Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

Quin lloc ocuparia Bellaterra i Cerdanyola amb municipis separats❓El veïnat de Bellaterra ha votat i signat varies vegades, per formar municipi propi però mai s’ha respectat. Democràcia

Rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Cerdanyola (amb els 3.000 habitants de Bellaterra), ocupa la posició 108 en el rànquing de municipis més rics d’Espanya i la 56 en el mateix llistat de Catalunya segons les dades de l’Agència Tributària sobre la renda mitjana als municipis de més 1.000 habitants de l’any 2018. Aquest llistat, que s’acaba de fer públic, posa per primer cop al damunt del rànquing a una població de la nostra comarca, Matadepera.


Vista aérea de l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola, separades pels FGC i l’AP-7

La renda mitjana bruta a Cerdanyola per habitant és de 33.164 euros abans d’impostos -la renda disponible, un cop abonats impostos i cotitzacions, baixa a 25.430. Així es desprèn de les 28.972 declaracions d’IRPF que va formalitzar el veïnat de Cerdanyola a l’exercici fiscal de 2018, segons indica l’estadística de l’Agència Tributària.

Aquesta renda mitja situa Cerdanyola en la posició 108 de municipis més rics al conjunt d’Espanya i en el 56 si parlem de Catalunya.

El municipi que encapçala el rànquing és una població del Vallès Occidental, Matadepera, amb una renda mitjana abans d’impostos de 218.788 euros, una xifra que multiplica l’assolida als últims anys i que hom atribueix a l’efecte que sobre la mitjana de la localitat, de 9.326 habitants -i on es van presentar 4.812 declaracions de renda- ha tingut la venda de l’empresa de joc Cirsa per part de l’empresari Manuel Lao, resident a Matadepera.

Darrera la població vallesana, es situa, però a molta distància, la localitat que habitualment encapçala aquest llistat: el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón, amb 79.506 euros de renda mitjana abans d’impostos. Altres dues localitats de Madrid, Boadilla del Monte -amb 61.910 euros- i Alcobendas -amb 60.842- ocupen el tercer i quart lloc.

Després de Matadepera, la seguent població catalana al llistat és Sant Just Desvern, cinquena del rànquing estatal, amb 58.875 euros de renda mitjana bruta, i li segueix al llistat com a sisè municipi més ric d’espany i tercer de Catalunya una altra població de la comarca, Sant Cugat, amb 57.565 euros de renda Mitjana abans d’impostos. Sant Quirze, amb 42.782 euros, és la següent població vallessana al llistat com a disetena de Catalunya i vint-i-novena d’Espanya i després apareix Cerdanyola als llocs 56 i 108, Viladecavalls -59 i 114- i Palau Solità -84 i 155-. Les capitals de la comarca apareixen en els llocs 134 de catalunya i 248 d’Espanya pel que fa a Sabadell i 181 i 333 pel que fa a Terrassa. Barcelona ciutat apareix abans que Cerdanyola al llistat, amb 38.696 euros de renda mitjana, que la situen als llocs 21 de Catalunya i 46 d’Espanya.

A l’altre costat, els municipis amb més de mil habitants amb menys renda mitjana en 2018 són Zahínos, Puebla de Obando, Higueras de Vargas (Badajoz) i Tornavacas (Càceres). Tots estan per sota dels 13.000 euros de mitjana.

Per comunitats autònomes, Madrid encapçala el llista amb una renda Mitjana de 36.729 euros, seguit de Catalunya, amb 31.784 euros i les Illes Balears amb 29.602. Les tres comunitats amb renda més baixa són Extremadura, amb 20.373 euros, seguida de Castella-La Manxa, amb 22.681 euros, i Andalussia, amb 23.018.

Font: http://www.cerdanyola.info

Read Full Post »

La nova benzinera EsclatOil de Sant Cugat ofereix fins a uns 20 cèntims menys per llitre.

Al panel de l’EsclatOil es pot veure els preus reduïts d’ahir|BELLATERRA. CAT

Esclat va posar en funcionament la seva nova benzinera de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat, el 16 de setembre, al costat del supermercat. Es tracta d’EsclatOil i ofereix un servei les 24 hores al dia durant tot l’any. Per sobreviure a la competència, altre benzinera propera al Lidl i Aldi ha hagut de baixar els preus també fins a uns 20 cèntims per llitre.

Bellaterra només disposa de la benzinera Repsol, situada a la BV-1414, tocant la rotonda del Turó de Sant pau, però al ser lluny dels Esclat, conserva el seu preu sense rebaixes.

EsclatOil També disposa d’una petita botiga, que obre de dilluns a diumenge de les vuit del matí a les onze de la nit, un bon servei proper al km0 del nostre poble.

Read Full Post »

Junts per Cerdanyola creu que l’augment de l’IAE entre un 16 i un 25% és un mal missatge per a les empreses de la ciutat, que per altra banda no reben contrapartides significatives per part del consistori.

Joan Sánchez Braut, portaveu de Junts x Cerdanyola|CEDIDA

Junts per Cerdanyola destaca la necessitat d’oferir serveis dignes a les empreses per fer atractiva la seva instal•lació a la ciutat i demana la creació de l’Oficina de Promoció Empresarial i Comercial.

El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, creu que “abans de pujar impostos a les empreses de la ciutat caldria posar en ordre els polígons industrials de la ciutat i oferir uns serveis en condicions per atraure més empreses·. Per a Sánchez Braut al Ple “es va escoltar molta demagògia i poques argumentacions sobre la necessitat d’augmentar ara els impostos i no esperar a que escampi una mica la crisi”.

Des de Junts per Cerdanyola no acaben d’entendre la necessitat de posar en marxa el servei de les pistes de tennis i pàdel del CEM Riu Sec a través d’una licitació, “quan no hi ha cap estudi que argumenti que la gestió indirecta per un concessionari és millor que assumir la gestió pública des de l’Ajuntament”.

Sobre el nou cartipàs municipal, Joan Sánchez Braut, creu que “la marxa de Víctor Francos treu múscul al govern” i no entén gaire que Óscar Pons, regidor d’Esport, assumeixi també Cultura, “perquè són dues carteres molt específiques i molt carregades de feina”.

Junts per Cerdanyola consideren un fet gravíssim la inhabilitació del president Quim Torra i lamenten que “moltes formacions polítiques prefereixin posar-se de perfil davant un atac frontal a la primera institució del país”. També afirmen que la commemoració de l’1 d’Octubre “ha estat més agra que dolça”, perquè creuen que “la classe política ha acabat adormint la força extraordinària que va mostrar la gent fa tres anys, quedant ara a l’espera del que deparin les properes eleccions autonòmiques”.

Font: http://www.cerdanyola.info

Read Full Post »

En només un any, 77.000 residents a Catalunya s’han enriquit tant com el pressupost que la Generalitat destina a Salut

Sant Cugat del Vallès i Matadepera entre els municipis més rics de Catalunya|ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons publica Oriol Puig del Diari de Girona, serà molt difícil aquesta vegada que fins i tot els que viuen sense necessitat de mirar el compte corrent per arribar a final de mes passin de puntetes per la crisi del coronavirus. El cop econòmic de la pandèmia no és estructural, com en la recessió anterior, però sí generalitzat, amb pràcticament dos mesos gairebé a zero en el comptador de l’activitat i els mercats dessagnant-se. Per als més rics, la situació és també absolutament inèdita, acostumats en la majoria de casos a surfejar les recessions amb el matalàs ple. Cada vegada més ple. A diferència del que va succeir amb el Producte Interior Brut (PIB), des que el 2011 es va recuperar l’Impost de Patrimoni per oxigenar la minvada recaptació de les comunitats autònomes, la fortuna del selectiu grup subjecte al gravamen no ha deixat de créixer.

Els contribuents catalans que declaren Impost de Patrimoni segueix creixent i, segons les últimes dades de l’Agència Tributària (corresponents al 2018 i fetes públiques la setmana passada), arriba a un nou màxim històric. Un total de 77.397 catalans van declarar béns per valor de 203.520 milions d’euros. Això suposa un creixement anual del 2% en el nombre de declarants i d’un 5% en el patrimoni declarat. En només un any, el seu patrimoni s’ha incrementat en 10.000 milions d’euros, una mica més que el pressupost que la Generalitat destina a finançar el sistema de Salut. Entre 2011 i 2018, el nombre de catalans «rics» ha augmentat un 72%.

El patrimoni notificat a Hisenda pels milionaris catalans bat així un rècord històric, impulsat, entre altres raons, per l’avanç de la recuperació econòmica fins a l’arribada de la covid-19. Les dades també mostren com es consolida la tendència de concentració d’una part rellevant de la riquesa a la part alta de la piràmide de les rendes.

Estan obligats a declarar aquest impost aquells contribuents amb un patrimoni superior a 700.000 euros, per al qual es té en compte el valor del conjunt dels seus béns o drets i s’exclou el valor de l’habitatge habitual (fins a un màxim de 300.000 euros). Aquest impost, creat el 1991, va ser suprimit en 2008 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i recuperat pel mateix executiu tres anys després.

La major part de contribuents d’aquest impost es concentren en quatre autonomies: Catalunya, amb 77.397, que encapçala la llista a certa distància amb la següent, que és la Comunitat Valenciana, amb 22.702 declarants; seguida de Madrid (18.587) i Andalusia (18.380), ambdues amb una xifra molt semblant. Per contra, Extremadura, amb 1.226 declarants per aquest impost, és l’autonomia on hi ha un menor nombre de rics; seguida de la Rioja, amb 2.352 contribuents, i Cantàbria, amb un total de 2.974 declarants.

El patrimoni mitjà reconegut pels contribuents de l’impost a Catalunya se situa en més de 2,6 milions d’euros, xifra que suposa un ascens del 3% respecte al 2017, com assenyala l’Agència Tributària.

Aposta pel totxo

Una part important dels béns declarats en l’Impost de Patrimoni a Catalunya està exempt de pagament. Concretament, un 40%, al voltant de 81.000 milions d’euros, segons l’anàlisi de l’Agència Tributària amb l’última campanya tancada. Això és atribuïble al fet que una part important del capital dels milionaris catalans són, precisament, participacions en empreses per les quals no cal pagar aquest gravamen.

Són 64.246 milions d’euros en firmes no cotitzades i 4.500 milions en companyies que sí que són presents en un mercat borsari. El de béns immobles és el segon gran grup que declaren els contribuents catalans que tributen per patrimoni, concretament sumen més de 48.000 milions.

Les xifres mostren una clara tendència de les grans fortunes catalanes a invertir més en el sector immobiliari que en l’economia productiva. Si bé és cert que la seva inversió en accions d’empreses ha crescut un 45% entre 2011 i 2018, la seva aposta pels béns immobles s’ha gairebé duplicat (+94%).

Read Full Post »

“El poble de Bellaterra només té una sucursal bancaria, però amb les noves tecnologies no li cal cap, ja que pot treballar com tot el món, a través de les plataformes bancàries per internet

http://www.11onze.cat

Ahir vigília de la Diada Nacional de Catalunya, s’ha donat a conèixer Onze, el primer banc català fora de l’abast de Madrid, és a dir del Banc d’Espanya tal com ha avançat Exterior.Cat

Foto: ONZE

L’ha impulsat el think tank Unitat per la Independència per convertir-se en una entitat financera amb llicencia bancària a fora de l’Estat espanyol per tal de no dependre del Banc d’Espanya.

L’estructura de l’empresa consta, d’una banda, d’una fundació, els primers donants i inversors, que seran principalment empresaris catalans. En l’actual fase de fundraising, esperen reunir fins a 15 milions d’euros i volen que com a mínim la meitat provingui d’inversors del teixit productiu català. En una segona etapa es dirigiran als mercats per seguir la capitalització amb més inversors externs.

Onze no tindrà la fitxa bancària a l’Estat espanyol, sinó que l’ubicarà en un altre país de la Unió Europea, per trobar-se sota l’empara del BCE. Neix en la nova onada de bancs de nova generació, més competitius i rendibles, gràcies a la rebaixa de les barreres d’accés al sector, propiciada per les noves tecnologies, com ara Monzo, N26, starling Bank o Revolut.

http://www.11onze.cat

Font: Exterior. Cat

Read Full Post »

La llei neix amb la incògnita sobre si acabarà suspesa en el Tribunal Constitucional

La nova llei s’aplicarà en els 60 municipis catalans amb més de 20.000 habitants · Marc Martí

Segons publica Diari de Girona, Catalunya obligarà a congelar o baixar el preu dels lloguers a les zones amb “tensió” residencial de les 60 ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants, tot i que quedaran exempts els arrendadors “vulnerables”, considerant-se com tals els quals ingressin menys de 2.000 euros mensuals.

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda una llei pionera per regular els lloguers a la comunitat gràcies al “sí” de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, que han impulsat la norma al costat del Sindicat de Llogaters i la Generalitat.

Ciutadans, PSC-Units i PPC han votat en contra perquè creuen que és una llei “electoralista” i “inconstitucional”, ja que un organisme consultiu català ja ha advertit que conté diversos articles que vulneren competències estatals.

Els quatre diputats del PDeCAT, per la seva banda, han trencat per primera vegada la disciplina de grup amb JxCat i han rebutjat el gruix del text perquè, segons la seva opinió, no protegeix el “petit propietari” ni incentiva l’oferta.

La iniciativa, que segons el Sindicat beneficiarà cinc milions de persones, pretén facilitar l’accés a l’habitatge, que segons el Centre d’Estudis d’Opinió és un dels principals problemes per als catalans.

I és que a ciutats com Barcelona, les quotes que afronten els inquilins s’han disparat un 40% en els últims cinc anys i a principis d’any, segons dades de la Generalitat, el preu mitjà dels nous contractes va superar per primera vegada els 1.000 euros, més o menys el mateix que cobren la meitat dels menors de 30 anys que viuen a la capital catalana.

La llei catalana vol acabar amb el “malson” que per a molts suposa la renovació d’un contracte de lloguer: a les zones amb tensió residencial no es podran incrementar les mensualitats, i fins i tot s’hauran de baixar si estan per sobre de la mitjana de lloguers de la mateixa zona.

En el cas dels habitatges que es lloguin per primera vegada, el preu s’haurà d’ajustar a l’índex fixat per l’administració per a cada zona.

L’obra nova queda fora d’aquestes limitacions, com també els arrendadors “vulnerables”, és a dir, aquells la unitat familiar dels quals ingressi menys de 2.000 euros -2,5 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) – mensuals.

Es consideraran “àrees amb un mercat d’habitatge tens” les que compleixin un d’aquests tres requisits: que el preu dels lloguers presenti un creixement sostingut notablement superior a la mitjana catalana, que els arrendataris hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos a pagar les mensualitats, i que el preu del lloguer hagi pujat tres punts per sobre de l’IPC en els últims cinc anys.

Tot i comptar amb el suport de més de 4.000 entitats, el camí de la llei fins a la seva aprovació no ha estat fàcil: JxCat la va esmenar pocs dies després d’haver-la signat -segons la resta d’impulsors per diluir-la- i l’acord per salvar s’ha assolit in extremis, poques hores abans de la votació.

Tampoc està clar quin serà el futur de la norma, que conté diversos articles que vulneren la Constitució, segons el Consell de Garanties Estatutàries.

Si el Govern de Pedro Sánchez pren la iniciativa i impugna la llei, aquesta quedarà suspesa immediatament una vegada s’admeti a tràmit el recurs; si qui recorre és un grup parlamentari, com el PP, la norma seguirà en vigor fins que el Tribunal Constitucional resolgui.

Malgrat aquesta incertesa, els grups impulsors -JxCat, ERC, comuns i la CUP- han coincidit a destacar la jornada d’aquest dimecres com a “històrica” per a la defensa del dret fonamental a l’habitatge, mentre que per a Ciutadans, el PSC-Units i el PPC es tracta de mera gesticulació.

Read Full Post »

Ban de Sabadell llença Estalvi Expansió per aconseguir 160.000 comptes en un any i direccionará a l’usuari a productes d’inversió

Sucursal del Banc Sabadell a la Plaça del Pi|ARXIU BELLATERRA. CAT

Després del confinament, la banca ha tornat a embrancar-se en una guerra hipotecària, estratègia comercial molt recurrent històricament, encara que en aquesta ocasió la batalla s’ha traslladat a les seves divisions en línia.

Però no totes les entitats busquen només créixer en hipoteques. L’estalvi també s’ha convertit en un ganxo per atreure nous clients, encara que amb els tipus d’interès sota zero és més complicat esgarrapar quota de mercat a la resta dels competidors.

Banc Sabadell es troba entre les firmes que busquen ara la captació de nous usuaris en estalvi. Per això, dimecres va iniciar la comercialització del compte denominada Estalvi Expansió (és una altra varietat del Compte Expansió). El seu objectiu és, segons una presentació interna a la qual ha tingut accés aquest diari, “que els clients pensin que el normal és guardar. Separar uns diners per al seu futur i que s’habituïn a fer-ho de manera regular “.

Per a això, Sabadell pretén que el client elimini l’esforç associat a estalviar per mitjà de l’automatització de les rutines, una pràctica que cada vegada s’apliquen més entitats financeres, com BBVA i CaixaBank, entre d’altres.

La motivació s’aconsegueix, segons el banc que presideix Josep Oliu, “animant, acompanyant i informant dels avenços de forma positiva mitjançant missatgeria integrada i comunicació automatitzada com a eix de el projecte per fomentar” l’enganxada de el client a l’estalvi.
Estalvi Expansión, un compte sense comissions, està dirigida, segons el document intern de l’banc, a clients particulars que no estalvien, sense nivell de renda, i com a complement al seu compte habitual.
Els clients d’estalvi expansió rebran comunicacions sobre l’estat del seu estalvi, recomanacions per activar noves rutines, propostes per incrementar l’estalvi periòdic o de realitzar una aportació extraordinària, com a suggeriment d’invertir en fons.

L’objectiu mínim establert és captar 160.000 clients el primer any de la seva comercialització i 610.000 clients en cinc anys, amb 2.000 euros de saldo mitjà anual inclosos en aquest compte. La pretensió de Sabadell és assegurar que els clients tinguin un matalàs per a imprevistos i direccionarles a productes d’inversió per rendibilitzar el seu estalvi. Això sí, aquest compte no té comissions, ni risc, però tampoc ofereix rendibilitat.

Com un dels ganxos per a subscriure el compte, a el client se li s’arrodonirà a el següent euro l’import dels pagaments en compte que es produeixin durant la setmana, per exemple, quan el client pagui el cinema, la compra o tingui un rebut domiciliat. Es disposarà de multiplicadors d’arrodoniment que permetran accelerar l’estalvi multiplicant els cèntims de cada despesa, fins al següent euro per 2, 3 4 o 5.

A més, tindrà un extra quan plogui. En aquesta manera d’estalvi, el client podrà separar la quantitat que triï si plou a la localitat seleccionada.

Font: El País Economia

Read Full Post »

Bellaterra, 8 de juny de 2020

El paradigma de la moda low cost es diu Primark i segueix expandint el seu imperi a Sant Cugat de Vallès (km 0 de Bellaterra). Obrirà al centre comercial del municipi, ocupant el seu segon establiment més gran per darrere de l’ocupat per Carrefour.

Primark al Centre Comercial Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

La marca de moda Primark busca més de 80 treballadors per la botiga que obrirà al Sant Cugat Centre Comercial. Serà la primera botiga de la cadena al municipi i la previsió és que obri durant el segon semestre d’aquest 2020, tot i que no hi ha data anunciada.

El sou orientatiu és de 14.286 euros bruts anuals per una jornada completa. No és imprescindible experiència prèvia, tot i que es valorarà molt positivament.

Les inscripcions a l’oferta es poden fer a través del web de Primark.

http://www.primark.es

Read Full Post »

En el moment àlgid de la crisi, les proclames polítiques i les promeses d’ajudes milionàries “per no deixar ningú enrere” semblaven convincents i contundents.

Però ara, a poc a poc, estem veient que, com sempre, res serà fàcil. Els fons europeus, aquests 750.000 milions d’euros que la UE va proposar destinar a fer front a la crisi del covid-19, no arribaran fins al 2021. I això anant bé. De fet, les negociacions entre els països encara no estan tancades i Charles Michel, el president del Consell Europeu, reconeixia aquesta setmana que, per tancar el paquet, possiblement no n’hi haurà prou amb la reunió prevista per al 19 de juny i en caldrà una altra de presencial més endavant.

És a dir, encara no hi ha res definitiu. En qualsevol cas, si tot anés bé, cap a la tardor hi podria haver un petit avançament de les ajudes, una mena de pla de xoc especial més minso –uns insuficients 11.500 milions d’euros a repartir entre tots–, ja que aquests fons milionaris especials per la pandèmia es discutiran en el marc del pressupost global de la UE, que és el que es coneix com a Marc Financer Plurianual de la Unió Europea per al període 2021-2027. Per tant, de moment només es pot comptar amb el recurs a l’endeutament a través de les línies –aquestes sí més immediates– del Banc Central Europeu. Aquests són diners que tindran condicionants de reformes estructurals. Serà important saber si posen per davant reformes estructurals que impliquin despesa social i sanitària, que serien benvingudes, o el control del dèficit

Aquesta situació no deixa gaire marge a Pedro Sánchez, que ahir va explicar a grans trets els criteris de repartiment dels 16.000 milions dels fons per fer front a la crisi de la pandèmia que es repartiran entre les autonomies. Un sistema que ara incorpora altres elements i que el president Quim Torra té clar que perjudica Catalunya, tant per la manera de fer el repartiment com per la seva lentitud.

El Govern –a més de 5.000 milions dels pla de xoc de l’Estat i de 5.000 més que considera que li correspondrien dels futurs fons europeus– ha demanat elevar a l’1% el topall de dèficit per poder disposar de 2.500 milions d’euros més, i, també, que es permeti als ajuntaments alliberar 2.500 milions del seu superàvit.

Sobre el criteri en el repartiment de les transferències directes, que a més arribaran tard, hi haurà molt a dir. Els diners que Sánchez posa sobre la taula de la reconstrucció són insuficients comparats amb els que hi dediquen els països del nostre entorn. A més, caldrà que el govern espanyol doni resposta a la resta de reclamacions de l’administració catalana. La falta de transferències i el seu afany per controlar sense garantir una gestió millor –una recentralització que la crisi del covid-19 ha demostrat que ha sigut perjudicial per a la ciutadania– entorpeixen la recuperació i el suport als que més ho necessiten ara, ja siguin els ciutadans o les empreses que creen llocs de treball. Cal prendre mesures ràpides per evitar que s’enquisti la pobresa i cada cop hi hagi més gent que surti del mercat laboral. El govern espanyol no ha parat de demanar lleialtat durant la crisi, ara cal que ell també l’exerceixi.

Read Full Post »

Les principals aerolínies de l’aeroport del Prat aixecaran el vol entre el 15 de juny i l’1 de juliol

Airbus Barcelona de Vueling|CEDIDA

CCMA|Després de 400.000 vols cancel·lats en tres mesos, les companyies aèries confien a recuperar una part de la demanda

Després de setmanes de veure la insòlita imatge de l’aeroport del Prat buit, les principals aerolínies que hi operen han començat a posar data al seu retorn a l’activitat. Aixecaran el vol entre el 15 de juny i l’1 de juliol, i ho faran a mig gas: amb menys rutes i freqüències.

Primer es reprendran les rutes domèstiques amb turisme d’oci i visita de familiars, i, progressivament, els vols intercontinentals. Algunes companyies, però, han optat per no reprendre cap ruta.

En general però, confien a recuperar part de la demanda, tot i que el turístic ha estat un sector molt colpejat per la crisi del coronavirus. A Espanya, en 3 mesos, s’han cancel·lat més de 400.000 vols.

Vueling ha posat a la venda 180 rutes entre juny i juliol, a Espanya i a Europa. Ha reforçat la neteja a l’interior dels avions: fan una desinfecció intensa de seients, reposabraços, safates i portaequipatges.

A més, ha eliminat el servei de menjar i beguda i les revistes, i tant els tripulants com els passatgers han d’utilitzar mascareta.
L’aerolínia, a més, aconsella fer el check-in online.

Són algunes de les mesures amb què les companyies –molt colpejades pel coronavirus– operaran aquest estiu atípic.

Javier Gándara, president de l’Associació de Línies Aèries, assegura que la recuperació serà “molt lenta”:

“Les diferents companyies que estan començant a programar vols per a juny i, sobretot per a juliol, en el millor dels casos fan un 40% o un 50% de la programació del mateix mes de l’any passat.”

Iberia i Ryanair reprenen la programació l’1 de juliol, amb menys freqüències i rutes. I EasyJet aixecarà el vol abans, el 15 de juny.

I pel que fa a la rescatada Norwegian –que liderava al Prat les rutes als Estats Units–, ha confirmat en declaracions a TV3 que de moment no hi ha cap pla imminent de tornar a operar a Barcelona i es plantegen tornar-hi el 2021.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »