LLUIS TORRES✍️Recordant la Llagosta a la Cardinal que feien al desaparegut Restaurant Finisterre els anys 70, compartim una recepta apareguda a L’Art Culinaire Français, publicat a París l’any 1959. El Finisterre va ser la més gran escola de restauració de Barcelona, des del dia 23 de desembre de 1943, dia de la seva obertura oficial. Inolvidable són els seus 4 Chef històrics: Belmonte, Urgell, Gorros i Valls. Pocs restaurants de Barcelona han tingut, en tants anys, 4 Chefs. (Al Via Veneto deu rondar els 12 Chefs, només des de el 30 d’abril de 1967, quan Oriol Regàs ho va crear i obrí). Tot recordant que aquest últim restaurant, només va practicar la Cuina Catalana en democràcia, amb va l’incorporació del Chef Josep Bullich, que provenia de l’Agut d’Avinyò (la primera Estrella Michelin Barcelona), de Ramon Cabau, que es va suïcidar amb cianur a l’entrada de La Boqueria. Bona cuina i salut!
Llagosta a la Cardinal 📷 CEDIDA
RECEPTA LLAGOSTA A LA CARDINAL
– Poseu la llagosta viva en un brou bullent.
– Tan bon punt estigui cuita, partiu-la per la meitat al llarg; traieu-ne la carn de la cua; talleu-la a rodanxes i manteniu-la calenta amb unes cullerades de salsa cardinal.
– Despreneu les pinces i traieu la carn per una obertura gran feta amb un ganivet o unes tisores fortes sota les pinces, sense trencar-les ni deformar-les.
– Talleu a daus la carn treta, així com la carn dels pits; afegiu-hi el mateix pes de bolets cuits i la meitat d’aquest pes de tòfones, també tallades a daus.
– Lligueu aquest salpicon amb unes cullerades de salsa de llagosta.
– Ompliu les pinces buides amb una mica d’aquest líquid i repartiu la resta en una capa uniforme a la part inferior de cada mitja closca de llagosta.
– Sobre aquest salpicon, disposeu les escalopes de llagosta, mantenint-les calentes, alternant-les amb boniques rodanxes de tòfona.
– Un cop guarnides les dues mitges closques, poseu-les en un plat i, per mantenir-les dretes, col·loqueu les pinces a cada costat.
– Cobriu les escalopes i les pinces amb salsa cardinal; empolvoreu-ho amb formatge ratllat; amaniu-ho amb mantega fosa i glaceu-ho ràpidament, en un forn alt o sota una salamandra.
Històrica portada de la carta del Restaurant Finisterre (1943-1994) 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
SALSA CARDINAL (també special per a peix i ous poches a l’estil Finisterre)
Afegiu a tres quarts de litre de salsa beixamel:
1. Un decilitre i mig de brou de peix i essència de tòfona (la meitat de cadascun), reduïts a un quart;
2. Un decilitre i mig de nata. Porteu-ho a ebullició fora del foc amb 100 grams de mantega de llagosta molt vermella i amaniu-ho amb un pessic de caiena. Especial per a peix.
“Les flors s’han de disposar amb molt de gust, ja que aportaran la seva frescor i els seus colors vius a la taula, i s’han d’evitar els rams massa grans que interfereixin amb la interacció dels convidats. Seran a la taula el que els parterres i les vores són a la geometria harmoniosa d’un jardí francès”
Taules parades al Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda de Barcelona 📷 ARXIU
PARATGE I DECORACIÓ DE LA TAULA
Cal tenir especial cura en l’elecció del mantel, ja que serà el suport i, per dir-ho d’alguna manera, el teló de fons del conjunt. Preferiblement blanc per als sopars, pot ser llis, de damasc, amb incrustacions de puntes o brodat anglès, o adornat amb brodats realçats amb fil d’or, amb tovallons a joc. Cal reservar els estovalles individuals per als dinars íntims i evitar els mantels massa desordenats.
Una regla bàsica de confort és deixar prou espai entre els convidats perquè tothom estigui còmode. Això es reflectirà en la distribució dels plats.
Per sopar, aquests han de ser de porcellana blanca, rodons o contornejats, amb una vora daurada o una decoració subtil. Si teniu vaixella antiga, ha de ser adequada a l’estil de la taula i dels coberts. Només un plat pla per persona, tant si comenceu amb una sopa com un consomé: veurem més endavant com servir la sopa. En cap cas s’han de col·locar dos plats un sobre l’altre.
Preferim que els gots siguin de cristall fi i amb peu. La mateixa raó que prohibeix les copes sense peu, perquè la mà extingeix les vibracions de la llum, també s’aplica al marbrejat, gravat, facetat, acolorit, etc. El material de vidre o cristall ha de ser com si estigués absent: més transparent és la millor opció. Una copa digna d’un gran vi fa sentir la seva presència fent-la oblidar.
Una bona copa amb peu ha de ser de la mida adequada, prima, lleugera, equilibrada i ben col·locada. El bol no ha d’eixamplar-se, sinó que ha de tendir a estrènyer-se en forma de tulipa. El peu, com la cama d’una dona elegant, no té ús d’ornaments vanitosos que interrompen la línia. Ni quadrat, ni hexagonal, ni octogonal, roman sòbriament cilíndric. L’alçada total de la base i el peu ha de ser lleugerament inferior a la del bol anomenat preprenent. La base és rodona. El got que veieu (pàg. 49, fig. 5) és potser el got ideal. La seva substància és lleugera. Tot i romandre sòlid, té la finesa del cabell, i el got conserva, en la seva esveltesa, el poder de l’equilibri. El bol en forma de tulipa, sense exagerar el tancament corbat, està sostingut per un peu de proporcions impecables.
Res impedeix el moviment giratori, la carícia de la mà, l’espectacle per als ulls i la felicitat del nas. Sense ornaments, sense gravats, sense taques… Tot pel vi!
No ompliu mai la copa més de la meitat. És millor quedar-se a sota, molt a sota, més a prop d’un terç que a la meitat. Els nostres grans vins francesos estan dotats d’esperits diversos i matisos afalagadors que no haurien de ser disminuïts per una copa massa petita o massa plena. Deixeu que el petit geni, en sortir de l’ampolla, prengui tota la seva facilitat i floreixi lliurement; segur que us recompensarà.
Les copes es disposen en línia davant dels plats, o lleugerament inclinades, la més gran a l’esquerra per a l’aigua, i, en ordre descendent, tantes copes de vi com anyades diferents es serviran durant el menjar. Per al xampany, no hi ha d’haver cap copa ni flauta, ambdues igualment inadequades per tastar-lo, sinó una copa força gran, separada de les altres. Per a un gran sopar de recepció, aquesta última es pot substituir per una copa de plata daurada.
Els coberts sempre seran la decoració més bonica d’una taula; la seva qualitat, el seu poliment, una selecció i disposició encertades de les peces garantiran la brillantor i la classe de la decoració.
La disposició dels coberts és la següent: a l’esquerra del plat, la forquilla de taula, després la forquilla de peix, sempre que, és clar, es serveixi; a la dreta, el ganivet, amb la fulla mirant cap al plat, i el ganivet de peix. Si el menjar comença amb sopa, la cullera es col·locarà a la dreta del ganivet de peix. Si cal, es substituirà per la forquilla d’ostres. En cap cas s’han de col·locar coberts o culleres entre el plat i els gots; això seria un pas en fals greu, almenys a França. També es prohibeixen els reposaganviets antiestètics, que no serveixen per a res, ja que les forquilles i els ganivets es substituiran amb cada plat; per tant, no caldrà tornar-los a col·locar sobre el mantel; romandran sobre els plats. La tradició francesa dicta que les forquilles es presentin amb les pues perforant el mantel, i no al revés, mostrant així els escuts d’armes o els números amb què estan gravats. De la mateixa manera, la part interior de les culleres s’ha de girar cap a la taula, seguint la mateixa disposició.
Finalment, com a refinament de bon gust, assenyalem el petit plat individual de mantega de plata o cristall i el seu ganivet, a la part superior dreta del plat gran, i, per a les grans recepcions, un plat de pa col·locat a l’altre costat.
Un costum nòrdic comença a introduir-se a França, i l’esmentarem pel seu luxe elegant: ens referim als anomenats “plats de presentació”. Aquests són de plata, rodons i molt plans, amb un diàmetre lleugerament més gran que el dels plats de taula col·locats a sobre. Romanen davant de cada convidat mentre es serveixen els plats i, durant el canvi de plats, mostren el gran escut xifrat o gravat amb què estan adornats al centre. No es retiren fins al plat de formatges. En cap moment, per breu que sigui, el lloc davant d’un convidat quedarà buit fins a les postres.
Plat de presentació un dia de Sant Esteve a Bellaterra (Vallès Occidental)
El centre de la taula, destinat a seguir sent un element decoratiu permanent durant tot l’àpat, requereix una cura especial i una atenció escrupolosa al volum i al color. Tant si es tracta d’un centre de taula amb una base glaçada, com si sosté una terrina de plata o de terrissa.
Aquest, naturalment, és purament decoratiu, ja sigui una cistella de flors o fruites, o un arranjament floral animat amb diversos objectes. La imaginació de l’amfitriona inspirarà la composició d’aquest centre de taula de manera diferent, segons el seu estat d’ànim i l’abast de la recepció.
Les flors s’han de disposar amb molt de gust, ja que aportaran la seva frescor i els seus colors vius a la taula, i s’han d’evitar els rams massa grans que interfereixin amb la interacció dels convidats. Seran a la taula el que els parterres i les vores són a la geometria harmoniosa d’un jardí francès.
Un sopar elegant s’ha d’il·luminar amb espelmes, portades per canelobres baixos al final de la taula o al voltant del centre. Les seves flames, combinades amb una il·luminació elèctrica discreta, proporcionaran la calidesa de la seva preciosa llum a l’ambient d’una vetllada. Faran brillar els coberts i el cristall, i jugaran amb el color dels vins a les copes; ressaltaran la complexió de les dones i la brillantor de les seves joies. Cal anar amb compte perquè les espelmes estiguin a l’alçada adequada, ni massa altes ni massa baixes, per evitar ombres antiestètiques a les cares; a més, assegureu-vos que no interfereixin amb els convidats. Queda determinar, amb simetria i conveniència, la col·locació dels salers, les capses d’espècies i els pots de mostassa, així com la de les gerres d’aigua i vi si es tracta d’un àpat íntim. Una taula molt luxosament parada i servida no té garrafes, excepte amb finalitats decoratives; just abans que entrin els convidats, els gots s’ompliran amb aigua gelada, i els cambrers s’asseguraran que se n’ofereixi més si cal, durant l’àpat, entre els diferents plats de vi.
Taula parada per un sopar elegant i romàntic a Bellaterra (Vallès Occidental)
No oblidem els tovallons; ben plegats, als plats o a l’esquerra d’ells, amaguen el pa; es negaran a deixar-se erigir en bastides complicades i pretensioses. Una taula de sopar no és un pastís de noces.
Tot està a punt ara, i els seients dels convidats es designen amb una targeta, si n’hi ha prou per justificar aquesta pràctica. Les regles de precedència s’han observat amb tacte en l’assignació de seients, sense ometre certes afinitats. L’amfitriona supervisa la seva taula per última vegada; s’acosta el moment en què arribaran els primers convidats.
Font: Art Culinàries Francis, Editorial Flammarion, París, 1959
“Tal com assegura l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, a l’estiu augmenten infeccions com la salmonel·losi i l’hepatitis A, o intoxicacions com el botulisme o la gastroenteritis”.
Imatge truita de patata 📷 Europa Press
Una higiene correcta o conservar els aliments a la temperatura indicada són alguns dels consells proporcionats per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan).
L’estiu és una època de molta calor, vacances i sortides a restaurants, entre d’altres plans que impliquen menjar o lleure gastro. Augmenta el consum d’aliments a l’aire lliure o d’aliments processats, incrementant-se també els factors de risc que poden provocar intoxicacions alimentàries.
D’aquesta manera, l’època estival és un període en què cal tenir més precaució amb les toxiinfeccions alimentàries, que són malalties que es produeixen en ingerir aliments amb presència de gèrmens patògens o les seves toxines.
Les infeccions es poden patir per ingerir bacteris o virus vinculats a l’aliment. Per la seva banda, una intoxicació es produeix en prendre toxines produïdes per aquelles prèviament formades en l’aliment i la infestació es deu a la ingestió de formes paràsites en fases del cicle evolutiu del producte.
Tal com assegura l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, a l’estiu augmenten infeccions com la salmonel·losi i l’hepatitis A, o intoxicacions com el botulisme o la gastroenteritis.
Símptomes d’una intoxicació
Els símptomes més freqüents en una intoxicació alimentària són diarrea, vòmits, nàusees, malestar general, mal de cap o fins i tot febre. intoxicació poden ser més greus. És recomanable acudir a un centre de salut en cas que es tinguin sospites d’una intoxicació i/o et trobis en el grup de risc.
Les intoxicacions es poden donar en nombrosos aliments, encara que els més propensos són els aliments congelats, els peixos o carns crues, aquells productes que continguin ou mal cuinat, fruites, verdures i els productes lactis.
Com evitar la intoxicació alimentària?
Davant el possible risc de patir intoxicacions alimentàries durant l’estiu, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) ha publicat una sèrie de recomanacions que permetran evitar nombroses malalties alimentàries, ja sigui a la llar o als restaurants.
En primer lloc, recomanen consumir aliments que s’han tractat de forma higiènica, respectant les temperatures a què s’han de conservar i els temps recomanats per al seu consum.
Pel que fa al cuinat d’aliments d’origen animal, des d’Aesan aconsellen que la temperatura a què s’ha de sotmetre l’aliment ha d’assolir un mínim de 70 graus al centre del producte durant almenys dos minuts. Està desaconsellat deixar els aliments cuinats a temperatura ambient.
D’altra banda, l’organització també assegura que els aliments s’han de conservar adequadament sota l’acció de la calor, per sobre de 60 graus, o sota l’acció del fred, amb un màxim de cinc graus.
En relació a la seva conservació un cop ja han estat cuinats, l’agència recomana que les sobres de menjar no estiguin més de dues hores exposades a temperatura ambient i que es refrigerin com més aviat millor.
De la mateixa manera, entre la resta de recomanacions hi ha l’evitar el contacte entre aliments crus i processats, assegurar una correcta higiene de la persona que manipula els aliments, mantenir els productes fora de l’abast d’insectes o animals, utilitzar aigua potable o no consumir aliments peribles que estiguin exposats a temperatura ambient.
“Làctics Saborit, al barri de Gràcia/ Sagrada Família de Barcelona, des de 1961 sempre són fidels a la tradició”
Jordi Saborit, tot un expert gastronòmic català, a la seva botiga del barri de Gràcia / Sagrada Família
A Làctics Saborit, creien en el poder de la comunitat. En triar els seus productes, està recolzant els petits productors locals que dediquen la vida a la producció d’aliments de qualitat superior. Junts estàn construint un món on l’autenticitat i el sabor són prioritats.
Descobreix els seus Tresors Làctics.
A la seva botiga, la llet és més que un producte; és una connexió amb la naturalesa i l’agricultura local. La seva llet, així com els seus derivats provenen de granges locals que segueixen pràctiques sostenibles i ètiques per brindar-te la frescor i puresa que mereixes.
Llet Fresca i Pasteuritzada : La llet és el resultat del treball d’apassionats ramaders locals que mimen les seves vaques i cabres amb la millor cura possible. Cada gota de llet és una promesa de frescor i qualitat que es veu directament a la teva tassa de cafè o a les teves receptes favorites.
La mantega natural de Làctics Saborit és molt reconeguda pels clients Gourmets i professionals del sector de la restauració de Barcelona.
Amb la mantega natural artesanal de Làctics Saborit amb cítrics i menta, podeu preparar una espectacular salsa “a la Meunière” per els peixos blancs més delicats, com el turbó, llenguado o rap
Mantega : Què seria de la cuina sense la mantega? La mantega, elaborada amb la llet més rica i cremosa, és el complement perfecte per als plats més deliciosos. Ja sigui per untar en el teu pa casolà o per donar un toc especial a totes les salses i pastissos, la mantega de Làctics Saborit us conquistarà.
Nata de la Terra : La nata, amb la seva textura vellutada i sabor incomparable, eleva les vostres postres i plats salats a un nivell superior. És el toc final perfecte per a les vostres creacions culinàries.
Formatges Artesanals : Submergeix-te en el món dels sabors amb l’excepcional varietat de formatges artesanals de km0. Des de suaus i cremosos fins a intensos i madurats, cadascun dels formatges explica una història única de tradició i perfecció. Compartiu un plat de formatges amb amics o gaudeix d’un mos reconfortant al final del dia.
Expositor de productes làctics de km0
Explora els Tresors GourmetdeLàctics Saborit: A més dels productes lactis, us convidem a descobrir una gamma diversa de productes gourmet que són autèntiques alegries de sabor:
Melmelades Artesanals : Les melmelades son una explosió de fruita fresca i dolça natural. Elaborades en petites quantitats per mans expertes, somio l’acompanyament perfecte per a les vostres torrades o formatges preferits.
Mel Pura d’Abella : La mel s’un regal de la natura, i a Làctics Saborit enorgulleix d’oferir mel pura sense adulterar. Cada cullerada és un viatge al cor del rusc, ple de sabor i beneficis per a la salut.
Gelats Artesanals : Els gelats artesanals que ofereix Làctics Saborit son una veritable delícia. Elaborats amb ingredients frescos i naturals, ofereixen una experiència refrescant que transportarà en moments especials de la infància.
Expositor refrigerat de Xocolata Aynouse Artesanals d’Agramunt “sense refinar”
Gràcies per unir-vos a Làctics Saborit en aquest viatge culinar. La teva taula i la teva família es mereixen els millors productes, i som aquí per proporcionar-te’ls.
“Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 promou la gastronomia com a forma d’expressió cultural i ofereix un conjunt de fires, exposicions i experiències que vinculen el menjar amb un paisatge únic”.
Un recorregut per
– Roses ofereix una àmplia gamma de tallers, tasts i presentacions per promocionar el menjar i la gastronomia locals
– El projecte pretén crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors dels pobles de la zona del Cap de Creus
✍️ A Catalunya, cuinar és un esdeveniment social, un espai de trobada de sabors, costums i persones. En els darrers anys, els professionals de la gastronomia catalana han apujat el llistó i han convertit el país en un referent mundial de la cuina. Aquest any, Catalunya ha estat reconeguda com a Regió Mundial de la Gastronomia i això situa les seves receptes i costums al mapa per als amants del bon menjar d’arreu. En pocs anys, el menjar i el vi s’han convertit en un gran atractiu per als visitants que busquen alguna cosa més que sol i platja. A més, les experiències gastronòmiques són una manera excel·lent de conèixer la cultura d’un poble. En aquest article detallem una mostra de les moltes fires, exposicions i experiències que vinculen la gastronomia a un paisatge i un territori únics.
El millor marisc de Llançà
La vila de Llançà, a la Costa Brava, aposta per consolidar-se com a centre de la bona gastronomia i el bon vi amb diverses propostes destinades a promocionar els productes locals i les delícies tradicionals. Destaquen els esdeveniments Street Food, els tallers Espai Gastromar i la campanya Music & Wine.
Sens dubte, el producte estrella local d’alta qualitat és l’ escamarlà . Aquest marisc s’està promocionant en el marc d’un projecte per crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors de diversos municipis del Cap de Creus.
Mentrestant, els esdeveniments gastronòmics de carrer s’han consolidat com a trobades imprescindibles per als amants del menjar. Tenen lloc de febrer a juny i ofereixen una àmplia varietat de tapes d’establiments locals acompanyades de vins i cerveses artesanes de la DO Empordà.
Pel que fa a l’Espai Gastromar, que recentment ha obert les portes juntament amb la nova oficina de turisme de la Casa del Mar, serà un centre dedicat a difondre la cultura culinària amb arrels marineres. Al llarg de l’any, organitzarà tallers, com ara un sobre la salaó d’anxoves, en què els participants aprendran a elaborar aquest peix conservat emblemàtic de la costa catalana.
El festival Música i Vi també serà un punt culminant, combinant concerts de música en directe amb tasts de vins de la DO Empordà i acompanyats de menjar durant l’estiu.
atret un públic divers, tant local com visitants, i s’ha convertit en un esdeveniment de referència en la projecció de la riquesa gastronòmica del país. La campanya posa en valor l’arròs únic i d’alta qualitat de Pals gràcies a la participació de diversos restaurants locals que hi participen. L’arròs de Pals, que es conrea als fèrtils arrossars de l’Empordà, és el resultat de més de 500 anys d’història i tradició arrossera. Els restaurants participants oferiran menús especials que inclouran creacions culinàries com el plat principal tradicional, l’arròs a la cassola .
La campanya gastronòmica inclourà activitats associades, com ara visites guiades temàtiques als arrossars que expliquen el procés històric de cultiu, collita i processament de l’arròs, cursos de cuina que expliquen les tècniques tradicionals de preparació de l’arròs, xerrades i tallers, i mercats de productes locals en què també participaran cellers de la zona.
En resum, la campanya ofereix una sèrie d’esdeveniments que actuen com a porta d’entrada per descobrir el patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat medieval emmurallada, amb els seus carrers empedrats, antigues torres de guaita costaneres i vistes panoràmiques dels arrossars, totes experiències que complementen perfectament les delícies gastronòmiques que s’ofereixen.
Quatre estacions de gastronomia, paisatge i vi a Roses
Durant tot l’any, l’Aula Gastronòmica de Roses, un espai de promoció de la gastronomia i la pesca de la vila marinera, ofereix una àmplia varietat de tallers, tasts i presentacions que tenen com a objectiu promocionar la cuina i els productes alimentaris locals. A més, hi ha la campanya Tastets de Roses, la campanya Suquet de Peix de Roses, el festival d’estiu Sons del Món a la Ciutadella de Roses, que combina espectacles musicals amb experiències gastronòmiques i vinícoles a l’estiu, i el Festivalet de Roses, que combina gastronomia i música vora el mar a finals de la tardor. En definitiva, una àmplia gamma d’esdeveniments gastronòmics i culturals que consoliden Roses com una destinació imprescindible durant tot l’any per als amants de la gastronomia, el vi i la cultura per submergir-se en els sabors més genuïns de la Costa Brava.
Fira ÀPAT– Costa Daurada i Terres de l’Ebre
Els dies 10, 11 i 12 de maig es celebrà la fira ÀPAT Costa Daurada i Terres de l’Ebre a la ciutat sud de Reus. És un esdeveniment que reuneix professionals del sector agroalimentari, productors locals i amants de la bona cuina. L’objectiu principal de la fira va ser donar visibilitat als productes locals i promoure sinergies entre els diferents actors dels sectors gastronòmic i agroalimentari. Els visitants hi trobaren productes locals per descobrir i tastar, des de vins i oli d’oliva fins a embotits secs, formatges i peix fresc.
La fira ÀPAT també és una excel·lent oportunitat per veure xefs de renom en acció, en showcookings en directe, compartint amb el públic les seves tècniques i receptes elaborades amb productes locals. Aquestes demostracions permetran als assistents aprendre noves tècniques culinàries, descobrir receptes innovadores i inspirar-se en la creativitat dels professionals de la cuina. A més, els millors cellers de la zona oferiran experiències úniques per gaudir de la riquesa vitivinícola que presumeix la zona.
Esmorzar de forquilla i porró, l’emblematic àpat tradicional català de fonda, ara, tots els matins, al Restaurant “El Somni del Boig” de Bellaterra
Juanjo Rivero, executive chef del Restaurant El Somni del Boig (Bellaterra)
LLUIS TORRES ✍️ No hi ha res més tradicional que matinar per gaudir a Bellaterra d’uns Ous ferrats amb peus de porc, botiffarra, pollastre al grill, etc.,
Arriba a Bellaterra l’Esmorzar de Forquilla i Porró El Somni del Boig, a només 9,50€. Cada dia de 08:00 a 11:30 hores (inclòs plat principal, porró de vi o altra beguda i cafè) Ampli aparcament gratuït.
🧑🍳 No és el Brunch deManhattan, és l’esmorzar de fonda de Bellaterra!
Una de les varies taules rodones del Restaurant El Somni del Boig (Bellaterra)
És molt possible que els vostres avis us hagin dit en més d’una ocasió que l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Llàstima que els hi fem poc cas, als vostres familiars, que us varen recordar els seus desplaçaments fins al Granollers per gaudir del vell l’esmorzar de forquilla Fonda Europa.
Molt possible, perquè no tenim temps o perquè no hi estem acostumats, molts de nosaltres no valorem l’esmorzars tot el que es mereix. S’ha de començar la jornada amb forces calories i energia.
Des de Bellaterra Gourmet us proposem l’experimentada opció per sadollar la forquilla matinera i apropar-se fins el proper El Somni del Boig de Bellaterra (antic Can Edo), amb ampli aparcament propi gratuït.
“Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines”.
Fulles d’olivera
LLUIS TORRES🌿L’Olivera és un arbre que es cria silvestre a províncies del litoral mediterrani i pra Les seves fulles tenen unes propietats beneficioses hipotensores i hipoglucemiants.
Característiques de l’olivera
L’olivera és un arbre petit que pertany a la família de les oleàcies. Posseeix un tronc gruixut, irregular i retorçat a mesura que es va fent més gruixut.
Les fulles són el·líptiques, senceres, estretes i punxegudes, verdes i llustroses pel feix i blanquinoses pel revers. Les flors són blanques i petites i es disposen en ramets axil·lars.
Es cria silvestre, bé de forma aïllada, bé formant ullastrars a les terres baixes properes al mar de les províncies del litoral mediterrani i atlàntic de la península, així com a les illes Balears. Se suposa que és originari de la mediterrània oriental.
Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines.
Les fulles, sempre que no hagin estat fumigades, es preparen en infusió per beneficiar-se de les seves propietats.
Beneficis de les fulles d’Olivera
Les fulles d’Olivera aporten grans beneficis per a la salut, tant internament com externament.
Les seves propietats contribueixen a reduir la tensió arterial i actua d’hipoglucemiant, de manera que contribueix a mantenir els nivells de sucre a la sang equilibrats.
També té propietats antifúngiques i antiinflamatòries per la qual cosa ajuda a eliminar diferents tipus de fongs intestinals.
A més, de forma externa, és un excel·lent hidratant per a la pell, afavoreix l’elasticitat i ajuda a prevenir i alleujar l’artritis.
Utilització:
Es poden consumir a infusió i preparar infusions d’ús extern.
Com es prepara la infusió de fulles d’olivera?
Infusionar directament en aigua calenta. Hi afegim una cullerada de postres per preparar una infusió amb aigua. Concretament, l’aigua ha d’estar a 75ºC-80ºC. El temps de repòs ha de ser de 5 a 10 minuts abans de prendre.
“Es poden prendre tres tasses al dia”
Contraindicacions:
Igual que la majoria de plantes medicinals, no cal fer un consum excessiu i descansar cada cert temps de prendre-la.
LLUÍS SIMON|La cuinera Ana Mota Cortés, coneguda com l’Anita de la Casa Anita, va morir divendres als 89 anys a Cadaqués, una vila on va ser una persona clau no només en la vida gastronòmica de la comarca sinó també en l’activitat social i cultural dels seus anys de glòria.
Anita, a l’esquerra, en una celebració familiar al seu retaraunt. IG.
El seu mític local va ser un dels més freqüentats per Dalí i el preferit de Kirk Douglas quan va visitar la vila
Amb 18 anys es va casar amb Guillermo Martín Barra, natural de Teba (Màlaga), que va morir el 2004. Sense gran experiència, el 1960 va obrir el seu restaurant, considerat un dels més antics del municipi. L’establiment va ser un dels més freqüentats per Salvador Dalí, que va insistir sempre en el seu lloc i la seva taula. L’excel·lència dels seus plats es va escampar amb el mètode més tradicional, el boca-orella.
El restaurant, que continua en mans familiars, ha esdevingut un autèntic testimoni de la vida bohèmia i artística de la vila. La llista de personatges que van quedar encisats per la cuina de l’Anita és memorable. Pel seu local del centre –carrer Miquel Roset, 16– hi van passar Kirk Douglas, durant el rodatge d’El faro del fin del mundo, Yul Brynner, Jean Louis Trintignant i fins i tot el mític guitarrista dels Rolling Stones Ron Wood. També el freqüentaven Lluís Llongueras i el poeta català Àngel Planells. Les fotografies a la paret en són testimoni.
Amb els anys, l’Ana i la família van saber conservar tot el sabor del local. La seva cuina era casolana i marinera, però no hi faltaven plats senzills, com els macarrons. La millor opció, amb tot, era fer cas als consells de la cuinera, més enllà dels plats tradicionals de la seva carta. En el restaurant sempre han destacat les seves grans voltes i una decoració diferent a la competència, un punt desconcertant, on els clientes comparteixen gairebé tot l’espai.
A partir dels anys vuitanta , el seu oncle Juanito va posar-se al capdavant de l’establiment. Bona part d ela família ha seguit la tradició gastronòmica que va començar l’Ana. En Rafa Martín, un dels seus quatre fills, i la Carme Faixó van obrir el restaurant Can Rafa del passeig Marítim. La família també va obrir altres establiments que ja són de referència, com el Celler Martín Faixí, l’Enoteca, el Raviyu, Can Tito i l’hotel Arrels entre d’altres.
La cerimònia de comiat, que va aplegar un nombrós grup de veïns i amics de la cuinera, va tenir lloc diumenge a l’església de Cadaqués.
Quina diferència hi ha entre un guindo i un cirerer? Concretament, el cirerer es coneix com l’espècie “Prunus avium”. Per la seva banda la cirereta és el fruit del guindo, un arbre que conforma una altra espècie coneguda com a “Prunus ceasarum”. El guindo és molt proper al cirerer i de fet se’l considera un cirerer silvestre, predecessor de les varietats cultivades
Pot d’Amarena Fabbri a Bellaterra
LLUIS TORRES🍒A casa nostra moltes persones no saben el que és la guinda, (Cirera àcida). Sovint només pensen en la cirera confitada que troben als pastissos, etc., això demostra que aquí no la tenim present en la nostra cultura gastronòmica, tot el contrari que Itàlia, que l’anomenen Amarena, Griotte a Franca, Cherry Sour a la Gran Bretanya, Visine a Romania, Sauerkirsche a Alemanya i Visnia a Polònia. Al Valle del Jerte hi ha un gran cultiu de guindes i produeixen un aiguardent de la mateixa fruita fresca.
A Catalunya, el guinder, també és conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus. És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, al contrari que la resta d’Europa.
Xarrop de Visnia ( Guindes) elaborat a Polònia. Preparació: 1/5 part de xarrop i 4/5 parts de sifó o aigua mineral amb gas
Amarena Fabbri és la icona d’una empresa que té una gran història per explicar. És una fruita apetitosa expressada de moltes maneres diferents, que t’ajudarà a expressar creativitat i passió a cada moment de la teva jornada.
El clàssic gust d’Amarena Fabbri és un producte que no perd la vigència des de fa cinc generacions. És un dels sabors més versàtils de la gamma, es combina amb qualsevol recepta i és l’ingredient perfecte per tenyir de passió qualsevol invenció teva.
Una fruita de consistència crocant que es capbussa en un almívar dolç i aromàtic, per a una experiència sensorial que no podràs oblidar. Amarena Fabbri, amb el seu inconfusible plaer envoltant, et conquistarà amb prou feines la proves.
Una tradición de familia que con los años se convirtió en un símbolo valioso. La elaboración de la famosa fruta nació en 1905 gracias a la intuición de Rachele Buriani, esposa de Gennaro Fabbri. Una idea genial y deliciosa que transformó un simple producto de la naturaleza en un ícono de gusto y estilo. Un éxito debido a su exquisitez.
Pa de pessic elaborat amb guindes “Made in Bellaterra”
Amarena Fabbri es sinónimo de «Made in Italy». De la pasión culinaria a la investigación artística, el paso es breve. En 2005, año del centenario de la empresa, Amarena Fabbri es protagonista absoluta del «Premio Fabbri para el Arte». Edición tras edición, artistas internacionales ofrecen un tributo a Amarena Fabbri, experimentando lenguajes artísticos diferentes para manifestar la belleza y la exquisitez.
LLUIS TORRES|Cal recordar que Suïssa no dona cap llicència de d’hostaleria si els demandants no tenen estudis hostalers o no presenten un acreditat CV, -única manera de formar bé el personal i aportar un servei de qualitat a la ciutat i clients.
“Ferran Adrià alerta de la manca de formació empresarial en el sector de la restauració”
Ferran Adrià alerta de la manca de formació empresarial en el sector de la restauració 📷 EPA.
El xef Ferran Adrià va alertar ahir en una conferència a Roses de la manca de formació empresarial en el sector de la restauració. La jornada professional “Cuina, talent i territori” va ser organitzada per l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà i en ella Adrià va rebre la jaqueta com a soci d’honor del col·lectiu gastronòmic La Cuina del Vent.
Davant d’un auditori d’empresaris i professionals del sector, el reconegut xef va advertir que “falta una revolució en el món de la gestió” en la restauració.
“Una cosa és obrir un restaurant, i una altra de molt diferent és saber-lo gestionar”, va assenyalar el president de elBullifoundation, que va posar l’accent en la manca de formació empresarial i financera entre molts restauradors. “És vital fer un pressupost anual i portar-ne un control rigorós. Més del 90% no ho fa”, va remarcar, citant un estudi de CaixaBank que revela que cinc de cada deu restaurants tanquen abans dels cinc anys.
Adrià també va alertar que l’actual pressió fiscal pot acabar ofegant molts negocis si no hi ha una bona planificació econòmica. En la seva ponència, titulada “Qualitat, bona gestió i actitud innovadora”, va defensar aquests tres pilars com a essencials per garantir l’èxit i la sostenibilitat dels projectes gastronòmics.
La seva intervenció també va abordar altres reptes que afecten el sector, com la manca de personal qualificat, l’increment dels costos de les matèries primeres i el canvi de paradigma en les jornades laborals. En aquest sentit, va reivindicar el dret dels professionals de la cuina a tenir horaris dignes: “Per què s’ha de treballar més de vuit hores? Ens mereixem tenir un horari com qualsevol altra professió.”
L’acte va comptar amb la participació de l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, el diputat i vicepresident segon del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Plana, el president de la FOEG, Ernest Plana, i el president de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, Miquel Gotanegra També hi ha intervingut el director i guionista David Pujol, conegut per la sèrie documental El Bulli: Història d’un somni (2009), que actualment prepara una sèrie de ficció sobre el mític restaurant de Cala Montjoi.
BELLATERRA.CAT 