Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Estacio Bellaterra FGC’

Estacio de Bellaterra dels FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El Síndic fa aquesta demanda després de rebre 319 queixes de ciutadans i agrupacions veïnals de la segona corona metropolitana en què manifesten la seva disconformitat amb el tribut metropolità. Els veïns denuncien deficiències en el transport públic i un nivell de prestació als municipis de la segona corona que en cap cas són equiparables als de la primera.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que reformi el Tribut Metropolità i també es doti d’un fincançament que garanteixi la fiscalitat justa a la que té dret la ciutadania.

El Síndic de Greuges de Catalunya recorda que l’AMB va ampliar el tribut metropolità als contribuents de 18 municipis, anomenats de la segona corona, entre els que està Cerdanyola. Ribó destaca que l’ampliació es feia ” al·legant que tots els ciutadans de la metròpoli tenen el mateix dret a la mobilitat i, per tant, també han de tenir les mateixes obligacions”. No obstant això, Ribó indica que les denúncies veïnals indiquen que el nivell de prestació dels serveis de transport públic en aquests 18 municipis no són equiparables amb els de la primera corona.

Davant d’aquesta situació, el Síndic demana a l’AMB “que es revisi, es reformi o es millori el sistema de finançament metropolità perquè sigui més just, igualitari, equitatiu, eficient i suficient” i que s’incorporin criteris de capacitat econòmica en el tribut metropolità per protegir les economies més desfavorides, fer tributar la riquesa i dotar-lo de més progressivitat i capacitat redistributiva.

Les peticions de Ribó també passen perquè s’ampliïn les bases o els subjectes obligats que també són beneficiaris dels serveis que presta l’AMB, en compliment dels principis de solidaritat i generalitat i que es corregeixin les diferències de tributació entre municipis derivades de l’any d’entrada en valor de la ponència cadastral, per garantir la igualtat, l’equitat i la justícia tributàries. En aquest sentit, el Síndic considera que s’ha de recalcular l’impost i retornar el que s’ha pagat en excés, quan escaigui.

Les demandes del Síndic de Greuges a l’AMB inclouen també la revisió dels beneficis fiscals per protegir les situacions més vulnerables i que s’apliquin els títols de tarifació social als municipis de la segona corona metropolitana, en condicions d’igualtat amb els municipis de la primera corona.

La transparència és un altre dels elements destacats per Ribó que reclama garanties d’informaicó i participació ciutadana i que es concretin i es calendaritzin les millores en infraestructures i serveis per pal·liar les deficiències i els desequilibris entre els municipis i per assolir els objectius de qualitat en el transport públic, mobilitat sostenible, accessibilitat universal i protecció dels col·lectius més vulnerables.

A més de Cerdanyola, les poblacions a les que s’ha ampliat el Tribut Metropolità són Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

Font: info Cerdanyola

Read Full Post »

El transport públic guanya terreny al campus de Bellaterra gràcies a la seva bona dotació, sobretot entre els joves, que mostren desinterès pel vehicle privat.

“L’estació de Bellaterra dels FGC -inaugurada el 22 de juny de 1930- ha estat decisiva perquè la majoria de les famílies del poble hagin donat el pas per construir les seves cases com primera residència”

Estació de Bellaterra FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és un enclavament metropolità singular que permet observar certes tendències socials gràcies a que els que van a ell a estudiar o treballar tenen característiques molt més homogènies que les de l’ conjunt de la població. L’última enquesta d’hàbits de mobilitat d’aquesta comunitat universitària, amb dades de 2019, mostra dues. Una, que quan la dotació de transport públic és bona, el seu ús acaba sent majoritari. I, l’altra, que els joves són els més partidaris d’aquest últim -tren i bus en aquest cas- a el temps que creix el seu desinterès pel cotxe per als seus desplaçaments quotidians.

El 64,3% de la comunitat de la UAB va en transport públic; el 33,9% utilitza els trens de FGC

El poble de Bellaterra està format per uns 3.000 habitants i la comunitat universitària de la UAB per 38.443 persones (El 82,6% són estudiants i el 17,4% personal docent, investigador o d’administració i serveis). El 63% té carnet de conduir de cotxe, gairebé deu punts menys que el 2009, quan el tenia el 72,5%. I el 42% compta amb cotxe a la seva disposició. Deu anys abans el tenia el 50,9%.

La població jove perd l’interès pel cotxe

La pèrdua d’atractiu de l’cotxe creix com més jove és la població. Entre els estudiants de grau -el col·lectiu de menor edat i més nombrós, ja que concentra el 67,5% el campus- seva tinença ha passat de l’46,7% el 2009 a l’34,6% el 2019 (12 punts menys) i en els de màster, postgrau o doctorat, d’el 45,7% al el 39,2% (més de sis punts per sota). L’any passat el 80,2% de el personal d’administració i serveis tenia automòbil (el 79,7% el 2009, només mig punt menys), i el 80,7% de l’docent i investigador (deu anys enrere, el 69, 6%; onze punts menys).

Però la dada més il·lustratiu és un altre: els que tot i tenir cotxe, fan servir el transport públic habitualment en els seus desplaçaments a Bellaterra. En el conjunt de la comunitat de la UAB, ho fa una de cada tres persones, el 33,7%. El 2001, aquest percentatge era el 15% -menys de la meitat- i el 2011, el 29,2%. De nou, els joves són els que més deixen l’automòbil a casa. Ho fa el 39,7% dels estudiants de grau.

Estació Bellaterra FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El creixent desinterès a l’cotxe “és estructural perquè veiem que són els més joves els que ho tenen més clar”, destaca Carme Miralles-Guasch, catedràtica de Geografia d’aquesta universitat i una de les responsables de l’estudi, que realitza el GEMOTT (Grup d’ Estudis de Mobilitat, Transport i Territori). Hi ha alguna cosa clau per comprendre el fenomen, prossegueix: “El transport públic és molt competitiu a la UAB, el que demostra que si hi ha una bona oferta la majoria de la població ho vol”. Però, apunta, “que el col·lectiu de menys edat sigui el que més ho prefereix, encara que tingui cotxe, és un canvi de paradigma, avança una tendència de futur”.

El campus de Bellaterra és, destaca Miralles-Guasch, “l’únic espai de Catalunya que no forma part d’una trama urbana consolidada en el qual el transport públic guanya a el vehicle privat”. I ho fa per golejada. El 64,3% ho fa servir en els seus viatges quotidians a aquest recinte, davant el 52,6% de l’2001. El 29% hi va en vehicle motoritzat privat (el 43,4% el 2001) i el 6,7% a peu o en bici (el 2001, el 4%). En el primer bloc, el primer és FGC (33,9%), seguit per Rodalies de Renfe (19,4%) i l’autobús (11,1%). I en el segon, el 19,1% va amb cotxe sol, el 4,8% com a conductor però amb altres persones, i el 3,6% com a acompanyant. El 1,4% fa servir la moto.

Próxima parada dels FGC Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Rapidesa versus proximitat a domicili
La pandèmia segurament alterarà les dades de mobilitat de campus i, d’acord amb la tendència general, el cotxe, que es percep com a més segur davant dels contagis, podria recuperar terreny i truncar la tendència observada fins al 2019 molt favorable a l’transport públic. L’enquesta d’hàbits de l’any passat indica que el 43,6% dels que trien el cotxe o la moto ho fan per la seva rapidesa i el 29,5% perquè permeten una millor disponibilitat d’horaris. Entre els que van en tren o autobús, el primer motiu (28,4%) és tenir una bona combinació propera a domicili.

Font: Oscar Muñoz. La Vanguardia

Read Full Post »