“El document va ser fruit d’un procés participatiu en un moment històric convuls del país, no només a la Universitat sinó a tota la societat, tan sols uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco”.
Campus de Bellaterra de la UAB 📷 El Periódico de Catalunya
El febrer de 1975 es va aprovar, en el marc d’una diada de reflexió organitzada per professorat i alumnat d’una molt jove Universitat Autònoma de Barcelona, un document que portava per títol «Per una Universitat nova en una societat democràtica», que, amb el temps, va acabar coneixent-se com el Manifest de Bellaterra:
El document va ser fruit d’un procés participatiu en un moment històric convuls del país, no només a la Universitat sinó a tota la societat, tan sols uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco.
Els 22 punts del Manifest de Bellaterra van ser la base dels primers Estatuts democràtics de la Universitat, i el document va esdevenir ràpidament un model a seguir per a universitats d’arreu de l’Estat.
Cinquanta anys després, amb l’objectiu no només de recordar sinó també de posar en relleu què va significar el Manifest, analitzar-ne el context històric i debatre amb alguns dels protagonistes directes, la UAB organitza un acte commemoratiu obert a tothom que tindrà lloc el 12 de març a les 12 h a la sala d’actes del Rectorat. Per assistir-hi, és necessari inscriure-s’hi prèviament. Es podrà seguir també en directe pel canal de YouTube de la UAB.
Vista aèrea Universitat Autònoma de Barcelona 📷 UAB
Programa acte de commemoració:
L’acte començarà amb les paraules de benvinguda del rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, i la secretària general, Esther Zapater. Tot seguit, Jordi Sancho pronunciarà la conferència «El Manifest de Bellaterra: construint democràcia des de la Universitat».
El Cor de Cambra de la UAB interpretarà cançons emblemàtiques com D’un temps, d’un país, de Raimon, i The Times They Are a-Changin’, de Bob Dylan.
També es farà una taula rodona moderada per Enric Marín, amb la participació de personalitats destacades com l’exrectora Margarita Arboix, José Luis Martín Ramos i Borja de Riquer, que reflexionaran sobre el context històric i l’impacte del Manifest.
Finalment, el rector clourà l’acte acompanyat de la tradicional interpretació del Gaudeamus igitur i amb una invitació a compartir un refrigeri per donar fi a la commemoració.
Llegenda del Xuixo, la típica pasta catalana que va néixer l’any 1918 a la pastisseria que la família Puig tenia al carrer de la Cort Reial, 15 de Girona.
Detall de Xuixo de Girona 📷 CEDIDA
Sembla que un pastisser francès, refugiat de la Segona Guerra Mundial, va ser el que va ensenyar a Emili Puig a fer una pasta molt típica de França, la “chou à la crème” i que li va servir d’inspiració al pastisser català per crear el Xuixo català o més ben dit el Xuixo gironí. Es tracta d’una pasta de forma allargada i farcida de crema. Al final trobareu la recepta.
Durant el segle passat, junt amb el croissant era una de les pastes que no podia faltar en els esmorzars de tots els bars de Catalunya o acompanyant els xurros a les xurreries. Girona, per celebrar el centenari va voler retre un homenatge a aquesta pasta típica de la ciutat, col·locant una placa en el lloc on va néixer ara fa cent dos anys i que donava el tret de sortida a l’Any del Xuixo, durant el que es promocionava aquesta delícia de la pastisseria gironina per tota la ciutat i a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #anyxuixo.
Llegenda d’en Tarlà de l’Argenteria
Al voltant del Xuixo va néixer una llegenda que diu que en una època en què la pesta estava present a tota Catalunya, es va produir un petit brot d’aquella epidèmia al carrer de l’Argenteria de Girona i per evitar els contagis les autoritats de la ciutat van decretar la quarantena de tot el carrer on eren els tallers dels argenters. El van tancar a banda i banda amb canyes que també es posaven a les portes i finestres de les cases, ja que creien que les canyes evitaven la transmissió de la malaltia.
Per entretenir els veïns del carrer de l’Argenteria que no podien sortir del carrer, va aparèixer un personatge força curiós, el Tarlà, un acròbata que feia acrobàcies pel mig del carrer. Diuen que en Tarlà es va enamorar de la filla d’un pastisser. Un dia mentre visitava a la seva enamorada, va arribar el pare de la noia i ell es va amagar dins d’un sac de farina que el va fer esternudar “Xui–xui“ i el pare el va descobrir. Per no fer enfadar el pare li va prometre que el casaria amb la seva filla i li donaria la recepta d’una pasta molt dolça a la que van anomenar Xuixo, en record a l’esternut que el va delatar. D’aquí neix la llegenda del Tarlà de l’Argenteria.
Actualment, durant determinades festes o fires de la ciutat de Girona, un ninot que representa en Tarlà es penja de banda a banda del carrer de l’Argenteria i va fent giravoltes en record de les cabrioles que feia quan va néixer el Xuixo.
Imatge de la ciutat de Girona 📷 CEDIDA
Recepta del Xuixo
Ingredients per 8 xuixos:
250 grams de farina de força 10 grams de llevat de forner 1/2 culleradeta de sal 10 grams de sucre amb gust de vainilla 45 grams de sucre Un ou 90 ml. de llet sencera tèbia 15 grams de mantega Crema pastissera per farcir-los Oli suau per fregir o millor de gira-sol. Preparació:
En un bol gran barregem la farina, la sal, els dos sucres i el llevat. Fem un forat al mig, que quedi en forma de volcà i posem un ou batut al centre, anem pastant i afegint la llet tèbia, de mica en mica, sense parar de pastar fins que ens quedi una massa fina i tova.
Sense parar de pastar afegim la mantega a temperatura ambient i quan es comenci a desenganxar de les parets, li donem forma de bola i la deixem reposar tapada amb un drap, uns 30 minuts, fins que hagi doblat el seu volum.
L’estirem amb un corró fins que ens quedi d’un centímetre de gruix i la tallem en 8 triangles, com si anéssim a fer croissants. Col·loquem una mica de crema pastissera en la base de cada triangle, els enrotllem cap a la punta i els tanquem pels costats. Els deixem reposar 1/2 hora més, fins que tornin a doblar el seu volum.
Preparem una paella fonda o una fregidora amb abundant oli i quan sigui ben calent, fregim els xuixos fins que quedin daurats. Els traiem, els deixem escórrer en paper de cuina i els arrebossem amb sucre.
L’únic inconvenient que té aquesta pasta tan típica de Girona, són les calories, entre 300 i 400 per cada xuixo.
“Molina ha estat escollida per la majoria dels representants de l’Assemblea General, que l’entitat ha celebrat ahir divendres, 7 de març, a Granollers”.
Mar Molina, tinenta d’alcaldessa de l’Àrea d’Espai Urbà, Acció Territorial i Participació de l’Ajuntament de Sabadell, és la nova presidenta de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) 📷 CEDIDA
Després d’haver estat escollida, Mar Molina ha agraït la confiança dipositada i ha afirmat que “assumeixo aquesta gran responsabilitat per seguir fent d’aquesta associació l’eina imprescindible per als ajuntaments de tot el país, en matèria de mobilitat i transport públic”.
Molina ha afirmat que“cal treballar, de la mà dels municipis, per avançar cap a una mobilitat més eficient, sostenible i accessible per a tothom. La mobilitat és clau per la qualitat de vida de les persones” i en aquest sentit ha afegit que “cal garantir que tothom, visqui on visqui i sigui quina sigui la seva situació personal o econòmica, tingui garantit l’accés a una mobilitat segura i de qualitat.”.
La presidenta de l’AMTU també ha comentat que“volem continuar acompanyant tots els ajuntaments, tant petits com grans” i ha afirmat que “ho farem treballant colze a colze amb totes les institucions amb qui ja col·laborem, per defensar els interessos dels municipis i fer front a tots aquests reptes de futur”.
Durant l’Assemblea General de l’AMTU també s’ha nomenat Aurora Carbonell, alcaldessa de Granollers, com a vicepresidenta primera, i Jordi Xena, alcalde de Santa Maria de Palautordera, com a vicepresident segon.
Molina també representarà l’AMTU al Consell Català de la Mobilitat i al Consell d’Administració de l’ATM de Barcelona.
Sobre l’AMTU:
L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) és una associació d’ens locals d’àmbit nacional català. Actualment l’AMTU integra 148 ens locals.
La finalitat de l’AMTU és la millora constant del transport col·lectiu de viatgers, així com de la mobilitat en general, a partir de l’optimització dels recursos disponibles, l’assessoria tècnica als associats, l’acompanyament en la gestió i la representació i defensa dels interessos dels membres associats davant de les administracions i organismes competents en la matèria.
L’alcalde Domingo Fatjó Sanmiquel (1923-2011), alcalde de Cerdanyola des de 1959 a 1976, va inaugurar l’estiu de 1965, l’avinguda José María Marcet Coll (alcalde franquista de Sabadell entre 1940 i 1960).
L’alcalde de Cerdanyola Domingo Fatjó 📷 CEDIDA
L’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant) i Carlos CordónNúñez (Sabadell, 1 d’octubre de 1984). -polític del PSC i arquitecte català-, alcalde de Cerdanyola del Vallès des del 2019, no compleixin la llei vigent de Memòria Democràtica, tot i aprovada la moció presentada per Gent per Bellaterra, en el ple de la Junta Veïnal des de fa un any. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
D’aquestes subvencions de 500 milions d’euros per tota Catalunya, permetran destinar 375.000€ a un projecte per Bellaterra, que s’haurà d’executar en els propers tres anys. L’EMD caldrà que presenti aviat una memòria valorada del projecte per accedir a aquests fonsdel PUOC 2025-2029.
L’actual reforma parcial de la Plaça del Pi de Bellaterra prové del projecte que l’EMD va presentar l’any 2019 a la Generalitat de Catalunya.
El president de l’EMD de Bellaterra, Josep M. Riba (dreta), amb el conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau (centre) i el president de l’EMD de Valldoreix, Juanjo Cortés (esquerra) 📷CEDIDA
Ahir, dia 6 de març de 2024, es va celebrar la presentació de les subvencions PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) adreçades a les entitats locals de Catalunya. L’acte va tenir lloc a l’Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat i, en representació de l’EMD de Bellaterra, hi va assistir el seu president, Josep Ma Riba.
Aquestes subvencions permetran destinar 375.000 € a un projecte per Bellaterra, que s’haurà d’executar en els propers tres anys*. En el proper mes, caldrà presentar una memòria valorada del projecte per accedir a aquests fons.
Amb l’aprovació del 7 gener 2025 de del nou Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2025-2029, l’Executiu fa costat als ajuntaments i dona un impuls a projectes que contribuiran a la dinamització econòmica i a la millora del territori
Els canvis introduïts en el nou model dotaran de més flexibilitat i autonomia als ens locals per escollir els projectes subvencionables La proposta es va aprovar per unanimitat en la darrera Comissió de Cooperació Local de Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat 2025-2029.
Durant els pròxims cinc anys, l’Executiu destinarà 500 milions d’euros per millorar els pobles i ciutats de Catalunya. Una inversió que dobla el pressupost de l’anterior convocatòria 2020-2024 que era de 250 milions d’euros i referma el compromís del Govern amb el món local.
Impulsat pel Departament de la Presidència, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i Relacions amb Aran, el PUOSC és un dels instruments més eficaços de suport als municipis petits i mitjans perquè puguin tirar endavant diverses obres destinades a la dinamització econòmica i a la millora del territori. Hi poden accedir tots els municipis, les Entitats Municipals Descentralitzades (EMDs) i els consells comarcals, així com les mancomunitats, sempre que els municipis que en formen part renunciïn al pressupost atorgat en benefici d’un projecte comú.
“El braç de gitano artesà és un clàssic a les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser”.
Braç de Gitano de nata 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|Segons publica avui en U. Comas a El Punt-Avui, el Gremi de Pastisseria de Barcelona, el Gremi de Pastissers de Girona, el Gremi de Pastisseria de Lleida i el Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona han triat conjuntament el braç de gitano com a Postres Emblemàtiques de Catalunya per a commemorar que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Aquest matí, els presidents de tots quatre gremis han presentat la iniciativa a l’Escola de Pastisseria del Gremi i Museu de la Xocolata de Barcelona. L’acte ha comptat amb la presència de Carina Amigó, cap del Servei de Foment de la Qualitat Agroalimentària Diferenciada i la Gastronomia de la Generalitat de Catalunya, i de figures reconegudes de la pastisseria catalana.
Els pastissers escullen el braç de gitano Postres Emblemàtiques de Catalunya 📷 GREMI DE PASSTISSERS
En nom dels quatre gremis catalans, Miquel A. Zaguirre, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, ha reivindicat la pastisseria com a part essencial de la gastronomia catalana i del teixit comercial: “la cultura pastissera, amb una àmplia varietat de productes i elaboracions, està fortament lligada a la nostra identitat i tradició, tant a través dels hàbits gastronòmics com de la xarxa del comerç de proximitat”.
En aquest sentit, ha destacat que “el braç de gitano artesà és un clàssic a les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser”.
Al llarg de 2025, les pastisseries catalanes agremiades que ho desitgin donaran un protagonisme destacat a les diferents versions d’aquesta especialitat en els seus establiments. La iniciativa compta amb el vistiplau de l’associació Veus Gitanes, que considera positiu reivindicar el lligam de la nomenclatura i l’origen de les Postres Emblemàtiques de Catalunya 2025 amb el poble gitano.
EUGÈNE IONESCO✍️Des que escric obres de teatre que són interpretades, no he conseguit acostumar-me als errors d’interpretació, ni als dels «intèrprets» que són els actors, ni a la falsa interpretació dels crítics, o del públic.
Continuo volent ser <<comprès», és a dir, vull que es comprin bé el que he volgut dir, ja que he volgut dir-ho. Una obra teatral no és un discurs al públic; per això odio que els actors es dirigeixen a la sala, excepte si és per mostrar que està posant un exemple del que no cal fer i parodiar els autors didàctics.
Tanmateix, tot i ser un objecte, una construcció, una societat, tot un món, l’obra, teatral és també una cosa que ha de desxifrarse, comprendre, és a dir, cal comprendre molt bé el que els seus personatges volen dir, diuen, fan.
I es pot arribar a comprendre; la incomunicabilitat no existeix si no es vol que existeixi, si no es vol fer trampa.
Font: Diaris, Eugène Ionesco, Páginas de Espuma (Pàg 386)
“Les empreses no es poden permetre aquest luxe. La seva supervivència i competitivitat depenen de la capacitat de gestionar problemes, trobar solucions i crear valor”
Emma Gumbert, advocada laboralista, mediadora en conflictes laborals i vicepresidenta de Pimec
EMMA GUMBERT (VIA Empresa) Sovint sentim a dir que el món s’està polaritzant, i és cert. Potser una gran part dels líders polítics no estan prou a l’altura davant els reptes d’aquesta era de canvi i se senten més còmodes alimentant la confrontació que buscant solucions. El rèdit a curt termini de la confrontació és llaminer, però a mitjà i llarg termini, els costos són alts.
Les empreses no es poden permetre aquest luxe. La seva supervivència i competitivitat depenen de la capacitat de gestionar problemes, trobar solucions i crear valor. Per això, el lideratge empresarial requereix una altra visió: una visió centrada en la cooperació, el pacte i la mediació. I aquí, les dones hi tenim molt a aportar.
La mediació com a competència clau en el lideratge
En el món empresarial, la resolució adequada de conflictes no és una opció secundària, sinó una competència essencial. Sense aquesta capacitat d’entendre perspectives diverses i trobar punts d’acord, seria impossible construir equips sòlids, negociar amb proveïdors, gestionar conflictes laborals o respondre a les demandes canviants del mercat.
“El lideratge empresarial requereix una altra visió: una visió centrada en la cooperació, el pacte i la mediació”
Tot i això, encara persisteix la idea que el lideratge fort és aquell que imposa decisions, mentre que les habilitats relacionades amb l’escolta, l’empatia i la col·laboració es perceben com a secundàries o, fins i tot, com a debilitats. Però la realitat és una altra: les organitzacions més resilients són aquelles que integren aquestes habilitats, pròpies de la mediació, com a eina de lideratge.
Lideratge femení: un avantatge competitiu
Diversos estudis han demostrat que les dones directives solen destacar en habilitats comunicatives, escolta activa i gestió emocional. Aquests atributs, sovint menystinguts, són claus per a la resolució de conflictes i la presa de decisions estratègiques eficients.
De fet, l’estudi realitzat pel Boston Consulting Group (BCG) i MassChallenge, centrat en l’ecosistema emprenedor de Silicon Valley, conclou que les startups liderades per dones han demostrat ser altament eficients, ja que generen fins a un 10% més de beneficis. Aquesta dada posa de manifest que el lideratge femení aporta una gestió eficient i orientada a resultats, fins i tot amb menys recursos.
“La realitat és una altra: les organitzacions més resilients són aquelles que integren aquestes habilitats, pròpies de la mediació, com a eina de lideratge”
A Catalunya, segons l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, només un 20% de les startups catalanes compten amb dones en els seus equips fundadors o directius. Les últimes dades disponibles ens diuen que només un terç dels càrrecs directius són ocupats per dones, xifra que varia substancialment segons el sector. Per tant, encara tenim marge de millora.
A més, si tenim en compte l’Edelman Trust Barometer 2025, la societat confia més en les empreses que en els governs o els mitjans de comunicació. La ciutadania veu en el teixit empresarial —especialment en les pimes, que representen el 99% del nostre teixit productiu— un actor capaç de gestionar crisis, crear ocupació i buscar solucions reals. I en aquest escenari, els lideratges més col·laboratius i femenins són més efectius.
“Les startups liderades per dones han demostrat ser altament eficients, ja que generen fins a un 10% més de beneficis”
Apostar pel lideratge femení i per eines adequades de gestió dels conflictes, com la mediació, és una estratègia intel·ligent. No podem continuar veient la capacitat de negociació, la cooperació i la cerca de consensos com a debilitats. Són fortaleses que fan les empreses més competitives, més resilients i millor preparades per als reptes actuals.
Reptes d’una nova normalitat empresarial
El món empresarial no pot funcionar amb la lògica de la política de confrontació. Els negocis no prosperen alimentant conflictes, sinó trobant solucions. I en això, el lideratge femení hi té un paper clau.
Si volem empreses i societats més fortes, cal apostar per lideratges que no només prenguin decisions, sinó que també sàpiguen escoltar, mediar i construir consensos. Perquè en el món de l’empresa, el que realment compta no és qui crida més fort, sinó qui aconsegueix transformar problemes en oportunitats. I això, les dones empresàries ho sabem fer molt bé.
*Emma Gumbert és una advocada laboralista amb més de 25 anys d’experiència especialitzada en la gestió i mediació de conflictes laborals. Actualment, és vicepresidenta de Pimec, la patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, on contribueix a la creació de polítiques en l’àmbit laboral. A més, és membre del Consell de Vint del Consolat de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona.
En la seva trajectòria professional, ha format part de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) com a diputada entre el 2017 i el 2021. El seu enfocament se centra a construir relacions laborals sostenibles, impulsant estratègies corporatives que integrin les persones per augmentar la competitivitat de les organitzacions.
A més de la seva tasca professional, Emma Gumbert manté una presència activa a les xarxes socials, compartint contingut relacionat amb el seu camp d’especialització i participant en debats sobre relacions laborals.
Elisenda de Clascà, bellaterrenca i secretaria delRotary Club Cerdanyola, ens comunica que comença el nou cicle de conferències Catalunya Horitzó 2035 amb la participació d’expresidents de la Generalitat de Catalunya a l’Hotel Exe del Campus de Bellaterra.
Per la primera conferència del dia 10 de març s’ha convidat al Molt Honorable Sr. Artur MasiGavarró, economista i expresident de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), amb una trajectòria de 30 anys en la política catalana i una mirada cap al futur del país.
El Rotary Club Cerdanyola presenta“Catalunya Horitzó 2035”, un espai de reflexió i debat amb figures clau del nostre país. I per començar, compta amb un convidat d’excepció: Artur Mas (@artur_mas), expresident de la Generalitat de Catalunya (@gencat).
10 de març, a les 13:30h a l’Hotel Exe Campus (Universitat Autònoma de Barcelona).
Serà una oportunitat única per escoltar l’expresident Artur Mas i la seva visió sobre el futur de Catalunya, per després compartir un àpat amb altres assistents, tot en un ambient informal enriquidor.
Podeu reservar la vostra plaça (aforament limitat) Preu: 40€ per assistent (amb dinar inclòs).
El veïnat de Bellaterra no mereix la deixadesa ecològica des de fa anys, amb 115 arbres talats als diferents carrers de Bellaterra per les administracions de Cerdanyola i EMD.
7 Plàtans gegants de Bellaterra talats per l’Ajuntament de Cerdanyola
LLUÍS TORRES|La deixadesa ecològica pública a Bellaterra és palpable i demostrable (sobren paraules, i només heu de passejar per diferents carrers, com Coma de Comins, Carretera Bellaterra, Av. Film, Av. José María Marcet, Av. Bertomeu, Miquel Servei, Joan Fàbregas, Ramon Llull, Passatge de la Creu., etc.,) Tenim uns 115, i van en augment. Els últims talats per l’Ajuntament de Cerdanyola són els del carrer Coma de Corbins , i els 7 plàtans gegants de la vorera de l’Avinguda Josep Maria Marcet, al costat de les vies dels FGC.
El que sorprèn és la poca moguda veïnat per exigir quelcom més que queixar-se entre uns pocs en xarxes socials. Després de dos anys, la Junta Veïnal de l’EMD presidida per l’anomemat ecologista, Josep Maria Riba Farrés, qui no ha fet realitat les seves promeses del programa electoral (partit polític Bellaterra Endavant). El veïnat i votants ho veuen com una venda de fum, més quant recentment s’han talat més arbres, com és el cas dels del carrer Coma de Corbins.
BELLATERRA.CAT 