Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. Però la festivitat també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als avantpassats. 

Castanyera moderna|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Actualment Tots Sants és una celebració que té un caràcter molt més festiu que no pas fa segles, quan era dedicada al culte als morts i tenia un to molt sever.

Tal com recorda Dani Cortijo al bloc ‘Altres Barcelones’, durant la revetlla de l’1 de novembre les campanes no paraven de sonar en tota la nit i sempre s’acabava passant el rosari per les ànimes difuntes. Però aquest costum, com molts, s’ha perdut. Voleu fer una passejada per la Barcelona desapareguda, seguint les explicacions de Dani Cortijo i el ‘Costumari Català’ de Joan Amades? Una de les figures més destacades de la festa són les castanyeres. Amades explica com eren els estris tradicionals que empraven: de primer, torraven les castanyes amb fogons de terrissa semblants a una copa i més tard amb paelles d’aram o de ferro foradades. Les castanyeres anunciaven el producte amb un crit: ‘Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?’ Joan Amades també explica que antigament les castanyeres sortien al carrer concretament el dia de Tots Sants.

Muntaven les parades al voltant dels dos portals d’accés a la ciutat que portaven als principals cementiris barcelonins. El portal de l’Àngel era el pas obligat per a anar al cementiri dels Empestats, on ara hi ha la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó. L’altre era el portal de Don Carles, situat a l’actual avinguda d’Icària, on començava el camí per a anar al cementiri del Poblenou. D’aquesta manera, les castanyeres s’asseguraven les vendes perquè la gent comprava les castanyes en tornant de visitar els familiars difunts. A partir de l’endemà, el dia 2 de novembre, les castanyeres es repartien per tota la ciutat.

Sobre els panellets, Amades diu que en algunes èpoques els padrins n’obsequiaven els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona.

Originàriament, els panellets no es venien a les pastisseries sinó als cafès o al carrer. Perquè era habitual de fer una mena de juguesca per a obtenir els panellets com a premi. A les darreries del segle XVIII es feia una fira molt lluïda de castanyes i panellets pels carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital. Les parades eren guarnides amb grans platades de panellets i castanyes, combinats i distribuïts de manera que formaven dibuixos i figures. Amades recorda que a cada cap de taula s’hi posava un canelobre i enmig un gerro de flors, cosa que conferia al conjunt una fesomia com d’altar.

Les flors són un altre dels protagonistes de la jornada. Dani Cortijo explica que la tradició d’honorar els difunts amb flors prové dels antics romans. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. Al segle XIX l’indret de la ciutat on es concentraven les floristes era la Rambla i quan s’acostava Tots Sants el ritme de treball es multiplicava perquè feien l’agost al mes de novembre.

Font: Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

“Book és el més gran dispositiu Biòptic de coneixement a nivell mundial”

Víctor, titular de la Llibreria Paper’s de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Sagrada Família|LEGO

Lego obrirà el divendres de la setmana que ve la seva botiga insígnia a Barcelona, única a tot Europa. El nou establiment oferirà als visitants una experiència immersiva personalitzada basa en la cultura i l’arquitectura barcelonines i comptarà amb dues mascotes oficials, Antoni i Drago, que volen ser el particular homenatge de la multinacional danesa a Antoni Gaudí i el drac del Park Güell, dues de les icones de la creativitat que ofereix la capital catalana

El nova botiga de Lego introduirà a Europa el concepte retailtainment –un joc de paraules entre comerç i entreteniment en anglès–, que ja forma part dels establiments insígnia de l’empresa a Nova York (EUA) i Guangzhou (Xina). Aquest nou concepte barreja la tradicional oferta personalitzada i innovadora de les botigues Lego amb dinàmiques immersives físiques i digitals per fomentar la imaginació, la creativitat i l’aprenentatge a través del joc.

Una de les instal·lacions de l'exposició 'I love Lego' al Reial Cercle Artístic de Barcelona / ACN
Una de les instal·lacions de l’exposició ‘I love Lego’ al Reial Cercle Artístic de Barcelona / ACN

Estudi de personalització

Un dels espais estrella de l’establiment serà l’estudi de personalització, una àrea totalment nova que permetrà als clients crear i interactuar amb l’univers Lego. Hi haurà una fàbrica de minifigures on els visitants podran dissenyar la seva pròpia figura Lego i veure-la impresa; una màquina que permetrà fer mosaics amb el seu retrat; i una zona especial per buscar i triar les peces concretes que es necessitin per fer una construcció.

Lego té dues botigues a Barcelona|LEGO

Només entrar a la botiga, els clients seran rebuts per l’impressionant Arbre del Descobriment, construït amb 880.000 peces de Lego i els convidarà a explorar un país màgic amagat dins de l’arbre a través de diverses finestres en el seu tronc d’arc de Sant Martí. També es podrà veure una increïble construcció de la basílica de la Sagrada Família de 200.000 peces i que ha necessitat de més de 1.200 hores de feina per ser construïda.

Amb motiu de la inauguració de la botiga, la segona de la multinacional a la capital catalana, la companyia ha preparat dues promocions exclusives: els primers 5.000 visitants es podran endur amb les seves compres una coberta impresa amb el missatge “I love Lego Store a Barcelona”. A més, el 29 i el 30 d’octubre podran obtenir una figura per a construir amb qualsevol compra superior a 75 euros.

Font: Tot Barcelona

Read Full Post »

Ens pot ajudar el veïnat de Bellaterra a localitzar la marca, any o el fabricant? Gràcies i salut!

Panots vintage de Bellaterra: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Els Espais Volart exposen la col·lecció de cartells de Cigarrillos París, germen de la publicitat moderna

El cartell guanyador d’Aleardo Villa| FUNDACIÓ VILA CASAS.

Maria Palau|L’empresari olotí Manuel Malagrida (1864-1946) va ser un visionari. “Sense publicitat, no hi ha negoci possible. Somio amb alguna cosa molt ianqui, molt rara, que la gent en parli…” Bé o malament, això tant hi feia, que diria Dalí. Aquesta cosa el va fer riquíssim tot i els seus orígens modestos i després d’haver tastat la fel del fracàs a París. La fortuna la va crear a l’Argentina, erigint-hi la indústria tabaquera més important del país, i la clau del seu èxit va ser aquest concepte tan avançat que tenia de la publicitat.

De coses estranyes –amb ulls de la seva època– per cridar l’atenció en va fer un munt. Des de passejar-se pels carrers amb un sorollós bombo fins a amagar sorpreses dins dels paquets de cigarrets: cromos, números de loteria i vals de regal. Una altra pensada va ser convocar un concurs de cartells per promocionar la seva marca estrella, Cigarrillos París. La primera edició, el 1900, restringida als artistes de l’Argentina. La segona, l’any següent, internacional, va mobilitzar les primeres espases de l’art. “Encara avui no s’ha superat la dotació econòmica d’aquells premis, d’uns 300.000 euros”, remarca Ricard Mas, el comissari de l’exposició Cigarrillos París i la publicitat moderna, que presenten els Espais Volart de la Fundació Vila Casas.

La mostra ha estat coproduïda amb el Museu de la Garrotxa, on ja s’ha vist i on es conserva aquesta col·lecció de cartells que, talent artístic al marge, són un cop de puny a l’estómac de la correcció política.
“Incorrectes no, incorrectíssims”, engalta Mas. Sense anar més lluny, l’obra guanyadora del primer certamen. Cándido Villalobos es va ficar el jurat a la butxaca amb la imatge d’un nen despullat que posa un cigarret a la boca d’un ratpenat (fumar como un murciélago és una expressió argentina per referir-se als fumadors compulsius). Els infants van ser carn d’aquesta publicitat tabaquera primigènia, però el tron el va ocupar la dona, amb el seu poder de seducció com a ham infal·lible del consum de masses. Una dona que avui tampoc passaria cap filtre ètic.

L’artista italià Aleardo Villa es va endur el primer premi del concurs del 1901 amb un cartell que la mostra col·locada estirada en un jardí de cascalls, planta de la qual s’obté l’opi.

Ramon Casas, que també s’hi va presentar, va agafar una emprenyada monumental quan li van comunicar que li havien atorgat el tercer guardó. Es veia guanyador i es va queixar per carta. El secretari de Malagrida li va contestar, també per carta, que el seu cartell tenia un problema. El lema que les bases del concurs imposaven, Los Cigarrillos París son los mejores, no es llegia bé. Xavier Gosé també va tenir un curtcircuit mental amb l’eslògan, i el va escriure del revés. Gosé encara en va cometre un altre, d’error. Va utilitzar un color prohibit en les bases, el daurat, impossible de reproduir.Potser es va despistar.

Qui segur va intentar enganyar el jurat va ser un altre: Alphonse Mucha. Al cartellista modernista més famós el van desqualificar perquè es va autoplagiar. Va reciclar un anunci que havia fet per a una marca de bicicletes. Copiar-se era una pràctica habitual dels artistes, subratlla Mas. De fet, al concurs de Cigarrillos París hi ha un altre cas que el jurat no va detectar, i encara era més delictiu. Un tal P. Téra va manipular una estampa del japonès Utamaro. Hi torna a sortir un nen fumant, per cert.

Malagrida estava tan orgullós del seu fons de cartells que va intentar promoure’n una exposició itinerant per Europa. Només va tenir una parada: la Sala Parés de Barcelona. Després se’ls va endur a casa, que va tornar a ser Catalunya després de l’aventura empresarial a l’Argentina.

A Barcelona s’hi va fer construir un edifici amb aires de palauet al número 27 del passeig de Gràcia. Però en certa manera el seu cor va continuar pertanyent al seu Olot natal. Va dipositar la seva col·lecció al museu garrotxí i als anys vuitanta els seus hereus van fer el següent pas natural: la donació. A la capital catalana, l’exposició, que es podrà visitar fins al 2 de gener, s’ha ampliat amb un esplèndid disseny expositiu signat per l’artista Jesús Galdón.

La nova temporada dels Espais Volart té un altre protagonista: el pintor francoisraelià Daniel Enkaoua, establert a Barcelona des del 2004, pel qual la Fundació Vila Casas sent debilitat. Fa vuit anys li va organitzar una exposició i ara, una antològica de títol Visage paysage que abraça un univers creatiu d’adscripció figurativa integrat per retrats, paisatges i natures mortes.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Sant Cugat promou des de l’any 2001 una setmana dedicada a la poesia, amb activitats diverses durant un trimestre, és el Festival de Poesia de Sant Cugat.

L’objectiu és la promoció del gènere i de la creació poètica, promoure la relació entre els creadors, donar a conèixer el panorama líric del moment i consolidar el públic lector de poesia.

Aquesta iniciativa, que des de 2007 es porta a terme a la tardor, està formada per activitats molt diverses com exposicions, recitals poètics, espectacles de música i poesia a llibreries i galeries, tallers de poesia a les Biblioteques, poesia al carrer, after hours poètics, i poesia per a infants.

El 2014, organitzat per l’Ajuntament, passa a ser el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, esdevenint així el festival poètic de referència al país.

La 21a edició tindrà lloc del 13 d’octubre al 7 de novembre de 2021, consulteu la seva programació. Recordeu que, a causa de les mesures per la Covid-19 al FNP21cal entrada o invitació per a la majoria d’activitats.

https://www.santcugat.cat/web/festival-nacional-de-poesia-a-sant-cugat

Read Full Post »

Quin personatge literari no podràs oblidar mai, mai, mai i per què?


Sinopsis de MARES I FILLS

Als seixanta-vuit anys, Theodor Kallifatides, emigrat a Suècia des de fa més de quatre dècades, visita la seva mare de noranta-dos, que continua residint a Atenes. Tots dos saben que pot ser una de les seves darreres trobades. Durant la setmana que passen plegats, recorden el més important de les seves vides amb una presència decisiva del pare, de qui Theodor està llegint el relat escrit que aquest li ha deixat sobre la seva difícil existència, des dels orígens en les antigues poblacions gregues de l’actual Turquia, passant pels mesos en una presó dels nazis i la seva passió per l’ofici de mestre. Es revelen així els orígens d’una família que travessa el segle xx. Però el llibre és sobretot un meravellós homenatge a l’amor d’una mare, que Kallifatides sap dibuixar en aquestes pàgines de manera inoblidable, alhora que aconsegueix transmetre una veritat universal sobre la importància d’aquesta figura en les nostres vides.

Theodor Kallifatides (Molaoi-Grecia, 1938)

Theodor Kallifatides (en grec: Θοδωρής Καλλιφατίδης; Molaoi, Grècia, 12 de març de 1938) és un escriptor suec d’origen grec. Es va traslladar amb els seus pares a Atenes el 1956 i va emigrar a Suècia el 1964 a la recerca de feina. Allí s’adaptà i dominà ràpidament el suec, cosa que li permeté reprendre els estudis. Es va matricular a la Universitat d’Estocolm en filosofia. Llicenciat, hi va treballar com a professor entre el 1969 i el 1972. Va iniciar la seva carrera d’escriptor el 1969 amb un llibre de poesia, però el reconeixement el va obtenir principalment gràcies a les seves novel·les. Ha publicat novel·les, reculls de poesia, llibres de viatges i obres de teatre. També ha escrit guions cinematogràfics i ha dirigit una pel·lícula. Ha rebut diversos premis pel seu treball, tant a Grècia com a Suècia, com el prestigiós premi Dobloug de 2017. La seva obra s’ha traduït a més de vint llengües.

Font: Wikipèdia, Llibreria Paper’s de Bellaterra

Read Full Post »

“Només els enamorats de la literatura sabem com ens omple de vida un llibre”

Dibuix original de Judith Clay

Read Full Post »

Es fa més necessari que mai blindar
el gran consens de país que és la llengua

Durant els darrers 60 anys, Òmnium mai ha deixat de treballar per la llengua i la cultura. I tampoc ho farà ara. Amb aquest objectiu neix la campanya El català és teu. Davant la voluntat uniformitzadora d’un Estat que ha renunciat a la seva diversitat cultural i lingüística, com demostra amb la llei de l’audiovisual, 

Òmnium planta cara i engega una triple línia d’actuació per treballar allà on volen que el català sigui invisibilitzat. 

La llengua catalana té una salut de ferro en l’àmbit editorial, literari, o bé al voltant del consens sobre el model d’escola catalana. Però pateix un retrocés important en àmbits com la integració de les persones nouvingudes, el jovent o els nous formats. 

Només el 36% de la ciutadania utilitza el català d’una manera habitual en el seu dia a dia. I en el cas de les plataformes audiovisuals, té una presència quasi irrisòria, que no arriba al 2%.

Davant d’aquesta situació, Òmnium debatrà amb experts, radiografiarà l’estat de la llengua i evidenciarà un gran front unitari davant d’aquest gran motiu d’autoestima que suposa el català. L’entitat també destina gairebé la meitat del seu pressupost a projectes que defensin i promocionin la llengua i la cultura catalanes. Cal tenir clar que el català és una llengua minoritzada, que no minoritària: la parlen 10 milions de persones al món. Per això cal blindar aquest gran consens de país.

Read Full Post »

Detall del disseny del projecte de la Casa Walter Benjamin, de Pigem-Falgueras F.A.N

Jordi Camps i Linnell|El pas de Walter Benjamin per Portbou, a l’extrem nord de la Costa Brava, fugint de l’horror nazi, va ser efímer. Tanmateix, la seva petjada s’allarga fins avui dia. El memorial Passatges, de Dani Karavan, ha esdevingut un autèntic lloc de pelegrinatge, una escultura que abraça el paisatge que no només en recorda aquesta petja i la dignifica, sinó que a més reivindica la figura i el llegat del pensador alemany d’origen jueu (Berlín, 1892-Portbou,1940). Ara, aquest far del pensament té la llum més intensa, després que els arquitectes Jordi Pigem i Joan Falgueras hagin presentat el projecte de reforma de l’antic ajuntament de Portbou, que ha d’acollir la Casa Walter Benjamin.

El projecte, anhelat de fa anys però amb grans dificultats per finançar-lo, es va presentar en públic durant la 6a Escola d’Estiu Walter Benjamin, que s’ha celebrat aquest cap de setmana i es podrà veure exposat a la sala de duanes de l’estació de tren fins al 12 d’octubre.

El projecte elaborat per Pigem i Falgueres ha estat patrocinat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Pel que es pot veure i els arquitectes han mostrat, es reformarà l’edifici de les antigues escoles i antic ajuntament de Portbou –edifici històric de gran càrrega simbòlica, reconegut com a bé cultural d’interès local– per tal d’explicar de forma permanent la memòria del pas de Benjamin per aquesta població i acollir el seu pensament. A més, es convertirà en un centre d’estudis i recerca de vocació internacional per a la difusió, promoció i comprensió d’aquesta figura universal que atrau centenars de visitants anuals a aquesta població. Tal com van explicar davant del públic present, “pretén convertir-se en un centre promotor i defensor dels valors ètics i de la modernitat, de la identitat europea i de la cultura de pau en la societat actual, un espai que des de la cultura reivindiqui la memòria històrica, els valors democràtics, els drets humans, i tingui Portbou com a lloc de referència dedicat a la memòria, la frontera i l’exili, que contribueixi a la promoció del seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic”. I està previst que aviat s’iniciïn algunes reformes que acolliran el fons bibliogràfic de Walter Benjamin propietat de la Fundació Angelus Novus , una fundació privada que està impulsant el projecte amb l’acord de tenir una cessió d’ús de l’edifici municipal per gestionar-lo.

Tomba de Walter Benjamin a Portbou

L’alcalde de Portbou, Xavier Barranco, es mostra entusiasmat amb aquest avantprojecte, després d’anys patint la sensació de viure “el dia de la marmota”, com va declarar durant la presentació. En declaracions a aquest diari, creu que per fi poden posar “fil a l’agulla” perquè gràcies a l’impuls que els ha donat Ricard Font, actual secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i fins fa poc president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, “s’ha encès la metxa que ens permet explicar allà on sigui no una idea com fins ara, sinó ja un projecte concret”. Barranco considera que comencen a veure “la llum al fons del túnel” tot i que reconeix que queda molta feina per fer, sobretot per trobar finançament. Però està convençut que el projecte i la figura s’ho valen, perquè no es tracta d’un projecte només local, sinó comarcal i de país.

“La Casa Walter Benjamin té un sentit i una lògica, i el projecte té una base intel·lectual. Acollirà les dues biblioteques amb un fons bibliogràfic de Benjamin i els seus coetanis més important d’Europa”, subratlla. Assegura que té els compromisos de Cultura de la Generalitat, la Diputació i Memorial Democràtic –el seu nou director, Vicenç Villatoro, va cloure l’escola d’estiu–, a més de partners internacionals com el govern federal alemany, que ja va finançar la meitat del monument de Karavan.
Per la seva part, Pilar Parcerisas, presidenta de la Fundació Angelus Novus, destaca que el projecte és “proper, de quilòmetre zero, ja que està fet per uns arquitectes que coneixen el lloc, el clima, la geografia i la idiosincràsia d’una població que necessita incentius com aquest per a la recuperació de l’economia i la població”. Creu que amb aquest projecte “s’arrodoniria patrimonialment” la visita al memorial, a més que salvaria l’únic edifici antic que hi ha enmig de la població, amb un component de memòria històrica d’haver estat refugi durant la guerra civil, antiga escola i antic ajuntament.

Parcerisas recorda que per Portbou hi van passar molts altres intel·lectuals, a més de Benjamin, i que el centre pot ajudar a reconstruir aquesta memòria. “Portbou és un lloc internacional, hi continua passant molta gent de tot el món. Cal salvar el relat i difondre’l, explicar Benjamin i Karavan establint el lligam memòria i espai paisatgístic. I gràcies als arxius del pensador, establir un lligam amb Berlín-alfa i Portbou-omega.” La presidenta de la fundació afegeix que ja s’estudia la possibilitat d’establir un nexe entre l’edifici i el memorial.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »