BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 22 d’abril de 2025

“Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriba també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses“.

A ciutat, l’abril es coneix pels arbres diris’s que hi paus per damunt i que hi deixa trossos de la seva vesta, d’un verd tendre i lluent. Acabat, aquests troms, que poèticament anamenem fulles, són els que, en combinació amb el sol, fan aquell joc tan alegre de pampellugues en les cares dels que hi passen per sota, i aquell inquiet clapejat d’ombres en la terra.

Al camp, la verdur de l’almil presents setanta set canviants. Des del fosquejant com engurbinada fins a l’ingenu com una cope-rança infantil, el verd, en meravellosa competència de tonalitats, ho exmalta tot. Sembla que hauria de tadigar els ulls i és la cosa més distrets d’imaginar.

Aquesta apotensi de verdor, no podent-se introduir d’altra manera en les persones, els encomana el ses equivalent uns juia fresca, un dalit esponjat, una nova claror a la mirada, una skrivada de jovenesa al cor. Per això les dones, que tenen el secret de la gentilesa, corres ponen dignament a la generositat de l’abril, pount-se a lluir el prodigi temptador de la maca i la gracia prenedors dels braços.

Cap altre mes, com l’abril, pot tenir-se pel més de la joventut. Per disfrutar de tan alta categoria, l’abril, ultra la seva pròpia influen cis, compta amb l’adjutori de les disdes de més escaient patronatge per al jovent

Joventut vol dir ardidem, lluita, ambició de gloria. I, no volen dis sixů mateix el diumenge de ramu i la setmana sunta i el dissabte de Pasqua? Quin millur compendi podreu trobar d’una vida de jove que la fadigant pajada una montanya, ni quia millor estimul que una vibració de palmes i llorers i Tembolcall d’un núvol de victoria?

Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriha també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses.

Pel jovent català que el volem brau i generis i triumfador tots els mesos haurien de ser el mes d’abril.

Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)

Read Full Post »

Bellaterra, 22 d ‘Abril de 2025

Que Bellaterra fou una zona d’estiueig és sabut, però sovint els seus protagonistes són una mica més desconeguts. A través de l’il·lustrador Valentí Castanys gaudirem de l’auca Al·leluies de Bellaterra, de l’any 1959.

Valentí Castanys i l’obra “Al·leluies de Bellaterra”, fou un encàrrec de l’any 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra,  per fer propaganda

Biblioteca Nacional de Catalunya va organitzar l’any 2023 una petita mostra sota el títol Valentí Castanys. Una sàtira elegant i tranquil·la, que repassà la seva vida i obra.

També, el  31 de maig de 2023, el MAC (Museu d’Art de Cerdanyola) va reunir el comissari de la mostra, Joaquim Maria Puigvert, el periodista esportiu de El Periódico i Cadena Ser Marcos López i especialistes de la Biblioteca de Catalunya en una taula rodona, amb l’assistència de membres de la família Castanys per reivindicar aquesta figura del còmic català

Castanys fou dels dibuixants humorístics més rellevants de la primera meitat del segle XX, i que va col·laborar en la majoria dels diaris humorístics barcelonins, com ara Xut! o L’Instant. Castanys també es va dedicar a l’escriptura, amb obres com La memòria es diverteix o Xofer a Cordelles, i va ser el creador del mític Avi del Barça, la personificació del Futbol Club Barcelona.

També fou un personatge amb ombres, com ara la seva participació a la publicació franquista Flechas y Pelayos.

Amb tot, va ser un pioner del cinema amb “La Tragèdia de Cordelles“, que malauradament no ha estat localitzada, i “La bicicleta“, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor i que es projectà a Cerdanyola, en companyia dels seus familiars.

Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.

Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la ciutat jardí de Cordelles que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.

Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar  i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.

Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.


Font: Cerdanyola Info, MAC,

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’abril de 2025

S’acosta el Sant Jordi 2025 i aprofitem la Setmana Santa per avançar la compra dels llibres a la llibreria Paper’s del nostre llibreter expert, en Víctor.

LLUIS TORRES ✍️ Aquestes són les recomanacions del nostre llibreter Victor, basades en la Cambra del Llibre de Catalunya, per la Diada de Sant Jordi 2025. Paper’s és un dels comerços que ocupen la Plaça del Pi de Bellaterra (Vallès Occidental).

S’acosta Sant Jordi 2025 i aprofitem els últims dies de Setmana Santa per avançar la compra dels llibres. Un dels dies més assenyalats de l’any ve acompanyat d’una de les tradicions més encomiables: regalar un llibre a la persona que s’estima. Aquest gest tan senzill, però, pot comportar molts maldecaps a l’hora de triar el llibre.

Per això, més enllà de les llistes dels títols més venuts aquest any, el llibreter Victor ens fa les seves recomanacions personals de les novetats d’enguany perquè ens inspirem en les nostres tries. Són perles amagades que van des de la ciència-ficció, passant per llibres premiats, fins a recomanacions infantils i juvenils. N’hi ha per triar i remenar!

Llibres més venuts de ficció en català
Quan falta tres dies per la Diada del Llibre i la Rosa, d’ha situa en primera posició la darrera novel·la de Joël Dicker, La catastròfica visita al zoo, seguida de prop per Diagonal Manhhattan, de Xavier Bosch. En tercera posició, puja Cor fort, de Sílvia Soler.

Quins han estat els llibres més venuts la setmana abans de Sant Jordi?

Entre els autors més populars hi ha Joël Dicker, Xavier Bosch, Xavier Sala i Martín, Javier Cercas i Nazareth Castellanos i Albert Sánchez Piñol

* La Cambra del Llibre de Catalunya acaba de publicar la llista de llibres més venuts durant la setmana prèvia a Sant Jordi en ficció, no-ficció i llibre infantil i juvenil, en català.

Ficció en català:

(1) La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker (La Campana)

(2) Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)

(3) Cor fort, de Sílvia Soler (Univers)

(4) Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)

(5) Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers)

(6) Les tenebres del cor, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)

No ficció en català:

(1) Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)

(2) L’art de ser humans, de David Bueno (Destino)

(3) La passada a l’espai, de Manel Vidal Boix (Destino)

(4) La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)

(5) La fugida, de Mayka Navarro i Francisco Marco Fernández (Columna)

(6) Crims 4. L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana)

Literatura infantil i juvenil en català

(1) Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)

(2) La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez (Estrella Polar)

(3) Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocío Bonilla (Animallibres)

(4) Em dic Goa 6. Quin drama, Goa, de Míriam Tirado (B de Block)

(5) Una casa de por, de Meritxell Martí i Xavier Salomó (Flamboyant)

(6) Aprendre a llegir a l’escola de monstres, de Sally Rippin (Montena)

* Aquestes llistes s’elaboren amb les dades extretes de Libridata, un sistema automatitzat que recull les vendes de 178 llibreries de Catalunya, i es completa amb una prospecció de la resta de llibreries que configuren el mercat català.

Font: Cambra del Llibre de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’abril de 2025

Lletra de “La Cançó de Bellaterra”

La cançó de Bella Terra
bé l’haureu sentit cantar
Qui la sent a la muntanya
té ganes de caminar
qui la sent en mar o platja
té ganes de navegar,
i sentida, un clar de lluna,
fa ganes de festejar

Qui la canta una vegada
ja no fa sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!

Bella Terra era una reina
que brodava vora el mar,
de sentir tant les sirenes
la reina s’endormiscà,
li va caure la corona
i el mar se la va emportar
Quan la reina es dessonilla
sospira que fa penar.

Qui la sent tan sospirosa
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!

Fa molts anys que Bella Terra
no sap fer sinó esperar;
mariners no t’haureu vista?
d’onades no l’heu besat?
Be n’arriben cada dia
d’onades i naus del mar!
la corona que ella espera
no acaba mai d’arribar.

Qui la veu aixi tan trista
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terral mai més te podré oblidar!

Els vassalls de Bella Terra
per poder-la aconhortar,
li han fet una corona
teixida de bona mà
la ginesta és de muntanya
les pedres del fons del mar
i del camp un pom d’espigues
i roselles flamejants.

I, ballant-li una sardana,
ja no fan sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terral
mai més te podré oblidar

Lletra: VENTURA GASSOL
Música: JULI ROMEU
Font: Revista BELLA-TERRA, abril 1924
Dibuix:Juan Mezquita Almer,1881-1956

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, 1980), escriptor, polític, pedagog innovador i orador hàbil.
Rep una sòlida formació humanística al Seminari Conciliar de Tarragona, que abandona poc abans d’ordenar-se capellà.  La seva poesia apareix en ple moviment noucentista, però respon més aviat a una estètica romàntica i vuitcentista.

Juan Mezquita Almer (Onda, 1881 – Castelló, 1956), natural d’Onda, va estudiar Dibuix i Pintura a l’Escola de Belles Arts de València i va ser un extraordinari dibuixant, il·lustrador editorial, aquarel·lista i ceramista.  El seu treball, que abasta la primera meitat el segle XX, es va desenvolupar a diverses ciutats com Barcelona, Madrid, València, Castelló i, per descomptat, Onda.

Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)

Read Full Post »

Bellaterra, 3 d’abril de 2025

“El projecte consistiria en la reproducció del mosaic original mitjançant pintura plàstica per exteriors, amb una mida aproximada de quatre metres de llarg. Per garantir la seva durabilitat, primer es prepararà la superfície amb una escatada per millorar l’adherència de la pintura, seguit d’una base especial per formigó abans d’aplicar la pintura definitiva”.

El mosaic mural de l’antiga seu del Club Bellaterra, situat al carrer Luis de Ábalo, forma part de la història cultural i social de Bellaterra. Construït l’estiu de 1986 per iniciativa de l’artista Rosa Blanch i amb la participació activa de molts socis del Club Bellaterra, aquest mosaic es va convertir en un símbol de comunitat i col·laboració. Un soci del Club, Ramon Codinach, artista i dissenyador reconegut, va fer un projecte de mural que agradava molt. Tot i que la seva proposta original era pictòrica, les dificultats de conservació van portar a optar per la tècnica del mosaic amb trencadissa, una idea impulsada per Blanch.

No obstant això, després del tancament del Club Bellaterra el passat 31 de juliol, i les reformes platejades pel nou propietari de l’edifici, el mosaic ha de ser enderrocat  i, després de consultar diversos experts per mirar de traslladar el mosaic original a un altre espai, els tècnics han conclòs que el material està massa deteriorat i que el trasllat resulta inviable.

Davant d’aquesta realitat, s’ha optat per una solució alternativa que mantingui viva la memòria d’aquest mosaic: la creació d’una adaptació artística. Aquesta nova obra seria realitzada pels alumnes del taller de pintura de Bellaterra, sota la direcció del professor Adolf Priante i Vidal.

El projecte consistiria en la reproducció del mosaic original mitjançant pintura plàstica per exteriors, amb una mida aproximada de quatre metres de llarg. Per garantir la seva durabilitat, primer es prepararà la superfície amb una escatada per millorar l’adherència de la pintura, seguit d’una base especial per formigó abans d’aplicar la pintura definitiva.

Encara no s’ha determinat en quina paret de l’edifici del Centre Cívic de la Plaça Maragall es col·locaria aquest mural, però el projecte està previst que comenci el curs vinent, 2025-2026. Amb aquesta iniciativa, l’EMD vol assegurar que el llegat del Club Bellaterra i el seu mosaic perdurin en la memòria col·lectiva de Bellaterra, convertint aquest nou mural en un homenatge a la història i a l’esperit de col·laboració que el va fer possible.

Font: BELLATERRA TV

Read Full Post »

Constantin Brâncuși va crear la primera versió de l’escultura “El petó” l’any 1907, i l’obra es troba al Museu d’Art de Craiova

Bellaterra, 19 de març de 2025

LLUIS TORRES|Compartim la descripció històrica del Ministeri de  Cultura de França sobre la tomba de Tania Rachevskaya, al cementiri de Montparnasse, Île-de-France ; Paris (75) ; Paris 14e Arrondissement ; 3 boulevard Edgar-Quinet, monument que comprèn una base, amb el seu epitafi, així com una estàtua de Constantin Brancusi anomenada: El Petó. 

La signatura de l’escultor Brancusi està enganxada a la part inferior de la base, i està datat l’any 1909, (tercer d’una sèrie produïda per Brancusi entre 1907 i 1940)

L’any 1910, Tania Rachevskaïa, una estudiant russa, es va suïcidar per amor al doctor Marbais, amic i compatriota de Brancusi.  En honor seu, el doctor va encarregar a l’escultor la creació d’un monument funerari a la tomba de la jove, i va ser escollit El petó.  La seva instal·lació es remunta a finals de 1910 o principis de 1911.

“Le Baiser” del cementiri de Monparnasse de París, és una escultura funerària de l’artista romano-francès Constantin Brâncuși, va ser declarat monument històric l’any 2010 per no poguer ser venuda, una decisió del Consell d’Estat de Franca.

Va ser el final d’anys de batalles legals,  i la decisió emesa el  dia 2 de juliol de 2021, el Consell d’Estat francès va decidir que l’escultura “El petó (Le Baiser), obra creada per  Constantin Brâncuși, col·locada sobre la tomba de Tatiana Rachewskaia al cementiri de Montparnasse a París, no es traslladaria del seu lloc d’origen.

S’evità que els hereus de la jove russa retiressin l’estàtua i la venguessin, l’estat francès va incloure el conjunt funerari a la categoria de monuments històrics l’any 2010. Aquesta decisió, impugnada per la família, va ser confirmada pel Consell d’Estat. En un comunicat, aquest últim explica que “l’escultura es va comprar amb l’únic propòsit de quedar segellada a la tomba de la jove, constituint així un monument funerari indivisible”. Que autoritza l’estat francès a decidir el seu destí.

Constantin Brâncuși va crear la primera versió de “El petó” l’any 1907 i es troba al Museu d’Art de Craiova

L’obra original de la sèrie (la que va servir de model per a la següent) s’anomena “La sculpture de Craiova”. La segona versió amb potes és la del cementiri de Montparnasse. Aquesta és l’estela i el pedestal del monument a la jove russa Tatiana Rachewskaia que es va suïcidar l’any 1910. La seva família li va encarregar una estela funerària a Constantin Brâncuși, que aleshores era desconegut, però deixeble de Rodin. L’artista va rebre 200 francs francesos.

Acostats per comerciants d’art, els hereus del difunt van reclamar el 2005 els seus drets a la concessió perpètua i van fer les gestions per exportar-la. L’estat s’hi va oposar elevant l’obra al rang de tresor nacional, després va catalogar el conjunt funerari en la categoria de monuments històrics.

“El Consell d’Estat considera que un monument funerari erigit sobre un sepulcre que serveix de fonamentació, construït per un altre que no fos propietari del terreny, s’ha de veure en el seu conjunt, amb tots els elements que s’hi van incorporar i que integren l’edifici, com a construcció, en el sentit i per a l’aplicació de l’article 518 del Codi civil”.

En aquest cas, el Consell d’Estat va afirmar que l’estàtua va ser adquirida expressament per a la tomba de la jove, ja que està fixada a una estela funerària dissenyada expressament per a aquesta, feta amb la mateixa pedra que l’escultura i col·locada sobre la tomba, i que Le Baiser i la seva estela formen, així, juntament amb la tomba, un conjunt indivisible que constitueix un monument funerari.

Font: Ministeri de Cultura de França

Read Full Post »