Esmorzar de forquilla i porró, l’emblematic àpat tradicional català de fonda, ara, tots els matins, al Restaurant “El Somni del Boig” de Bellaterra
Juanjo Rivero, executive chef del Restaurant El Somni del Boig (Bellaterra)
LLUIS TORRES ✍️ No hi ha res més tradicional que matinar per gaudir a Bellaterra d’uns Ous ferrats amb peus de porc, botiffarra, pollastre al grill, etc.,
Arriba a Bellaterra l’Esmorzar de Forquilla i Porró El Somni del Boig, a només 9,50€. Cada dia de 08:00 a 11:30 hores (inclòs plat principal, porró de vi o altra beguda i cafè) Ampli aparcament gratuït.
🧑🍳 No és el Brunch deManhattan, és l’esmorzar de fonda de Bellaterra!
Una de les varies taules rodones del Restaurant El Somni del Boig (Bellaterra)
És molt possible que els vostres avis us hagin dit en més d’una ocasió que l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Llàstima que els hi fem poc cas, als vostres familiars, que us varen recordar els seus desplaçaments fins al Granollers per gaudir del vell l’esmorzar de forquilla Fonda Europa.
Molt possible, perquè no tenim temps o perquè no hi estem acostumats, molts de nosaltres no valorem l’esmorzars tot el que es mereix. S’ha de començar la jornada amb forces calories i energia.
Des de Bellaterra Gourmet us proposem l’experimentada opció per sadollar la forquilla matinera i apropar-se fins el proper El Somni del Boig de Bellaterra (antic Can Edo), amb ampli aparcament propi gratuït.
“Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines”.
Fulles d’olivera
LLUIS TORRES🌿L’Olivera és un arbre que es cria silvestre a províncies del litoral mediterrani i pra Les seves fulles tenen unes propietats beneficioses hipotensores i hipoglucemiants.
Característiques de l’olivera
L’olivera és un arbre petit que pertany a la família de les oleàcies. Posseeix un tronc gruixut, irregular i retorçat a mesura que es va fent més gruixut.
Les fulles són el·líptiques, senceres, estretes i punxegudes, verdes i llustroses pel feix i blanquinoses pel revers. Les flors són blanques i petites i es disposen en ramets axil·lars.
Es cria silvestre, bé de forma aïllada, bé formant ullastrars a les terres baixes properes al mar de les províncies del litoral mediterrani i atlàntic de la península, així com a les illes Balears. Se suposa que és originari de la mediterrània oriental.
Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines.
Les fulles, sempre que no hagin estat fumigades, es preparen en infusió per beneficiar-se de les seves propietats.
Beneficis de les fulles d’Olivera
Les fulles d’Olivera aporten grans beneficis per a la salut, tant internament com externament.
Les seves propietats contribueixen a reduir la tensió arterial i actua d’hipoglucemiant, de manera que contribueix a mantenir els nivells de sucre a la sang equilibrats.
També té propietats antifúngiques i antiinflamatòries per la qual cosa ajuda a eliminar diferents tipus de fongs intestinals.
A més, de forma externa, és un excel·lent hidratant per a la pell, afavoreix l’elasticitat i ajuda a prevenir i alleujar l’artritis.
Utilització:
Es poden consumir a infusió i preparar infusions d’ús extern.
Com es prepara la infusió de fulles d’olivera?
Infusionar directament en aigua calenta. Hi afegim una cullerada de postres per preparar una infusió amb aigua. Concretament, l’aigua ha d’estar a 75ºC-80ºC. El temps de repòs ha de ser de 5 a 10 minuts abans de prendre.
“Es poden prendre tres tasses al dia”
Contraindicacions:
Igual que la majoria de plantes medicinals, no cal fer un consum excessiu i descansar cada cert temps de prendre-la.
LLUÍS SIMON|La cuinera Ana Mota Cortés, coneguda com l’Anita de la Casa Anita, va morir divendres als 89 anys a Cadaqués, una vila on va ser una persona clau no només en la vida gastronòmica de la comarca sinó també en l’activitat social i cultural dels seus anys de glòria.
Anita, a l’esquerra, en una celebració familiar al seu retaraunt. IG.
El seu mític local va ser un dels més freqüentats per Dalí i el preferit de Kirk Douglas quan va visitar la vila
Amb 18 anys es va casar amb Guillermo Martín Barra, natural de Teba (Màlaga), que va morir el 2004. Sense gran experiència, el 1960 va obrir el seu restaurant, considerat un dels més antics del municipi. L’establiment va ser un dels més freqüentats per Salvador Dalí, que va insistir sempre en el seu lloc i la seva taula. L’excel·lència dels seus plats es va escampar amb el mètode més tradicional, el boca-orella.
El restaurant, que continua en mans familiars, ha esdevingut un autèntic testimoni de la vida bohèmia i artística de la vila. La llista de personatges que van quedar encisats per la cuina de l’Anita és memorable. Pel seu local del centre –carrer Miquel Roset, 16– hi van passar Kirk Douglas, durant el rodatge d’El faro del fin del mundo, Yul Brynner, Jean Louis Trintignant i fins i tot el mític guitarrista dels Rolling Stones Ron Wood. També el freqüentaven Lluís Llongueras i el poeta català Àngel Planells. Les fotografies a la paret en són testimoni.
Amb els anys, l’Ana i la família van saber conservar tot el sabor del local. La seva cuina era casolana i marinera, però no hi faltaven plats senzills, com els macarrons. La millor opció, amb tot, era fer cas als consells de la cuinera, més enllà dels plats tradicionals de la seva carta. En el restaurant sempre han destacat les seves grans voltes i una decoració diferent a la competència, un punt desconcertant, on els clientes comparteixen gairebé tot l’espai.
A partir dels anys vuitanta , el seu oncle Juanito va posar-se al capdavant de l’establiment. Bona part d ela família ha seguit la tradició gastronòmica que va començar l’Ana. En Rafa Martín, un dels seus quatre fills, i la Carme Faixó van obrir el restaurant Can Rafa del passeig Marítim. La família també va obrir altres establiments que ja són de referència, com el Celler Martín Faixí, l’Enoteca, el Raviyu, Can Tito i l’hotel Arrels entre d’altres.
La cerimònia de comiat, que va aplegar un nombrós grup de veïns i amics de la cuinera, va tenir lloc diumenge a l’església de Cadaqués.
Quina diferència hi ha entre un guindo i un cirerer? Concretament, el cirerer es coneix com l’espècie “Prunus avium”. Per la seva banda la cirereta és el fruit del guindo, un arbre que conforma una altra espècie coneguda com a “Prunus ceasarum”. El guindo és molt proper al cirerer i de fet se’l considera un cirerer silvestre, predecessor de les varietats cultivades
Pot d’Amarena Fabbri a Bellaterra
LLUIS TORRES🍒A casa nostra moltes persones no saben el que és la guinda, (Cirera àcida). Sovint només pensen en la cirera confitada que troben als pastissos, etc., això demostra que aquí no la tenim present en la nostra cultura gastronòmica, tot el contrari que Itàlia, que l’anomenen Amarena, Griotte a Franca, Cherry Sour a la Gran Bretanya, Visine a Romania, Sauerkirsche a Alemanya i Visnia a Polònia. Al Valle del Jerte hi ha un gran cultiu de guindes i produeixen un aiguardent de la mateixa fruita fresca.
A Catalunya, el guinder, també és conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus. És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, al contrari que la resta d’Europa.
Xarrop de Visnia ( Guindes) elaborat a Polònia. Preparació: 1/5 part de xarrop i 4/5 parts de sifó o aigua mineral amb gas
Amarena Fabbri és la icona d’una empresa que té una gran història per explicar. És una fruita apetitosa expressada de moltes maneres diferents, que t’ajudarà a expressar creativitat i passió a cada moment de la teva jornada.
El clàssic gust d’Amarena Fabbri és un producte que no perd la vigència des de fa cinc generacions. És un dels sabors més versàtils de la gamma, es combina amb qualsevol recepta i és l’ingredient perfecte per tenyir de passió qualsevol invenció teva.
Una fruita de consistència crocant que es capbussa en un almívar dolç i aromàtic, per a una experiència sensorial que no podràs oblidar. Amarena Fabbri, amb el seu inconfusible plaer envoltant, et conquistarà amb prou feines la proves.
Una tradición de familia que con los años se convirtió en un símbolo valioso. La elaboración de la famosa fruta nació en 1905 gracias a la intuición de Rachele Buriani, esposa de Gennaro Fabbri. Una idea genial y deliciosa que transformó un simple producto de la naturaleza en un ícono de gusto y estilo. Un éxito debido a su exquisitez.
Pa de pessic elaborat amb guindes “Made in Bellaterra”
Amarena Fabbri es sinónimo de «Made in Italy». De la pasión culinaria a la investigación artística, el paso es breve. En 2005, año del centenario de la empresa, Amarena Fabbri es protagonista absoluta del «Premio Fabbri para el Arte». Edición tras edición, artistas internacionales ofrecen un tributo a Amarena Fabbri, experimentando lenguajes artísticos diferentes para manifestar la belleza y la exquisitez.
LLUIS TORRES|Cal recordar que Suïssa no dona cap llicència de d’hostaleria si els demandants no tenen estudis hostalers o no presenten un acreditat CV, -única manera de formar bé el personal i aportar un servei de qualitat a la ciutat i clients.
“Ferran Adrià alerta de la manca de formació empresarial en el sector de la restauració”
Ferran Adrià alerta de la manca de formació empresarial en el sector de la restauració 📷 EPA.
El xef Ferran Adrià va alertar ahir en una conferència a Roses de la manca de formació empresarial en el sector de la restauració. La jornada professional “Cuina, talent i territori” va ser organitzada per l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà i en ella Adrià va rebre la jaqueta com a soci d’honor del col·lectiu gastronòmic La Cuina del Vent.
Davant d’un auditori d’empresaris i professionals del sector, el reconegut xef va advertir que “falta una revolució en el món de la gestió” en la restauració.
“Una cosa és obrir un restaurant, i una altra de molt diferent és saber-lo gestionar”, va assenyalar el president de elBullifoundation, que va posar l’accent en la manca de formació empresarial i financera entre molts restauradors. “És vital fer un pressupost anual i portar-ne un control rigorós. Més del 90% no ho fa”, va remarcar, citant un estudi de CaixaBank que revela que cinc de cada deu restaurants tanquen abans dels cinc anys.
Adrià també va alertar que l’actual pressió fiscal pot acabar ofegant molts negocis si no hi ha una bona planificació econòmica. En la seva ponència, titulada “Qualitat, bona gestió i actitud innovadora”, va defensar aquests tres pilars com a essencials per garantir l’èxit i la sostenibilitat dels projectes gastronòmics.
La seva intervenció també va abordar altres reptes que afecten el sector, com la manca de personal qualificat, l’increment dels costos de les matèries primeres i el canvi de paradigma en les jornades laborals. En aquest sentit, va reivindicar el dret dels professionals de la cuina a tenir horaris dignes: “Per què s’ha de treballar més de vuit hores? Ens mereixem tenir un horari com qualsevol altra professió.”
L’acte va comptar amb la participació de l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, el diputat i vicepresident segon del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Plana, el president de la FOEG, Ernest Plana, i el president de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, Miquel Gotanegra També hi ha intervingut el director i guionista David Pujol, conegut per la sèrie documental El Bulli: Història d’un somni (2009), que actualment prepara una sèrie de ficció sobre el mític restaurant de Cala Montjoi.
Arròs del chef Dani Feraru del Restaurant La Taula de Barcelona
Ingredients:
4 trossos de costella de porc 4 trossos de botifarra blanca i negra 150 g rovellons botons 150 g de sípia 1 pebrot verd 1 pebrot vermell 200 g d’arròs bomba 800 ml de fumet de peix 1 ceba de Figueres 2 grans d’all 2 tomàquets madurs
Preparació:
Daureu lleugerament la costella, la botifarra blanca i negra i reserveu-ho. Daureu la sepia i reserveu-la. En el mateix oli, daureu els alls i la ceba de Figueres picada. Deixeu coure la ceba uns 30 min, a foc molt lent, fins que es caramel·litzi. Afegiu-hi els pebrots i el tomàquet ratllat. Quan el tomàquet sigui ben cuit, afegiu-hi la sípia, la costella, la botifarra blanca i negra, els rovellons botons i enrossiu-hi l’arròs. Aboqueu el fumet bullent damunt de l’arròs. Repartiu-ho bé i no ho torneu a tocar; poseu-ho a punt de sal. Feu-ho coure al forn 10 min, a 200 ºC. Traieu-ho del forn i deixeu-ho reposar.
“El Reial decret que regula aquest extrem, el 1021/2022, explicita que els bars i restaurants espanyols podran utilitzar ous frescos a les cuines per a l’elaboració de receptes de consum immediat si compleixen unes condicions clares en termes d’higiene en la producció i comercialització. La llei no s’actualitzava des del 1991”.
Restaurant Via Veneto de Barcelona preparant un Steack Tàrtar amb un rovell d’ou fresc davant del client 📷 RTVE
LLUIS TORRES ✍️ Durant molts anys hem vist com als restaurants es preparava els Steack Tàrtar, utilitzant el rovell d’ou fresc, tot i estar prohibit per llei, per evitar la temuda salmonel·losi. També els programes de cuines de les televisions ho transmetien sense respectar normatives sanitàries.
L’estiu, amb la calor castigant els carrers, és un dels moments en què més preocupen les mesures sanitàries que bars i restaurants prenen a les cuines. Alguns aliments arrosseguen la gramalleta de ‘perillosos’ a la seva associació amb les altes temperatures.
Una qüestió que arriba a la categoria de debat públic a l’ou. El risc associat a aquest bàsic de la dieta mundial no és fútil si no es prenen les mesures adequades tant en l’àmbit domèstic com en el professional per evitar la temuda salmonel·losi.
Està prohibit?
Des del mes de desembre del 2022, va entrar en vigor un canvi normatiu que deixa molt clar com i quan està permès emprar aquest aliment sense tractament previ.
El Reial decret que regula aquest extrem, el 1021/2022, explicita que els bars i restaurants espanyols podran utilitzar ous frescos a les cuines per a l’elaboració de receptes de consum immediat si compleixen unes condicions clares en termes d’higiene en la producció i comercialització. La llei no s’actualitzava des del 1991.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ha estat la que, a través d’un informe molt detallat, ha definit aquestes cures especials amb l’ou fresc i amb closca. Així, tots els bars i restaurants d’Espanya els poden fer servir per elaborar plats com els ous fregits o passats per aigua.
Calor i alimentació: està prohibit fer servir ou fresc en bars i restaurants?
Institut d’Estudis de l’Ou
«Amb la norma anterior, els ous frescos no es podien fer servir en preparacions cuinades per sota dels 70°C al centre de l’aliment. S’havien de substituir per ‘ovoproductes’, que no poden reemplaçar l’ou fresc a les receptes que no barregen clara i rovell», expliquen des de l’Institut d’Estudis de l’Ou –una entitat sense ànim de lucre creada el 1996 amb l’objectiu de recolzar la investigació, la formació i la divulgació sobre aquest aliment–.
Què es pot cuinar amb ou fresc?
Els establiments que preparin menjars amb ou fresc a les receptes han de sotmetre’l sempre a un tractament tèrmic. Han d’assolir una temperatura igual o superior a 70°C durant dos segons al centre del producte. «O qualsevol altra combinació de condicions de temps i temperatura amb què s’obtingui un efecte equivalent», matisen.
«També es poden fer servir ous frescos si es cuinen a una temperatura de 63°C durant vint segons al centre del producte i se serveixen per al seu consum immediat, el cas dels ous fregits, cuinats a baixa temperatura, escalfats, truites poc quallades i preparacions similars en què l’ou no arriba a coagular-se del tot».
En cas que no es compleixin les condicions anteriors, s’obliga a substituir l’ou fresc per ‘ovoproductes’ com l”ouevina’. Tot i això, tant els aliments elaborats amb ou, com els ‘ovoproductes’ que no es consumeixin immediatament i que «no siguin estables a temperatura ambient» s’han de conservar per sota de 8°C i consumir-se en un màxim de 24 hores a partir de la seva elaboració.
“Maria Rosa Buïgas i Suárez, filla de Joaquim Buïgas i Garriga i d’Emilia Suárez i Torres, va venir a viure a Can Brillas d’Esplugues de Llobregat, arrel del seu matrimoni el 1948, amb Robert Brillas Juncosa, i varen construïr una gran casa d’estiueig de fusta, a l’Avinguda Bertomeu, 46 de Bellaterra, on passaven llargues temporades”.
JOSEP ALCALDE AMAYA✍️Cap al 1888, Pere Brillas i Sanllehi juntament amb el seu fill Josep Brillas i Batllori crea una empresa de vins i olis, amb seu a uns locals a la ciutat de Barcelona i bodega situada a Esplugues, on ja hi ha constancia de la participació de la empresa a la Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Anys més tard, Josep Brillas i Batllori, continuador del negoci de vins, es va associar amb el seu cunyat Gabriel Ribó, fabricant de licors, i al 1902 van sol·licitar al Registro de Marcas y Patentes de Madrid, la inscripció de la marca Cave de Sainte Magdalenne, que van fer servir fins al 1912.
Posteriorment, al 1905, Brillas i Ribó, van demanar una marca d’aiguardents i anissats anomenada Trinidad, que van utilitzar fins al 1917.
El fundador de les caves va ser Josep Brillas i Batllori, ja que coneixedor de la producció de vins i licors i al tenir noticies del procés d’elaboració del xampany que hi havia a França i com que disposava de la finca d’Esplugues, va ser el primer que es va aventurar a iniciar la elaboració del xampany i va començar a excavar les caves que hi ha sota l’actual edifici del Casal de Cultura.
Tot i que Josep Brillas i Batllori no va arribar a fabricar vi escumós (només va fer algunes proves), va ser el seu fill, Josep Brillas i Socias, qui va donar la empenta definitiva a les caves i a la producció de xampany. Josep va viatjar per Europa per tal de conèixer bé la producció del xampany, i passà tempo-rades a Epernay i Reims, centres importants de producció en la regió de la Champagne, per tal de poder crear el seu propi cava
De tornada a Esplugues, i amb la col•laboració d’un tècnic especialitzat de Sant Sadurni d’Anoia, n’Agusti Parera, es llançà a la fabricació de cava amb la finalització de la construcció de les caves.
Va sol·licitar al Registro de Marcas y Patentes la utilització de la marca Caves Marguery, a l’any 1920, però donat que a la imatge de la marca que va presentar sortia una corona, tres anys més tard la marca va ser declarada en suspens per l’ús injustificat de la corona, d’aquesta manera, al 1923 Josep Brillas va tenir que crear un nou disseny on la corona va ser substituïda per una cistella de fruita. Així doncs, la primera referència de l’activitat a l’arxiu municipal data de 1923, quan paga la contribució industrial com a “criadero de vinos espumosos”, situat al carrer Àngel Guimerà, 44. La producció de caves a Can Brillas, va comportar la marxa de l’entitat l’Avenç, que ocupava els espais des de 1901, i es traslladà a la seva actual ubicació.
Va ser a partir d’aquells anys que la marca va situar la nostra població com a capdavantera en la producció de cava, i el nom de cava Marguery era sinònim de qualitat i professionalitat.
Desprès de molts anys d’èxits comercials e industrials, a partir de 1953 el continuador del negoci familiar va ser el fill de Josep Brillas, en Robert Brillas i Juncosa, que va continuant mantenint la marca Caves Marguery i el nom del seu pare, Josep Brillas. En aquells anys, la producció podia arribar fins a les 60.000 ampolles l’any, tot i que s’ha de recordar que era un procés totalment artesanal, i tot i aquest caràcter mes manual de la producció, cap als anys 50-60, caves Marguery servia ampolles a Catalunya, Mallorca, Saragossa, València i Madrid. Cap als anys seixanta, la dificultat de tirar endavant la empresa va fer que el seu propietari, Robert Brillas, hagués de prendre una decisió: per una banda, el caràcter artesanal de fabricació de les caves no podia competir amb la actual modernització i automatització de la competència, i per altra la creixent urbanització de la villa va impossibilitar l’expansió del negoci, aixi a l’any 1968, les caves van deixar de produir, i al 1973 es van cedir a l’Ajuntament a canvi d’una compensació económica simbólica.
L’any 1984, l’Ajuntament va construir l’actual Casal de Cultura, al que se li va posar el nom del seu últim propietari, Robert Brillas, com a reconeixement de la nissaga impulsora de la producció de cava a Esplugues.
Com a anècdota, a Josep Brillas i Socias no li agradava el nom de Brillas com a marca comercial, i buscava un nom que tingués molt més impacte i es va decidir per Marguery, nom d’origen francès que va prendre del restaurant Chez Marguery de Paris, en el que havia estat durant els seus viatges a França.
Fins aquí una breu referència a la història d’una de les marques més conegudes del nostre municipi, bressol de tantes i tantes iniciatives empresarials e industrials, i que des del Grup d’Estudis anirem redescobrint en futurs articles.
Detall del garatge de la casa d’estiueig del matrimoni Maria Rosa Buïgas i Robert Brillas Juncosa, Av. Bertomeu, 46, de Bellaterra 📷 GOOGLE MAPS
Fonts:
AMEL. Exposició “Can Brillas, de casa a casal”, 2010.
El duo de Chefs Juanjo Rivera i Javier Mata, -els professionals de cuina d’El Somni del Boig-, ofereixen una carta clàssica modernitzada de base mediterrània, una sàvia combinació de matèria fresca de primera qualitat, que amb seguretat aconseguirà situar-se entre els millors restaurants de tot el Vallès.
Vista general d’ El Somni del Boig, Grill & Lounge de Bellaterra (Vallès Occidental)
LLUÍS TORRES ✍️ A la ciutat jardí de Bellaterra, que va néixer l’any 1930, està ubicat el nou Restaurant “El Somni del Boig”. Tot i que estàn finalitzant els últims tocs i la publicació oficial de la seva pàgina web, així com el canvi l’antic rètol de Can Edo, -que ja tenen encarregat-, segueix conservant un ambient nét, elegant, amb decoració de fonda familiar confortable, -que tants d’èxits va aportar. A la sala dominen les àmplies taules, -rectangulars i rodones-, amb cadires de fusta natural. Entra molta llum natural a través de les moltes finestres amb jardineres plenes de colorides flors naturals, el que fa que l’estada sigui acollidora, agradable, i relaxant, tan necessària en aquest moments tant bojos.
De dreta a esquerra, Fanny, Juanjo, Javier i Carles, d’El Somni del Boig, Grill& Lounge de Bellaterra (Vallès Occidental)
El duo de Chefs Juanjo Rivera i Javier Mata, -els professionals d’El Somni del Boig-, ofereixen una carta clàssica modernitzada de base mediterrània, una sàvia combinació de matèria fresca de primera qualitat, que amb seguretat aconseguirà situar-se entre els millors restaurants de tot el Vallès.
El Chef Juanjo Rivera té molts anys d’experiència als fogons, una acreditada trajectòria professional en restaurants barcelonins de prestigi, com per exemple, el Salamanca, -situat al popular barri de pescadors de la Barceloneta-, i el luxós Via Veneto, -a la part alta de Barcelona-. La seva preocupació per la màxima qualitat en l’elaboració dels plats, fa que tinguin com a resultat una presentació vistosa i moderna, amb canvi de vaixelles de bonics colors. L’amabilitat de Fanny i Carles, artífexs del servei de taula, fa que l’estada sigui agradable, còmoda i personalitzada.
Alguns dels plats d’el Menú Migdia d’El Somni del Boig, Grill & Lounge de Bellaterra
Avui hem gaudit del seu Menú Migdia (de canvi diari), -Tot inclòs per 16,50€-. Hem escollit Amanida assortida amb una gustosa vinagreta de mostassa, Amanida estil rusa de Somni, tota ella feta amb verdures fresques, Trinxat de La Cerdanya amb rosta i botifarra negra. De segons una deliciosa fideuà feta al moment, Tendre coixí de porc en salsa demi glace, Truita d’ou amb bolets. De postre en escollit maduixots de temporada amb nata.
Detall d’ una de les varies taules rodones d’El Somni del Boig, Grill & Lounge de Bellaterra
Estem segurs que el veïnat de Bellaterra anirà passant el “boca orella”, perquè els seus amics i familiars puguin gaudir “El Somni del Boig”. Especialitzat en marisc, brasa i receptes tradicionals. “Els dissabtes i diumenges cuinen Canelons i Pollastres per emportar”.
A la seva Terrassa-Lounge, -sota l’ombra de les seves frondoses moreres, es pot fer el vermuts i demanar cocktails, tot acompanyat amb unes selectes tapes fredes i calentes.
Detall d’un racó de la Terrassa Lounge d’El Somni del Boig de Bellaterra
Disposen de saló per organitzar events i banquets familiars o l’empresa. Sense dubte, el seu aparcament gratuït a l’aire lliure, és el més ampli de Bellaterra.
Logo del Restaurant El Somni del Boig de Bellaterra
EL SOMNI DEL BOIG, Grill & Lounge Carrer Lope de Vega, 5 (Casa jardí) (08193 Bellaterra) ☎️ 935929752 reserves@elsomnidelboig.com http://www.elsomnidelboig.com
BELLATERRA.CAT 