✍️ Per què als precs i preguntes del Ple de Cerdanyola, del 30 de novembre de 2018, va ser en Ramón Andreu (president de l’EMD de Bellaterra) qui va presentar el projecte de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat, i no pas Chus Cornellana, que sí era present a la sala o Miguel A. Vázquez, ex president promotor de la Comissió Veïnal?
Chus Cornellana i Ramon Andreu presents al ple de Cerdanyola el 30 de novembre de 2018
Al vídeo de sota podeu veure la presentació de Bellaterra- Sant Cugat a càrrec de Ramon Andreu, i la sorprenent intervenció de Víctor Francos, portaveu del PSC de Cerdanyola, contrari a l’existència de l’EMD de Bellaterra.
Fa tres anys la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va iniciar una campanya de signatures per separar-se de Cerdanyola i passar a ser un districte de Sant Cugat. Entre altres motius, al·legaven que el vincle amb Sant Cugat era més fort, ja sigués per proximitat geogràfica com per al dia a dia, ja que molts veïns de Bellaterra hi solen fer vida.
El col·lectiu va recollir signatures de més de la meitat del cens de Bellaterra i d’aquests, el 60’% donava suport a la separació. A finals del mes passat una sentència del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona va ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. En la sentència s’ordenava a l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar els tràmits i crear un expedient on es valorés la viabilitat de la desannexió, per elevar-ho a la Generalitat, que seria qui finalment validaria o no la separació.
Ara, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha anunciat que recorrerà aquesta sentència. La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que vivien al barri. A més, el consistori cerdanyolenc considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons han confirmat a l’ACN fonts municipals.
A més dels zona de Bellaterra, la desannexió inclou també uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no en forma part, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola. Per altra banda, la petició no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i, per tant, romandria en terrenys de Cerdanyola.
Des de l’Ajuntament de Cerdanyola no s’ha fet cap altra valoració que la confirmació que es presentarà el recurs. Qui tampoc ha fet cap comentari al respecte fins al moment és l’Ajuntament de Sant Cugat.
Segons publica avui Cerdanyola Info i Cerdanyola Ràdio, l’Ajuntament de Cerdanyola presentarà recurs contra la sentència del jutjat contenciós-administratiu numero 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat al 2019 per la Comissió Bellaterra-Sant Cugat.
L’Ajuntament de Cerdanyola considera que no s’ha donat resposta a les observacions plantejades des del municipi i s’apel·larà la resolució fins arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
El portaveu del govern, David González, ho ha confirmat en una entrevista a Cerdanyola Ràdio en què ha mostrat el màxim respecte a les resolucions judicials, però també ha destacat que el govern municipal farà ús dels mecanismes legals que li permeten defensar el que creuen que és més just. González creu que la sentència ferma trigarà entre un any i any i mig en resoldre’s i subratlla que en tot cas l’Ajuntament complirà el que digui aquesta resolució judicial final, però remarca que creuen que la darrera sentència no respon totes les observacions plantejades per l’Ajuntament en aquest procés.
El projecte per demanar la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat es feia públic a finals de 2018 La petició es va formular oficialment davant l’Ajuntament de Cerdanyola l’11 de juny de 2019 que el jutjat contenciós-administratiu 6 de Barcelona considera validades.
L’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar, mitjançant una resolució d’alcaldia del 6 d’agost del mateix any, donar inici a l’expedient i ara serà novament als tribunals on es determini si s’ha d’iniciar o no aquest expedient.
👇Obrint aquest enllaç trobareu l’entrevista de David González avui a Cerdanyola Ràdio
Nació Digital|La urbanització vallesana veu la llum al final d’un llarg procés que permetria la seva annexió a Sant Cugat
La consulta del 9-N a Bellaterra | EMD de Bellaterra
Sergi Baixas|Primer va intentar esdevenir un municipi independent i, davant dels impediments legals, ara la lluita s’ha redirigit a annexionar-se amb Sant Cugat. Això sí, sembla que la majoria de veïns de Bellaterra ho tenen clar: no volen continuar formant part de Cerdanyola.
La petició del divorci entre ambdues administracions vallesanes es remunta a la dècada dels anys 90, quan els veïns d’aquesta urbanització -amb una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) pròpia- van començar a denunciar perjudicis fiscals i mal funcionament dels serveis asseverant que l’Ajuntament de Cerdanyola no invertia ni un 20% dels impostos recollits a la colònia. Unes motivacions que, amb el temps, també han derivat en qüestions més de caràcter logístic.
Amb una Universitat Autònoma i l’AP-7 pel mig, el veïnat al·lega que Cerdanyola els queda massa lluny i incomunicada. Per altra banda, la connexió és força més fluida amb Sant Cugat gràcies a l’assiduïtat dels trens de FGC que passen cada deu minuts. En aquesta línia, un estudi encarregat per l’EMD de Bellaterra revelava que el 60% del veïnat “feia vida” habitual a Sant Cugat -des d’oci a esport o feina- enfront d’un 7% que ho feia a Cerdanyola.
Ja l’any 2015, en el moment àlgid del procés sobiranista, Bellaterra va optar per celebrar una consulta popular amb un 53% de participació on el 94% del veïnat es posicionava pel “sí” a la independència de Cerdanyola. El Parlament de Catalunya, però, va tombar qualsevol anhel en aquesta direcció, tot i que sí que instava a millorar el conveni competencial per mirar de redreçar la situació.
No obstant això, i davant la impossibilitat legislativa, el barri va decidir canviar l’objectiu a partir de les modificacions dels límits territorials. Així, fa només tres anys la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va organitzar una recollida de signatures per reclamar formalment la seva annexió al terme municipal adjacent. Malgrat la significativa participació, que tornava a vorejar el 55% del veïnat, el consistori de Cerdanyola va decidir bloquejar qualsevol mena de passa en aquesta direcció.
O així ha estat fins ara, perquè un Jutjat de Barcelona -a petició de la comissió en qüestió- acaba d’ordenar a l’administració de Cerdanyola admetre a tràmit aquest procés d’avaluació de separació i posterior annexió, reclamant l’opinió a cadascuna de les parts implicades. Un document que, posteriorment, s’haurà d’elevar a la Generalitat que serà l’encarregada de donar el vistiplau, si ho considera oportú, de l’esperat divorci.
Les motivacions
En declaracions a NacióDigital, Chus Cornellana, una de les impulsores de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, celebra esperançada l’última resolució dels tribunals que, confia, permetrà desencallar el procés de segregació i posterior annexió. Cornellana també assevera que, més enllà de les motivacions logístiques, Sant Cugat té més experiència en la gestió de les EMD -avesada ja amb la de Valldoreix- i que, per tant, serà més fàcil que doni respostes a les reivindicacions de la urbanització.
Una sentència obliga l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar el tràmit perquè la Generalitat accepti o rebutgi el canvi de municipi de l’EMD
Seu de l’EMD de Bellaterra | EMD de Bellaterra
Jordi Pascual Mollá|El passat 6 d’octubre una sentència desbloquejava els tràmits iniciats per la comissió veïnal per impulsar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat. La resolució deixava clar que els veïns sí que havien recollit les signatures de més d’un 50% del cens afectat per la proposta de segregació i annexió, obligant així l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar la tramitació, que suposarà portar l’afer al Departament de Territori, encarregat de resoldre la proposta prèvia consulta als ajuntaments afectats.
La sentència no significa necessàriament que Bellaterra s’annexioni a Sant Cugat però sí que es dona una oportunitat al tràmit després que la presentació de les signatures per part de la comissió veïnal topés amb un decret d’alcaldia d’agost del 2019 –principis d’aquest mandat i, per tant, amb Carlos Cordón (PSC) com a alcalde– en què es desestimava el tràmit per, es recollia, no haver tingut prou suports. Ara la sentència deixa clar que les 1.133 signatures verificades pel propi Ajuntament de Cerdanyola sí que representen més d’un 50% del cens.
“L’Ajuntament pot presentar al·legacions a la sentència però, si ho fa, no tindran recorregut perquè la resolució és clara”, defensa Chus Cornellana, membre de la comissió veïnal, “els nostres impostos representen molt de pes per a l’Ajuntament de Cerdanyola i per això s’hi oposa però també per això l’annexió pot ser interessant per a Sant Cugat”. Reconeix que el silenci que fins el moment ha mostrat el consistori santcugatenc es deu segurament a l’intent de no entrar en conflicte amb l’ajuntament d’un municipi limítrof.
La comissió ciutadana ha comptat amb el suport de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra des del principi del recorregut. El president actual, Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), explica que tot i que l’EMD ha fet suport a la petició veïnal, actualment no pot fer més passos en favor de la comissió ja que l’impuls de la iniciativa havia de ser veïnal.
Andreu, a més, assegura que han mantingut converses amb els governs dels dos ajuntaments i que amb la sentència queda clar que no se sustenta l’argument cerdanyolenc pel qual es considerava que no s’havia arribat a un número mínim de signatures per haver incorporat una zona que no forma part de l’EMD: “El nostre posicionament es pot malinterpretar. No és que ens agradi més Sant Cugat. És que els bellaterrencs no trepitgen Cerdanyola i formem part de la comunitat santcugatenca. És adaptar l’administració a la realitat”. Per ara cap representant polític dels governs cerdanyolenc i santcugatenc ha respost a la petició d’aquest mitjà per tenir la seva veu sobre aquest afer.
La història de l’annexió
Per entendre els motius de la comissió veïnal en quant a l’annexió a Sant Cugat cal remuntar-se al 2015, quan l’EMD va impulsar una consulta per preguntar la ciutadania si volia que Bellaterra esdevingués un municipi independent. La participació va arribar al 53,57% i un 94% va votar a favor del sí però la petició no va tenir recorregut al Parlament de Catalunya davant la impossibilitat de crear nous municipis, tot i el suport explícit de l’EMD com a promotora de la consulta.
És a partir d’aquest moment que es van començar els tràmits per demanar l’annexió a Sant Cugat. Cal tenir en compte que, tal com van publicar en exclusiva Bellaterra Diari i elCugatenc el 2019, ja al 2013 l’EMD va encarregar un estudi sobre la possible annexió que, entre d’altres, va servir per tenir un argumentari al respecte. Un dels arguments més polèmics era que l’annexió beneficiaria CiU i l’alcaldessa santcugatenca del moment, Mercè Conesa. Tot i això, també es recollien altres motius socioeconòmics i d’identificació amb Sant Cugat.
Si bé, el procés actual es remunta al 2018. En fem un repàs històric:
L’Ajuntament de Cerdanyola haurà d’iniciar la tramitació de l’expedient de segregació i enviar la documentació a la Generalitat de Catalunya
Panoràmica de Bellaterra. | ACN
El Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 6 de Barcelona ha impugnat la resolució de l’Ajuntament de Cerdanyola que bloquejava des de feia tres anys l’inici del procés de segregació de Bellaterra per a una posterior annexió a Sant Cugat. Un moviment que naixia després que l’any 2015 el Parlament tanqués la porta a qualsevol intent d’independència municipal pel barri vallesà.
Tal com ha avançat CugatMèdia, després de recórrer aquest bloqueig als tribunals, finalment les togues negres han acabat donant la raó a l’entitat local que havia recollit més de 1.200 signatures entre el veïnat per donar el tret de sortida als tràmits de separació amb Cerdanyola.
Segons la sentència a la qual ha tingut accés NacióSantCugat, després de constatar haver-se superat en la recollida de firmes el mínim del 50% del cens electoral, el consistori cerdanyolenc haurà d’adoptar un acord sobre la petició formulada i iniciar la instrucció del polèmic expedient en un termini màxim de dos mesos. Posteriorment, aquest document s’haurà de remetre a l’Ajuntament de Sant Cugat i a la Generalitat qui, aquesta última, serà l’última encarregada de donar el vistiplau del divorci de l’EMD.
En un comunicat, el president de la comissió de veïns “Bellaterra és Sant Cugat” -l’entitat promotora de la segregació-, Miquel Vázquez, ha celebrat la notícia i insta a l’Ajuntament de Cerdanyola que “iniciï immediatament i sense més dilacions els tràmits pertinents per donar compliment a la legalitat i respectant la voluntat de la majoria de veïns de Bellaterra, expressada democràticament, d’annexionar-se al municipi de Sant Cugat”.
Tot i això, cal assenyalar que la resolució no és ferma i encara pot ser recorreguda al Tribunal Superior de Catalunya.
[VÍDEO] La segregació de Bellaterra de Cerdanyola, una lluita de decades👇
ALEGRIA A LA COMISSIÓ DE VEÏNS “BELLATERRA ÉS SANT CUGAT”
Sergi Baixas|El jutjat del contenciós-administratiu núm. 6 de Barcelona ha impugnat la resolució de l’Ajuntament de Cerdanyola que bloquejava des de feia tres anys l’inici del procés de segregació de Bellaterra per a una posterior annexió a Sant Cugat. Un moviment que naixia després que l’any 2015 el Parlament tanqués la porta a qualsevol intent d’independència municipal pel barri vallesà.
Tal com ha avançat CugatMèdia, després de recórrer aquest bloqueig als tribunals, finalment les togues negres han acabat donant la raó a l’entitat local que havia recollit més de 1.200 signatures entre el veïnat per donar el tret de sortida als tràmits de separació amb Cerdanyola.
ALEGRIA A LA COMISSIÓ DE VEÏNS “BELLATERRA ÉS SANT CUGAT”
Segons ha publicat el NacióSantCugat, que ha tingut accés a la sentència, després de constatar haver-se superat en la recollida de firmes el mínim del 50% del cens electoral, el consistori cerdanyolenc haurà d’adoptar un acord sobre la petició formulada i iniciar la instrucció del polèmic expedient en un termini màxim de dos mesos. Posteriorment, aquest document s’haurà de remetre a l’Ajuntament de Sant Cugat i a la Generalitat qui, aquesta última, serà l’última encarregada de donar el vistiplau del divorci de l’EMD.
En un comunicat, el president de la comissió de veïns “Bellaterra és Sant Cugat” -l’entitat promotora de la segregació-, Miquel Vázquez, ha celebrat la notícia i insta a l’Ajuntament de Cerdanyola que “iniciï immediatament i sense més dilacions els tràmits pertinents per donar compliment a la legalitat i respectant la voluntat de la majoria de veïns de Bellaterra, expressada democràticament, d’annexionar-se al municipi de Sant Cugat”.
Tot i això, cal assenyalar que la resolució no és ferma i encara pot ser recorreguda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Bellaterra.Cat ha contactat avui amb la Generalitat de Catalunya i ens han dit que de moment, en Toni Morral (Junts X Cat) segueix sent el delegat de la Generalitat a Barcelona.
Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV, va ser qui va autoritzar (per silenci administratiu) el projecte de l’abocador Can Fatjó dels Aurons de Bellaterra, amb un ingrès de 9.000.000 d’euros a l’Ajuntament de Cerdanyola. El veïnat de Bellaterra i Sant Cugat del Vallès es vàren mobilitzat i ho van evitar.
Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès, Delegat de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, acompanyat de Joan Sánchez (Junts per Cerdanyola) durant la Festa Major de Bellaterra 2022
Compartim l’entrevista feta per Toni Alfaro a Toni Morral, el 16 de gener de 2019
Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès, és diputat de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya. Durant el seu mandat, entre el 2003 i 2009, va contribuir a la creació de la EMD de Bellaterra l’any 2007, i va ser una de les figures polítiques clau a escala local de la configuració del primer conveni -actualment l’únic vigent- entre l’Ajuntament de Cerdanyola i la EMD de Bellaterra.
El procés de recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, organitzat per una Comissió de Veïns i engegat el passat 15 de desembre, finalitzarà previsiblement la seva tasca de recopilació el pròxim dijous 31 de gener. Amb motiu d’aquest procés, des del Bellaterra Diari hem volgut entrevistar Morral sobre diversos aspectes relacionats amb la possible annexió.
Senyor Morral, què en pensa de la possibilitat que Bellaterra passi a formar part de Sant Cugat?
Hi ha tres elements que vull posar en relleu. El primer és personal, el segon, un de polític i el tercer, un d’institucional. El personal és que a mi em produeix una gran pena, una immensa pena, això. Sóc ciutadà de Cerdanyola de tota la vida, em sento Bellaterra com si fos part del meu poble, tinc molts amics de Bellaterra, se que hi ha molta gent de Bellaterra que se sent també de Cerdanyola, i per tant, la voluntat de bellaterrencs que viuen a Cerdanyola que vulguin pertànyer a un altre municipi, personalment em produeix una emoció molt negativa: em produeix pena a mi això. I vull posar-ho en relleu perquè aquests temes toquen emocions també.
Quina és la perspectiva política?
Això posa en evidència un fracàs. Un fracàs de la manca d’entesa, de relació entre la EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola. Els que hem fet esforços per intentar que Bellaterra se sentís membre de Cerdanyola i que els cerdanyolencs se sentissin també membres de Bellaterra, i integrar l’esforç que vam fer amb crear la EMD com un espai de cooperació per millorar la gestió i que Bellaterra estigués més ben atesa del que ha estat sempre (i això ho hem de reconèixer, que Bellaterra segurament es mereix més atenció de la que ha tingut), pensem que és un fracàs de la política que passi això. Aquí el que hagués hagut de passar és haver mimat la relació i s’hagués millorat aquest conveni, i hi haguessin hagut converses franques entre les dues bandes, i això no ha estat possible.
Aquí el que hagués hagut de passar és haver mimat la relació i s’hagués millorat aquest conveni, i hi haguessin hagut converses franques entre les dues bandes, i això no ha estat possible
Creu que hi té a veure alguna motivació electoral?
Que això surti ara és que aquí hi ha un clar interès electoral. Això ho fa més trist encara. Com es juga amb un tema com aquest per interessos electorals de persones concretes que volen seguir mantenint algunes coses. Perquè, és clar, si això és així, perquè surt ara a quatre mesos de les eleccions? Doncs per treure’n un rèdit electoral. Per tant jo crec que això és de molt curta mirada i penso que no és bona idea.
I quina problemàtica institucional genera aquesta situació?
La institucional és el que realment explica si això és viable o no. I aquí és on penso que es troba la falsedat més gran per interessos electorals: que es faci una proposta que és molt difícil que prosperi. No vull dir impossible perquè a la vida no hi ha res impossible, però és molt difícil. Primer s’ha de regular l’acord des de dos municipis, el de Cerdanyola i el de Sant Cugat, i ha d’haver-hi un tercer actor que estigui suposat a fer-ho també, perquè això s’ha d’aprovar a la Generalitat de Catalunya. Per tant, un moviment de límits municipals és super complicat que pugui prosperar. I això ho viurien amb molta tensió els veïns de Bellaterra, i penso que és un flac favor obrir aquest meló perquè es tensionarà amb una idea inviable a la gent de Bellaterra: se’ls enganyarà, i se’ls hi dirà que si voten a no sé qui faran possible una cosa que és molt i molt difícil, per no dir impossible.
Com a exalcalde sota el mandat de qui es va constituir la EMD, quina creu que és la millor via per resoldre aquests problemes?
Home, la via del conveni és la via bona. Una altra cosa és que aquest conveni es pugui millorar. És l’espai de cooperació. És un espai de cooperació que reconeix, diguem-ne, una autonomia de gestió per part de Bellaterra i uns compromisos de l’Ajuntament de Cerdanyola amb aquesta autonomia de gestió, i per tant aquí es pot parlar de tot. Jo crec que aquesta via que vam obrir en el meu mandat i amb moltes dificultats (perquè també en aquell moment n’hi havia) em sembla que és la via que s’hauria de seguir treballant i explorant amb una relació franca entre la EMD i l’Ajuntament. Però això, pel que sembla no ha estat possible, i a més a més, portar-lo a l’extrem de demanar la segregació d’un municipi per anar-se’n a un altre, em sembla que és un despropòsit.
Es possible que no s’hagi estat prou sensible des de Cerdanyola a les demandes i peticions dels veïns de Bellaterra, i també és possible que des de Bellaterra s’hagi intentat tensionar la relació amb Cerdanyola
Vostè creu que és veritat que hi ha una deixadesa amb Bellaterra des de Cerdanyola?
És possible que… Si s’arriba a aquest extrem és que les dues parts tenen una quota de responsabilitat. Això està clar: mai és culpa només d’una banda. Per tant, és possible que no s’hagi estat prou sensible des de Cerdanyola a les demandes i peticions dels veïns de Bellaterra, i també és possible que des de Bellaterra s’hagi intentat tensionar permanentment la relació amb Cerdanyola per arribar a fer coses com les que s’estan fent, i per alimentar el sentiment d’identitat en comptes de focalitzar-se en l’eficàcia en la gestió. De ben segur que una part de responsabilitat la té l’Ajuntament de Cerdanyola i una altra part la té la EMD.
Alguns veïns de Bellaterra s’han queixat de què els partits polítics de Cerdanyola no hagin esperat a acabar la recollida de signatures per pronunciar-se.
Mal moment per tractar aquest tema políticament, perquè els partits polítics pensen més en els vots de les eleccions municipals que no pas en Bellaterra. Segurament per això es fa aquesta proposta, i per tant aquests problemes s’han de tractar amb més serenitat, no a cop d’interès electoral i a més fent promeses que seran molt difícils de què al final es puguin complir. Amb la irresponsabilitat que després s’haurà de gestionar la frustració. Per tant, el que puguin dir els partits polítics a tres mesos de les eleccions davant una proposta tan agressiva com aquesta, em sembla que té poc valor.
Si s’arriba al punt que això es signa, es tira endavant però la Generalitat diu que no es pot fer, quin encaix creu que hauria de tenir Bellaterra?
Però realment és possible que la Generalitat digui que sí, havent-hi un ajuntament dels dos en contra? Ja no dic els dos, perquè jo crec que és possible que si un ajuntament diu que no, l’altre també digui que no, perquè hi ha un tema de lleialtat de veïnatge. Quan jo era alcalde, a mi m’interessava estar bé amb els alcaldes dels municipis de l’entorn, per moltes raons. Em sembla que aquesta qüestió és molt complicat que la Generalitat digui que li dóna suport, si un dels dos municipis no hi està d’acord. I si tots dos ho estan, encara menys. Per això crec que hi ha un tema institucional aquí que ho fa molt complicat tot plegat. Podem dir que es faci un referèndum a Bellaterra? Clar, però és que és molt demagog això. També podríem dir: bé, fem un referèndum a Cerdanyola sobre aquesta qüestió perquè és un tema que afecta de manera molt important a Cerdanyola en el seu conjunt: als bellaterrencs i als no bellaterrencs. És un despropòsit majúscul.
Però realment és possible que la Generalitat digui que sí, havent-hi un ajuntament dels dos en contra? És un despropòsit majúscul
Vostè coneix algun exemple d’un procés similar que hagi funcionat i hagi tingut un encaix bo per al veïnat?
Jo vaig viure molt de prop el de Badia del Vallès, que és molt diferent, perquè allà es demanava ser municipi propi a una urbanització que estava a cavall de dos municipis. I va ser súper complicat, perquè la vaig viure jo com un dels actors. I en aquest cas, Barberà i Cerdanyola hi estaven d’acord, els veïns de Badia també, i tot i això va ser un viacrucis. I ara mateix, com alguns déiem en aquell moment, s’estan veient les dificultats que hi ha perquè Badia pugui seguir sent autònom econòmicament perquè és l’únic municipi de Catalunya que depèn de les subvencions de la Generalitat. Però és un cas molt diferent. Un cas com el de Bellaterra jo no el conec, em sembla que no existeix: una part d’un municipi que vulgui segregar-se del seu municipi i agregar-se amb l’altre amb el vistiplau dels dos municipis i amb l’acord final de la Generalitat de Catalunya, que és el que hauria de passar. A mi no em consta.
El jutge obliga a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a tramitar l’expedient, tot i que la darrera paraula la tindrà la Generalitat
Vista aèrea de Bellaterra, km 0 de Sant Cugat del Vallès
Albert Solé| L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat encara és possible. Tres anys després que l’Ajuntament de Cerdanyola tanqués la porta a la petició dels veïns de Bellaterra perquè argumentava que no havien recollit més del 50% de les signatures necessàries a favor del canvi de municipi, ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó. Això vol dir que Cerdanyola haurà de tramitar l’expedient, donar la seva opinió, demanar la de l’Ajuntament de Sant Cugat, i elevar la petició a la Generalitat, que és qui decidirà finalment si Bellaterra passa de ser una EMD de Cerdanyola a una de Sant Cugat.La indepèndencia de Bellaterra respecte a Cerdanyola ve de lluny, però el penúltim capítol es va viure el 2015. L’11 de setembre d’aquell any, aprofitant el moment àlgid del Procés a Catalunya, l’EMD de Bellaterra va fer una consulta entre els seus veïns, que va votar massivament a favor de convertir-se en un municipi independent amb un 94% dels vots, sobre una participació del 53%.
El ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de llavors va votar en contra d’aquesta petició (CUP, ERC, CiU, Cs, ICV i PSC van votar no, i el PP sí), però després el Tribunal Constitucional va enterrar del tot aquesta opció el 2017 amb l’anul·lació de la llei que el Parlament de Catalunya havia fet ad hoc per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, i a la qual volia acollir-se Bellaterra.
Un cop es va tancar aquesta porta, Bellaterra va decidir obrir-ne una altra: la petició del canvi de municipi –deixar Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat– a través del decret 244/2007 que ho permet, sempre que ho demani una comissió de veïns i recullin més del 50% de les signatures favorables. El 2018 es va crear la Comissió Promotora d’annexió a Sant Cugat, liderada per dos exvocals de l’EMD, Miquel Vázquez i Chus Cornudella.
“No estem units a Cerdanyola, ens cau lluny, no tenim mitjans de transport… estem despenjats físicament i també ideològicament i socialment. En canvi, cada 5 minuts tenim un tren per anar a Sant Cugat”, argumenta Cornudella, vicepresidenta de la Comissió, a Cugat Mèdia. Per constatar aquesta afirmació, l’EMD va fer un estudi i va sortir que el 60% dels bellaterrencs fa més vida a Sant Cugat, i que només un 9% la fa a Cerdanyola.
A finals d’aquell any van començar a recollir firmes entre els veïns, i en van recollir 1.200 a favor (un 60%). L’Ajuntament de Cerdanyola, però, va dir que s’havia fet servir un ens erroni i que aquelles 1.200 signatures en realitat no arribaven al 50%. La Comissió Promotora va denunciar el cas a la justícia, i ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó.
Ara l’Ajuntament cerdanyolenc, governat per PSC i En Comú Podem, ha de decidir si presenta recurs d’apel·lació o no. Si no ho fa -o si ho fa i el perd- haurà de tramitar l’expedient, donar els seus arguments respecte a la segregació de Bellaterra, demanar-li a l’Ajuntament de Sant Cugat els seus arguments sobre l’annexió, i elevar tot a la Generalitat. Serà el Govern qui, en darrera instància, decidirà si Belletarra canvia de municipi o es queda com està.
Chus Cornudella apunta a les eleccions municipals de 2023 com un punt que pot decantar la balança en aquest cas, en funció dels resultats, tant a Sant Cugat com a Cerdanyola.
Per conneixement de tot el veïnat de Bellaterra compartim la Llei 244/2007 complerta de la Generalitat de Catalunya que fa possible la segregació de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès.
Article 8: Segregació parcial per agregar-se a un altre municipi
8.1 Es pot dur a terme la segregació de part d’un municipi o de diversos municipis per agregar-se a un altre en algun dels casos següents:
a) Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana.
b) Quan consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable.
8.2 El municipi al qual es fa l’agregació ha de tenir més potencial demogràfic i econòmic que la part del municipi objecte de la segregació.
8.3 S’exceptua l’aplicació de l’apartat anterior quan es tracti d’una alteració de termes recíproca entre dos o més municipis o hi hagi acord dels municipis afectats.
Document jurídic complert de la Generalitat de Catalunya 👇👇👇
BELLATERRA.CAT 