Feeds:
Entrades
Comentaris

Bellaterra, 23 de setembre de 2025

L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach.  Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.

Paquita i Lolita del Restaurant Hispania amb Lawrence Foster, director de l’OBC i Francesc Pérez Torres de La Taula

LLUIS TORRES ✍️ La gastronomia catalana i espanyola és plena de dones cuineres que, moltes vegades, han preferit allunyar-se dels flaixos mediàtics i centrar-se en una cuina autèntica i magistral. Lluny de figures com Carme Ruscalleda, Elena Arzak o Bego Rodrigo, sense no es posaria entendre part del nostre patrimoni gastronòmic.

Dues d’aquestes dones són la Paquita i la Lolita Rexach, que fa més de 50 anys que reivindiquen la cuina tradicional catalana al mític Hispània, ubicat al costat d’Arenys de Mar, a la costa del maresme.

La força de la tradició

Per conèixer la història del restaurant hem de mirar enrere, quan els seus pares van comprar aquesta casa situada en un lloc privilegiat, i que, curiositats de la vida, aleshores era un garatge ja anomenat “Hispània”. Inicialment era un bar de carretera (la nacional II passa per davant) on es paraven els camioners per prendre guisats i carajillos, i va anar evolucionant a casa de menjars.

Va ser en aquest punt quan un dia van demanar a les germanes Rexach si podien preparar un dinar. El menú servit va ser el següent: escudella i carn d’olla de primer i sardines a la brasa de segon. I així fins al final, que ha estat un no parar.

Però quins han estat els valors que fan destacar el restaurant? En primer lloc, una cuina catalana refinada sustentada en un producte de primeríssima qualitat.  Aquest és el lloc ideal per degustar una bona gamba del port d’Arenys, unes sardines i anxoves extraordinàries, i els millors calamars de potera de la comarca. I la prova és que les germanes Rexach es desperten molt aviat per començar a seleccionar aquells ingredients que passen el seu exigent tall de qualitat. Seguidament, els focs es posen a funcionar i l’aire s’omple d’una olor boníssima dels guisats que fa hores i hores que es cuinen lentament i amb l’amor d’un bon xup-xup sense presses.

En segon lloc, tot el personal del restaurant treballa amb una devoció total i absoluta per als clients. I part d’aquesta devoció l’han rebut clients de renom, com el rei Joan Carles, que va venir per primera vegada l’any 1973, i encara és príncep. I li devia agradar molt perquè ha tornat tantes vegades que la taula principal de la primera sala és la del rei.  Tampoc ens hem d’oblidar de Néstor Luján, que fins i tot els va cedir les millors referències del seu celler personal quan va morir. I també de Manuel Vázquez Montalbán, que va fer esment d’aquesta casa a diverses novel·les.

Els pals de paller del restaurant

L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach.  Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.

Plats com les patates Serrat, els pèsols de Llavaneres, la llagosta o el pollastre en escabetx són alguns dels clàssics que ofereixen a tothom qui pelegrina fins al restaurant a la recerca d’una cuina amb molt de caliu i tradició.

Actualment, a diferència de la seva formació auto didàctica a la cuina, el fill de la Paquita, Ramon, ha seguit amb el negoci familiar, formant-se de manera acadèmica i en altres restaurants.

Recomanacions

Si aneu al restaurant, no us podeu perdre alguns plats de renom que li han donat la fama, com els popets saltats, el turbot al forn, els pèsols primaverals de Llavaneras o la crema catalana. I els seus plats de peixos, l’èxit també està assegurat atès que sempre han sabut detectar les millors peces i els talls més saborosos.

Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys.

La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat. L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.

Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys. La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat.

L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.

L’Hispania és, doncs, un monument a la gastronomia i com a tal resulta difícil proposar modificar-lo o ampliar-lo sense perdre la màgia que la història de mig segle li ha conferit. Per aquest motiu, l’encàrrec que rebem de dissenyar una reforma profunda del local ens va omplir de preocupació, per la complexitat del lloc i per la seva significació en la història de la cuina catalana, però també d’entusiasme pel que suposava un repte a l’intervenir amb profit i habilitat en un espai tant carregat de records.

Sorprenentment les propietàries van deixar que els arquitectes suggeríssim on i de quina forma actuar, una responsabilitat que ha pesat sobre els autors fins que finalment s’han vist i comprovat els resultats.

Vam escollir, doncs, una solució que ens va semblar la més neutra, la qual menys interferia en la història de la casa. I, en un jardí contigu, annex a la façana de la construcció principal, vam projectar un pavelló de vidre, lleuger i transparent, aeri, donat suportat per dos únics punts sobre la base del jardí. L’edifici d’estructura metàl·lica està cobert mitjançant una jàssera central postensada permetent construir-lo en només 3 mesos i mig gràcies als sistemes fabricats en taller i a l’ús de panells autoportants thermochip. Amb unes mesures exteriors totals de 16.45 x 5.00 x 3.50m d’altura, l’espai està configurat com una sala única connectada al menjador antic mitjançant un cos-manxa que actua de vestíbul previ i separador dels dos espais, el nou i l’antic.

Una actuació exigent davant el comportament acústic, amb la base de panells ecofon i murs perimetrals de fusta ratllada, assegura un confort ambiental sorprenent, que complementat amb altres materials com el parquet de roure en el paviment, les cortines enrotllables de teixit sobre els vidres perimetrals i les cadires folrades de tapisseries de qualitat donen a l’espai una sensació de benestar que el client de l’Hispania agraeix.

La distribució modular basada en mobles auxiliars mòbils permet variar amb facilitat la configuració del nou menjador, alhora que la il·luminació, programada per ordinador, matissa i encerta amb exactitud els escenaris desitjats.

El menjador ha entrat ja en ús i la seva relació amb la sala històrica s’ha demostrat no només compatible sinó extraordinàriament complementària. De fet està adquirint principalitat donada les seves formes rotundes, el seu lluminós i confortable espai i el seu mobiliari acollidor i versàtil.

La història de l’Hispania podrà prosseguir el seu camí sense contratemps. El seu nou menjador passarà a ser un capítol més que escriuran, amb admirable vocació, les seves propietàries i magistrals cuineres, Paquita i Lolita Reixach.

Font: Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats

Restaurant Hispània
Camí Ral, 54                                       08350 Arenys de Mar                             ☎️  93 791 04 57

http://www.restauranthispania.com

Bellaterra, 21 de setembre de 2025

Moderna rampa d’accés al pàrquing del Sorli Sport de Bellaterra

INFORMACIÓ I HORARIS:

Dilluns a divendres: de 7h a 22:30h

Dissabtes: de 9h a 21h

Diumenges: de 9h a 14:30h

3 hores gratuïtes. Preu 0,05€/min.

Si supereu el limit de temps, es paga a la recepció del centre.

Bellaterra, 21 de setembre de 2025

LLUIS TORRES✍️Ramon Cabau i el chef Josep Bullich foren els grans mestres gastronòmics de la Cuina Catalana al Restaurant l’Agut d’Avinyó de Barcelona. Ells i el seus equips de cuina i menjador varen aconseguir la primera estrella de la Guia Michelin per Barcelona.

Qui va ser Ramon Cabau?

Per què s’està esborrant l’empremta d’un dels personatges més singulars de la història de la cuina catalana?

I potser la pregunta més dolorosa i, tanmateix, més pertinent: quin patiment insuportable el va empènyer al suïcidi al bell mig del mercat de la Boqueria, que tant estimava?

Parlar de Cabau és descriure algú capaç de turbinar la gastronomia catalana fins a catapultar-la a una dimensió internacional desconeguda fins aleshores; és assenyalar un dandi il·lustrat que usava el vestuari i la picaresca per arrodonir una imatge de marca pròpia; és obrir les portes i les finestres del palau modern de la restauració barcelonina, amb sobretaules eternes; és visualitzar el portaveu d”un idealisme contagiós, d”una filosofia de page’s en un moment màgic; és esclarir les conseqüències de saber fer la puta i la Ramoneta entre el franquisme i la puixança del catalanisme sense sortir escaldat pel socialisme; és entendre que la solitud més dolorosa és quan s”està envoltat d”ulls inquisitius; i és, en última instància, certificar que la mort operística és el desenllaç adient si l’obsessió és no caure en l’oblit.

Ramon Cabau, el chef Josep Bullich i dos cambrers de l’Agut d’Avinyó 📷 CEDIDA

Després d’anys d’èxits a l’Agut d’Avinyó, el Chef Bullich va passar a ser el chef del Via Veneto, on va canviar la sofisticada cuina francesa per la Cuina Tradicional Catalana amb un toc creatiu.

Durant la dictadura franquista, els restaurants de luxe de Barcelona no apostaven per la cuina pròpia de casa nostra, i només la van practicar en democràcia.

Josep Monje, -el director que l’any 1980 va comprar les últimes accions al creador del Via Veneto, en Oriol Regàs, “Monje es va fer d’or amb l’incorporació del Chef Josep Bullich“.

Qui no recorda la seva Crema freda de pera de Lleida, el Rosssejat de fideus, l’Arròs negre, les Garotes gratinades, els Peus de porc farcits de ceps, o el Menú de Temporada a preu fixe, -creat i suggerit amb l’incorporació del Maître Francesc Pérez Torres-, provinent del Restaurant Finisterre, i guanyador de la millor carta de vins de Catalunya, concedida per l’INCAVI, i que el Via Veneto segueix penjant a les seves parets.

“En aquells moments, l’any 1985, aprofitant la tranquil·litat de les nits, el Via Veneto, que disposava d’un molt petit celler en el soterrani, va aprofitar per ampliar-lo en un 100%”.

“Segons recordava a les seves memòries en Oriol Regàs, artífex de la decoració fou el seu germà Xavier Regàs, després de les seves visites gastronòmiques al desaparegut restaurant Sans Sauci, de la Via Sicília de Roma”.

Josep Bullich, chef director de La Dama, amb Tete Montoliu i
Senyora 📷 CEDIDA

Després de 6 anys, el 1987, el chef Josep Bullich va obrir el restaurant barceloní La Dama, un dels últims modernistes de la Ciutat Comtal, on passaren totes les personalitats durant les olimpíades Barcelona’92, posteriorment, aquest restaurant va tancar per la jubilació del mestre chef i director Josep Bullich, nascut a Solsona.

Font: FNAC, Josep Bullich

Bellaterra. 21 de setembre de 2025

Bombes de pruna de Transilvània

LLUIS TORRES ✍️ Găluștele al l’estil de Transilvània són unes bombes dolces
coneguts com a “gomboți” (dumplings de prunes), són unes postres tradicionals de l’Europa Central i Oriental, també d’Alemanya, que recorden la masa del Gnocchi italians, fets amb patates, farina, ous, pa ratllat, canyella i prunes estil Bistrita.

Es fan com a boles de massa farcides de fruita (prunes) que després es bullen en aigua, s’escorren i després es arrebossen en una barreja de pa ratllat i sucre.

Ingredients:

5 patates grans
150 de sucre
100 grams farina qualitat 000
50 grams sèmola
50 grams mantega
6 cullerades de galeta
2 ous ecològics del 0
500 grams prunes estil Bistrita
2 sobres sucre de vainilla
1 culleradeta de canyella
Una mica de sal

Instruccions de cocció:

Bulliu les patates amb pell en aigua amb una mica de sal, després escorreu-les i aixafeu-les. Afegiu-hi els ous sencers, la sèmola, la farina qualitat 000 i pasteu-hi una massa força tova.

De la massa es formen boletes petites, però suficients per a que hi càpiga una pruna a dins.(Sense el pinyol). Compte, que s’han de regar constantment, per poder formar les boletes, que s’aplanen al palmell de la mà i hi cobreixen les meitats de la pruna.

Es posen a bullir en una olla amb 5-6 litres d’aigua i es posen al forn durant uns minuts.

Després que comencin a pujar a la superfície, es deixen uns minuts més, es retiren amb una espàtula i es deixen escórrer una mica.

Mentrestant, prepareu el pa ratllat.

Poseu la mantega en una paella i, quan s’hagi fos, afegiu-hi el pa ratllat i torreu-lo lleugerament.

Retireu-ho del foc i barregeu-ho amb el sucre, i després arrebosseu les bombes pel pa ratllat.

El sucre es pot aromatitzar amb vainilla, canyella o el vostre sabor preferit.

També, en comptes de prunes, es poden fer servir albercocs o altres fruites, això sí, al seu punt de maduresa.

Bona cuina i bon profit!

Bellaterra, 20 de setembre de 2025

Al complir-se aquest any 2025 el 10è Aniversari del Fòrum Bellaterra, els membres de l’Associacio Fòrum Bellaterra i el veïnat assistent al Fòrum final de Festa Major Bellaterra 2025, demanen que Chus Cornellana sigui nomenada per la Presidència de l’EMD, “Filla predilecta de Bellaterra”

Chus Cornellana i una representació dels seus companys de l’Associacio del Fòrum Bellaterra📷 CEDIDA

LLUIS TORRES✍️Al finalitzar la presentació dels exitosos 10 anys del Fòrum Bellaterra a càrrec de la seva Presidenta, Chus Cornellana va considerar que era un excel.lent  moment per donar una noticia que havia pensat molt profundament.

Chus va anunciar que després de presidir el Fòrum Bellaterra durant 10 anys  -i haver estat la ideòloga i fundadora-,  en aquest moment  de nivell òptim i d’un Fòrum Bellaterra totalment consolidat, era hora de pasar l’entorxa encesa a una altra persona, i ocupés el càrrec de proper/a President/a del Fòrum.

Tots els parlaments posteriors al Fòrum final de Festa Major Bellaterra 2025, membres de totes les Juntes Directives van transmetre elogis a la persona de Chus, tant per haver complert els objectius marcats des del principi, com per mantindre un alt nivell cultural, tot comptant sempre amb tot el veïnat de Bellaterra, i com no, per haver mantingut la neutralitat politica i plena actualitat de les Tertúlies del Fòrum.

En Joan Ramon de Clascà, des de la seva situació en la tertúlia, va sol·licitar a Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, -que estava entre el públic assistent-,  la creació de quelcom, títol tipus “Filla predilecta de Bellaterra”  per la persona de Chus Cornellana, tal com s’ha fet en molts municipis de Catalunya. De la mateixa forma van reaccionar els demés membres de l’Associació Fòrum Bellaterra , així com una bona part del públic assistent a l’acte, desitjosos que Chus continués com Presidenta del Fòrum i l’Associacio Cívica Cultural.

“Diuent que una imatge val més que mil paraules”, només cal observar la foto publicada més amunt, per veure el ple somriure i felicitat de Chus, per  haver aconseguit i consolidat l’acreditat Fòrum Bellaterra, amb ple entusiasme dels membres i el veïnat del poble de Bellaterra fent pinya i desitjant arribi el dia mensual de la Tertúlia.

Bellaterra, 19 de setembre de 2025

10è Aniversari del Fòrum Bellaterra a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra 📷 CEDIDA

LLUIS TORRES✍️Ahir, dijous dia 18 de setembre, el Fòrum Bellaterra va tancar la Festa Major de Bellaterra 2025 amb un acte que va tindre lloc a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra. Fou una alegre i colorida festa veïnal que recordava els envelats de les festes majors populars dels anys 70. Aquesta festa coincidía amb el 10è Aniversari del Fòrum Bellaterra, que mensualment organitza activitats de tota mena, però principalment culturals. Les presentacions van a càrrec de Chus Cornellana, la presidenta de l’Associació Fòrum Bellaterra

ASSOCIACIÓ FÒRUM BELLATERRA 

Els objectius de l’Associacio Fòrum Bellaterra, i presidit per Chus Cornellana ha estat sempre fomentar i impulsar i debatre obertament temes d’actualitat, siguin històrics o culturals, tot potenciant les relacions interpersonals en l’àmbit artístic inprofessional del poble de Bellaterra, aixó sí, sempre sense cap ànim de lucre.

GALERIA DE 📷 I 🎥 DEL FÒRUM BELLATERRA, 18 SETEMBRE 2025, CEDIDES PER CHUS CORNELLANA

Bellaterra, 19 de setembre de 2025

El club debutarà el 20 de setembre a Matadepera en el grup 14 de Quarta Catalana, on també hi haurà l’OAR Gràcia, el Sabadell Atlètic i la Sabadellenca ‘C’.

Club Futbol Cercle Saballès 1856

El Cercle Sabadellès 1856 viurà aquesta temporada un moment historic amb la creació del seu primer equip sènior de futbol. El nou conjunt competirà a Quarta Catalana, al grup 14, i jugarà els seus partits com a local al Complex Esportiu Municipal Olimpia.

El debut oficial serà el dissabte 20 de setembre a les 18h al Camp Municipal de Matadepera, davant l’Athletic Matadeperenc A. El Cercle tindrà un calendari exigent i amb diversos derbis sabadellencs, ja que compartirà grup amb l’OAR Gràcia, el Sabadell Atlètic i la Sabadellenca ‘C’.

L’equip està format per una vintena de jugadors joves, molts d’ells formats a la base del Cercle, que fan el salt a la categoria amateur. Amb aquest pas, el club completa el recorregut formatiu i ofereix continuïtat als seus futbolistes en una estructura que vol consolidar-se a llarg termini.

El projecte estarà liderat per en Ferran Xinxó, tècnic que viurà la seva segona al Cercle Sabadellės 1856. Estará acompanyat per l’Arnau Xinxó, segon entrenador de l’equip i coordinador del futbol femeni del club. L’objectiu inicial és adaptar-se a la competició i créixer pas a pas amb un bloc compromès i ambiciós.

“És un moment històric per al Cercle Sabadellès 1856. L’entrada al futbol federat sènior reforça la nostra vocació formativa i la voluntat de ser un club de referència també en aquesta disciplina. Volem que aquest equip sigui un punt de trobada d’il·lusió, compromís i orgull de club”, explica Dani Hernández, director de la secció de futbol.

Amb aquesta aposta, el Cercle Sabadellés 1856 amplia la seva oferta esportiva més enllà del tennis, el pädel i altres disciplines tradicionals, consolidant-se com un dels espais esportius i socials de referència a Sabadell i al Vallès.

Bellaterra, 19 de setembre de 2025

“Ens ha agradat molt la bonica font vertical de dos peces, per adaptar-la a la nostra aixeta del jardí, -disponible en colors groc vell i gris fosc. El seu preu és molt interessant, ja que SAS són els propis fabricant, i no hi ha intermediaris pel mig”

Detall de terra i balustrada d’una piscina a l’estil Bellaterra

LLUIS TORRES✍️El veïnat de Bellaterra sovint cerca peces de formigó especials pels seus jardins. Des de Bellaterra.Cat ens hem desplaçat fins el magatzem que SAS Barcelona 1900 té al polígon Industrial El Canyet a El Papiol, on els professionals ens han mostrat els Balustres que no trobaven pel nostre jardí, -hi han moltes mides i models en el mercat-, però molt difícil d’aconseguir les mides i models que ens cal. SAS, són fabricants directes des de 1900, i en el cas dels Balustres, sorprèn els bonics models, i mides que van des dels 400 a 800 metres d’alçada. També tenen infinitat pe peces especials com per exemple, corones per piscines de diferents colors, i tot allò que aporta qualitat i elegància als nostres jardins de Bellaterra.

Detall Balustres SAS Barcelona 1900

Ens ha agradat molt la bonica font vertical de dos peces, per adaptar-la a la nostra aixeta del jardí, disponible el color terra i gris. El seu preu és molt interesant, ja que són els propis fabricant i no hi ha intermediaris pel mig.

Font per jardí model Pirineus de SAS Barcelona 1900

Amb gran satisfacció, us presento la nova edició del nostre Catàleg de productes SAS. Aquesta edició consolida el nou disseny de l’anterior que tan bona acceptació va tenir entre els nostres clients.

Detall d’elegant balustrada de formigó de color blanc a l’estil de Bellaterra

Aquest catàleg reflecteix tots els esforços invertits ara i en els últims anys per oferir als nostres clients una de les gammes més extenses del mercat en prefabricats de formigó ornamental i decoratiu per a l’ edificació i el jardí. A les seves pàgines, trobareu les nostres categories de productes organitzades per blocs, clarament visibles gràcies als marcadors de pàgines. I com sempre, podreu veure les recomanacions de productes complementaris, que donen com a resultat un catàleg harmonitzat i més entenedor tant per al professional com per al particular.

Espero que aquest catàleg sigui una font d’inspiració per comprendre totes les possibilitats que els nostres productes ofereixen, així com un reflex dels nostres valors d’empresa familiar centenària.

Cordialment, Adrià SAS               Director General

Catàleg general i llibre familiar del 125è Aniversari de SAS Barcelona 1900 al un jardí de Bellaterra

DESCARREGAR EL CATÀLEG GENERAL DE SAS BARCELONA 1900 👇

Catàlegs SAS – Prefabricados de Hormigón SAS 1900 https://share.google/CxOIyKUX0GUEQmraN

MAGATZEM SAS A EL PAPIOL      Josep Martínez, Director Comercial ☎️+34652167967

Polígon industrial El Canyet 08754

El Papiol (Barcelona)

Tel. +34 93 771 12 61

Fax. +34 93 772 27 96

GPS: 41.451251,1.996379

http://www.sas1900.com

Bellaterra, 19 de setembre de 2025

El Cercle Sabadellès 1856 acollirà del 21 al 27 de setembre el Campionat de Catalunya Sénior ‘5’, una competició organitzada per la Federació Catalana de Tennis que reunirà més d’un centenar de jugadors i jugadores de diferents categories.

Al llarg d’una setmana, Sabadell es convertirà en punt de trobada del tennis sènior català, amb partits que destacaran tant pel nivell esportiu com per l’ambient familiar i de convivència que caracteritza aquesta disciplina.

Per al Cercle Sabadellès 1856, acollir aquest torneig és un nou reconeixement a la seva trajectòria com a club esportiu de referència i una oportunitat per seguir enfortint el vincle entre esport, ciutat i societat.

“És un orgull per al nostre club i per a Sabadell rebre un campionat d’aquest nivell. Estem segurs que els socis i el públic podran gaudir de grans partits i d’una setmana que posarà en valor el tennis sènior com a exemple de passió, esforç i esportivitat”, ha afirmat el president del club, Josep Lluís Llusia.

L’entrada per seguir els partits serà gratuïta i oberta a tots els aficionats.

Sobre el Cercle Sabadellės 1856

Fundat fa més de 165 anys, el Cercle Sabadellès 1856 és una entitat esportiva i social de referència a Catalunya. Amb unes instal·lacions modernes i un ampli ventall d’activitats, el club combina tradició i innovació, mantenint-se com a punt de trobada per a l’esport, la cultura i la vida social.

http://www.cerclesabadelles.cat

Bellaterra, 16 de setembre de 2025

Can Edo va obrir les portes el 1967
📷 Cedida Família Edo

FRANCISCO EDO VILLANUEVA

Pel seu nom complert és poc conegut però si diem CAN EDO el coneix tothom. Va neixer l’any 1923 a Terol, un petit poble anomenat Puerto Mingalbo, per tant és «manyo de terra endins, més a prop dels Amantes que de la Pilarica un xic apropant-se a terres de Castelló. La seva infantesa la va passar a Villarreal al costat mateix de Castelló ciutat.

L’any 1947, quant té 24 anys, arriba a Catalunya. El seu primer treball en terres catalanes és la de pagés a Can Miró», és a dir, que podem dir que entra a Catalunya per Bellaterra. Poc temps després, troba a Sabadell a la Rosa, sabadellenca de neixament amb la que emmarida l’any 1948 concretament el 8 de Desembre. S’installaà a Bellaterra i ben aviat li neix la primera filla, la Maria Rosa que arriba a aquest món un 8 d’octubre corrent l’any 1949. Francisco és un home que lluita davant les dificultats. Casat i amb una filla es posa a treballar per diversos propietaris fent jornals, mentre la seva dona li dóna un bon suport treballant a hores i fent treballs de neteja a váries torres del sector. Una oportunitat sembla obrir-li un futur més clar.

El matrimoni Edo entra com a masovers a la finca dels senyors Cottet, a prop de Can Casas al costat de la Plaça de Maragall. El senyor Cottet li ofereix un lloc de treball en una empresa del ram tèxtil, feina que farà durant cinc anys però sense deixar l’oportunitat de seguir netejant jardins i aconseguir uns ingressos atípics amb els que pot afrontar les necessitats de la seva familia.

Quant ell creu que ha arribat el moment, es dedicà plenament a la jardineria; és quan s’instal·là al seu actual domicili del carrer Lleó XIII. Deu anys va fer de jardiner i a la fi va obrir una petita tenda de queviures per donar servei a la gent del sector sud de Bellaterra sempre oblidada degut a que els dos establiments que subministraven aliments els agafava força lluny.

Això dels queviures no li va funcionar gairebé, va ésser en aquells moments quant animat per petites comandes en el seu establiment com entrepans i d’altres van decidir montar un petit restaurant, sense cap tipus de pretensions.

La década compresa entre els anys 1965 i 1975 van ésser de sacrificis amb moltes dificultats que només van poder ésser superades amb l’unió i comprensió de tota la seva familia.

En Francisco ja tenia aleshores dues filles, doncs l’any 1960 li va neixer la Maria Montserrat. En els últims dotze anys el restaurant ha sofert diverses modificacions introduint-hi millores tant en el servei com en les instal·lacions.

Podríem dir que per fi en Francisco a aconseguit una seguretat de futur feta a pols entre tots els seus. Té un servei força complert i només durant l’hivern es permet tenir un dia de festa a la setmana: els dijous.

Els tres néts que tenen la Rosa i el Francisco són com la prolongació futura de tot allò que avui tenen, a base de “sangre, sudor y lágrimas” com déia els anys 1945 el primer ministre anglès Sir Winston Churchill.

En Francisco no dóna per acabada la seva tasca, fins i tot té en projecte una petita ampliació del seu habitatge i donar-li major projecció al restaurant, fent-hi noves instal·lacions amb millors condicions per als seus clients.

Ara, veurem si els actuals Ajuntaments democràtics lliurement votats per el poble, són el suficientment equànims, justos i «democràtics per donar el suport a un home que, com en Francisco Edo, somnia per als seus successor que Can Edo estigui al nivell que els moments actuals exigeixen. Endavant Francisco, t’ho has guanyat sobradament, ara només et falta que la enveja es quedi a la cantonada i et sigui permès aconseguir el teu somni, un CAN EDO modern i acondicionat.

Molta sort!

*Des de 2025, Can Edo a pasat a ser el Restaurant El Somni del Boig, de Carlos de Uña, i el chef de cuina és en Juanjo Rivero

Font: L’Esquirol del Vallès, número 23, setembre/octubre de 1988