ARTÈXTIL fou fundada el 1941 pel veí de Bellaterra, Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969), en ple inici de la postguerra. Artèxtil fou una de les principals fàbriques llaneres de l’estat espanyol.
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sabadell, celebrada avui dijous, 9 de desembre, ha aprovat la construcció d’una plaça pública a l’antic pati de l’Artèxtil. Forma part d’un conjunt d’intervencions que es faran a la cruïlla Gran Via i el carrer Quevedo, relacionat amb la reforma prevista a la Gran Via.
El pressupost de la licitació és de 499.164,79 euros i s’ha fixat l’inici de les obres durant la tardor de 2022 i el termini d’execució de sis mesos, cosa que situa aquest nou espai en aquest conjunt fabril el primer semestre de 2023. L’objecte d’aquest projecte consisteix en la reurbanització del carrer Quevedo, en el tram entre Vidal i Covadonga. A més, suposarà l’eliminació del pas soterrat.
La nau de la fàbrica i el cos de planta baixa i dos pisos configuren un tot unitari tant d’elements d’ornamentació, com de materials o volums. La composició general de les façanes posa èmfasi en l’horitzontalitat dels edificis, amb trets de caràcter racionalista. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas. Una part de l’edifici és avui propietat de l’Ajuntament de Sabadell.
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
Història d’Artèxtil
Sabadell fou una potència tèxtil des de mitjans del segle xix. La ciutat era coneguda com «la Manchester catalana». L’any 1936 Sabadell tenia 48.754 habitants, 10.982 dels quals eren treballadors i treballadores tèxtils.
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
El promotor i propietari d’aquesta obra fou en Josep Garcia Planas, que encarregà el projecte a Santiago Casulleras. El projecte original data de 1940, tot i que la sol·licitud de llicència no es fa fins al gener de l’any següent i es concedeix el permís de construcció el 5 d’agost del 1941. El constructor de l’obra fou en Pere Arderiu.
Posteriorment, l’any 1945, un cop acabada la construcció del primer projecte, es demana al mateix arquitecte una ampliació de la fàbrica i l’any 1949 una segona ampliació, que consisteix, entre altres, en la construcció de naus destinades a magatzem. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas i es dedicava a la producció del drap de llana i cobria tot el procés d’elaboració.
Fou una de les poques indústries sabadellenques que sobrevisqueren a la crisi produïda entre el 1973 i 1975. Antigament la casa dels propietaris, situada a l’altre cantó de la Gran Via (casa Arimon), comunicava amb la fàbrica mitjançant un passadís subterrani.
La deslocalització cap a l’Àsia va fer tancar finalment la fàbrica el 2007. El 24 de gener de 2008 fou declarada bé cultural d’interès local. Els hereus de la companyia van vendre l’edifici al Banc Sabadell per poder fer front als deutes acumulats. Posteriorment, el govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Bustos, va procedir a modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística per permetre la construcció residencial, però diversos grups d’esquerres locals van oposar-s’hi, argumentant que el terreny industrial encara tenia potencial a la ciutat.
Proposta de reurbanització de l’espai
Més endavant, el 2016, el Ple municipal va aprovar l’enderrocament parcial de la fàbrica, que va rebre el desembre de 2016 el vistiplau del Departament de Territori de la Generalitat. Es vol aprofitar part del terreny per fer algun equipament municipal, però no hi ha res concretat. Es preveu que sigui enderrocada per construir-hi edificis d’onze plantes per a ús residencial. El projecte preveu transformar l’illa industrial en un pol d’equipaments públics, habitatge i noves zones verdes.
L’àmbit es divideix en dues àrees; una, on se situa l’antiga indústria, té façana a la Gran Via i als carrers de Romeu, Alfons Sala, Quevedo i Covadonga. El Pla preveu recuperar l’edificació protegida i qualificar-la com a equipament.
Al nord d’aquesta primera zona es concentraran les noves edificacions residencials, amb un sostre màxim de 12.388 m² i un topall de 165 pisos. Els blocs que es construeixin als carrers de Romeu i Covadonga tindran planta baixa i dos pisos. En canvi, els de la Gran Via tindran planta baixa i entre 6 i 11 pisos, seguint el model implantat al llarg dels anys en aquest carrer. Igualment, es preveu que es creï un nou espai lliure de 1.859 m² entre la Gran Via i el carrer de Covadonga, que donarà continuïtat als recorreguts de vianants previstos.
La segona àrea d’aquest àmbit de planificació se situa al barri de Sant Oleguer, entre l’avinguda d’Egara, el passeig de Béjar i els carrers de Bradford i Buenos Aires. Acull unes pistes esportives i una piscina en desús, que originàriament estaven al servei de l’Artèxtil i que el Pla considera equipaments esportius comunitaris públics.
Durant la tardor de 2018 es van iniciar les obres de demolició de la zona no catalogada. El setembre del mateix any l’Ajuntament va anunciar que adquiriria la zona d’oficines, obtenint així la titularitat de tot l’espai catalogat.
Font: Ajuntament de Sabadell, Nació Sabadell, IDP (neix a la ciutat de Sabadell com a iniciativa de 4 companys recent titulats de l’Escola d’Enginyers de Terrassa de 23 anys)
BELLATERRA.CAT 