Bellaterra, 5 desembre 2025
“Aquest divendres s’ha produït un gir de guió, després que el Ministeri d’Agricultura hagi anunciat l’obertura d’una nova investigació sobre l’origen del brot després de rebre l’informe del centre de referència de la Unió Europea (UE), que apunta a la possibilitat que el seu origen pugui estar en un laboratori“
LLUIS TORRES|Segons publica avui EFE al seu canal oficial de Bluesky, es pregunta si el virus va sortir de la pesta porcina africana d’un laboratori. El Govern ho està investigant, però davant d’aquesta hipòtesi totes les mirades es dirigeixen ara al Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) de Bellaterra, institució que fa gairebé dues dècades que estudia aquest agent patogen i que està situada molt a prop d’on es va detectar el brot.
L’IRTA-CReSA és un dels laboratoris europeus de referència en salut animal i està localitzat al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, al km 0 de l’EMD de Bellaterra, amb prou feines un quilòmetre d’on fa uns dies van aparèixer els primers exemplars de porcs senglars morts a causa de la pesta porcina africana (PPA).
El centre es dedica a estudiar les malalties animals, així com la seva epidemiologia i les millores en el diagnòstic i el control, desenvolupant eines de prevenció efectives, com les vacunes.
En el cas de la PPA, malaltia altament contagiosa que afecta credos i porcs senglars i que no es detectava a Espanya des de l’any 1994, l’IRTA-CRESA fa recerca bàsica i aplicada, realitza diagnòstics oficials i ofereix suport científic i d’assessorament en situacions d’emergències sanitàries.
Nova via de recerca
Fins ara, la principal hipòtesi que estudiaven les autoritats era que el brot de PPA provingués d’un entrepà amb embotit contaminat que hagués ingerit un porc senglar en unes escombraries.
Aquest divendres s’ha produït un gir de guió, després que el Ministeri d’Agricultura hagi anunciat l’obertura d’una nova investigació sobre l’origen del brot després de rebre l’informe del centre de referència de la Unió Europea (UE), que apunta a la possibilitat que el seu origen pugui estar en un laboratori.
I és que tots els virus circulants actualment als Estats membres de la UE pertanyen als grups genètics 2-28 i no al nou grup genètic 29 del qual forma part el virus causant del focus a la província de Barcelona, molt similar al grup genètic 1 que va circular a Geòrgia el 2007.
La troballa d’aquest virus “no exclou, per tant, que el seu origen pugui estar en una instal·lació de confinament biològic”, ha revelat Agricultura.
El centre nega una possible fugida del virus
Diversos responsables de l’IRTA-CReSA han defensat aquesta setmana, en diferents entrevistes en mitjans de comunicació, l’actuació del centre i la impossibilitat que el virus n’hagi sortit, ja que les estrictes mesures de bioseguretat que s’apliquen converteixen les instal·lacions en un búnquer.
Joaquim Segalés, veterinari i investigador del centre i catedràtic de la UAB, va explicar a l’emissora RAC1 que a causa de la detecció del virus a Collserola fins i tot es van revisar tots els protocols dels últims mesos, sense detectar «cap alteració de la bioseguretat».
«No hi ha cap evidència que una fallida als protocols de seguretat expliqui l’escapament del virus de la pesta porcina del centre», va apuntar.
Des de l’IRTA-CReSA expliquen a més que totes les mostres que es fan servir al laboratori es destrueixen per garantir que no quedi cap rastre i evitar incidents.
Laboratori d’alta biocontenció
Abans dels assajos en humans, la vacuna contra la covid de la farmacèutica gironina Hipra es va provar en animals al laboratori d’IRTA-CReSA.
Aquest és un dels pocs d’Espanya que pot treballar amb virus tan contagiosos gràcies a un complex sistema de biocontenció, indispensable per fer investigació amb animals manipulant patògens altament infecciosos i de transmissió aèria.
Un laboratori d’alta biocontenció (nivell 3 sobre 4) consisteix en un estricte control d’accés de persones: per entrar cal treure’s tota la roba, ingressar nu per una doble porta i, un cop dins, vestir-se amb un mico i uns esclops; el mateix per sortir, amb l’afegit d’una dutxa amb dues ensabonades.
És transcendental igualment el manteniment de pressions negatives, de manera que l’aire d’una habitació on es manipulen patògens no surti quan s’obri una porta i se n’eviti la circulació, cosa que es reforça amb un sistema de renovació i doble filtratge absolut de l’aire, amb circuits separats per a cada sala de laboratori.
Tot el sistema de pressions negatives està dissenyat com una cascada, des de les zones de menor a les de més risc de contaminació, per tal que, encara que hi pugui haver algun petit incident, quedi reduït al mínim, gairebé a zero, la sortida de patògens de la unitat.
Excepte les persones i el material imprescindible -que és sotmès a meticulosos processos de desinfecció-, res no surt de la unitat, tampoc els animals, que són sacrificats i, posteriorment, les seves restes són tractades: o bé s’incineren o passen per un digestor alcalí, un tractament químic i tèrmic intens per a la seva descomposició i descontaminació.
Font: EFE Bluesky
BELLATERRA.CAT 