fills i a la gent gran, naturalment sempre tenint en compte el respecte a l’entorn i a les característiques de Bellaterra com a zona-jardi, però al servei de la comunitat. Fixa’t en la mateixa Festa Major. Jo comparo coses tan petites com poden ser la nostra Festa Major, per exemple, amb les de Valldoreix o La Floresta. Només cal mirar el programa: fan coses infinitament més creatives i variades que a Bellaterra, on fa anys que es va repetint el mateix, tenint el mateix nombre d’habitants o menys. Per què es fa sempre el mateix? Perquè hi ha quatre duros de pressupost.

Perquè possiblement des del punt de vista municipal Bellaterra està considerada com a zona de recaptació però no d’inversió…

És clar! Bé, però ara, encara que s’ha hagut d’anar a la justícia del Tribunal Suprem -i tal com està la justícia passaran uns quants anys-, quan tinguem la segregació tindrem un pressupost per invertir a Bellaterra (s’ha fet un estudi adequat) i aleshores estarem en condicions de poder cobrir les necessitats d’un poble com el nostre. Ara sempre hem d’anar demanant en plan de “pedigüeños” a l’Ajuntament de Cerdanyola i no se’ns dóna ni la quarta part del que necessitem.

Però la Generalitat creu que és més rendible unir pobles que separar-los..

Doncs mira, precisament no són gaire conseqüents amb les seves actuacions, perquè ells bé han demanat la segregació d’Espanya. Perquè han demanat l’Autonomia? Doncs exactament el mateix. Des del temps d’en Trias Fargas es deia que el Govern recaptava 1 pesseta de Catalunya i se’ns tornaven 20 cèntims i la resta s’ho quedaven. Perquè Catalunya també era un territori de recaptació però no d’inversió. Els bellaterrencs paguem religiosament totes les contribucions -per cert de les més altes de Catalunya-, i resulta que ens reverteix un mínim percentatge. La Generalitat diu que s’ha d’unir. Però un poble que aviat tindrà entre 3 o 4000 habitants pot tenir vida, qualitat i economia per fer el seu propi ajuntament. A l’època del Celestino Sánchez, recordo aquelles campanyes que es feien. Si ell mateix anés avui dia a una hemeroteca a veure les seves declaracions d’aleshores, s’adonaria que deia veritables barbaritats. Ben a prop es va donar la segregació: a Badia. En aquell moment vam dir: si es dóna a Ciutat Badia el següent pas serà a Bellaterra i resulta que el Tribunal Superior de Catalunya, en el cas de Badia, va donar l’autorització desseguida perquè l’Ajuntament s’ho tregués de sobre, i, en canvi, quan vam fer el recurs nosaltres el mateix Tribunal va dir que no. Això no s’aguanta. Jo guardo unes declaracions de Celestino Sánchez, aparegudes en premsa que deia: “Hem donat la segregació a Ciutat Badia perquè el poble ho demanava i el poble és sobirà. Si ell no vol tenir aquest ajuntament pot tenir-ne un de propi”. Això és el que estem dient nosaltres i estem a cinc kilòmetres de Badia. Resulta que ells sí, i nosaltres no. Això és una injustícia total. Nosaltres, per Cerdanyola, som ciutadans de segona. Com a resum, el mateix motiu i dret que té Catalunya de demanar l’Autonomia de Madrid, té Bellaterra de demanar la seva autonomia.

És que Bellaterra és un barri de poder adquisitiu alt i des d’allà es considera que si volem alguna cosa ens la podem fer nosaltres…

Això també ha canviat. Era abans, al començament, que Bellaterra era una zona residencial dels fabricants de Sabadell, igual que Matadepera era lloc d’estiueig i residència dels fabricants de Terrassa, però ara, i cada vegada més, hi ve gent de Barcelona que treballa a Barcelona. Hi ha empresaris, naturalment, però tothom és gent normal que treballen a Barcelona i viuen aqui.

És cert que si això depengués de Sant Cugat, tindria un altre prestigi. Sant Cugat està més acostumat a aquest tipus de zones residencials…

Nosaltres no tenim cap vinculació, ni econòmica, ni sentimental, ni històrica amb Cerdanyola i per tant no ens interessa per a res, i, nosaltres a ells tampoc. Bé, tan sols per la recaptació, però està clar que per Bellaterra no faran res. Jo, per tot el temps que hi vaig viure em sento bellaterrenc i per descomptat sol.lidari amb les aspiracions de Bellaterra, entre d’altres coses perquè les trobo tan justes, tan lògiques i amb tanta raó… La raó sem- pre acaba aflorant i Bellaterra haurà d’acabar sent poble. La justícia haurà de fer el que la política no ha permès. Això és per política que no es fa. La nostra campanya deia que Bellaterra seria un poble cultural, l’única indústria del qual seria la Universitat

Sí, però la UAB tampoc no està interessada actualment en pertànyer a Bellaterra.

No té cap interès perquè ningú no els ha intentat convèncer. Ells esgrimeixen que sent de Bellaterra perderien les subvencions europees que es donen a universitats emplaçades en zones amb més de 50.000 habitants, però sembla ser que no és ben bé així. El que passa és que per afinitats polítiques els hi va millor estar amb l’Ajuntament de Cerdanyola. No obstant, si fes part de Bellaterra, nosaltres ens beneficiariem del prestigi que dóna una universitat i del tenir la imatge de poble amb universitat. Precisament, amb tot això de l’entrada de la policía en el Campus amb motiu de la visita del Sr. Aznar, en tots els informatius, de Catalunya i també d’Espanya, es parlava de la “Universidad Autònoma de Barcelona o de Bellaterra” mai de Cerdanyola. No ho diuen enlloc, malgrat que l’Ajuntament insisteixi amb els cartells de Cerdanyola ciutat universitària.

Doncs esperem que es resolgui la segre- gació, i mentrestant cal parlar de les properes eleccions…

Sí, aviat hi haurà eleccions i tornarà a sortir el partit UNITS per BELLA- TERRA que no és un partit polític, és purament instrumental, un moviment electoral. No es paguen quotes, no té definició clara, no té estatuts. Es va crear per a la defensa de Bellaterra. Volem ser poble i ens unim en un partit que un cop passades les eleccions desapareixerà. És un partit electoral. Després que se’ns donés la independència, els membres d’aquest partit guanyador serien els que farien part de la comissió gestora que formaria el nou ajuntament provisional, fins a les següents eleccions. La prova de l’interès del tema està en què la gent va votar UNITS PER BELLATERRA. És el poble que clama. La gent vol tenir poble i voten pel poble. La gent es va manifestar de manera aclaparadora. No es votaven dretes o esquerres, es votava poble. Dels dotze regidors previstos, nou haguessin estat d’UNITS PER BELLATERRA. Va ser aclaparador.

El resum de tot això seria fer una reflexiò del perquè veient Bellaterra amb la bona situació que té i les bones comunicacions de què disposa i tot, no té la mateixa sortida, ni el mateix valor ni res que llocs com Valldoreix, etc. I també que això serà un lloc de gent de passada. Hi haurà gent ben situada però que no podrà arrelar-s’hi perquè els seus fills no podran continuar visquent-hi, i fins i tot ells mateixos, arribarà un moment que hauran de marxar perquè no hi ha cap servei que faciliti la vida a la gent gran a Bellaterra. Serà un lloc de gent canviant i sense tradició, si no es prenen mesures de cara a un replantejament de l’urbanisme en tots els seus vessants.

L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA

Read Full Post »

CULTURA|Gravació del vinil amb poemes de M. Rosa Buïgas (1973), amb la participació de Jaume Pla Pladevall

Posted in Bellaterra, tagged , , on 30 Agost 2024|

Bellaterra, 30 d’agost de 2024

LLUÍS TORRES|L’actor i amic Jaume Pla Pladevall, sancugatenc de 96 anys, i ex bellaterrenc que va construïr casa familiar al carrer Marylin Monroe (actual Pintor Utrillo), ens ha aportat un munt de records culturals sobre la poeta Maria Rosa Buïgas i Suárez, -que amb el seu vestit tradicional d’Àustria, donava la benvinguda als seus amics més especials- a la seva bonica i ample casa de fusta del carrer Joaquim Buïgas de Bellaterra. Pla va aportar la seva veu pel disc Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973).

LP vinil Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973). Intèrprets del recital: Immaculada Genis, Olga Díez, Jaume Pla i Rafael Vidal Folch 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

CRÍTIQUES DE PREMSA DEL DISC:

(X. MONTSALVATGE  (La Vanguardia Española, 29 abril 1972):

A la sala del Camarote Granados es va celebrar el dia 12 de juliol de 1972 un recital de cant que va tenir de protagonistes la cantant M. Dolors Marti i Josep M. Llorens en la doble personalitat de pianista i compositor.

M. Dolors Marti té una veu molt agradable i expressiva.  Totes les seves versions de les obres del programa van ser de particular bon gust.  Josep M. Llorens és notable pianista, destacant com a compositor en una sèrie de cançons de caràcter romàntic i fina melodia.  Tres van ser repetides per correspondre a la bona acollida d’un auditori que omplia la sala.  Al programa figuraven igualment altres cançons de Consol Fort i Pere Mañé.

ROSA TEN:

…el concert va tenir la seva dedicació a la poètica de M. Rosa Buïgas, iniciant-se amb la cançó La Puntaire, evocació de la popular figura, sobre uns versos delicats, de gran sabor romàntic i dramatisme, sobre música de Consol Fort, una original forma musical,  només a base d’il·lustracions, corroborant una reiterada forma de tipus coplistic molt suau.  Va seguir una bella cançó La rosa vermella, amb música de Pedro Mañé, nova, adequada al text poètic, idònia al sentit i a musical de la poètica de l’autora.
Les següents cançons, La gran albada.  Violets del bosc, El geni, Sempre», Mirant al cel i Campanetes blaves, totes elles amb música del mestre Llorens,  van tenir tant al ver,  posseïdor de les mateixes i rellevants qualitats que hem trobat en aquesta poetessa, com a la música de Josep M. Llorens, aquesta afinitat  i reunió d’encerts que fan possible la construcció d’una obra completa, unida.

Excel·lent concert, per tant el que va donar lloc a una vetllada de societat tan concurrida, i en què el públic assistent va comprovar fets tan importants com la troballa de la bona música del mestre Llorens, la qualitat interpretativa de la soprano M. Dolors  Marti i la poètica de M. Rosa Buïgas.

ROSA TEN:

A Bellaterra va tenir lloc la nit del dia 13 de juliol de 1972 passat una vetllada artística, durant el curs de la qual va ser presentat el recital poètic de M. Rosa Buigas sobre les preses: Pau, Inquietud, Amor i Humor.
Aquests poemes, proveïts d’una construcció molt aconseguida quant a estil i valor diccional, resolts breument, però sense cap minva de quantitat i qualitat humana tinguessin si la intensitat requerida en el seu desenvolupament, que en aquest Oratori poètic. Van cantar a la pau: Sempre, Amistat, Pau, Mirant al cel, A la Pàtria».  A la inquietud: Desesperació, El pensament, El temps, Fum.  L’etern adéu, Comiat i Conhort.  A l’amor: Trobar-se, Absència, La donzella, Amor i A l’amor. Humor: El cirt, El pallasso, El gos, L’espantall, Quan un és fa vell…» i «Anem a mercat”.

Van ser intèrprets del recital, Immaculada Genis, Olga Díez, Jaume Pla Pladevall i Rafael Vidal Folch. 

Un quadre interpretatiu molt lloable, tant per la seva dicció, com per la interpretació que van donar a cada poema, prova d’un estudi i un exercici artístic dins la poètica que només es pot trobar en especialistes de gènere tan delicat com el de “dir” la poesia vivint-la, interpretant-la.

Fernando Alonso es en la seva doble personalitat, compositor e intérpret de la cançó Mainumbi. Amb la veu plena de melodia i matisos, s’endinsa en l’esperit de l’oient fent-li viure els passatges que el poeta expressa en els seus versos d’una manera viva i captivadora al ritme de la poesia acompanyada de la seva guitarra -gran mestre d’aquest instrument  a la qual fa vibrar amb un domini absolut.

C.S.

Fernando Alonso va veure la seva primera llum a Sud-amèrica, del folklore musical de la qual són la majoria de les seves cançons, com Rio abajo, Les meves nits sense tu, La Flor de la Canela», Garufa», etc., i moltes més a les que  imprimeix la seva personalitat extraordinària i acompanyant-se el mateix a la guitarra.

L’estrena de Mainumbi va ser un èxit més que es va apuntar Fernando Alonso, compositor de la música i intèrpret de la poètica de M. Rosa Buigas, sent acollida amb molts i entusiastes aplaudiments i visades diverses vegades a requeriment del nombrós i entès públic que  omplia la sala. 

LP vinil Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973). Intèrprets del recital: Immaculada Genis, Olga Díez, Jaume Pla i Rafael Vidal Folch 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

ELS ESTUDIS CARBONELL

Daniel Carbonell i Casanovas
(Barcelona , 1940), Enginyer de so.  Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra. Col·laborà com a crític musical en “Fotogramas” i “La Vanguardia” i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club. Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell (Centre Integral de So), dels quals en fou gerent i director tècnic. Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat. El seu prestigi en aquest terreny propicià que aquests estudis comencessin a doblar films. Adquirí uns equipaments dels Estudis Metro-Goldwyn-Mayer que servien per a transferir el so fotogràfic a òptic, l’antic tècnic dels quals, Esteban Foldbary, l’ajudà a posar-los en funcionament. Cap al 1972 introduí, juntament amb Joan Vidal i Costa, una innovació tècnica que consistia en la correcció del decalatge produït entre la imatge i el so fotogràfic. Reberen nou vegades el primer premi de la revista “Control” al “millor estudi de gravació publicitària” de l’Estat espanyol. Contractà com a directors de doblatge Elsa Fàbregas i Joan Ramon Romaní, amb alguna incursió d’Enric Arredondo. Al principi de la dècada del 1980, amb l’arribada del vídeo i les televisions autonòmiques, iniciaren una gran activitat que els portà a ampliar les instal·lacions. Els estudis entraren en crisi i tancaren el 1998. També ha donat conferències i seminaris d’acústica i electroacústica a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’ESCAC i l’Institut de Comunicació Integral. És membre de l’Associació d’Enginyers de Cinema, Ràdio i Televisió (SMPTE, Nova York).

EL CAMAROTE GRANADOS DE L’HOTEL MANILA DE BARCELONA

El Camarote Granados a l’Hotel Manila
📷 Fons Granados del Museu de la Música

Un cas més curiós i de nou relacionat amb Enric Granados va ser el que trobem a l’Hotel Manila, situat al carrer del Pintor Fortuny fent xamfrà amb La Rambla, ara Hotel Le Méridien. Alli, l’empresari i propietari de l’hotel, Luis Maria de Zunzunegui, va voler commemorar un altre doble aniversari de Granados, ara fa 58 anys, el 1966-67, amb l’espai que va anomenar “Camarote Granados“. Es tractava d’una sala al soterrani de l’hotel on es feien concerts i que tenia un àmbit decorat com una cabina amb un piano vertical, on Alicia de Larrocha, acompanyada per Natàlia Granados i el Dr. Antoni Carreras, entre altres amics, havia interpretat moltes de les seves obres. Fins i tot el gran violinista Yehudi Menuhin va visitar aquesta cabina simbólica i va deixar-hi la seva fotografia signada.

El Camarote Granados era un dels salons al soterrani de l’Hotel Manila. 

En la seva creació es va tractar de representar la cabina del Sussex en què va viatjar per última vegada Enrique Granados i la seva esposa Amparo Gal.  El saló tenia la forma còncava d’una cabina, el terra era de fusta envernissada i a les parets hi havia falsos ulls de bou per donar aquesta sensació.  Un piano de paret que havia pertangut a l’autor, una màscara de bronze i un motlle de la mà de Granados, a més d’algunes fotos seves, li donaven al camarot una personalitat recreacionista.  Però el més destacat del lloc era els Concerts de l’Associació d’Amics de Granados que s’hi celebraven.  L’aforament no era per a més de vint persones i els exclusius membres de la societat podien assistir a uns esdeveniments meravellosos que consistien en concerts de peces de Granados interpretats al piano per Alicia Larrocha, l’alumna predilecta de Frank Marshall, deixeble d’Enric i cantats per  l’excepcional soprano Conchita Badía, també alumna de Granados.

Font: Jaume Pla Pladevall, Gravació Estudis Carbonell / Fabricació Barnafon. S. A. / N.º Dipòsit Legal: B. 17.950-1973 / Coberta: Gráficas Layetana

Read Full Post »

SOCIETAT|Bellaterra amb el 96è aniversari d’en Jaume Pla Pladevall

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 4 Juny 2024|

Bellaterra, 4 de juny de 2024

LLUÍS TORRES|En ocasió del 96è aniversari del neixement del prestigiós actor en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 maig 1928), compartim la crònica que el bellaterrenc Jordi Guiu, director de L’Esquirol del Vallès, va publicar al número 33 d’aquesta revista que es publicà a Bellaterra aquell mes de maig de la primavera de 1990. Jaume va construí casa i visqué amb la seva família a Bellaterra, des de 1977 fins 1998. Posteriorment la casa familiar, amb la marxa dels seus fills Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta, se li va quedar gran, i decidí amb la seva muller Laura, passar a viure a la propera ciutat de Sant Cugat del Vallès, on segueix visquent fins el dia d’avui, tot i que sempre recorda els inoblidables anys viscuts a Bellaterra.

Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), visitant el Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra  📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Bellaterra, maig-juny de 1990

QUI ÉS EN JAUME PLÀ I PLADEVALL?

Tenim, afortunadament a Bellaterra, veïns i bons amics, que per ells, s’identifica Bellaterra. En Jaume es una d’aquestes persones. Ja té un lloc en la futura història local. Nascut al Maresme (es fill de Vilassar de Mar) per tant home del litoral Mediterrani, alegre, simpàtic, amb seny, català i bellaterrenc.

Va arribar a les costes del Maresme l’any 1928, quant a la Ciutat Comtal s’estava preparant l’Exposició Internacional. A Bellaterra hi va arribar l’any 1977, però la visitava, feia molts anys. En Jaume i la Laura formen un ensisador matrimoni que han aportat al país cinc fills; Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta.

En Jaume Plá es un exemple de l’home que pam a pam va construint-se la seva pròpia identitat professional i a la vegada es va enriquint d’un nivell humà envidiable. Va començar amb una maleta i un mostrari visitant tendes de perfumeria. Ben aviat es va donar comte que el seu destí era aquell ram. Va començar a estudiar, assistir a cursets, llegir informes, relacionar-se amb gent de RRPP i Marketing. Els seus principis van ésser, Lancaster, després Flamagas i més tard, com a Director Comercial Myrurgia. Finalment col-laborà amb IDESA, on es avui, pero ja amb participació directa. Es un autèntic home de Marketing, no para de viatjar.

Va ésser fundador del «Club de Marketing» a Barcelona e inclòs a donar classes de Marketing a ESADE com a professor.

Jaume Pla i Miquel Roca Junyent durant una trobada del Club de Marketing  a Barcelona 📷 CEDIDA

Diu que nomès té una pasió: el teatre. Fins i tot diu que si llegeix alguna cosa que no sigui informes del treball, es literatura relacionada amb el teatre. L’hi parlem de «hobbis», però ell ens diu, que només teatre! Però… nosaltres li sabem una altre passió. Una passió idolatria: Marylin Monroe. Recordem que va intentar cambiar el nom del carrer a on hi viu per posar-li carrer de Marylin Monroe. Vam ésser testimonis d’aquest event. Un grup d’amics d’en Jaume ens vam reunir a casa seva per descobrir la placa que donava nom al carrer. L’Aurèlia Campmany va fer un bonic parlament sobre la Marylin en el moment en que va descobrir la placa. Després… com sempre, tot s’en va anar a fer punyetes, pel poc coneixement i la poca comunicació que sempre arrela al nostre «barri».

Que podem dir d’en Jaume com actor de teatre, que tota Bellaterra no ho sàpigues! Es realment un autèntic fenòmen de l’escena. Quan està damunt de l’escenari, ell sol ho omple tot. No fa pas gaires anys, pel seu físic i la seva forma d’expressió tenia una semblança amb l’actor britànic Peter Sellers, però pasan els anys i ara està més pròxim a un altre actor britànic: Alex Guiness. Una vegada estan en Jaume i la Laura a Londres un senyor el va confondrà amb l’Alex Guiness. Si el Jaume haguès tingut un perfecte accent anglès, el pobre senyor avui encara estaria convençut d’haver parlat amb Sir Alex.

Compta en Jaume que una vegada, junt amb el seu amic Jordi Torras van fer un «spot>> publicitari per la TV sobre unes publicacions en fascicles, i va poguer comprovar la desmesurada popularitat que aquest mitjà té. D’arreu del pais va rebre trucades telefòniques per comentar-l’hi. Ara diu… que es queda com a millor record, i dels més emocionants de la seva vida, quant va poguer veure, de prop, les cares dels infants de Bellaterra quan per primera vegada van arribar els Reis Mags d’Orient.

No té definit cap personatge ideal per interpretar en el teatre, però ens diu que tot aquell paper que tingui un alt contingut humà, per ell representa un ideal el poguer-ho interpretar. Creu, com molts altres, que el problema de falta de comunicació de la gent a Bellaterra es produït perquè molts dels veïns «no viuen Bellaterra» encara que hi visquin. Home de RRPP, home amic dels seus amics, fidel i gran enamorat de la seva Bellaterra. Vol una Bellaterra millor. Vol sentir-se orgullós d’ésser bellaterrenc (en el fons, si sent). Jaume, que Deu et beneeixi i continuï donant-te la força necessària per continuar sent com ets. Sàpigues que tens amics de veritat, que t’estimen i que estàn orgullosos de ser-hi. Sort, salut i felicitat per a tu i tots els teus.

Font: L’Esquirol del Vallès, Nyec-Nyec

Read Full Post »

CULTURA| L’Actor Jaume Pla Pladevall dóna el seu arxiu cultural (1974-1998) al poble de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , on 20 Desembre 2023|

LLUIS TORRES|Ahir, al Centre Cívic de Bellaterra, i puntualment a les 19:00h., tal com estava previst, i coincidint amb l’acte de presentació dels sis mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, presidida per Josep Maria Riba Farrés (Bellaterra Endavant), amb l’assistència d’unes 25 veïnes i veïns, el prestigiós actor Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), -que va viure a Bellaterra de 1974 a 1998-, va fer donació del seu arxiu personal sobre les activitats culturals d’aquells anys al poble de Bellaterra.

Josep M. Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, rep de Jaume Pla, l’arxiu cultural dels anys (1974-1998), viscuts a Bellaterra

Chus Cornellana, vocal de l’EMD de Bellaterra, era la depositaria de l’arxiu bellaterrenc de Jaume Pla, que va recollit al domicili de l’actor, al seu actual domicili a Sant Cugat del Vallès, després d’una amical i llarga trobada.

Jaume Pla va recordar la seva amistat amb la Família Roda Fàbregas, i les moltes activitats culturals celebrades a Bellaterra, com el temps en que el veïnat va escollir el nom de l’actriu Marylin Monroe per un carrer del nomenclàtor local, -sense oblidar els somriures de la Guàrdia Civil, quan veia als passaports, el carrer on vivien aquesta família de Bellaterra-.

Jaume Pla al Centre Cívic de Bellaterra

Biografia de Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928)

Durant molts anys treballà com a representant d’una empresa de perfums (Deborah Ibérica) fins que es va poder dedicar al teatre. Ha interpretat obres de Salvador Espriu, William Shakespeare, Anton Txékhov i Bertolt Brecht i ha format part de nombroses companyies de teatre Grup de Teatre Independent, Companyia de Teatre La Inestable de Bellaterra, Teatre Truca a la Porta, Teatre del Sol, Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Popular de Barcelona. A Sant Cugat del Vallès, durant molts anys, ha interpretat anualment el paper de l’abat Biure a l’obra Pedra i Sang.

Tanmateix, és més conegut per la seva aparició a televisió, on destacà pel seu paper de Ferran a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i d’altres sèries com Estació d’Enllaç, Nissaga de poder, Plats Bruts, Temps de Silenci, Majoria Absoluta, Infidels i La Riera. També ha aparegut en sèries de Telecinco com Hospital Central o El Comisario. El 2011, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva implicació en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena catalana.

La temporada del 2013 encarna el paper principal de l’obra La meva Ismènia, d’Eugène Labiche, al teatre La Seca-Espai Brossa de Barcelona, i en els anys 2013, 2014 i 2015 interpreta el protagonista de l’obra Taula Rodona, o la joia de ser catalans de Pere Calders i Víctor Alexandre. En el 2016 protagonitza Abans que pugi el teló, de Víctor Alexandre. Aquesta obra és un regal d’Alexandre a l’actor, ja que l’escriu perquè ell en sigui l’intèrpret i pugui acomiadar-se dels escenaris amb un text que constitueix un homenatge al món del teatre.

Pel que fa al cinema, ha intervingut en diverses pel·lícules, com ara Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003), El tránsfuga (2003), Las hijas de Mohamed (2004), L’ombra d’un crim (2005), ¿Por qué se frotan las patitas? (2006), Estigmas (2009), La vida comença avui (2010), Cendres (2013), i Un conte de Nadal (2014). El 2015, al costat de Montserrat Carulla, va protagonitzar el curtmetratge oficial del disc Cartes de l’Orient, de Blaumut, que és un càntic a l’emoció, a la superació i a la generositat. La darrera aparició de Jaume Pla davant la càmera ha estat com a protagonista del curtmetratge Tanto como siempre (2019), sobre l’efecte que té la malaltia d’Alzheimer en les persones que la pateixen.

L’any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2016 va rebre el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva manera de ser, de fer, de viure la ciutat i d’estimar la seva gent.

Font: Televisió de Sant Cugat, Wikipèdia

Read Full Post »