📍Des de 23 gener de 2012, l’EMD té 2 canals oficial públics a YouTube: EMD BELLATERRA i EMD INFORMA (Recentment era BELLATERRA TV), més els de Facebook i Instagram.
📍El que sorprèn és que tant la Junta Veïnal presidida per Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), com l’actual, per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), mai hagin pres la decisió de transmetre els plens de l’EMD en Directe a través de les seves diverses plataformes gratuïtes com YouTube o Facebook, en canvi ho estigui fent per la de pagament ZOOM (la gratuïta només permet fer-ho amb una daurada màxima de 40 minuts).
Un ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra transmès per Zoom
📍Ara mateix l’EMD està promocionant que el veïnat de Bellaterra es doni d’alta (aportant les seves dades personals), al seu grup de WhatsApp EMD INFORMA (per així rebre informació oficial, la mateixa que ja pública per les altres plataformes), el que no té gran interès, ja que no permet que el veïnat poguí debatir, demanar o respondre a totes aquestes publicacions oficials de l’EMD de Bellaterra. Cal recordar que la revista en paper EMD INFORMA es va començar a publicar l’any 2010, quan es va crear l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra
Què sabem de la plataforma Zoom?
Zoom Video Communications és una empresa tecnològica de comunicacions amb seu a San José, Califòrnia. És coneguda pel seu programari de videoconferències i reunions virtuals anomenat Zoom i Zoom App, Zoom Video, etc. L’aplicació Zoom és accessible des de computadores d’escriptori, computadores portàtils, telèfons intel·ligents i tauletes.
Zoom es va popularitzar durant el mes d’abril de 2020, durant la pandèmia pel coronavirus. Va passar de tenir 10 milions d’usuaris actius el 2019, a més de 300 milions a finals d’abril. Abans de l’expansió del coronavirus, les accions de la companyia tenien un valor de 70 dòlars; el 23 de març de 2020 valien 160 dòlars, és a dir, una capitalització total superior als 44.000 milions de dòlars. El principal accionista de Zoom, Eric Yuan, a partir de la pandèmia, apareix en la llista de les persones més riques del món, amb una fortuna valorada en uns 5.500 milions de dòlars.
Malgrat l’èxit mundial, l’ús de Zoom ha estat prohibit per molts governs i empreses pels riscos de privadesa i seguretat. Així mateix, des de finals d’abril de 2020 els usuaris amb una subscripció comercial de Zoom, per exemple, tenen l’opció que les seves trucades no passin per la Xina. A finalitats de maig de 2020, Zoom va anunciar que les trucades dels qui paguin per una subscripció comercial eren encriptades (amb la finalitat de fer-los inintel·ligibles a receptors no autoritzats). Les trucades dels qui no paguen no estan protegides.
ERC de Cerdanyola afirma que el govern municipal pujarà un 11’6% l’IBI sense fer canvis organitzatius que permetin millorar serveis
Regidors d’ERC a la seva seu de Cerdanyola
El grup municipal d’ERC denuncia que la proposta d’ordenances fiscals que ha presentat el govern de l’Ajuntament a l’oposició suposa una pujada de l’11’6% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) però no ve acompanyada de canvis organitzatius i això suposa, ressalta Esquerra, que no vindrà acompanyada d’una millora dels serveis que rep la ciutadania.
El portaveu municipal d’ERC, Íñigo Enterria, assegura que el govern no ha donat cap explicació del perquè d’aquesta pujada, que hauria d’aprovar-se en el Ple municipal extraordinari d’aquest dijous, 19 d’octubre, i insisteix que el seu grup no està en contra de l’augment d’impostos si és necessari, però sempre a canvi d’una millora dels serveis que rep la ciutadania i que aquest és el cas de Cerdanyola.
ERC manifesta que l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) també augmentarà i que no entenen uns criteris de zonificació marcats pel govern en base a una sectorialització de fa 20 anys que no respon a la realitat actual del municipi, mentre es mostren d’acord amb els canvis en l’impost de circulació per adaptar-se a normes supramunicipals.
ERC exigeix canvis organitzatius perquè puguin millorar els serveis
Enterria insisteix que fer uns pressupostos expansius o apujar els impostos no suposarà cap millora dels serveis a la ciutadania si no hi ha uns canvis organitzatius que fa anys que el seu grup ve reclamant. El portaveu d’Esquerra manifesta que l’any passat l’Ajuntament va tancar l’exercici de 2022 amb un superàvit de 4 milions d’euros, un romanent de tresoreria de 14’5 milions i una execució la inversió inferior al 20% i que tot indica que hi haurà una situació similar al tancar 2023. Per a Enterria, això significa que la recaptació no es tradueix en serveis i ve agreujat per les carències organitzatives internes.
El portaveu d’Esquerra ho exemplifica en el fet que 18 dels 38 caps de servei o secció de l’Ajuntament estan vacants o en situació de precarietat amb assignació de funcions i que això significa la direcció tècnica i administrativa de l’Ajuntament es troba sense persones fins el cas que el coordinador general assumeix tasques de Recursos Humans, Serveis Econòmics, Organització i Ocupació. ERC exigeix “veritables canvis organitzatius”.
ERC critica també que el govern va al·legar l’existència d’un context d’incertesa per prorrogar enguany els pressupostos de l’ajuntament quan, afirma Enterria, “el que hi havia era la certesa que era any electoral i el govern no volia assumir” les conseqüències de governar i prendre decisions com la pujada d’impostos.
Falta de negociació
Esquerra també assegura que, tot i el compromís de ma estesa expressat pel govern municipal amb l’assoliment de la majoria absoluta en les passades eleccions locals, no hi ha hagut cap negociació en relació a la proposta d’ordenances fiscals ni del pressupost per l 2024. Esquerra reitera que informar sobre una proposta no suposa cap negociació ja que fa que la capacitat d’incidència de l’oposició en dos temes molt importants sigui “nul·la”.
L’Agència Tributària de Catalunya ha publicat la llista definitiva d’1,7 milions de vehicles que han de pagar l’impost a les emissions de CO₂
El llistat definitiu dels vehicles que han de pagar per l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni ja està disponible, des d’aquest divendres, 1 de setembre. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat el padró, que inclou un total d’1,4 milions de contribuents i més d’1,7 milions de vehicles.
Es preveu recaptar 51 milions d’euros que, segons el Departament d’Economia, es destinaran íntegrament al Fons Climàtic i al Fons del Patrimoni Natural, en accions de millora del medi ambient i foment de la mobilitat sostenible, entre altres.
T’expliquem com saber si l’has de pagar i quin procediment seguir, en cas que sí.
Qui ha de pagar l’impost? L’impost és obligatori per a totes les persones físiques i jurídiques titulars d’un vehicle -turisme, furgoneta o motocicleta- amb domicili fiscal a Catalunya durant el 2022. També estan obligades a tributar les persones jurídiques sense residència fiscal a Catalunya, però que durant el 2022 hi han tingut un establiment, sucursal o oficina i han estat titulars d’algun vehicle domiciliat a Catalunya.
En canvi, estan exempts de tributar els vehicles 100% elèctrics, els ciclomotors, els camions o vehicles de més de 3,5 tones, els autocars, els vehicles autoritzats a transportar més de 9 persones i els vehicles per a la conducció de persones amb mobilitat reduïda.
Els vehicles amb matrícula de vehicle històric i els clàssics gaudeixen d’una bonificació del 100% de la quota íntegra i, per tant, tampoc tributen. Així mateix, no han d’abonar l’impost els titulars de vehicles que no superin els 6 euros de quota a ingressar.
Per saber si ets o no a la llista, pots consultar el padró a la web de l’Agència Tributària de Catalunya.
Quan i com s’ha de pagar? El pagament s’ha de fer abans del 20 de novembre.
Si s’ha domiciliat el pagament a través del padró abans del 17 de juliol del 2023, s’efectuarà el càrrec en el compte el mateix dia 20 de novembre.
Si no s’ha domiciliat el pagament, el pagament es pot fer per internet, per telèfon o presencialment a les entitats bancàries que ho permeten. Pots consultar a l’ATC els diferents mètodes disponibles.
Si ets titular de vehicles nous al padró, rebràs una notificació de la liquidació on s’indicarà el termini d’ingrés. Si es rep la notificació entre els dies 1 i 15 del mes, el termini acaba el dia 20 del mes següent. Si es rep la notificació entre els dies 16 i últim del mes, el termini acaba el dia 5 del segon mes posterior.
Fèlix Riba Farrés, ex regidor d’esports de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès: “A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.
Construcció de pisos al carrer Pin i Soler, zona Can Jeroni Martí de Bellaterra|CEDIDA
Promoció d’11 pisos d’obra nova a Bellaterra, ubicada entre els carrers Pin i Soler, amb pàrquing, traster i zona comunitària amb piscina. Alts estàndards de construcció i materials de qualitat seran la característica principal d’aquesta nova promoció. Lliurament estimat: 1r trimestre de 2025. Habitatges envoltats d’un paratge natural amb boscos frondosos i senders perfectes per passejar, córrer i anar amb bicicleta. A pocs metres de col·legis privats, el Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Club Esportiu del Cercle Sabadellès 1856. Accés ràpid i còmode a les autopistes C-58 i AP-7, i a pocs minuts amb cotxe de centres comercials.
Bellaterra, 11 novembre 2010
Extracte de l’entrevista que Bellaterra.Cat va realitzar al bellaterrenc Fèlix Riba Farrés (CiU Bellaterra), Regidor d’Esports a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
PODEU ACLARIR AL VEÏNAT DE BELLATERRA, LA POLÈMICA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE PISOS, I NO CASES, A CAN JERONI MARTÍ?
Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 13 anys, es va resoldre amb un canvi de Planejament, que donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inassumible per l’Ajuntament de Cerdanyola, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. “A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.
Com a novetat, el decret aprovat pel Consell de Ministres inclou una desgravació del 15% a l’IRPF per la compra de vehicles elèctrics
Parada de mercat|Enciclopèdia.Cat
El govern espanyol ha prorrogat algunes de les mesures extraordinàries contra la crisi energètica i la inflació que ha anat aprovant els últims dos anys. La majoria d’aquestes mesures –que inclouen àmbits com l’habitatge, els transports o els impostos– s’havien aprovat a finals de l’any passat i caducaven aquest divendres, 30 de juny.
I, de fet, n’hi ha algunes que no s’han inclòs en el decret llei aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres i que, per tant, desapareixeran a partir del juliol. Quines mesures es prorroguen sis mesos més i quines no?
Adeu a la pròrroga dels lloguers
A partir de l’1 de juliol, els propietaris de pisos de lloguer podran apujar el preu quan es renovin els contractes, sense límits. Durant els últims sis mesos, estaven obligats a prorrogar-los mig any en les mateixes condicions. Una mesura que deixa d’estar en vigor el 30 de juny.
El que sí que es manté és la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial.
Rebaixa de l’IVA en els aliments de primera necessitat
Es manté la reducció de l’IVA en els aliments. Així, el tipus és del 0% en comptes del 4% en els productes de primera necessitat com els ous, el pa, les farines panificables, la llet, el formatge, fruites i verdures, hortalisses, llegums, patates, i cereals; i es manté la rebaixa del 10% al 5% per a l’oli i la pasta.
La inflació s’ha anat reduint des que la mesura va entrar en vigor, ara fa mig any, però l’IPC dels aliments continua al 12%.
Deducció per la compra de vehicles elèctrics
Com a novetat, el Consell de Ministres ha aprovat una desgravació del 15% a l’IRPF per la compra de vehicles elèctrics, amb un màxim de 20.000 euros.
La mesura vol donar una empenta a la transició i modernització del parc de vehicles i estarà vigent fins a finals del 2025.
Bonificació del transport públic
Es manté la rebaixa del 30% del transport públic urbà i interurbà en els territoris on el govern autònom i municipal ho complementen fins al 50%.
També es manté, com ja s’havia decidit en l’últim paquet, la gratuïtat dels abonaments de Renfe de Rodalies i trens de mitjana distància durant tot el 2023.
Descompte en el gasoil per a professionals
Els transportistes professionals per carretera seguiran tenint un descompte en el gasoil. Això sí, es redueix els últims tres mesos de l’any.
Així, serà de 10 cèntims per litre fins al dia 30 de setembre i de 5 cèntims per litre en l’últim trimestre de l’any.
El decret també preveu ajudes directes per a professionals que no es poden beneficiar d’aquests descomptes i per a serveis de transport marítim.
L’IVA de la llum seguirà reduït
El nou decret no fa referència als serveis de llum i gas, perquè la rebaixa de l’IVA al 5% ja estava aprovada fins a finals d’any.
Sí que es torna a congelar el preu màxim de la bombona de butà.
Limitacions a les llicències VTC
S’autoritza les comunitats autònomes i entitats locals a limitar les VTC per raons mediambientals o de gestió del trànsit. S’estableix que els titulars dels vehicles n’han de ser propietaris o llogaters durant més de tres mesos i han de reduir les emissions de CO₂.
D’altra banda, el taxi es considera un servei públic que ha d’anar acompanyat de requisits “més exigents”.
El Consell de Ministres també aprova donar un xec de 200 euros a les famílies que tinguin una renda anual inferior a 27.000 euros
El Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat la rebaixa del tipus d’IVA reduït d’alguns aliments del 10% al 5% i l’eliminació del més reduït, el del 4%.
Aquesta mesura estarà en vigor durant sis mesos.
En concret, s’ha decidit rebaixar al 5% l’IVA de tots els tipus d’oli i també de la pasta, mentre que el reduït del 4%, que s’aplica a tots els aliments de primera necessitat, s’ha eliminat
Pa, llet, ous, fruita, verdura, llegums i cereals
Aquests aliments de primera necessitat són el pa, les farines per fer pa, la llet animal –tant pasteuritzada, concentrada, desnatada com evaporada o en pols– els formatges, els ous, les fruites, les verdures, els llegums, els cereals i els tubercles.
Per ser considerats de primera necessitat, però, tots aquests productes han de ser naturals, no processats, tal com ho defineix el Codi Alimentari, és a dir, el conjunt de legislació i normes que regulen com han de ser els productes alimentaris a la venda.
El del 10% s’aplica a tota la resta de productes d’alimentació i només se n’exclouen el tabac, les begudes alcohòliques i també les begudes amb sucre i edulcorants, que tributen el 21%.
Ho ha anunciat aquest dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després del Consell de Ministres que les ha aprovat. Sánchez ha assegurat que serà obligatori que els preus dels aliments reflecteixin la rebaixa de l’IVA:
“El govern s’assegurarà que les rebaixes de l’IVA es traslladen de manera immediata als preus dels aliments.”
Xec de 200 euros per a famílies amb pocs recursos
El Consell de Ministres també ha aprovat una altra mesura destinada a alleujar la pujada dels preus: donar un xec de 200 euros a les famílies que estiguin en situació de vulnerabilitat.
El criteri per definir aquesta vulnerabilitat és que tinguin una renda anual d’un màxim de 27.000 euros, i un patrimoni no superior als 75.000 euros.
El xec a famílies vulnerables ha estat una iniciativa d’Unides Podem: en concret, la líder de Podem, Ione Belarra, va anunciar que l’estaven negociant i va avançar que la intenció era que fos de 300 euros i que se’n beneficiessin uns vuit milions de ciutadans.
L’AMB activa un programa d’ajuts als barris més marginals per millorar les condicions de vida de les persones vulnerables
Amb l’objectiu d’incrementar l’equitat territorial, combatre situacions de pobresa extrema i atendre els col·lectius més vulnerables, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha activat un pla de xoc dotat amb 10 milions d’euros fins al 2024. Els ajuts es vehicularan a través d’una vintena de projectes presentats per 14 ajuntaments metropolitans (Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Boi, el Prat i Gavà) i tindran un impacte directe en una quarantena de barris de barris metropolitans on s’ha detectat un nivell de vulnerabilitat i marginalitat de la població més extrem.
Quatre eixos principals
El programa es divideix en quatre eixos estratègics a partir dels quals els ajuntaments han enfocat els projectes presentats a l’AMB per optar a la subvenció: educació, fractura social, bretxa digital i adaptació social; millora de la relació entre les necessitats de formació, la demanda de feina i l’oferta d’ocupació; mesures de cohesió social; i habitatge digne per atendre situacions singulars, rehabilitació d’espais i transició ecològica. El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, destaca que el fet de millorar les rendes de les persones més vulnerables “permet que aquestes persones puguin accedir a activitats públiques que els permeten millorar la seva cultura, la seva situació social, la seva capacitat d’integració i, en definitiva, les seves condicions de vida”.
En aquesta primera convocatòria s’ha pogut atendre totes les sol·licituds presentades, cosa que satisfà els màxims responsables de l’AMB perquè demostra la viabilitat i oportunitat d’aquest pla, segons va explicar el coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antoni Farrero, en la presentació dels resultats. Farrero va voler destacar l’esforç que han fet els ajuntaments a l’hora de redactar els projectes i fer-los compatibles amb les bases de la convocatòria.
El fet que aquest pla focalitzi els ajuts als barris més marginals permet actuar directament amb els col·lectius socials més vulnerables. És el que s’anomena vulnerabilitat urbana, que es produeix quan conflueixen processos d’exclusió socials en àrees urbanes metropolitanes. Les àrees vulnerables estan afectades estructuralment per la desigualtat i especialment exposades a crisi de naturalesa diversa (economia, social, sanitària, climàtic, etc.).
La concentració d’aquests factors de risc propicia la retroalimentació, perpetuant els riscos d’exclusió de la població resident en aquests barris. Aquesta situació es manifesta de manera intensa als eixos del Besòs i el Llobregat, segons assenyalen els responsables de l’AMB. La majoria dels catorze municipis que han estat seleccionats han presentat un projecte, tret de Cornellà, que n’ha presentat dos, i de Barberà del Vallès i Gavà, que n’han presentat tres cadascun. La convocatòria de les bases ja fixava un límit d’un milió d’euros de despesa finançable per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La junta de govern de l’AMB va aprovar els vint projectes presentats en la seva reunió de final de novembre i els ajuntaments podran començar a executar-los a partir de l’1 de gener del 2023 i tenen temps per completar l’execució fins al 31 de desembre del 2024.
Incidència directa
El programa integral de barris per a la millora de rendes de l’AMB pretén tenir un impacte directe entre la població més vulnerable dels barris metropolitans on s’ha detectat un major desequilibri social. Per això, els projectes presentats fan especial incidència en l’articulació de mesures que permetin avançar en l’eliminació d’aquests desequilibris socials i econòmics a les zones afectades; afavorir les capacitats personals, familiars i socials de les persones i comunitats que permetin propiciar una convivència harmoniosa i enriquidora entre els residents d’aquests barris; coordinar els diferents actors econòmics i socials per tal de trobar un equilibri dins del marc de l’ocupació que possibiliti un nivell de vida digne per als habitants d’aquests barris; i garantir unes condicions de seguretat als espais públics i de convivència veïnal que permetin desenvolupar amb normalitat activitats de caràcter econòmic i social.
Els 14 municipis que s’han presentat a aquesta convocatòria esperen poder resoldre a través d’aquests ajuts alguns dels problemes enquistats en barris tradicionalment desfavorits, com el fracàs escolar, el sensellarisme, l’atur, la bretxa digital o la millora de les condicions bàsiques de salut dels habitants. Un dels altres aspectes que aborden alguns dels projectes és la mateixa seguretat de les persones, especialment la gent gran i els col·lectius més joves, així com l’atenció a les víctimes de violència masclista.
20 projectes són els que han estat seleccionats en aquesta primera edició 9,8 milions d’euros és el pressupost d’aquest programa 2022-2024 14 municipis de l’àrea metropolitana s’han pogut acollir a aquesta primera convocatòria 69,7% del pressupost l’aporta l’AMB i la resta l’assumeixen els ajuntaments beneficiaris
Dinou milions més en altres plans socials
L’Àrea Metropolitana de Barcelona té en marxa, a més del pla de barris, altres plans de suport a les polítiques municipals per lluitar contra la desigualtat social i afavorir el desenvolupament econòmic inclusiu. Per un costat, el pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2022-2023, dotat amb un pressupost de 15 milions d’euros, posa el focus en la millora de les condicions i la qualitat de vida de la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona mitjançant el reforç de la cohesió social i la convivència, i l’accés a una feina digna. El pressupost es reparteix al 50% cada any: 7,5 milions el 2022 i 7,5 milions el 2023.
El pla metropolità de suport a la cohesió social, l’economia de proximitat i la coproducció de serveis, conegut com el pla ApropAMB, es focalitza en l’impuls del reforç educatiu i la cura de persones de col·lectius vulnerables, la potenciació del talent femení i la dinamització del comerç local i els professionals autònoms. Aquest pla té una dotació econòmica de 4.150.000 euros que s’han destinat a la subvenció de projectes executats durant el 2022.
La venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets s’ha enfilat un 70%, gairebé el mateix que el preu dels combustibles de biomassa.
Reserves de llenya a una casa de Bellaterra
Ja fa uns dies que el fred truca a la porta i creix l’interès per escalfar la casa. I els consumidors busquen alternatives per evitar tenir calfreds amb la factura del gas, que en els darrers mesos s’ha encarit moltíssim.
A les botigues de bricolatge, reformes i decoració s’ha disparat la venda de calderes de biomassa i estufes de llenya o parafina.
Però, sobretot, ha augmentat molt la venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets de fusta.
Llenya a una llar de foc
Carles Galí, responsable de la secció d’electricitat de Bauhaus Zona Franca, explica que “en els darrers dies ha crescut molt l’interès per instal·lar estufes de llenya i de pèl·lets en pisos i cases. La venda d’estufes de gas ha augmentat un 20% i les de pèl·lets, un 70%”.
Mantes i franel·la per combatre el fred Aquests dies també està augmentant la venda de roba d’hivern per a la llar.
Sònia Galbas, dependenta de la botiga La Mallorquina, explica que “amb l’arribada del fred s’estan venent moltes mantes i cobrellits. La venda de mantes de llana i nòrdics ha augmentat un 70%. I això anirà en augment.”
A més, també s’ha disparat la venda de calefactors, mantes elèctriques, pijames, bates o llençols de franel·la.
Junts per Cerdanyola recolzara les al·legacions del Gremi d’Hostaleria a l’ordenança de terrasses
Joan Sánchez Braut, portaveu Grup Municipal Junts per Cerdanyola Junts per Cerdanyola es queixen de la manca d’informació que ha envoltat la redacció de la nova ordenança de terrasses, el que ha impedit fer aportacions en un tema de ciutat tan important.
Joan Sánchez i Toni Morral de Junts per Cerdanyola
El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, reconeix que van rebre amb sorpresa la notificació de que anava al Ple l’aprovació inicial de l’ordenança de terrasses, “perquè l’última notícia que teníem era que hi havia notables diferències entre Gremi d’Hostaleria i Ajuntament, però si l’ordenança arriba ara amb el vist i plau del Gremi, no ens oposarem a l’aprovació definitiva, ja que comerciants i hostalers són una de les principals fonts de riquesa de la ciutat i se’ls hi ha de posar fàcil”.
Sobre l’adjudicació a l’empresa Urbaser del contracte del servei de manteniment d’arbrat, places i espais verds municipals de Cerdanyola, Sánchez Braut espera que l’increment del contracte de 940.000 a 1.750.000 euros “serveixi per posar-se una mica al dia i millorar en qüestions com el manteniment i la renovació de l’arbrat públic”.
Bellaterra té més de 100 arbres públics talats i l’EMD no els replanta des de que governa Gent per Bellaterra i Ramón Andreu com President
En el tema recurrent dels reconeixements d’obligacions, Junts per Cerdanyola manté l’abstenció per facilitar que es paguin tasques que s’han fet malgrat no haver-hi contracte, i no veuen major problema en mantenir l’abstenció en el punt que aprovava un reconeixement d’obligacions de 2.057 euros corresponent a la creació del web Cerdanyola Ciutat del Coneixement, ja que “la trobem necessària en el context de la campanya Ciutat del Coneixement per promocionar la ciutat”.
Sobre la baixa execució pressupostària consideren que arribar a un 35%, com s’ha fixat el govern per finalitzar el mandat, “continuarà sent l’indici d’un fracàs i la constatació de que la maquinària administrativa de l’Ajuntament no dona l’abast”.
La Tresoreria General de la Seguretat Social activa un simulador per poder calcular la cotització que s’haurà de pagar l’any vinent, segons les noves franges
El simulador és merament informatiu i es pot consultar de manera anònima (EFE)
El pròxim 1 de gener entra en vigor la nova llei d’autònoms aprovada aquest estiu al Congrés que fixa les quantitats que hauran de pagar els treballadors per compte propi en els pròxims tres anys.
La nova taula de cotitzacions estableix quinze trams amb quotes diferents a pagar entre el 2023 i el 2025.
Les quotes són progressives, oscil·len entre els 230 i els 500 euros al mes per a l’any que ve i dependran dels ingressos nets que s’obtinguin durant un any.
Per tant, per saber quina quota s’ha de pagar, el primer que s’ha de fer és una previsió dels ingressos que s’espera tenir l’exercici vinent.
Si a finals d’any no s’ha arribat a aquesta quantitat, es podrà demanar una devolució del que s’hagi pagat de més. Si s’ha facturat més del previst, caldrà abonar la diferència i regularitzar la situació.
També es podrà canviar de base de cotització cada dos mesos, si canvien els ingressos.
Com sé quina quota he de pagar? La Seguretat Social ha activat un simulador a través del portal de la tresoreria Importass des d’on es pot calcular, de forma anònima, la nova quota que tocarà pagar.
L’entitat adverteix que la simulació és merament informativa i que la quota es calcula sense aplicar deduccions.
Aquestes són les passes prèvies a seguir per saber la quota a pagar:
– Comunicar a la tresoreria de la Seguretat Social totes les activitats que es facin com a autònom. Si ets nou, ho has de fer a partir de l’1 de gener del 2023, quan et donis d’alta. Si ja ets autònom, tens fins al 31 d’octubre del 2023 per fer-ho. Si canvia la teva base de cotització, la notificació l’has de fer abans del 28 de febrer. La comunicació es pot fer des d’Importass.
– Estimar els teus ingressos mensuals per a tot l’any. Cal sumar els ingressos de totes les activitats econòmiques, empresarials o professionals que es facin, amb algunes particularitats segons el col·lectiu al qual es pertanyi. Si esperes tenir els mateixos ingressos que el 2022, pots consultar la renda del 2021, agafar el valor del rendiment net deduït i dividir-lo per 12. La forquilla de cotització dependrà d’aquests ingressos mensuals previstos. A partir d’aquí has de calcular una deducció en concepte de despeses: del 7% a nivell general o del 3% en alguns casos d’administradors i socis de societats mercantils.
– Triar la base de cotització: segons els ingressos previstos al mes, pots triar una base de cotització dins d’una de les 15 forquilles preestablertes. Com més gran sigui la base, més pagaràs d’autònoms però més beneficis obtindràs. La base es pot canviar cada dos mesos si varien els teus rendiments. El primer canvi es podrà fer l’1 de març i el màxim seran 6 canvis a l’any per exercici. Els nous autònoms podran demanar una quota reduïda o tarifa plana de 80 euros al mes durant el primer any d’activitat.
Com funciona el simulador? – Un cop entres al web del simulador, el primer que has de fer és consultar la taula de rendiments per veure la teva forquilla de base de cotitzacions. Aquesta és la taula prevista per als pròxims tres anys:
– Has de triar una d’aquestes 15 franges. Recorda que la taula no té en compte les deduccions de despesa:
– Un cop seleccionada una de les 15 franges, hauràs de triar l’import que vols pagar com a base, dins d’una forquilla de mínims i màxims.
Segons la quota que triïs dins d’aquesta franja tindràs més o menys prestacions.
Per exemple, per uns ingressos previstos d’entre 670 i 900 euros al mes, la quota d’autònoms a pagar va dels 260 als 275,40 euros al mes.
La taula et permet veure quina part de la quota de cotització correspon a contingències comunes, professionals, cessament d’activitat o formació professional, uns valors que et poden fer falta en cas d’haver d’accedir a alguna prestació.
BELLATERRA.CAT 