Bellaterra, 18 d’agost de 2024
“Vosaltres sou cridats a celebrar el centenari del Club prenent el relleu als que han fet possible l’aconteixemen que avui celebrem” (Joan Rossell, cap del servei de coordinació d’esports de la Generalitat de Catalunya)

LLUÍS TORRES|Avui, 18 dies després del tancament i desaparició del Club Bellaterra que acabà de complir 90 anys de vida esportiva, compartim la crònica del seu 50 Aniversari apareguda al número 9 de la revista L’Esquirol del Vallès, corresponent als mesos maig i juny de 1986. En el record del veïnat romandrà la manca de crítica de l’última junta directiva presidida per Jordi Fau, havent celebrat com despedida, un sopar de festa amb els seus últims socis.
ESPECIAL CINQUANTENARI DEL CLUB
El Club Bellaterra ha celebrat el seu cinquantenari els dies 31 de maig, 7 i 15 de juny. L’Sport Club Bella-Terra nom que se li donà al començament va ésser fundat l’any 1934. Per tant el seu cinquantenari va tenir lloc l’any 1984.

📷ARXIU BELLATERRA.CAT
L’actual Junta ha cregut, molt encertadament, tornar a celebrar-lo amb la solemnitat que mereixia. M’atreveria a pensar que també per a retre un petit homenatge a aquells membres d’altres Juntes que varen idear i començar la construcció del nou local social però que, malauradament, les circumstàncies adverses, la manca de col·laboració i la situació econòmica i d’altres moltes coses no permeten fer-ho realitat. Avui, l’actual Junta, al comptar amb mitjans econòmics atípics, i el fet d’haver guanyat el suport dels socis i simpatitzants ho ha fet. El Club ha estat sempre una entitat preferent a Bellaterra. Els bellaterrencs ho han demostrat sempre que han tingut la possibilitat de fer-ho.
La nova façana del Club, idea original d’en Ramon Codinach, ha tingut en la Rosa Blanch l’executiva perfecta. El dibuix era una cosa, el que ha fet la Rosa Blanch n’és un altre. La Rosa ha sabut plasmar la seva sensibilitat i transformar unes linies perfectament dissenyades en una realitat plàstica realment atractiva.
En la dura i llarga tasca d’anar trencant rajoles i anar enganxant els trocets (tècnica anomenada trencadís i utilitzada per Gaudi) hi va col·laborar molta gent. Jo voldria destacar per les llarges i moltes hores que va dedicar a treballar-hi a l’Emili Sala, primer perquè és un gran artesà -haurieu de veure els seus treballs en paper, construint els més singulars edificis de Barcelona i d’arreu del país i que són una autèntica maravella- i segon, perquè és un bon amic meu i sé que ho feia sortint-li de dins, amb gust i il·lusió.
El dia 31 de maig es va inaugurar la nova sala amb la benedicció per part de Mn. Toni Oliver i a continuació un pe- tit parlament de l’Artur Vidal que recordà que era la primera vegada que el Club era beneït. No va ser prou encertat quan va dir que les anteriors Juntes del Club no van pensar en fer cap acte conmemoratiu en les dates correctes del cinquantenari, o sigui l’any 1984. Jo recordaria que sí es van fer algunes coses, sempre dins del moment econòmic que s’atravessava. Per exemple; el primer torneig de parxis «Bota d’or» pels infants; la primera olimpíada infantil, i un torneig de Dominó que va reunir al nostre Club a tres Clubs més de la comarca amb un total de 48 jugadors. La final fou jugada entre els membres del Club «Les Fonts de Terrassa i el Club Bellaterra que en va sortir perdedor.
Després del parlament de l’Artur Vidal els assistents vàrem visitar l’exposició retrospectiva de cartells, fotos, car- nets, rebuts, anuncis de festes… etc. realitzats durant aquests 50 anys.
Com a cloenda els membres de la Junta van obsequiar amb una copa de champagne (perdó Cava) als socis i amics que assistiren a l’acte.
Per la tarda, «Conferència sobre la Bellaterra de l’any 1936» a càrrec de l’Artur Vidal que amb la fina ironia que el caracteritza va anar enumerant fets, impressions personals, i aconteixements realment frapants d’aquells dies en que va esclatar la guerra civil, afegint de la seva collita els acudits que sempre són celebrats pels oïdors. Remarcà, també, que aquesta data del cinquantenari serà recordada per la coincidència dels Mundials de Futbol a Mèxic.
Tot seguit es projectà una pel·lícula sobre el club i els seus socis d’anys enrera. L’expressió de la cara de més d’un soci al veure’s «retratats» quan era un noiet va ser tot un espectacle. Llàstima de no portar la màquina de retratar perquè les «fotos» eren de concurs!!
Al vespre, el concert de música de cambra a càrrec de, l’Enric Suñé al piano, en Josep Calvo al violí, en Santiago Vila Puig a la viola i l’Antoni Figueres al violoncel. El públic que gairebé omplia la sala va premiar amb grans aplaudiments l’actuació.
La cloenda de la primera jornada va demostrar la coordinació i bona organització dels membres de l’actual Junta que no deixaren a l’improvitsació cap aspecte. Malgrat tot vàrem trobar a faltar la presència física en aquests actes dels antics presidents del club i de la gent de Bellaterra, no socis del Club, ja es pensava en l’assistència de més persones atretes per llur curiositat i la singularitat dels actes. Vull creure que, tal vegada, van agafar la sincera invitació de la Junta com a reclam per a captar socis, cosa totalment incerta ja que fins i tot s’ha augmentat la quota d’entrada al Club per limitar-ne el número.
El dissabte 7 de juny tingué lloc, la segona diada commemorativa amb una exhibició tenística entre dues bones ra- quetes. Lamentem l’absència d’en Lluís Riba. El fet de jugar un torneig a Saragossa féu impossible la seva pre- sència.
Per la tarda dos partits de Futbol Sala. El primer el disputaren els equips alevins del Club Bellaterra i l’escola Ra- mon Fuster en el que s’imposaren els petits del nostre Club per un contundent 6-2. El plat fort fou l’actuació de la Selecció Catalana de Futbol Sala (que pocs dies abans es proclamà, a Galícia, campiona d’Espanya al derrotar a la Selecció Andalusa per 9-1) enfront del Club Bellaterra. La veritat és que vàrem veure una selecció a mig gas. Varen anar sempre al davant en el marcador però mai ridiculitzar l’equip del nostre Club. Guayaren per 11 a 5.
Finalitzat el partit tots vàrem afanyar-nos per anar a visionar l’Espanya-Irlanda del N., corresponent als Mundials de Futbol i que va motivar el retard en el començament del Sopar del Cinquantenari.
Assistiren a l’esmentat sopar unes 150 persones -l’acte més nombros de tots els celebrats- i del que voldríem destacar la bona organització, distribució de l’espai i detalls molt ben cuidats. A la fi el President del Club donà les gràcies a tots els assistents, remarcant l’agraïment de tota la Junta als socis que, amb el seu esforç personal han fet possible la realització de la façana i adreçant unes boniques paraules d’agraïment al Conserge del Club, en Pablo Sánchez. Cal remarcar les gràcies donades per la col·laboració extraordinària dels socis Ramon Codinach i Rosa Blanch.
A continuació i amb el reconeixement de les entitats de Bellaterra: el Club, Unió de Veïns i l’Esquirol del Vallès, és lliurà a l’Artur Vidal el títol de «Primer Cronista» de Bellaterra. L’emoció de l’Artur fou prou evident.
Una animada revetlla, amb la instal·lació d’una discoteca ambulant plena de llum i sorolls al nostre local social posaren punt i final a un dia ple de celebracions.
El 15 de juny es celebrà l’últim acte oficial del cinquantenari: la inauguració de la façana. En representació del President de la Generalitat vingué el Sr. Joan Rossell, cap del servei de coordinació d’esports d’aquella institució. Després d’un breu parlament del nostre president Josep Ma. Mas, el Sr. Rossell tallà la cinta amb els colors de la senyera catalana que creuava la façana de dalt a baix. Com que el temps no acompanyava, l’acte continuà a la nova sala recentment inaugurada. El Sr. Rossell felicità al Club pel camí emprès fa 50 anys i encoratjà als més petits a continuar-lo ja que, digué «vosaltres sou cridats a celebrar el centenari del Club prenent el relleu als que han fet possible l’aconteixement que avui celebrem». Li respongué amb mots ben emotius el nen Jordi Casellas i Tamburini en representació d’aquesta generació que, ben segur, regentarà els destins del Club en el seu centenari.
Una concorreguda ballada de sardanes a càrrec de la Cobla i un abundós aperitiu clogueren el conjunt d’actes programats.




