Deixar la foscor del deixat espai públic de Bellaterra i apropar-nos a passejar pel Parc de Catalunya de Sabadell -amb el seu cuidat llac artificial amb un munt d’ànecs-, sempreés un plaer, mésara, amb l’allumenat avançat del Nadal.
Vistes a l’Eix Macià des del Parc Catalunya de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
El Parc de Catalunya és un parc situat al municipi de Sabadell, dins de la zona coneguda com l’Eix Macià que es va inaugurar el 1992. Ocupa una extensió de 43 hectàrees, des de l’Eix Macià fins a Can Rull, incloent la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle xv.
Al parc hi ha tres escultures: Arbre de ferro d’Antoni Marquès, situada al centre del parc, A de barca de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac, i L’home de bronze, dedicada a Antoni Farrés i Sabater, alcalde de Sabadell entre els anys 1979 i 1999.
Colònia d’ànecs al Parc de Catalunya de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
El primer projecte de parc es va realitzar pels arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich el 1929, tot i que no es va dur a terme. L’any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc. 75 entitats ciutadanes de Sabadell van presentar recursos contra el pla, que es va aprovar igualment, i van emprendre altres accions a favor del parc, com un intent de plantada d’arbres, l’any 1979, que va ser prohibida pel governador civil.
No és Manhattan, és el modern Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procés per a modificar el pla general i va començar a comprar terrenys. El 1984 l’ajuntament va a arribar a ser propietari d’un 90% de terrenys del parc i va convocar un concurs d’idees. L’any 1986 es va presentar el projecte d’ordenació del parc, realitzat pels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle. Membres de 170 entitats de Sabadell van plantar arbres al parc.
Vistes nocturnes de Sabadell des del Parc de Catalunya|FOTO: BELLATERRA.CAT
El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d’ordenació per a construir l’Eix Macià i el parc de Catalunya. Un conveni amb l’Institut Català del Sòl va facilitar l’operació Eix Macià, amb la construcció de comerços i oficines.
Parc de Catalunya de Sabadell des de l’Eix Macià|FOTO: BELLATERRA.CAT
Els beneficis que va generar aquesta operació es van invertir íntegrament en la construcció del parc. El 1989 van començar les obres del parc i el 1992 se’n va inaugurar la primera part. El 1993 va entrar en servei l’observatori astronòmic i el 1996 la urbanització del sector Can Rull i el tren en miniatura.
La majoria de mesures no s’apliquen de manera immediata, sinó que entraran en vigor al llarg dels propers tres mesos
S’endureixen diverses sancions amb l’objectiu de reduir els accidents. // EFE – Fernando Villar
Atenció a tots els conductors, perquè el Congrés ja ha aprovat definitivament la nova llei de trànsit. És una llei que fa més de mig any que es debatia, i els principals canvis són per endurir sancions. L’objectiu és reduir les víctimes i els accidents de trànsit. Això sí, la majoria de mesures no s’apliquen de manera immediata, sinó que entraran en vigor al llarg dels propers tres mesos.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat la nova normativa i ha demanat precaució a la carretera.
“Fins i tot el conductor més diligent pot cometre una imprudència, per mínima que sigui. I qualsevol vehicle és un instrument perillós a les nostres mans” (Fernando Grande-Marlaska ministre de l’Interior)
A continuació us detallem els principals els canvis aprovats:
– Augmenta de 3 a 6 punts la sanció per conduir amb el mòbil a la mà, encara que no es faci servir. Es manté la multa de 200 euros. La sanció serà de 3 punts si l’infractor usa el mòbil però no el té a la mà.
– Augmenta de 4 a 6 punts la sanció per no respectar la distància de seguretat de 1,5 metres quan s’avanci ciclistes a la carretera.
– Augmenta de 3 a 4 punts la sanció per no utilitzar -o portar-lo malament- el cinturó. El mateix amb els sistemes de retenció infantil, el casc i altres elements de protecció. Un 20% de les víctimes de trànsit no duien cordat el cinturó.
– Augmenta de 4 a 6 punts la sanció per llençar cigarretes per la finestra, o altres objectes que puguin provocar incendis.
– Es castigarà amb 3 punts del carnet i una multa de 200 euros portar al cotxe detectors de radars o cinemòmetres. Fins ara només es sancionava la seva utilització.
– Es castigarà amb 3 punts del carnet circular amb un mòbil ajustat entre el casc i el cap del conductor.
Un altre dels canvis que han generat més debat mediàtic i polític és eliminar la possibilitat de superar en 20 km/h el límit de velocitat per avançar a les carreteres convencionals. És a dir, a les carreteres d’un sol carril per banda, on com a màxim es pot anar a 90 km/h, no es podrà anar més ràpid que això per avançar altres vehicles. El PP i Vox estaven en contra d’aquest canvi: defensen que augmentarà el risc d’accidents perquè caldrà dedicar més estona a l’avançament.
I també hi ha canvis importants per als patinets i altres vehicles de mobilitat personal. No podran circular per la vorera i serà obligatori que els conductors portin casc.
ALTRES NOVETATS DE LA LLEI DE TRÀNSIT
– S’unifica en un termini de dos anys el temps sense cometre infraccions per recuperar el saldo inicial de 12 punts, sempre que no s’hagi perdut tot el saldo.
– Es considera infracció molt greu, amb una multa de 500 euros, incomplir les normes en matèria d’auxili en vies públiques.
– Utilitzar dispositius d’intercomunicació no autoritzats als exàmens de conduir es considerarà una infracció molt greu, sancionada amb 500 euros i 6 mesos sense poder-se tornar a presentar.
– A partir del 6 de juliol del 2022 serà obligatòria la incorporació d’alcoholímetres antiarrencada en vehicles de transport de viatgers, com els autobusos escolars. No complir-ho serà una infracció molt greu, amb una multa de 500 euros.
Aquest any han mort 149 persones en accidents de trànsit a les carreteres catalanes.
“Els cuidats jardíns privats de Bellaterra aporten un gran assortiment de plantas i flors de tot el món, sense oblidar les tradicionals delnostre país”.
Thaumatophyllum xanadus a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Thaumatophyllum xanadus és una planta perenne que pertany a la família arum Araceae i al gènere Thaumatophyllum , antigament classificada dins delsubgènere Meconostigma de Philodendron . Aquesta planta és originària del Brasil , però es conrea àmpliament com a planta paisatgística en climes tropicals, subtropicals i temperats càlids. Hàbit de creixement.
Detall d’ una bonica fulla de Thaumatophyllum xanadus|TERRA I TERRACOTA
Thaumatophyllum xanadu eventualment forma densos grups de fins a 1,5 metres d’alçada per 2 metres d’ample. Té fulles lobulades de color verd brillant, profundament dissecats i de fins a 40 cm de llarg per 30 cm d’ample. Les seves flors tenen espates de color vermell fosc. Ocasionalment pot produir arrels aèries.
Característiques distintives
Thaumatophyllum xanadu és una espècie del gènere Thaumatophyllum , que abans era el subgènere Meconostigma de Philodendron . “Es diferencia de totes les altres espècies de Meconostigma en els detalls de les parts sexuals del seu espèdice, la forma de les cicatrius de les fulles als rizomes, la forma de la fulla, les esquamules intravaginals, etc.”.
Chus Cornellana, ginecòloga, ex vocal independent a l’EMD de Bellaterra i a l’alcaldia de Cerdanyola per GXB|FOTO: BELLATERRA.CAT
Acaba d succeïr fa només una estona: Chus Cornellana, vocal independent pel partit polític Gent per Bellaterra, i candidata a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès, acaba de presentar fa uns minuts la seva RENÚNCIA a la Vocalia de l’EMD de Bellaterra. Motius? Discrepàncias conceptuals amb el President Ramon Andreu Atik, pel que fa a la gestió, tracte i forma de governar el poble de Bellaterra.
La renuncia de Chus és efectiva des del moment en que ha entrat oficialment al Registre de l’EMD, i no precisa aprovació de ningú, només caldrà comunicar-ho al Ple de la Junta del Veïnat.
Chusque ja no és Vocal de l’EMD de Bellaterra, seguira treballant per Bellaterra des de fora amb més llibertat.
Des de Bellaterra.Cat agraïm la sinceritat i dedicació pel bé del poble, perquè és més creïble des de fora d’un govern que no sempre escolta el veïnat ni les associacions cíviques veïnals. GRÀCIES I SALUT!!
El Fòrum Bellaterra de Nadal estarà dedicat al bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 marc 1953), dramaturg, professor i director de teatre, cantautor i fundador amb els seus germans Frederic i Àlvar del grup de la nova cançó El Tricicle. El poeta Pere Quart els va batejar, tot dient: “Tres rodes fan un tricicle” El Tricicle (1967-1973). Ignasi és autor del llibre Bellaterra crònica de 75 anys (1930-2005)
Fòrum Bellaterra 16 desembre 2021|CHUS CORNELLANA
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 marc 1953), és dramaturg, professor i director de teatre, cantautor i fundador amb els seus germans Frederic i Àlvar del grup de la nova cançó El Tricicle. El poeta Pere Quart els va batejar, tot dient: “Tres rodes fan un tricicle” El Tricicle (1967-1973). Ignasi és autor del llibre Bellaterra crònica de 75 anys.
“L’art, en totes les seves formes, enriqueix el meu camí” (Elvira Fernández)
Autoportret gravada d’Elvira Fernández|CEDIDA
El B’Art Ateneu acull fins al 7 de gener l’exposició Gravat, una mostra d’obres en diferents tècniques de gravat de l’Elvira Fernández, veïna de Cerdanyola i membre de l’Associació d’Artistes Plàstics.
quedar captivada per aquesta tècnica que permet infinites maneres d’apropar-se a la creació. Elvira Fernández explica que gravar consisteix en traspassar una imatge des d’una superfície anomenada matriu, que s’haurà treballat prèviament i s’haurà entintat, a una altra superfície, que normalment és paper o tela. Aquestes matrius poden ser fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), i fins i tot actualment també s’utilitzen materials sintètics o procediments fotogràfics i digitals. El que tenen en comú aquestes tècniques és el procés d’inversió del dibuix des de la matriu al resultat final que és l’estampa.
L’artista diu que “matriu i estampa es contraposen com un objecte i la seva reflexió en un mirall, resultant curiós que pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l’estampa d’un gravat es troba a mig camí entre l’obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials”.
Elvira Fernández confessa que quan era petita, i sense saber que es tractava de gravats, ja es sentia fascinada “per aquells dibuixos fets amb multitud de línies i molt detallats que il·lustraven alguns dels contes que hi havia a casa seva”.
L’exposició Gravat és un recull dels gravats que la seva autora ha anat fent en els últims anys, agrupats per temes i tècniques diferents, i que estan a la venda a preus que van dels 50 als 150 euros.
Gravat d’Elvira Fernández|CEDIDA
1963, nascuda a Barcelona, actualment resideix a Cerdanyola del Vallès.
1988/1990, estudis de ceràmica i escultura a l’Escola Massana de Barcelona.
2007/2010, taller de pintura a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
2010/2011, taller de gravat a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
2011, col·lectiva de gravat a la sala Te.Art de Cerdanyola.
Montserrat Gudiol i Corominas (Barcelona, 9 de juny de 1933 – 25 de desembre de 2015) fou una pintora catalana, filla de l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart.
Montserrat Gudiol a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Es va formar a l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família i a partir del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper. La seva obra mostra un gust per la fantasia en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs i amb escenes de maternitat, influïda pels temes del surrealisme i les formes del Pablo Picasso de les èpoques blava i rosa. La seva pintura mostra interioritat i tristesa.
Va exposar a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’antiga URSS i elCanadà. El 1960 va rebre el “Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot”, que atorga la Fundació Ynglada-Guillot de Barcelona, en la seva segona convocatòria. Aquell mateix any va participar en l’Exposició Nacional de Belles Arts que es va fer a Barcelona, en la qual va presentar els olis Mujer con niño i Mujer sentada.
Té obra al MNAC, al MACBA, a Madrid, Bilbao, Johannesburg, Flint, Montréal, etc. El 1980 realitzà un monumental sant Benet per a l’abadia de Montserrat i el 1981 fou la primera dona que ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1991 va rebre el Premi Quadern de la Fundació Ars i el 1998 la Creu de Sant Jordi.
GAUDÍ AL MNAC (Del 19 de novembre de 2021 al 6 de març de 2022). La mostra té 650 peces de l’arquitecte i desmunta algunes llegendes sobre la seva figura
Vista exterior de la Colonia Güell 1910 i Gaudí l’any 1878|MNAC
Podem replantejar-nos avui la imatge que tenim d’ell? La resposta la trobareu en aquesta exposició, que ens proposa una nova mirada sobre l’arquitecte, un exercici de desconstrucció del mite, de l’artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins al punt de convertir-los en una marca.
I és que Antoni Gaudí és un personatge complex, que realitza la seva obra dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.
Gaudí no era un místic absent del món
Vint anys després de la celebració de l’Any Gaudí, el Museu Nacional presenta una exposició que s’allunya dels tòpics i recorre en la seva totalitat la trajectòria de l’arquitecte.
A través d’una museografia basada en la teatralitat i l’acumulació d’objectes, com si es tractés del taller de Gaudí, es presenten més de 650 elements —obres d’art, objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, documentació, plànols i fotografies— procedents d’un centenar de col·leccions nacionals i internacionals, inclosa la del Museu, que compta amb un important conjunt d’obres de l’arquitecte.
Incendi taller Sagrada Família 1936 |Anònim/ ARXIU CÀTEDRA GAUDÍ
L’exposició, que es podrà veure al Musée d’Orsay de París del 14 de març al 17 de juliol de 2022, demostra que Antoni Gaudí no treballava aïllat del món i el situa en el context internacional de l’època amb obres de Geoffroy-Dechaume, Thomas Jeckyll, William Morris, Auguste Rodin i Eugène Viollet-le-Duc.
Ahir dimarts, -amb la tristor de veure la nostra Bellaterra tant fosca-, vam decidir passejar, com fem sovint, per l’estimada ciutat de Sant Cugat. Només arribar a la Plaça d’Octavià, la vam trobat engalanada amb un munt de llums amb els colors de Nadal, on no hi faltava una gran cua amb famílies i canalla per gaudir de la companyia de hip hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros, que han ofert l’espectacle “Exèrcit de la llum”. Abans de tornar a Bellaterra, hem aprofitat per savorejar la tradicional xocolatada, però sense oblidar de visitar la petita però lluminosa Fira de Santa Llúcia, amb parades plenes de figuretes pel pessebre, com els tradicionals caganers i Caga Tió.
Fira de Santa Llúcia a Sant Cugat| FOTO: BELLATERRA.CATParada de la Fira Santa Llúcia plena de Caga Tió|FOTO: BELLATERRA CAT
Després que la pandèmia condicionés l’any passat totes les activitats al voltant del Nadal i Reis, enguany hem vist que s’han recuperat la gran majoria d’elles, en el seu format original, amb l’objectiu de reviure la intensitat d’aquestes festes familiars tant plenes de joies nadalenques.
Nadal a la Plaça de l’Alcalde Magí Bartralot|FOTO: BELLATERRA.CAT
Segons l’oficina de turisme de Ajuntament de Sant Cugat, enguany la ciutat compta amb un total de 347.066 punts de llum, distribuïts per tot els barris.
L’acte públic d’encesa de les llums de Nadal ja es va fer el passat 26 de novembre, amb la voluntat de donar suport al comerç local -un dels sectors més perjudicat per les mesures de contenció de la Covid19-, donant així el tret de sortida a la campanya comercial de Nadal.
Espectacular regal de llums al Passeig de Francesc Macià|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquestes festes de Nadal hi ha molta més il·luminació, i més sostenible. Tornarem més vegades, perquè ara més que mai, ens calen vitamines i llum pels nostres ulls i cos.
Fira de Santa Llúcia de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
“Fent les fotos ens hem trobat amb la responsable d’espai públic de Catalana Occident qui davant de les nostre queixes, per la deixadesa de l’obra plena d’òxid, però no trencada, ens ha promès que molt aviat pintaran de nou aquesta bonica escultura del bellaterrenc Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924 – Bellaterra, 2007)
Cavall de la Llibertat (1970), obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma, a la seu de Catalana Occidente de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.
Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.
Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.
Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.
Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.
Podem trobar obres seves a l’església de Santa Maria del Mar, a la Catedral de Barcelona, al Monestir de Poblet, a l’església de Sta. Maria de Mataró, a l’església arxiprestal de Vilanova i la Geltrú, al castell de Cardona, al monestir de Montserrat, al Convent dels Caputxins de Sarrià, a l’església de Sant Ot , o a Font Romeu on es troba el Crist Rei de 7m d’alçada i 35 tones de pes en marbra de Carrara i realitzat en talla directa. També està feta en pedra i en talla directa, l’Assumpció de Sta. Maria de Cornellà, de 5 tones de pes i de formes estilitzades, tot seguint la línia arquitectònica de l’església.
En la dècada dels seixanta, va ser convidat per l’ambaixada de Espanya a Viena, on va presentar algunes de les seves obres, dibuixos i escultures, totes d’un caire totalment mediterrani. Va tenir molt bona acceptació i això li va permetre voltar per Paris, Niza i Viena on va fer algunes exposicions amb èxit, encara que no li agradava massa exposar.
A col·leccions particulars i a entitats importants europees hi ha força obra seva. Al museu de Gratz (Austria) tenen la seva escultura en bronze titulada Occitània, de formes rotundes i caire totalment mediterrani. Es ben diferent per exemple, el seu Clam de Pau de l’ajuntament de Ginebra, escultura patètica i totalment impressionista.
Detall de l’òxid a l’escultura Cavall de Llibertat (1970) de l’escultor bellaterrenc Emili Colom i Comerma |FOTO: BELLATERRA.CAT
De temperament inquiet, es va dedicar també a treballar el ferro, realitzant algunes obres de notables dimensions com ara el Monument al Pescador, d’Arenys de Mar, o el Cavall de la Llibertat, que presideix l’edifici de la companyia d’assegurances “La Catalana” de Sant Cugat del Vallès. També podem citar L’Estalvi, escultura que presideix l’escala noble de la seu central de la Caixa de Catalunya a Barcelona. Biafra, Sant Jordi, o els Esquirols de Bellaterra, son altres mostres de les obres realitzades en ferro per Colom en aquells temps. Una escultura que no podem oblidar, realitzada també en aquest material, es Amusit, príncep d’Ausa. Possiblement, una de les seves obres més significatives.
De sempre, també va treballar el bronze. De entre les seves obres en aquest material i de dimensió més gran que la natural, trobem el Timbaler del Bruc situada a la plaça del Ajuntament de la Vila de Santpedor.
Al mateix temps, va treballar com a expert artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Als anys vuitanta, sota la direcció del arquitecte Antoni Gonzalez, aquest servei es va reestructurar anomenant-se Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Van ser uns temps de gran dinamisme i en Colom, fins a la seva jubilació i dins del departament que dirigia Antoni Gonzalez, va restaurar, reproduir i crear diverses obres religioses que formaven part de les restauracions d’edificis que es duien a terme.
En aquella època es va reproduir la predel•la de Rubió, important peça del segle XIV que formava part del cèlebre retaule de Rubió. Igualment es va reproduir la imatge de la Verge de Rus del segle XI, la de Sta. Maria de Foix del segle XIV, la de Santa Càndia d’Orpí del segle XV i la Verge de la Victòria del segle XVII entre moltes d’altres. La llista es molt llarga, però tota la seva tasca està registrada en el Fons Documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.
Més tard, va continuar treballant en el seu estudi de Bellaterra, apartat totalment de totes les tendències actuals. “Mirant de crear escultura i no treballant per ara, sinó que treballant pel demà”. Com ell deia: “L’art es notari de la historia. Es personal i intransferible i un horitzó sense fi”.
Naturalment ha deixat escola. Dos deixebles preferits i amb un bon present son l’escultor David Marzo de París i Caroline Romer de Londres.
NOTA: L’EMD de Bellaterra està gestionant amb els hereus d’Emili Colom i Comerma, per restaurar el símbol Esquirol de Bellaterra
Escultura Esquirol (1979) símbol i mascota oficial de Bellaterra, obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma|FOTO: BELLATERRA.CAT
BELLATERRA.CAT 