Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Eduard Maria Balcells i Buïgas’

El nom de la Font de la Bonaigua de Bellaterra prové del Port de la Bonaigua del Pallars Sobirà i la Vall d’Aran del pirineu català.

Font de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

La Font de la Bonaigua de Bellaterra (actualment d’aigua no potable), va ser construïda l’any 1930 per Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877-4 de novembre de 1965), arquitecte català situat a cavall entre el modernisme i altres estils arquitectònics de l’època. Va ser arquitecte municipal de Sardanyola de l’Vallès des de l’any 1905, però es poden trobar treballs seus en diferents ciutats de la zona de Vallès. Entre les seves obres realitzades amb els patrons de l’modernisme a Sant Cugat de Vallès es poden destacar: la casa Lluch, al principi de la carretera de la Rabassada, la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monès, més coneguda com casa Mònaco.

La Font de la Bonaigua va ser restaurada l’any 2005 per l’Ajuntament de Cerdanyola

L’estiu de 2005 l’Ajuntament de Cerdanyola, dins dels projectes de manteniment de la via pública, va renovar les rajoles del frontal de la Font de la Bonaigua de Bellaterra mantenint la mateixa imatge que tenia, amb la col·locació d’un terra nou de tova natural de fang i la instal·lació de tres noves reixes de desguàs fins ara inexistent. Les millores també va incloure la col·locació de set bancs i d’una porta que impedeix l’accés a l’aqüífer de la font que també ha estat sanejat i la millora del camí i de la zona de picnic del parc.

L’Ajuntament de Cerdanyola també va instal·lar els nous bancs denominats antivandàlics per les seves característiques, elaborats amb ferro i travesses de pi de flandes tractat.

Llegenda de la Font de la Bonaigua:

Rajoles amb la llegenda de la Font de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

“Si de la font beus aigua cada dia tindràs pau, prosperitat i alegria. Els teus fills serán sans, les filles belles, mai sofriras dolor ni malatia, i’t morirás de vell sense recança, tot beneint a Deu i amb l’esperança de millor vida”

Malgrat ser molt popular, la Font de la Bonaigua de Bellaterra, força coneguda per la població del Vallès, té una qualitat d’aigua no potable. Per tot això és important tenir molta precaució en el seu consum i seguir les recomanacions anunciades.

Antiga Font del Viot de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Si bevem aigua no potable de la Font de la Bonaigua o l’antiga Font del Viot (aquesta última tancada amb clau per l’EMD de Bellaterra), cal tindre present que aquesta aigua no rep cap mena de tractament perquè prové directament de filtracions del subsòl o d’una mina.

Tardor al Parc de la Font de Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Per això és important que siguem conscients que el mateix estat natural de les aigües pot provocar-nos algun malestar, ja que hi ha molts factors que en poden fer variar la seva qualitat. Els incidents que en fan variar la qualitat normalment no es noten en el gust de les aigües, i nosaltres les consumim amb total tranquil·litat, desconeixedors del risc al qual ens exposem.

Vídeo de la Font de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

La casuística que afecta la sensible qualitat de les aigües ens fa ser prudents alhora de qualificar qualsevol font. Per això, mai es pot parlar de l’aigua d’una font com natural i potable, perquè no està clorada i no rep cap tractament que n’asseguri la seva qualitat de manera constant; es denominen fonts d’aigua sense garantia sanitària. Quan els resultats de les anàlisis surten amb algun valor que supera els paràmetres de referència, parlem d’aigua no potable.

Podríem dir que les fonts són la sortida a l’exterior d’un riu subterrani.

Aquests no funcionen de manera gaire diferent que els rius superficials: amb la sequera l’aigua s’estanca, concentra grans quantitats de matèria orgànica i fins i tot pot arribar a fer pudor. D’altra banda, després d’una pluja generosa l’aigua baixa tèrbola, remoguda, arrossegant gran quantitat de materials en suspensió.

A part de les alteracions naturals que afecten les aigües de les fonts, els estiatges i les pluges, en trobem d’altres de directes com el fet de realitzar un moviment de terres, adobar un hort o uns camps de conreu, etc. a les immediacions de les fonts.

Font: Wikipedia, Gencat, Diba, Ajuntament de Cerdanyola

Read Full Post »