Feeds:
Entrades
Comentaris

Bellaterra, 6 de maig de 2025

En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.

A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies).  Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.

Niu i trampeig de Vespa Velutina

Trampeig de reines fundadores

Les reines supervivents de la hibernació (menys del 5% de les hibernants) sortiran dels seus refugis a mitjans de febrer aproximadament.  Començaran la fabricació dels seus nius embrionaris i efectuaran les primeres posades d’ous.  Fins a l’emergència de la primera progènie seran les reines les encarregades de la captura d’aliment i també de substàncies per a la fabricació del niu.

En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.

Al mercat hi ha diverses trampes comercials per a aquest fi, però tampoc resulta complicada la fabricació casolana a partir d’una ampolla de plàstic modificada.  En aquest darrer cas cal prestar especial atenció a impedir l’entrada a insectes més grans que la Vespa velutina i oferir sortides a insectes més petits que ella en la mesura del possible.

A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies).  Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.

Qualsevol persona interessada pot col·laborar al trampeig acceptant les condicions imposades per l’Administració.  El procediment més pràctic és a través del registre a la web http://www.avisap.es, que a més de permetre la gestió de les trampes, automàticament li concedeix permís per trampejar.

És important respectar els períodes especificats de trampeig de reines (de forma genèrica, de febrer a juny), ja que fora d’ells, aquesta actuació és contraproduent per dues raons: les reines ja no surten del seu niu, i es produeixen captures massives d’insectes beneficiosos.

Actualment es permet un màxim de 10 paranys/km2.  L’aplicació AvisAp impedirà el registre de trampes noves en un municipi si s’ha superat aquest valor màxim.

Neutralització de nius

Els nius embrionaris són construïts per les reines fundadores a la sortida de la seva hibernació, de manera que ja apareixeran a partir de finals de febrer aproximadament.  La seva localització és difícil, tant per la seva mida petita (menys de 10 cm de diàmer) com per la seva ubicació (generalment en racons en edificacions especialment refugiats).

Per eliminar-lo és suficient l’aplicació d’un insecticida en forma d’aerosol quan hi ha la reina al seu interior (a la nit està sempre i durant el dia torna cada 15 minuts aproximadament) i la posterior eliminació.  Una opció interessant és aplicar l’insecticida i mantenir el niu ja que és freqüent la recolonització per una altra reina.  D’aquesta manera es poden eliminar més fundadores. 

Per eliminar aquest tipus de niu no és necessària la presència de personal especialitzat.

Després del naixement de la primera progenie poden optar per augmentar la mida del niu o canviar a un altre emplaçament, formant un niu primari i, quan aquest niu primari té un nombre considerable de vespes (més d’un centenar aproximadament) formen un niu secundari, generalment en un lloc diferent del primari. 

La ubicació d’aquests sol ser sobre arbres o edificacions, però a grans altures, amb la dificultat consegüent per a la seva eliminació.

La tècnica de neutralització més estesa és l’aplicació de biocides a l’interior del niu.  A causa de les altures a què es troben són necessàries artefactes apropiats per a la injecció del producte al seu interior (pèrtigues, drones, etc.).  També s’està fent servir cada cop més la tècnica de projecció d’insecticida a l’interior del niu mitjançant perdigons disparats amb armes d’aire comprimit.  Hi ha biocides que no tenen un efecte rebuig sobre les vespes, de manera que les que estan fora del niu en el moment de l’aplicació, entraran i també resultaran contaminades.

Una altra tècnica més innòcua que l’anterior per al medi ambient és l’ús d’explosius mitjançant els quals es destrueix el niu i tots els exemplars que hi hagi a l’interior (adults i larves).  D’aquesta manera s’assegura l’eliminació de la reina i, per tant, la fi de la colònia.  Hi ha el risc de formació de nous nius satèl·lit per part de les obreres que romanien a l’exterior si n’és un grup molt nombrós.  En aquest cas poden arribar a pondre ous i obtenir nova progenie, però els seus descendents sempre seran mascles, per la qual cosa la colònia es pot donar per eliminada de la mateixa manera.

Al contrari que els nius embrionaris, els primaris o secundaris requereixen personal especialitzat per a la seva exterminació.  A més, aquests equips han de comptar amb les autoritzacions administratives corresponents.

Font: Avisap 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Bellaterra, 6 de maig de 2025

La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones.  Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos.  Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu

Abella enfrentada a una velutina (font: ecocolmena)

Medi ambient

Vespa velutina provoca greus danys sobre la biodiversitat pel fet que els insectes són la base de la seva alimentació.  La seva dieta proteica utilitzada per a l’alimentació de larves és obtinguda de la caça d’insectes.  Els himenòpters poden arribar a constituir més del 80% de la seva dieta, seguits dels dípters i altres insectes.  Es calcula que un niu gran, al màxim nivell de població, pot consumir fins a un quilo de carn al dia per obtenir proteïna.

Un altre efecte mediambiental advers és la competència directa que exerceix sobre Vespa crabro (avispó europeu), no tant pels emplaçaments, sinó per la seva dieta alimentària.  Atès que Vespa velutina és molt més eficaç a la caça, es creu que pot existir risc de desplaçament del vespó europeu.

Societat

La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones.  Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos.  Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu.  En aquests casos, la seva primera reacció és intentar dissuadir l’intrús a través de la presència d’un petit nombre de vespes, però si la pertorbació del niu continua, poden fer un atac en grup.  Aquesta qüestió és improbable per als nius que es troben a les copes dels arbres, i més freqüent per als que es troben ocults a terra o sobre matoll.

Hi ha certes activitats, especialment agrícoles o forestals, en què caldrà prestar més atenció a la possible presència de nius, per exemple, desbrossaments i tala o poda d’arbres.

És especialment preocupant per a les persones al·lèrgiques al verí dels himenòpters, a qui les seves picades poden provocar seriosos contratemps.

Control

Atesa la capacitat de dispersió de Vespa velutina i la seva alta capacitat dadaptació a les condicions ecològiques de la regió, es considera impossible la seva eradicació.   No obstant això, es pot controlar la seva població i es va dispersar a través d’una lluita integral.

Actualment hi ha en marxa diverses investigacions dirigides a la lluita contra aquesta espècie, algunes especialment esperançadores com pot ser la lluita biològica.

Mentre aquests nous sistemes de lluita no estiguin a disposició, el control es pot centrar en dues vessants diferents: el trampeig de fundadors i la neutralització de nius a les diferents fases.

Font: Avisap, 📷 Ecocolmena

Bellaterra, 6 de maig de 2025

La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc”.

El vespó asiàtic és originari del sud-est asiàtic i va arribar a Europa el 2004, concretament a Bordeus (França).  A partir d’aquí comença la ràpida expansió per França, Espanya, Portugal, Alemanya, Bèlgica i Itàlia.  A Espanya es va trobar per primera vegada el 2010 a Amaiur (Navarra).  També apareix a Galícia posteriorment, probablement a través d’algun desplaçament fortuït.

Expansió de la Vespa velutina en el sur d’Europa. (Font: vespavelutina.eu)

Expansió de la velutina al sud d’Europa (tota França i la costa nord i oest de la Península Ibèrica)

El 2014 ja apareixen a Astúries els primers nius secundaris de Vespa velutina.  Va entrar a la regió per l’orient (procedent de l’avanç amb origen a França) i per l’occident (procedent de Galícia i Portugal).  Actualment, hi ha gran nombre de nius a l’extrem occidental ia l’extrem oriental de la regió, però també als municipis més septentrionals de la zona central ja hi ha nombrosos albiraments de nius.

La majoria del territori d’Astúries està sota l’amenaça de la presència d’aquesta espècie invasora.  Zones d’elevada altitud a la serralada poden ser l’excepció, tot i que ja s’han trobat nius a cotes superiors als 1.000 m.

Mapa de risc d’invasió de Vespa velutina a Espanya (mapa de calor amb més densitat a la zona nord-oest)

Danys

Apicultura

És l’activitat més directament afectada, ja que les abelles poden arribar a constituir dues terceres parts de la dieta de Vespa velutina (depenent dels llocs).  Això afecta de manera directa la producció de mel, però també indirectament altres produccions agrícoles si tenim en compte l’efecte pol·linitzador de les abelles.

La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc.

Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Bellaterra, 5 de maig de 2025

Els mercenaris suïssos originaris del Cantó de Vaud, compromesos amb Napoleó III, van portar una recepta de rodanxes de formatge fregit a la paella

La nostra recepta del Malakoff de formatge Gruyère, tradicional del cantó de Vaud (Suïsse) 📷 BELLATERRA.CAT

Petita història del Malakoff de Vaud

El terme prové del fort Malakoff que va defensar la ciutat de Sebastopol durant la guerra de Crimea entre 1853 i 1855.

Els mercenaris suïssos originaris del Cantó de Vaud, compromesos amb Napoleó III van portar una recepta de rodanxes de formatge fregit a la paella. Actualment és una especialitat dels restaurants locals de La Cote, una zona vinícola tocant el Llac Leman, molt a prop de la ciutat de Lausanne (Suïssa).

Des de 1994 a 2015, Angi i Francesc, ho varen oferir als seus clients amb molt d’èxit, al seu restaurant La Taula, al barri de Sant Gervasi de Barcelona

Mini vídeo del Malakoff de Vaud (Suïssa) que s’oferia al restaurant La Taula
🎥 BELLATERRA.CAT

Recepta del nostre Malakoff de Vaud

INGREDIENTS 4 PERSONES:

500 g Gruyère
3 cullerades de Maizena
2 ous ecològics
1 gra d’all
1 bitxo tallat fi
Pebre negre de molinet
Nou moscada al gust
1 cullera de Kirsch
1/2 dl de vi blanc sec
Oli de girasol per fregir

PREPARACIÓ:

Ratllar el formatge Gruyère, poseu-lo en un bol i afegiu-hi la Maizena, els ous ecològics , l’alls, el pebre i la nou moscada.

Afegiu el vi a poc a poc per obtenir una massa llisa i compacta.

Amb la massa de Gruyère feu boles de la mida de pilotes de ping-pong i reservar.

Escalfeu l’oli en una petita paella fonda a uns 180 graus.

Fregir els les boles de Malakoff fins que els veieu daurats i cruixents.

Escórrer amb amb un drap domèstic i gaudir els Malakoff, ben calents, sense esperar.

Acompanyat de confitura de figues, poma tallada o amanida assortida.

Bon profit!

Bellaterra, 5 de maig de 2025

LLUIS TORRES|Compartim la crònica de teatre de Llegir.Cat sobre l’estrena de l’obra de teatre  ‘La tercera fuga’, de la directora Victoria Szpunberg, primera autora catalana que dirigeix el seu propi text a la Sala Gran del TNC. Obra que repassa la història d’una família durant cent anys, i que podreu gaudir fins l’1 de juny de 2025.

La tercera fuga 📷 StudioRuano/TNC

JENNIFER CAMACHO 🎭 Sovint són les històries personals i petites les que ens esclareixen i ens fan entendre el passat. Els grans esdeveniments sempre se senten més tangibles a través dels sentiments i les relacions de persones que se’ns assemblen, o ens recorden algú, perquè posar-nos a la pell dels altres és més fàcil quan trobem espais comuns. La tercera fuga, text escrit a quatre mans per Victoria Szpunberg i Albert Pijuan, ens explica les vides i peripècies de la família Shprigelburd, des dels anys vint del passat segle fins al present, sense concedir el timó a cap personatge protagonista, en un exercici literari que sembla més propi del gènere de la novel·la.

Ens endinsem en cent anys d’història, en diversos països, conduïts per Joâo (Ton Vieira), mestre de cerimònies de tota l’obra, representant de la Mort i narrador, que tot just començar s’adreça al públic trencant la quarta paret. Tres actes, tres ciutats: Berdítxiv, Buenos Aires i Barcelona, i tres celebracions: un casament, un aniversari i un àpat familiar que anticipa un retrobament. La fi de cada acte ens demostrarà que la nostra quotidianitat pot ser fugissera.

Durant gairebé tres hores, sense entreacte, les persones comunes ens faran sentir la por dels jueus davant els progroms d’Ucraïna als anys vint del passat segle, o la tensió i el pànic que es respirava a l’Argentina de la Dictadura Cívic-Militar de Videla als anys setanta, fins que tornem a Barcelona, al temps present. El text i els intèrprets s’adapten als diferents arcs temporals, fins i tot en la llegua de treball: La tercera fuga és molt encertadament una obra bilingüe, a estones poliglota, i aquí escau reconèixer la meravellosa feina interpretativa en la recreació de l’accent argentí o l’ús de l’ídix.

Un altre aspecte immillorable a La tercera fuga és el joc metateatral que repetidament fa partícip al públic, i que culmina al tercer acte en el personatge de la Julieta, una treballadora de l’art interpretada per Clara Segura, que no podem coronar com a protagonista de l’obra, perquè el text reparteix molt bé el pes entre els personatges, però que potser és qui encarna els personatges femenins més interessants. En general, sembla que la gran majoria dels papers són poc espectaculars, però les actuacions són tan sòlides, que alguns dels personatges breus acaben sent els més icònics de l’obra, com el pianista Marcelo (Sasha Agranov) al segon acte, o Maria (Olga Onrubia), l’assistent russa del tercer acte.

La tercera fuga 📷 StudioRuano/TNC

També és important destacar la música en directe, que sempre és un punt fort, i sobretot la veu de Magalí Sare en aquest cas. Llàstima que el so fos un problema constant del muntatge, durant tota l’obra hi va haver moments en què es va posar a prova la nostra capacitat auditiva. Un error de prou magnitud per una gran producció com aquesta, en un escenari que ha de ser capdavanter en el teatre català contemporani, i que havia de celebrar que és la primera vegada que una dramaturga estrena i dirigeix a la Sala Gran el seu propi text.

És possible que una de les virtuts principals de La tercera fuga sigui alhora una de les seves grans desavantatges: el text representat és massa llarg. Personalment, li retallaria mitja hora al muntatge. La funció va rebre una intensa ovació dempeus en acabar, però una part del públic no va tenir problema a sortir de la sala per fer el seu propi descans. El final d’aquest colossal vaixell d’històries personals arriba a port una mica sobtadament, La tercera fuga té un final abrupte, un punt i final oníric que intenta tancar cercle i reivindicar la celebració de la vida. Però és perdonable perquè qualsevol final hagués fet curt per la magnitud d’aquest grapat d’històries amb h minúscula que ens expliquen la universalitat.

Victoria Szpunberg diu que la coautoria amb Albert Pijuan li ha permès agafar distància amb la història de la seva pròpia família, i permetre’s la fabulació, però és inevitable pensar que la directora i codramaturga ha estat conjurant els seus propis fantasmes durant tota l’obra. Mai no sabrem quines històries són les reals, però totes ens han mostrat una veritat, potser dramàtica, potser còmica, sobretot valuosa, i el conjunt converteix La tercera fuga en una de les obres imprescindibles d’aquesta primavera.

Szpunberg ve avalada pels guardons de teatre més prestigiosos, i pel favor del públic, com demostra haver exhaurit totes les entrades de L’imperatiu categòric al Teatre Lliure de Gràcia abans de l’estrena. No li podem perdre la pista. I apunto, per acabar, que si algú no es troba familiaritzat i té curiositat per la història dels montoneros i desaparecidos a l’Argentina, el segon entreacte és una lliçó magistral sobre aquesta època, que convido ampliar amb la lectura de La llamada de Leila Guerriero.

Font: Llegir.cat

Teatre Nacional de Catalunya.      Plaça de les Arts, 1 (08013 Barcelona)
☎️ 933 06 57 00
https://www.tnc.cat

Bellaterra, 5 de maig de 2025

Les reines fundadores passen l’hivern en estat de latència en refugis situats a racons protegits (sota escorça d’arbres, esquerdes en edificis o sota terra, etc.”

Niu embrionari o cortina (esquerra),
Niu primari (centre), i Niu secundari (dreta)

Cicle biològic

Les reines fundadores passen l’hivern en estat de latència en refugis situats a racons protegits (sota escorça d’arbres, esquerdes en edificis o sota terra, etc.).

A la sortida de la hibernació (a partir de mitjans de febrer aproximadament), cada reina inicia la construcció d’un niu primari en un lloc protegit.  S’alimenten de substàncies ensucrades que aconsegueixen de plantes florides.  En aquest niu primari dipositen els primers ous que donaran lloc a la primera progènia d’obreres.  Són alimentades per la reina mentre dura el seu estadi larvari amb proteïnes procedents de la captura d’insectes, però després de l’emergència d’aquestes obreres, elles seran les encarregades de la captura d’aliment per a les progènies següents, així que la reina tot just sortirà del niu.

Quan la colònia aconsegueix unes cent vespes, formen un niu secundari que en la major part dels casos és reubicat en un altre lloc de major altura (parts altes d’arbres, edificacions, etc.).  Aquest niu és construït per les obreres a base de cel·lulosa i pot assolir dimensions considerables (més d’1 m d’alçada).  En aquesta fase és quan la colònia provoca més danys per predació a causa de l’alta demanda de proteïnes per a l’alimentació de larves i de sucres per a les adultes.

A finals de tardor comença la decadència de la colònia.  Apareix una generació de mascles i de reines que, després d’aparellar-se, aquestes últimes, ja fecundades, abandonen el niu per iniciar la hibernació, després de la qual iniciaran el cicle de nou.

Cicle biològic

Alimentació

La dieta dels individus adults és a base de sucres que obtenen de les plantes, generalment de flors d’arbres o arbustos (salze, camèlia, heura, etc.) i també de substàncies segregades per les larves (trofalàxia).

Les larves s’alimenten majoritàriament de proteïnes, que són obtingudes pels individus adults mitjançant la caça de diferents tipus d’insectes (abelles, en proporció elevada).  De vegades també poden obtenir aquestes proteïnes de carns mortes o fins i tot peixos

Hàbitats

El factor comú a tots els nius pel que fa a la ubicació és la proximitat a una font de subministrament d’aigua. La majoria dels nius apareixen a menys de 200 metres d’un curs d’aigua.

Temperatura i protecció del vent també tenen influència en lelecció de lestabliment del niu.

Atès que una bona proporció de la dieta la constitueixen les abelles, també és freqüent trobar els seus nius propers a ruscs.

Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Bellaterra, 5 de maig de 2025

“Les potes són de color negre a la part anterior i de color taronja a la part extrema”

Diferències entre Vespa velutina i crabre

Biologia

Vespa velutina és un himenòpter de la família Vespidae.  Viu a colònies nombroses allotjades en nius fabricats per elles mateixes i generalment situats en altura (arbres o edificacions).

En la fase d’adult tenen una mida que oscil·la entre els 17 i els 35 mm.  El cap és negre i la cara de color taronja, el tòrax i la major part de l’abdomen també de color negre, a excepció del quart segment de l’abdomen, que és taronja.  La resta de segments de l’abdomen són negres amb una línia taronja molt fina. Les potes són de color negre a la part anterior i de color taronja a la part extrema.

Vespa velutina

La diferència entre reines i obreres, de vegades és confusa.  Es pot dir que les primeres són més grans, generalment.  No obstant això, es poden diferenciar fàcilment mascles de femelles.  Aquestes últimes tenen fibló, per la qual cosa el seu abdomen és més punxegut en contraposició als mascles, que el tenen més arrodonit.  Els mascles també tenen les antenes més llargues i gruixudes.

A la nostra regió, de moment, l’única possibilitat de confusió és amb el vespa europeu “Vespa crabro”, però presenten diferències morfològiques fàcilment apreciables.  Vespa crabro té la meitat posterior de l’abdomen de color groc, les ales vermelloses i les potes marrons.

La diferència entre reines i obreres, de vegades és confusa.  Es pot dir que les primeres són més grans, generalment.  No obstant això, es poden diferenciar fàcilment mascles de femelles.  Aquestes últimes tenen fibló, per la qual cosa el seu abdomen és més punxegut en contraposició als mascles, que el tenen més arrodonit.  Els mascles també tenen les antenes més llargues i gruixudes.

Quan la reina surt de la hibernació, construeix un niu embrionari o niu cortina on posa els primers ous. 

És la pròpia reina la que surt a caçar aliment.  Quan neix la primera progènia d’obreres, aquestes ja construeixen els nius primaris.  En aquesta fase la reina continua posant ous, però gairebé no surt del niu perquè les tasques externes les realitzen les obreres. 

Els nius estan fabricats a base d’una barreja feta amb cel·lulosa i aigua i solen estar situats en llocs arrecerats de les inclemències del temps (construccions abandonades, etc.).

Font: Avisap, fotos de: Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Bellaterra, 5 de maig de 2025

“Necessitaràs una ampolla de plàstic i un esquer a base de substàncies dolces amb què cridar la seva atenció”.

TIPO 1

1/2 llitre aigua tèbia

200 grams de sucre

5 grams de llevat de forn

📷  Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

1/2 llitre aigua tèbia

200 grams de sucre

5 grams de llevat de forn

Dissoldre els ingredients i esperar entre 4 i 5 dies o que es produeixi la fermentació en un recipient obert

Utilitzar al parany selectiu i canviar la barreja cada 8 o 10 dies

📷  Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

180 ml (1/2 llauna) de cervesa negra

180 ml de suc de nabius

80 ml vermut o de vi blanc (a escollir)

1 gota de detergent

1 cullerada de vinagre

Barrejar tots els ingredients i utilitzar a la trampa selectiva

Introducció

Vespa velutina (avispó asiàtic) és una vespa procedent del sud-est asiàtic, que va penetrar a Europa a través d’un vaixell de mercaderies descarregat a Bordeus (França) el 2004 i s’està expandint per tota Europa occidental causant un fort desequilibri ecològic al continent.

A Espanya, present des del 2010, està considerada com una “espècie exòtica invasora” i, per tant, inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores (RD 630/2013).

La seva expansió al nostre territori és extremadament ràpida a causa de l’adaptació a la climatologia, l’absència de depredadors i la gran quantitat d’aliment disponible (principalment abelles).

L’impacte de la seva presència té efectes en diversos àmbits: econòmic, pel que fa a la producció de mel, en tractar-se d’un depredador massiu d’abelles;  al mediambiental, en provocar un fort desequilibri biològic per la captura de gran quantitat d’insectes, principalment pol·linitzadors;  i en el de la salut pública, a causa del risc de picades, especialment perilloses per a persones al·lèrgiques al verí.

Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.


Bellaterra, 4 de maig de 2025

“No jutjarem una decoració pel que costa, sinó per l’efecte que produeix”.

Dibuix d’Enric Llimona Raymat, dedicat el 1994, a La Taula dels  bellaterrenc Angi i Francesc 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

LLUIS TORRES|En tots els restaurants, siguin modestos o luxosos, les flors són essencials. Una decoració de taula amb bon gust sempre tindrà un efecte positiu en els convidats. Ella el fa sentir la benvinguda.

Quan es col·loquen flors en gerros per a taules individuals en un restaurant o en un banquet, cal prendre les precaucions següents:

evitar decoracions excessivament altes, no sobrecarregar els gerros ni la taula (dues o tres flors per gerro són suficients per a taules petites); saber harmonitzar els colors de les flors. No jutjarem una decoració pel que costa, sinó per l’efecte que produeix.

Taula parada en primavera 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Els gerros de flors s’han de netejar i omplir tres quarts de la seva capacitat amb aigua fresca cada matí.

Traieu les flors marcides i les fulles mortes.

Assequeu bé cada gerro abans de col·locar-lo a la taula.

Quan es decoren taules grans, sobretot quan les flors s’han col·locat sobre l’estovalla, s’han de treure immediatament després que els convidats hagin marxat i posar-les en un recipient amb aigua perquè es puguin tornar a utilitzar.

Aneu amb compte amb les taques que les flors poden causar als estovalles.

Bellaterra, 4 de maig de 2025

Bellaterra té molts plans pendents per elaborar i resoldre, perquè, com ja he dit en un altre ocasió, no només ha envellit sinó que l’hem deixat envellir de mala manera i ara se’ns acumulen les urgències”.

Ignasi Roda, cronista de Bellaterra

UNA REFLEXIÓ

El passat 10 de març va tenir lloc la inauguració d’un tram de voravia del camí antic de Sant Cugat, conegut també pel Camí dels Monjos, ja que era el corriol utilitzat per connectar el Monestir de Sant Cugat amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt o de La Mola, o al Monestir de Montserrat. Per l’ocasió, l’EMD em va demanar de fer un escrit que transcric més avall i que vaig llegir sota d’una pluja persistent i en presència de representants de la mateixa EMD, de l’Ajuntament de Cerdanyola, de la Diputació de Barcelona, algun mitjà de comunicació i amb l’absència manifesta de veïns, potser per la inclemència del temps o perquè l’esdeveniment no va merèixer de la seva atenció.

Amb un to evocador vaig fer un repàs d’aquest carrer, no sense però pensar, mentre llegia l’escrit, que potser hauria estat bé d’aprofitar l’ocasió per reflexionar sobre els desastre d’aquesta via Bellaterrenca que no sabem si és ben bé carn o peix. Però soc de mena educat i si em conviden per parlar sobre Bellaterra, ho faig de grat i amb respecte. Això no treu, i bé ho saben els meus lectors (si és que en tinc) que pugui utilitzar la premsa local per a dir allò que penso.

Ja he parlat altres vegades d’aquest Cami Antic de Sant Cugat i ho he fet denunciant la passivitat de l’administració per buscar solucions. També he criticat aquelles solucions imposades per l’antic President de l’EMD Ramon Andreu i el seu equip i tots hem vist com algunes d’elles eren tombades per la justícia i d’altres perduren fent d’aquest vial un recorregut desagradable i ple d’entrebancs. Jo no crec que els entrebancs serveixin per pacificar un carrer.

Tornant a la inauguració de la voravia, us he de dir que crec que és una obra incompleta, no només perquè el seu recorregut és curt sinó també pel seu disseny que, a ben segur i en dies de pluja, el voral de terra adjacent envairà la zona cimentada. També perquè aquesta reforma es queda a mitges ja que hi ha altres trams on s’hauria pogut actuar. Em refereixo a aquells on ja existeix el terreny guanyat a les parcel·les, però que han quedat com a part integrant d’aquestes i d’us exclusiu dels vehicles que hi aparquen i, per a més inri, disposant unes barreres d’arbust que barren el pas dels vianants. L’administració argumentarà que, per qüestió de pressupost, cal fer les reformes per fases, però ningú ens explica quines són o seràn aquestes fases. Dit d’una altre manera; l’administració es penja la medalla d’una inauguració i després, qui dia passa anys empeny.

Caldria, doncs, reclamar a qui correspongui (que crec que és l’EMD perquè és qui ha de tenir cura dels vials) que elaborés un pla d’actuació total pel Camí dels Monjos perquè tots sabéssim com anirà la cosa, com es farà i en quins terminis. Bellaterra té molts plans pendents per elaborar i resoldre, perquè, com ja he dit en un altre ocasió, no només ha envellit sinó que l’hem deixat envellir de mala manera i ara se’ns acumulen les urgències.

El 2011 vaig presentar la meva candidatura per a presidir l’EMD i amb un grup de veïns i veïnes vàrem elaborar un programa amb més de 70 propostes per a implementar en els diferents àmbits que creiem havíem de treballar: governació, economia, cultura, esports, neteja, jardineria i enllumenat, regulació i ordenació del trànsit relacions municipals, política local, relacions externes i comunicació. La darrera proposta resava així:

Que es creï un equip de treball que elabori un llibre blanc amb el títol provisional La Bellaterra del centenari, on hi quedin reflectits els anhels i les inquietuds de tots nosaltres de com volem que sigui la Bellaterra del 2030. Aquest ha de ser un document pensat per a les generacions futures.

Aquest Llibre Blanc havia de ser un memorial de greuges col·lectiu, a la manera d’aquell Memorial enviat al rei Alfons XII d’Espanya el 1885 inspirat en l’estil de les antigues reclamacions (greuges) de les Corts Catalanes.

A les portes d’aquest centenari el més calent és a l’aigüera i no sembla que la cosa vagi per bon camí. I em sap greu deixar un llegat poc productiu i farcit de polèmiques i entrebancs de tota mena i fent us del mot Montilla, amb una desafecció veïnal pels mals que semblen endèmics de Bellaterra i la poca imaginació que es té per cercar solucions.

I ara, us deixo amb lescrit inaugural.

Ignasi Roda
4 de maig de 2025

Tram voravia del Camí de Sant Cugat

UNA EVOCACIÓ

He viatjat en el temps i he vist antics caçadors caminant per un corriol i endinsar-se als boscos de la serra Galliners. Possiblement aleshores deuria ser coneguda com a serra dels velociraptors, parents prehistòrics de les gallines.

Després he tornat a remuntat el vol i he vist que aquest corriol esdevenia un sender o camí, i que per ell hi passaven els traginers, i també els caçadors de conills i, dia si dia també, una processó de monjos que anava d’aquí d’allà del Monestir de Sant Cugat al  Monestir de Sant Llorenç del Munt o de La Mola, o al  Monestir de Montserrat. Anaven i venien i per això fou conegut aquest corriol com El Camí dels Monjos.

Ja més cap aquí, un terratinent de l’indret de nom Margenat, i que l’any 1927 va demanar permís per fer-se una casa a la urbanització dels Margenat, veient que més avall de les seves terres, al solell de Can Domènech, un apotecari de nom Bartomeu impulsava una urbanització amb aspiracions de Ciutat Jardí, va pensar de fer el mateix i parcel·lar les seves terres per fer-hi cases.

Aleshores aquell primer senderol i després camí, va esdevenir carrer on i confluïren altres carrers amb el denominador comú de que tots els que queden a la part oest, o, dit duna altra manera, els que queden a la banda esquerra venint de Sant Cugat, el seu nom comença per T: Talismà, Til·ler, Talió, Talent, Tosca, Tamborí, Tulipà i Topazi. Potser la tria va ser perquè a la nova urbanització li van posar el nom de Terranova, tot junt, i no pas com Bellaterra que va néixer amb un guionet al bell mig i que un veí d’aleshores va suprimir-lo per allò de trencar definitivament amb el Noucentisme.

I, per què Terranova i no Nova-Terra, amb guionet? Potser en Margenat admirava Leif Eriksson anomenat l’Afortunat, el Viking que va trepitjar terra americana 500 anys abans que Colom i que, segons diuen, va establir un assentament a l’illa de Terranova anomenat Wine Land, o Terra del Vi. No seria potser per les vinyes que per l’indret hi tenia en Margenat? Sigui com sigui, a partir d’aleshore el corriol primitiu o senderol o camí medieval, va esdevenir carrer per on hi circulaven els cotxes del veïnat. Ai las! D’això en van dir progrés.

Però, no acaba aquí el meu viatge al passat perquè ara veig…, veig, veig.., sí! homes visionaris que van pensar que calia fer un túnel que travessés la muntanya del Tibidabo i una carretera que connectés el Baix Llobregat i el Vallès (Occidental, es clar). I aquella carretera seria una Via Interpolar, és a dir, entre dol pols, i que d’ella en sortirien ramificacions que, ves per on, una d’elles seria aquell corriol primitiu o senderol o camí medieval o carrer, i que aleshores esdevindria una avinguda d’amplada generosa.

Ai las! La reserva del sol es va aplicar de immediat i com a resultes va esdevenir una cosa que ara…, no sé com dir-li. Perquè ni corriol primitiu ni senderol ni camí medieval ni carrer ni avinguda sinó una mena de circuit per a practicar una gimcana, és a dir: on els vehicles de motor fan recorreguts artificials durant els quals els participants han de superar una sèrie de proves: punts rodons minúsculs, stops inversemblant o contra natura, esvorancs i vianants que, com balises, cal esquivar.

Oh! Per aquell corriol primitiu, aquell senderol, aquell camí, ja no hi podien passar ni caçadors, ni monjos ni vianants. La modernitat ho va fer tant malament que durant anys i anys les gents que per allí passaven corrien el risc de ser atropellades o d’ensopegar amb extensions de jardí a les voreres o trobant-se barrant el pas, els nous dinosaures de quatre rodes.

I ara que he tornat al present veig un nou intent d’humanitzacio d’aquell Camí dels Monjos, només un tros, no fora cas que humanitzéssim tot el vial i ens vingués la síndrome de Stendhal. Però, com se sol dir, val més això que res, que l’esperança mai es perd, i per alguna cosa hem de començar. I que no s’aturi, i que s’apliqui el sentit comú a les decisions que es prenguin.

No! No tornarem a tenir aquell corriol, aquell camí. La seva essència es va perdre amb el progrés i la modernitat. Però, si més no, tenim aquest tram que s’inaugura a bombo i plateret i per on, per uns metres i a recer d’aquests maltractats xiprers, podem fer volar a la nostra fantasia i creure que som uns monjos consirosos que van i venen de monestir en monestir.

Bellaterra
10 de març de 2025

Font: Ignasi Roda Fàbregas