Feeds:
Entrades
Comentaris

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 A la dècada de 1970, donar propines a França era un autèntic maldecap!

4 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 4 de gener de 2026

‘Des del 2022, les propines pagades amb targeta de crèdit en cafeteries i restaurants de Franca estàn exemptes d’impostos. Es va parlar de derogar aquesta mesura, però davant les protestes del sector, el govern va fer marxa enrere. Aquestes petites quantitats deixades per al servei representen un complement benvingut als ingressos i una característica atractiva”.

Cambrer a un bistro de París 📷 INA

Durant diversos mesos, el govern francès  havia considerant tornar a gravar les propines a partir del gener de 2026. Aquest anunci havia provocat descontentament entre el personal i els propietaris de restaurants i cafeteries, que les consideren una característica atractiva en un sector amb dificultats per contractar.

Les propines pagades amb targeta de crèdit en cafeteries i restaurants estan exemptes d’impostos des del gener de 2022.

Aquesta exempció fiscal, anunciada per Emmanuel Macron el setembre de 2021, tenia com a objectiu augmentar l’atractiu d’un sector amb dificultats. L’anunci va ser ben rebut en aquell moment. «Aquestes són unes excel·lents notícies, perquè les propines són part del que fa atractives les nostres professions», va declarar Didier Chenet, president del GNI, el sindicat de propietaris d’hotels i restaurants independents, i va afegir que «ara que tothom paga amb targeta de crèdit o a través d’aplicacions, sovint no tenim canvi per afegir de tres a cinc euros pel servei. Quan tinguem l’opció de deixar una propina al compte, serà molt més fàcil». Davant d’una oposició generalitzada, els membres del parlament van votar a l’octubre de 2025 per ampliar l’exempció fiscal de les propines fins al 2028, mitjançant una esmena proposada per Laurent Wauquiez, líder del partit Les Républicains (grup de la Dreta Republicana a l’Assemblea Nacional).

No obstant això, a causa de la manca de votació sobre els pressupostos de l’estat, s’espera que el govern, segons Franceinfo, publiqui un text al Diari Oficial per ampliar aquesta exempció de les cotitzacions a la seguretat social per als empleats que guanyen fins a 1,6 vegades el salari mínim.

Donar propina és opcional a França, però obligatori als EUA (entre el 15 i el 20% de la factura).

Si bé avui dia només es suggereix, a mitjans dels anys setanta era una mica diferent. En aquell moment, es recomanava fermament pagar propina, ja que incloïa el concepte de “servei“. I com veureu a l’arxiu antic disponible a la part superior d’aquest article, extret del número del 16 de juliol de 1976 de la revista “Vendredi”, era una mica complicat tant per als clients com per als professionals navegar pel sistema. Una investigació duta a terme pel periodista Jean-Marie Perthuis en diversos bars i restaurants de la capital aclareix una mica el tema.

Al plató, va entrevistar primer un representant del sindicat CGT sobre aquesta pràctica de llarga data. Per a ell, estava clar: el client havia de pagar absolutament pel servei, “fins i tot si el tracten com una porqueria“. Segons la seva opinió, la responsabilitat de la qualitat del servei requeia en l’empresari, que havia de contractar prou personal. Per tant, no era responsabilitat dels empleats recollir els trossos.

Un sistema complex i pervers

Més tard, en un cafè, el periodista es trobaria amb la complexitat, però també amb la perversitat, del sistema. Els conceptes de “servei” i “propina” no estaven gaire clars. La norma era deixar una quantitat composta pel càrrec per servei (obligatori) i la propina (opcional). De l’import total que quedava a més del compte, una part, entre el 10 i el 15%, cobria realment el servei, cosa que no s’entenia de la mateixa manera que avui.

A això s’hi afegia la complexitat de la redistribució de les propines al personal després del servei, en funció dels seus respectius càrrecs. Un veritable maldecap, ja que calia determinar el percentatge del total a distribuir en funció de la classificació laboral (cambrer, cap de cambrers, etc.). Un veritable desastre que no garantia una vida digna, sobretot per als temporers. “Fora de temporada, ens morim de gana!”, afirmava un d’ells. Ell, però, estava millor que els seus homòlegs de temporada, perquè al final del dia, en establiments concorreguts o de luxe, la part de la propina podia equivaler a una suma còmoda. Una realitat que va confirmar amb un somriure de complicitat, reconeixent que “es guanyava molt bé la vida”.

En aquests establiments populars, on les propines eren lucratives i garantides, també hi havia de vegades una pràctica poc agradable: “comprar el davantal“, és a dir, pagar per sota la taula per assegurar-se un bon seient en un establiment prestigiós. “No és gaire ètic… si pagues un suborn, et donen un bon seient“, es lamentava un cambrer. Aquest era un dels efectes perversos de donar propina.

“Tot servei mereix un pagament, així que deixem propina”.

En qualsevol cas, ningú qüestionava la pràctica de donar propina, per complicada que fos. El propietari del cafè entrevistat a continuació va ser categòric: “Tot servei mereix un pagament, així que deixem propina per compensar el servei prestat i per agrair al client la manera com es va proporcionar”.

És obligatori donar propina?

Tanmateix, va lamentar que es deixés a la discreció del client: “Alguns clients ens deixen propina i altres no. Si no volen deixar-te propina, no hi pots fer res. No els traurem el canvi de la butxaca“. Va concloure la seva explicació aclarint la diferència entre “servei obligatori” i “propina opcional“. Hauria preferit que la propina fos similar a la quota de llicència de televisió que pagava cada propietari de televisió, “tant si t’agrada el programa com si no, és obligatori!”.

A França, des del decret del 27 de març de 1987, relatiu a la informació al consumidor sobre els preus, s’entén que els preus inclouen impostos i servei (aproximadament el 15% del preu total), però encara és habitual deixar propina a més de la factura.

Les propines avui dia

El 2017, el 96% dels francesos van declarar que deixaven propina, sobretot durant les vacances. El 2025, una enquesta de la CSA va mostrar que el 83% dels francesos van declarar que deixaven propines (sovint, de vegades o rarament), un augment de 6 punts percentuals des del 2021. Es podria pensar que aquests extres són cada cop menys freqüents i menors en cafeteries i restaurants. Tanmateix, segons un estudi publicat el setembre del 2025 per Lightspeed, una empresa que publica programari de pagament i caixa per a restaurants i comerços al detall, els francesos són els més generosos pel que fa a les propines, amb una mitjana de 4,70 euros.

Font: INA

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

ELCUGATENC✍️Els límits i les frustracions dels Consells de Barri

3 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 3 de gener de 2026

“Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmina el procés d’annexió”.

LLUIS TORRES|Per l’interès que té com exemple pel veïnat de Bellaterra, compartim l’article de Jordi Pascual Mollá, periodista i cap de redacció d’elCugatenc de Sant Cugat del Valles.

Periodista i cap de redacció d’elCugatenc.

La proposta d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat té alguns interrogants i un dels més significatius és si l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) es mantindria en cas de culminar-se el procés. No tinc cap dubte que la majoria de persones que volen canviar de municipi pretenen mantindre l’autogovern però, en cas de no aconseguir-ho, potser hi ha qui es planteja que Bellaterra podria esdevindre un Consell de Barri més, com els que Sant Cugat ja té a les Planes, la Floresta, Mira-sol, el Centre i Volpelleres. Seria una bona solució?

Per a respondre a la pregunta ens cal saber els límits d’aquests òrgans. Els Consells de Barri són òrgans de participació i, per tant, a diferència del Ple d’una EMD, no són vinculants. Els de Sant Cugat no s’assimilen als districtes de Barcelona, que tenen pressupost propi. Els consells santcugatencs són un espai de consulta i participació ciutadana en què es fan propostes i queixes, es creen grups de treball i s’impulsen algunes iniciatives. Ara bé, si el govern municipal de torn no està d’acord amb les propostes que sorgeixen dels consells, pot aturar-les, normalment revestint la negativa amb criteris tècnics.

Anys enrere, els Consells de Barri tenien diners de lliure disposició, és a dir, una reserva pressupostària que es guardava per a cada barri amb una part de despesa ordinària i una d’inversió, de manera que cada Consell escollia quines iniciatives impulsar. Era la forma d’impulsar algunes de les propostes veïnals que mai es concretaven però aquest funcionament també té un interrogant pel que fa a la legitimitat democràtica: com que decidia el Consell, es podia donar la circumstància que un percentatge ínfim acabara escollint un projecte per al barri.

És el mateix problema que presenten els pressupostos participatius, des del mandat passat territorialitzats per substituir els diners de lliure disposició. Ara els ciutadans de cada barri poden votar uns projectes a impulsar mitjançant els pressupostos participatius. La crida és més oberta i, per tant, té una legitimitat democràtica més gran però quan els percentatges de participació no s’enfila gaire –un 4% a la darrera edició– també cal preguntar-se la legitimitat del resultat. Només a la Floresta la participació és més significativa de forma continuada, amb un 10,5% en la darrera edició.

La participació baixa pot portar xocs de legitimitats. Quan al barri del Monestir – Sant Francesc es va escollir fer un amfiteatre als Jardins del Vallès, tot i haver aconseguit la valoració tècnica i els filtres per a consensuar la proposta, un grup de veïns de l’indret on s’havia de fer l’amfiteatre es van mobilitzar en contra. Ni tan sols s’havien assabentat de la convocatòria dels pressupostos. Al final el projecte es va fer amb menys capacitat però ja va nàixer viciat i ara l’amfiteatre acull pocs actes. L’impuls de projectes en base a la participació també suposa puntualment trobar esculls per la manca d’una validació tècnica acurada de cada proposta. A les Planes, per exemple, es va proposar fer una tirolina que mai s’ha arribat a instal·lar per incompatibilitat amb el parc natural de Collserola.

A més, com que els Consells de Barri no són òrgans polítics amb capacitat de decisió, els pressupostos participatius acaben vehiculant algunes propostes de manteniment i millora que l’Ajuntament no executa de forma ordinària. Constantment hi ha el debat sobre si arranjar una vorera, un tram de carrer o les marquesines dels autobusos –per posar exemples aleatoris– s’ha de vehicular a través dels pressupostos participatius o hauria de ser una obligació de l’Ajuntament. Els consells acaben vetllant pels projectes dels pressupostos participatius i d’altres però, en no ser vinculants, troben els límits de no ser una administració amb competències.

aprovar a ratificar al Ple municipal i elecció directa del president.

La negociació no va arribar a bon port i les reformes dels reglaments –participació i dels consells de barri– no van satisfer les peticions veïnals. Al final del camí, una nova onada de veïns descontents es van apartar de l’òrgan de participació, deixant un Consell operatiu però amb menys efervescència que en el moment en què el veïnat pretenia jugar amb els límits reglamentaris i legals dels òrgans de participació. No és que el Consell ara no siga operatiu sinó que seguix encotillat als límits de la participació ciutadana. En resposta, una part del veïnat ha impulsat l’Ateneu Popular de la Floresta.

Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmine el procés d’annexió.

Font: elCugatenc, Jordi Pascual Mollá

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

SOCIETAT|Annexió de Bellaterra a Sant Cugat sense l’EMD?

3 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 3 de gener de 2026

Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra

LLUIS TORRES| Passejant pel centre de Bellaterra hem trobat una taula amb la nostra veïna, l’advocada Elisenda de Clascà, recollint signatures del veïnat de Bellaterra, i ens diu que ara és el moment, i només tenen fins el dia 4 de gener de 2026, per presentar una instància per annexió de Bellaterra a Sant Cugat. Segons diuen en aquesta població amiga, ens volen annexionar com barri, però sense l’EMD. Recordem que l’any 2019, el 62% del veïnat del cens oficial de Bellaterra va fer-ho incloent el proper clot de Can Fatjó dels Aurons. La Generalitat, una vegada hagi rebut els expedients de totes les administracions locals, té 6 mesos  per pronunciar-se i saber si accepta l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Guanyarà la democràcia?

Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra

“Bellaterra fa més d’una dècada que treballa per resoldre una situació territorial que tots hem viscut en el nostre dia a dia. No es tracta d’anar contra ningú, sinó de defensar una idea senzilla: que el futur del nostre poble disposi de coherència territorial” .

Arribem a un punt clau del procés. Un moment en què el nostre suport pot marcar diferència i permetre que la Generalitat escolti la veu de Bellaterra: la veu dels seus veïns. Cerdanyola proposa negociar un conveni, però, si ara no conseguim un informe favorable de la Generalitat, ¿quina motivació tindrà Cerdanyola per escoltar-nos?.

La EMD de Bellaterra s’ha posicionat en favor del Conveni, en contra del que varen votar els veïns, i exigeix la EMD per passar a Sant Cugat, cosa que pot fer descarrilar l’expedient d’annexió.

Elisenda de Clascà, advocada veïna de Bellaterra

DOCUMENT QUE ESTÀ SIGNANT EL VEÏNAT DE BELLATERRA:

Font: Elisenda de Clascà

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

SOCIETAT|2006: La Generalitat no va endurir el veto de fumar, fent molt de mal als petits restaurants de Catalunya.

2 gener 2026 per FLPT

Bellaterra, 2 de gener de 2026

“La decisió de la Generalitat obeïa, segons fonts de la Conselleria de Salut, a no distanciar-se del que passava a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar”.

El pianista Radu Lupu fumant pipa al restaurant La Taula de Barcelona|ARXIU

La Conselleria de Salut va descartar l’any 2006 —després de quatre anys de mantenir oberta l’opció— prohibir el tabac als bars i restaurants de menys de 100 metres quadrats de superfície. Aquest sector agrupava el 90% dels bars –en el 85% es permet fumar– i més del 70% dels restaurants, que també han autoritzat el tabac de forma majoritària.

La decisió de la Generalitat obeia, segons fonts de Salut, a la decisió de no distanciar-se del que passa a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar.

La Generalitat tenia competències per impulsar una llei autonòmica que prohibia fumar en tota mena d’establiments, inclosos els bars petits, als quals la llei espanyola va deixar l’opció d’escollir si permetien o no el tabac.

Aquest pas legal, no obstant, l’ha va declinar el Govern davant la dispar, i fins i tot irregular, aplicació que la llei antitabac estava tenint en diverses comunitats espanyoles. Madrid i el País Valencià incomplien obertament la norma en diversos dels seus articles.

Catalunya va estar, des de la seva promulgació el 2004, la comunitat que va acatar la llei més estrictament. Encara que els portaveus de Salut van tornar a fer servir l’expressió “de moment” a l’alludir el tema, el veto al cigarro en tots els bars no figura en el projecte de decret que regula tot el que faltava per concretar en relació amb la venda i les retolacions sobre el tabac.
Aquest era, en definitiva, el moment en què s’esperava el pronunciament definitiu de la Generalitat sobre un aspecte –el de la impossibilitat de prendre cafè en un bar sense respirar fum de tabac– que va estar criticat pels col·lectius mèdics i altres sectors socials.

EL NEGOCI

Els gremis de restauració catalans, no obstant, sempre és varen oposat a qualsevol enduriment de la llei espanyola antitabac, que consideren excessiva. La norma, contra el que temia el sector durant quatre anys, no va afectat el seu volum de negoci.

“El nou decret obligava que els locals en què estigués prohibit fumar ho indiquessin a la porta amb un rètol situat en un espai visible”.

“En els que permetin el tabac en algunes zones s’haurà d’advertir, també a l’entrada, que no està permesa la presència de menors de 16 anys en aquests espais. Els adolescents, en canvi, sí que poden entrar als bars petits on es pot fumar”.

EL PLANETA REBEL

Les sales de festes varen de retolar que no es permet el tabac en els horaris en què el local es destina a festes per a menors d’edat. Aquest punt va estar criticat per la federació que agrupa els locals recreatius, que addurexien l’aspecte “discriminatori” d’aquella mesura si es comparen amb els bars petits.

Llei antitabac d’Espanya del 2006

Es coneix com a llei antitabac d’Espanya de 2006 a la Llei espanyola 28/2005, de 26 de desembre, el nom complet de la qual és Llei de mesures sanitàries davant del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.  Va entrar en vigor l’1 de gener del 2006, encara que alguns aspectes de la llei no van entrar en vigor fins al setembre del 2006 i el gener del 2007, i la mesura més important del qual és la prohibició de fumar en llocs on fins a aquesta data estava permès, com els llocs de treball (tant públics com privats) o els centres culturals.
Va ser modificada substancialment per la Llei 42/2010, del 30 de desembre del 2010, que va estendre la prohibició de fumar a qualsevol tipus espai d’ús col·lectiu.
La llei del 2006 distingia zones on estava “totalment prohibit fumar”, i espais on es podia fumar si s’habilitava una sala especial de fumadors.  Les comunitats autònomes eren les responsables de vigilar el compliment d’aquesta llei, establerta dins del Conveni marc per al control del tabac, a més de tenir la competència per al desenvolupament normatiu de la Llei.
El PSOE van plantejar al seu moment, normes pròpies que la suavitzaven o van crear una normativa d’aplicació, règim d’inspeccions o règim sancionador, cosa que de facto va portar a no fomentar des dels poders públics el compliment de la Llei. La llei antitabac no podia ser modificada en sentits menys restrictius (a la baixa) per les comunitats, sinó només al contrari.

Llei antitabac 2 gener 2011

Es coneix com a Nova llei antitabac o Llei antitabac 2011 la llei espanyola que va entrar en vigor el 2 de gener del 2011 impulsada per la ministra de sanitat Trinitat Jiménez García-Herrera durant la segona legislatura de la Generalitat  la prohibició de fumar a qualsevol tipus de local tancat obert al públic: bars, restaurants i discoteques lliures de fum.  Aquesta prohibició també afecta els edificis constituits en règim de propietat horitzontal (comunitats de propietaris) o vertical (un únic propietari).  També està prohibit fumar als recintes dels parcs infantils i zones de joc per a la infància. Només hi ha unes quantes excepcions, però en general es pot parlar de “prohibició total”, el que iguala la legislació espanyola a les més avançades en aquesta matèria com poden ser l’estaunidenca, l’alemanya o la britànica.

Font: Wikipèdia, El Periódico

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Lawrence Foster, va obsequiar als músics de l’OBC un vi de Murfatlar

31 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 31 de desembre de 2025

LLUIS TORRES ✍️ Lawrence Foster, qui fou director titular de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), durant 6 anys, (1996-2002). El Nadal de 1998 va obsequiar als músics i personal de l’orquestra amb una ampolla de Murfatlar (*) Cabernet Sauvignon. Angi i Francesc, des del restaurant La Taula ens vàrem desplaçar fins al Perpinyà per recollir-les les 200 ampolles i portar-les fins  el Palau de la Música Catalana,  presentades en estoigs individuals nadalencs.

📷 Lawrence Foster, qui va grabar El Pessebre de Pau Casals amb l’OBC i ampolla de Murfatlar

Lawrence Foster va néixer a Los Angeles (EUA), de pares jueus romanesos, el dia 23 d’octubre de 1941.  Tot i que els seus pares, provenents de l’Europa farcista de Hitler, -van arribar en vaixell a México-, un policia americà  vigilant de fronteres, va deixar que el matrimoni Foster entrés als EUA i que Larry nasqués en aquest territori lliure.

Murfatlar Reserva de 1985 que Lawrence Foster va obsequiar als músics de L’Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya el Nadal de 1998

*El cultiu de la vinya ha estat la principal ocupació dels habitants d’aquesta zona des de temps antics. La gent de Murfatlar sap que porta una tradició antiga i està orgullosa d’aquesta insígnia d’honor.
Scythia Minor, l’antic nom de Dobrogea, era un lloc conegut pel cultiu reeixit de vinyes a les costes del Mar Negre.
Testimonis escrits sobre la tradició de la producció de vi a Murfatlar també van ser deixats pel famós poeta llatí Ovidi (Publius Ovidius Naso. BC -17 dC), que va viure a la fortalesa de Tomis, a la vora del Mar Negre, entre el 9 i el 17 dC.

Director Titular de l’OBC (1996-2002), nasqué a Los Angeles el 1941. Estudià amb Fritz Zweig i Karl Böhm. El 1966 guanyà el Concurs Koussevitski de Boston i el 1968 debutà a Anglaterra amb l’Orquestra Hallé i la Royal Philharmonic, de la qual fou principal director invitat.

Del 1972 al 1978 fou Director de la Simfònica de Houston (on succel Sir John Barbirolli i André Previn) i, quatre anys més tard, de l’Orquestra de Monte-Carlo. També ha estat titular de l’Orquestra de Cambra de Lausana, de la Simfonica de Jerusalem i Director del Festival d’Aspen.

Lawrence Foster ha estat al capdavant de les principals orquestres angleses i nord-americanes. En el terreny líric ha dirigit al Covent Garden de Londres, Metropolitan de Nova York, París, Hamburg i Berlín, entre d’altres teatres. El 1986 va inaugurar la nova seu de l’Opera de Los Angeles amb Plácido Domingo (Otello). Actuacions destacables d’aquests darrers anys són: al Gran Teatre de Ginebra, una nova producció de La Traviata; a Berlín, Oedipe; i la inauguració de la temporada d’òpera de Los Angeles, dirigint Pagliacci, amb Plácido Domingo. Entre la seva discografia, per a CBS, DECCA, Ariola, Erato i EMI, cal destacar les òperes Troilo i Cressida de Walton amb Janet Baker, i Oedipe d’Enesco amb José Van Dam i Barbara Hendricks. Ha estat distingit per la revista «Gramophone» amb el millor disc de l’any 1996 pel seu enregistrament d’obres d’Emil Sauer i Xaver Scharwenka. Va enregistrat per Auvidis Ibèrica El Pessebre de Pau Casals i acaba d’estrenar i presentar a Londres i Nova York el darrer oratori de Paul McCartney, Standing Stone, enregistrat per EMI Classics.

Lawrence Foster, fent la migdiada a un banc del Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, després de gravar amb l’OBC El Pessebre de Pau Casals

(*) El cultiu de la vinya ha estat la principal ocupació dels habitants d’aquesta zona des de temps antics. La gent de Murfatlar sap que porta una tradició antiga i està orgullosa d’aquesta insígnia d’honor.
Scythia Minor, l’antic nom de Dobrogea, era un lloc conegut pel cultiu reeixit de vinyes a les costes del Mar Negre.
Testimonis escrits sobre la tradició de la producció de vi a Murfatlar també van ser deixats pel famós poeta llatí Ovidi (Publius Ovidius Naso. BC -17 dC), que va viure a la fortalesa de Tomis, a la vora del Mar Negre, entre el 9 i el 17 dC.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA 🎥 Yannick Nézet-Séguin dirigeix el Concert d’Any Nou 2026 més feminista i trencador

31 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 31 de desembre de 2025

El director de 50 anys, un dels noms més influents del circuit simfònic, és també conegut per ser poc convencional dins de l’encotillat món de la música clàssica, amb una imatge més pròpia de la cultura pop, amb les ungles pintades i arracades.

El director canadenc Yannick Nézet-Séguin 📷 CEDIDA

El director canadenc Yannick Nézet-Séguin debutarà l’1 de gener del 2026 al capdavant del Concert d’Any Nou de Viena amb la intenció de «modernitzar» el recital de música clàssica més seguit del planeta gràcies a noves veus, com l’afroamericana Florence Price.

El director de 50 anys, un dels noms més influents del circuit simfònic, és també conegut per ser poc convencional dins de l’encotillat món de la música clàssica, amb una imatge més pròpia de la cultura pop, amb les ungles pintades i arracades.
L’aposta per modernitzar el recital es pot veure en un repertori que, sense abandonar el protagonisme dels Strauss amb els seus tradicionals valsos, polques i marxes, incorpora cinc obres que s’escoltaran per primera vegada, entre les quals dues compositores: Florence Price (1887–1953) i Josephine Weinlich (1848–18).

La inclusió més cridanera al recital de la Sala Daurada és la de Price, una compositora afroamericana la música de la qual ha viscut un redescobriment internacional en l’última dècada, i el seu ‘Vals de l’arc de Sant Martí‘ hi sonarà per primera vegada.
«Florence Price va ser una compositora injustament relegada i, segons les seves pròpies paraules, ho va ser pel seu gènere i per la seva raça», va explicar Nézet-Séguin a Viena sobre la inclusió de la compositora al recital, cosa que ell va demanar a la Filharmònica de Viena.

«I ara és una compositora molt important per a la història dels Estats Units, a més d’estar influïda, en certa manera, pel vals vienès. Així que la combinació de tot això amb el Concert de Cap d’Any mostrarà un pas endavant cap a una mentalitat més oberta i cap a un món de la música clàssica més obert», va afegir, sobre la seva idea de «modernitzar» l’esdeveniment musical més seguit del món.

Nézet-Séguin ha repetit en el passat que té l’ambició d’ampliar el missatge de la música clàssica construint un pont entre allò tradicional i sensibilitats més contemporànies.

Un dels grans impulsors per al redescobriment de Price han estat precisament Nézet-Séguin i l’Orquestra de Filadèlfia: les seves interpretacions i enregistraments han estat clau per donar a conèixer la compositora, un treball que a més va ser distingit amb un Grammy el 2022.

A més de Price, sonarà una altra peça d’una compositora: ‘Cançons de sirenes’, de l’austríaca Josephine Weinlich (1848-1887), fundadora i directora de la primera orquestra femenina d’Europa.
El famós concert que se celebra cada 1 de gener va incorporar per primera vegada -en el 85è aniversari- l’obra d’una compositora el 2025, el Ferdinandus-Walzer de l’austríaca Constanze Geiger (1835–1890).

Alegria, esperança i un missatge de pau
El director canadenc va explicar en una roda de premsa que el seu Concert de Cap d’Any vol transmetre «alegria», però també anar més enllà de l’entreteniment, cap a una forma d’«esperança compartida» gràcies a la música.

Com és tradició, el concert llançarà un missatge de pau al món, cosa que aquest any se subratlla a l’última peça del programa, ‘Palmeres de la pau‘, de Josef Strauss, just abans dels bisos més cèlebres: ‘El Danubi blau‘ i la ‘Marxa Radetzky’.

«I potser aquest sigui el missatge principal, el gran missatge, d?aquest concert: com reunir totes les cultures per intentar inspirar, a través de la música, la pau al món», va dir el director canadenc.
«Perquè quan comencem a parlar, discutim i discrepem, però quan comencem a escoltar la mateixa música sentim que tenim més coses en comú que diferències», va concloure.

https://yannicknezetseguin.com

Font: swissinfo

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA 💜 Manifest pro Nomenclàtor feminista i democràtic a Bellaterra

30 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 30 de desembre de 2025

El nomenclàtor d’un poble no és un caprici, sinó una declaració d’intencions cíviques i polítiques que Bellaterra.Cat ve reclamant des de fa anys a les administracions públiques de l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola, més quan l’EMD va aprovar-lo en Junta Veïnal. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!

Mercè Rodoreda és l’únic carrer de Bellaterra dedicat a una dona, entre més de 100 carrers

MANIFEST PRO NOMENCLÀTOR FEMINISTA I DEMOCRÀTIC A BELLATERRA

El nomenclàtor d’un poble no és un caprici, sinó una declaració d’intencions cíviques i polítiques que Bellaterra ve reclamant des de fa anys a les administracions públiques de l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola.    
Aquestes administracions només fan que mirava cap a l’altra banda per no veure que són posicions polítiques absolutament reprovables en plena democràcia, i 50 anys després del traspàs del dictador Franco.

No és admissible homenatjar en demo- cràcia càrrecs polítics que van ser designats per règims dictatorials i formen part del nomenclàtor de Bellaterra, al marge de qualsevol procés democràtic.
Als actes d’imposició, que bàsicament daten del període franquista, només es poden respondre amb actes de restitució, amb la recuperació dels noms que van ser descartats amb criteris de limitació de llibertats, però cal una revisió més profunda, perquè no té sentit que alguns carrers portin noms de persones que ningú no sap qui són i també cal aplicar una mirada de gènere per pal-liar la significativa absència de noms de dones al nomenclator (dels 100 carrer de Bellaterra, només 2 tenen nom femení: el de la Verge de Montserrat i Mercè Rodoreda), el que demostra una profunda anormalitat.

Després de 15 anys d’EMD, Bellaterra no disposa d’un reglament que estableixi quins són els criteris per nomenar els carrers, places o equipaments públics.
Segons el conveni vigent, està establert que l’EMD ha de proposar a Cerdanyola el canvi de noms del nomenclàtor de Bellaterra.

Aquestes institucions públiques tampoc estàn aplicant la LLEI 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica que obliga a retirar tota referència a l’etapa franquista. Potser comença a ser ja urgent elaborar aquests criteris, així com establir quins instruments de participació utilitzar per proposar nous noms o per alguns dels que existeixen deixin de comptar amb aquest homenatge, com és per exemple plaques amb els noms Josep Maria Marcet (alcalde franquista de Sabadell de 1940 a 1960), Baptista Viza, etc.,

Per aquest motiu, des de Bellaterra.Cat estem convençuts que el canvi de nom és un acte obligat de justícia cap a les famílies víctimes del franquisme i de restitució de la memòria històrica, és per això que seguim reclamem urgent el canvi del Nomenclàtor al poble de Bellaterra, així com afegir més de l’1 % actual de noms de dones als carrers del poble.

Bellaterra.Cat, és una entitat i mitja d’informació global “sense ànim de lucre”  creada l’any 2009, i registrada a l’EMD  de Bellaterra.

Francesc Pérez i Torres

Restaurador i veí de Bellaterra

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Aide-Memoire du Sommelier, de Conrad Tuor, École hôtelière de Lausanne

30 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 30 de desembre de 2025

Aide-Mémoire du Sommelier va ser utilitzat durant molts anys en hotels, restaurants i escoles hoteleres de primer nivell a tot el món, i també per a qualsevol persona interessada en la  gastronomia.

LLUIS TORRES ✍️ El petit gran llibre professional  AIDE-MÉMOIRE DU SOMMELIER (Conrad Tuor-Rosse, (Lausanne, Suisse, 1914 – 2000), sempre m’ha sigut de gran ajuda en els restaurants i hotels que vaig treballar, ja que les seves petites mides és perfecte que tenir-lo sempre a la butxaca del vestit de sala. Reconec els èxits Conrad Tuor, que va ser professor i Maître d’Hotel a la prestigiosa Escola Hotelera de Lausana (Suïssa).

Presentació de l’Aide-Mémoire du Sommelier de Conrad Tuor 📷 BELLATERRA GOURMET

Va ser gràcies al seu desig de contribuir a l’aprenentatge d’aquesta gran professió, que es va crear l’edició suïssa, original en francès, l’any 1970. Aquest petit gran llibre va ser utilitzat durant molts anys en hotels, restaurants i escoles hoteleres de primer nivell a tot el món, i també per a qualsevol persona interessada en la vida gastronòmica.

També ha estat i és molt útil per saber preparar els diferents serveis de taula, amb ilustracions molt pràctiques, i saber quina ‘Mise en place” cal en cada moment.

Conrad Tour (Sumvitg, 1914 – Lausanne, 2000) 📷 CEDIDA

El Cantó dels Grisons (Suïssa), és el bressol de moltes personalitats que comparteixen els seus talents, una d’elles és Conrad Tuor, nascut al poble de Sumvitg. La trajectòria professional de Conrad Tuor va anar de pastor a cambrer i professor a l’Escola Hotelera de Lausana, i ha rebut un nom com a autor d’una de les obres de referència professional. Durant molts anys, aquest manual de servei personal (Aide-Mémoire du Sommelier) serà la guia autoritària per a un bon servei i molt pràctic pels coneixements i el “Savoir faire” gastronòmic.

Font: Conrad Tuor

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 2 restaurants de Catalunya amb els millors fustes de formatges

29 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 29 de desembre de 2025

“Treure a passejar la ‘table de fromages’ és més que un gest de luxe i hospitalitat: és un viatge experiencial que perllonga el relat gastronòmic i crea un vincle emocional amb el comensal”.

Fusta de formatges El Motel de Figueres i Restaurant Castell de Perelada 📷 CEDIDES

Quan finalitzen les passades salades del menú degustació d’alta cuina i el comensal es prepara per a les postres, entra en escena —amb precisió gairebé coreogràfica— el carro dels formatges.

Als restaurants d’excel·lència que l’incorporen, l’espectacle gastronòmic inaugura un nou acte, amb el formatge com a gran protagonista. Artesanal, i en molts casos ancestrals, cada varietat explica la seva història. Perquè el formatge és cultura: un producte viu i variat, amb matisos infinits, sabors insospitats i textures sorprenents, reflex del territori i la tradició dels qui l’elaboren.

Tot i que la famosa ‘table de fromages’ és un ritual d’origen francès, en alguns restaurants de la Guia MICHELIN s’ha convertit en aquest fi de festa imprescindible, una demostració d’hospitalitat que ens convida a viatjar pels paisatges, les tradicions i les mans artesanes que donen forma a cada formatge.

De vegades, els carros ofereixen formatges de la terra de llet crua de cabra, ovella o vaca; altres, presenten apostes internacionals. Però sempre hi ha un perquè darrere de cada peça, servides de manera invariable al punt òptim de maduració.

Castell Perelada 📷 CEDIDA

CASTELL PERELADA, o l’art d’escollir entre 75 formatges singulars (Peralada, Girona)

El restaurant Castell Peralada, ubicat en un castell medieval i distingit amb una estrella MICHELIN, presumeix d’un dels carros de formatges més espectaculars d’Espanya. “De les més de 300 referències que fem servir, cada dia exposem unes 75. D’elles, 50 són espanyoles, de proximitat —incloses les de les Canàries—, i la resta procedeixen de França, Itàlia o Suïssa. No deixo de viatjar a la recerca de nous formatges, m’apassiona”, explica Toni Gerez, cap de sala per a l’establiment. “Els formatges ens traslladen al lloc d’origen: les escorces, amb els fongs que s’hi desenvolupen; les aromes i sabors dibuixen un paisatge concret…”

Entre les seves preferències hi ha oferir als clients un mateix formatge en diferents moments de maduració. “Per exemple, un Comté de 12, 24 i 36 mesos, perquè descobreixin com evolucionen les aromes, els sabors i, sobretot, les textures amb el pas del temps. El nostre carro s’organitza així: primer els formatges de pasta tendra -amb escorces florides-; després els de pasta premsada i cuita; els més intensos, com el Tupí, el Gazta zaharra o els Almogrotes”. Amb la mirada posada en el futur, afegeix: “hi ha una granja propera que té ovelles de raça ripollessa, i que volem que ens facin un formatge personalitzat”.

Sobre la degustació, ho té clar: “els formatges es prenen sols; entre l’un i l’altre, potser, hi pot haver alguna fruita que netegi el paladar. Encara que, més enllà del popular “raïms i formatge saben a petó”, la combinació més màgica és amb codonyat o amb una melmelada de figues i taronja amarga”.

El Motel 📷 CEDIDA

EL MOTEL, respecte absolut per un producte viu que evoluciona (Figueres, Girona)

Ingredients frescos, locals i de temporada, juntament amb receptes de cuina tradicional catalana i internacional des del 1961, són la senya d’identitat d’aquest restaurant de l’Alt Empordà, que, a més, té un carro de formatges digne dels paladars més exigents. Jaume Subirós, xef i propietari de l’establiment, ho té clar: “més enllà del producte en si, el carro de formatges és cultura servida a taula; és història, educació del paladar i respecte a un producte viu que evoluciona amb el temps. diari, perquè necessita la mateixa cura que un ésser viu”.

La devoció de Subirós pel producte no és arbitrària, “em recolzo en lectures, tasts, viatges i el contacte directe amb els productors. de sortir al carro; durant aquest temps maduren, respiren i arriben al punt just que volem oferir al client”. I quina nova adquisició té Jaume al radar? “Els formatges de Phil, d’Artesans dels Avalls, elaboracions artesanals que barregen arrels angleses amb productes locals catalans”.

Per tancar el seu recorregut apassionat pel món del formatge, el xef d’El Motel sentencia: “El formatge pot ser el gran final d’un dinar memorable o, mal elegit, l’inici d’una gran decepció”.

Font: Guia Michelin

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

SOCIETAT🐿️ Innocentada d’ahir de Bellaterra.Cat

29 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 29 de desembre de 2025

LLUUS TORRES ✍️ Ahir, 28 de desembre, la notícia sobre l’annexió oficial de Bellaterra a Sant Quirze del Vallès ha estat la innocentada de Bellaterra.Cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

« Newer Posts - Older Posts »