L’escultura de Bellaterra “Esquirol” segueix totalment abandonada i rovellada.
És una obra de l’escultor bellaterrenc Emili Colom Comerma (1924-2007), símbol de Bellaterra, en situació ruïnosa. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada |
GUERRA
Tant de bo les guerres només fossin per a conquerir fites on la gent no hagués de morir i sí treuren profit: Guerra a la pobresa, guerra per evitar el canvi climàtic, guerra a l’enriquiment il·lícit, etc. Malauradament però, no és així i les guerres es declaren per interessos ideològics, polítics, econòmics, de poder, sense mirar les conseqüències sobre les persones.
La guerra és innata a la humanitat i fa evident la nostra incapacitat a resoldre conflictes, i invoquem els déus de la guerra que no són altres que els déus de les religions, desnaturalitzant el missatge que se suposa ens donen totes elles: estimar el proïsme com a un mateix. Mark Twain (1835-1910), ho va expressar magníficament en el seu article Oració de guerra* (1904)
El primer que em sobte de les guerres és la docilitat dels soldats que lluiten. No em refereixo a que lluitin dòcilment sinó que obeeixen a cegues els seus comandaments que, des d’una posició de confort, els ordenen matar persones. Quina és la raó per la que els homes accepten matar homes sense ni tant sols plantejar-s’ho? Torno a Oració de guerra de Mark Twain i la seva demolidora lectura que fa quan s’encoratja una nació, un poble, anar a la guerra.
“Oh! Déu i Pare nostre, els nostres joves patriotes, ídols dels nostres cors, van a la batalla. Ves-hi tu amb ells. Amb ells, en esperit, també nosaltres deixem la dolça pau de les nostres llars estimades per destruir l’enemic. Oh, Déu i Senyor nostre, ajudans a reduir els seus soldats en sagnants despulles amb les nostre granades, ajudans a cobrir els seus fèrtils camps amb les pàl·lides formes dels seus patriotes morts; ajudans a ofegar el retruny dels nostres canons amb els gemecs de dolor dels seus ferits, ajudans a esquinçar els cors de les seves innocents vídues amb penes incurables: ajudans a arrasar les seves llars humils amb un huracà de foc; ajudans a deixar-los sense sostre i que els seus fills vagaregin sense plànyer-los pel desert de la seva terra desolada, vestits amb parracs y morint de fam i de set, exposats a les flames del sol d’estiu i als vents gelats de l’hivern, sense cor, exhaust i implorant inútilment de Tu, que els concedeixis el refugi de la tomba. Per nosaltres que t’adorem, esclafa Senyor les seves esperances, pastura les seves vides, perllonga la seva amarga peregrinació, fes que els seus peus s’arrosseguin pel camí, que els reguin amb les seves llàgrimes, que la sang dels seus peus ferits embruti la neu blanca. Tot això t’ho demanem imbuïts desperit d’amor i en l’esperit d’quell que és Font d’Amor i que és refugi sempre fidel i amic de tots els desgraciats i que busquen la seva ajuda amb el cor humil i contret. Amén.
Poc més cal afegir. O potser sí. La meva reflexió des del confort potser no sigui precisament la més encertada i, com tantes altres, caurà ben aviat en l’oblit d’una societat que tendeix a oblidar perquè un nou conflicte naixerà promogut per l’absurditat de l’home i dels qui manen, i desviarà la nostra atenció, com ara passa, de les catàstrofes naturals o les morts a mar d’aquells que creuen que es dirigeixen a un món millor. La guerra és una tragèdia contínua que afavoreix una pocs gràcies al sacrifici de molts. Vet aquí l’absurditat.
Ignasi Roda Fàbregas
Bellaterra, 13 d’octubre de 2023
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Opina |
Dita: Qui té fam, set i son, menja, beu i dorm, mata la fam, la set i la son.
Aconseguir objectivitat i equanimitat tractant-se d’una biografia és sempre difícil. Un excés de passió o de fredor a l’hora de fer un judici i descriure el recorregut vital i si mes no intel·lectual d’una persona pot induir a errors desafortunats. Aquesta situació genera, si més no, certa inquietud en tots els qui accepten narrar la vida d’altres, ja que trobar el nord que permeti esbrinar, interpretar i explicar de forma correcta el personatge, arriba a convertir-se en autèntica obsessió. En l’àmbit de les biografies no existeixen fórmules miraculoses que permetin al biògraf moure’s amb facilitat i en deixin intactes el prestigi i l’honorabilitat intel·lectual. D’una figura com la de Joan Amades i Gelats, canonitzada per uns i condemnada per altres, és compromès de parlar-ne i això facilita, en gran manera, l’aparició de síndromes en els seus biògrafs.
La seva dedicació i la fe en la cultura tradicional i popular de Catalunya el van impulsar a emprendre una obra gegantina que, com tota producció humana, va tenir errades i encerts: bominum est errare; tant la seva producció com els mètodes utilitzats han estat fortament contestats, i s’ha arribat, fins i tot, al descrèdit. La creació és sempre una construcció força personal, realitzada des d’una òptica i posició ideològica determinada. Per això aquesta biografia és una lectura de la vida i l’obra de Joan Amades, conscient del fet que n’existeixen d’altres.
Avui, malgrat que Joan Amades és figura viva i present en la nostra societat, ens manca una investigació que ens mostri l’home i la seva obra en totes les dimensions. Aquest és el nostre objectiu: apropar-nos al seu recorregut existencial, als interessos científics… La tasca ha estat complexa per la urgència amb què hem hagut de fer l’estudi així com per les dificultats que han sorgit al llarg del treball de recerca. Malgrat això, hem volgut incorporar el major nombre de textos per il·lustrar la feina que va dur a terme Joan Amades.
En el camp de la metodologia, hem de dir que el criteri que hem adoptat per organitzar el nostre discurs ha estat el cronològic o genètic enfront d’altres (vg. l’ideològic i/o temàtic). Aquesta postura l’hem presa quan hem comprovat que encara no existeix cap biografia sencera sobre ell. Encara que el discurs ha quedat estructurat a partir d’aquesta constant, no hem renunciat a d’altres. Els períodes i les xifres són aproximats. Tan sols volen ser indicatius. En la transcripció de les fonts s’ha respectat l’ortografia i els girs lingüístics originals.
Nota: L’autoria de la biografia és de Lluís Calvo i Calvo, va ser publicada l’any 1990 a El món de Joan Amades, llibre-catàleg editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu del centenari del naixement del folklorista.
L’associació Cultural Joan Amades és una organització sense afany de lucre formada per persones de diverses procedències i interessos, vinculades a la cultura popular i tradicional, que van aplegar-se en un inici amb la finalitat de publicar els materials que el folklorista Joan Amades va deixar inèdits. Aquesta entitat va néixer l’any 1995 per l’impuls de Consol Mallofré cunyada de Joan Amades.
Actualment, l’activitat de l’Associació Cultural Joan Amades és diversa i abraça iniciatives per protegir i difondre l’obra de Joan Amades. També vol incidir activament en les xarxes socials i en activitats de participació popular organitzant o col·laborant en accions d’estudi o divulgació relacionades amb temes etnogràfics, tradicionals o populars.
Objectius de l’Associació Cultural Joan Amades
Contribuir d’una manera explicita al coneixement de l’obra i la persona de Joan Amades.
Sensibilitzar i propiciar la consideració de valor patrimonial al llegat Amades en tots els seus vessants.
Promoure la reflexió i el debat del paper de Joan Amades i la seva obra.
Aportar tractaments i visions innovadores i contemporànies al seu llegat.
Gestionar la seva obra editorial, drets, reedicions, etc.
Fomentar, impulsar i/o col·laborar en iniciatives i accions d’estudi o divulgació relacionades amb temes etnogràfics, tradicionals o populars, i també en propostes festives.
Font: ACJA
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat ACJA |
“La guerra no és un videojoc ni una aventura, ni el lloc on la raó i la justícia es poden expressar”
La tecnologia permet manipular imatges perquè semblin reals; permet crear avatars que semblen humans; permet fer-nos parlar idiomes que mai no hem estudiat. Es poden construir evidències —sigui per incriminar un dissident, sigui per demostrar una teoria conspirativa— que alimenten les conviccions mútues. Es pot construir un món completament virtual que sembli real, viu i sense dolor. Però encara no ha evolucionat prou com per fer que totes les guerres només siguin virtuals, sense víctimes reals i sense destrucció física. La intel·ligència artificial hauria de tenir com a prioritat substituir la incompetència humana allà on la humanitat fracassa sempre.
La guerra no és un videojoc ni una aventura, ni el lloc on la raó i la justícia es poden expressar. És una gran i tràgica desgràcia que travessa i marca diverses generacions. Recrear-s’hi —per reforçar la nostra posició, o per deixar en evidència la de l’altre, o per una pulsió inconfessable de venjança— em sembla una gran irresponsabilitat. Perquè les víctimes són altres, perquè el dolor i la destrucció és d’elles, no pas nostre.
Abans de convertir-nos en còmoda barricada indolora i incruenta, pensem en els que sí patiran i vessaran sang, en quina vida tindran els supervivents quan tots els qui tenim la immensa sort de no conèixer la guerra començarem a preparar les vacances i les compres de Nadal; a preparar la festa del cap de setmana amb els amics o a planificar quan podrem tornar a veure un partit de futbol. Quan vingui aquella hora de gaubança d’allò que en diem normalitat, a la qual creiem tenir dret (i n’hi tenim). Un dret —el dret a la normalitat— que és negat a milions de persones del planeta per culpa de la violència.
Hi ha víctimes diàries a Ucraïna, al Kurdistan, a l’Àfrica occidental, però ja no ens indignem tant perquè en això de les indignacions també hi ha modes. Hi ha dones i nenes que són tractades cada dia com esclaves a l’Afganistan, hi ha dones castigades, detingudes i assassinades a l’Iran perquè es rebel·len contra el règim teocràtic. De tot això en fèiem eslògans, debats, manifestacions… fins que una guerra en substitueix una altra, i ens permetem el luxe indecent d’oblidar les que creiem passades perquè la conversa global ha començat a parlar d’una altra cosa que ens captiva més, i que sobretot genera més clics.
La responsabilitat és de cadascú, i que tothom faci el que cregui que ha de fer. Modestament, no penso contribuir a generar soroll i cridòria. Procuro escoltar els crits i els plors de les víctimes, i sóc incapaç de distingir la diferència entre el crit i el dolor d’una víctima palestina del d’una víctima israeliana. O kurda. O ucraïnesa. O iraniana. Veig que hi ha molts experts que ho han aconseguit. Felicitats, segur que poden anar a dormir pensant que són al lloc correcte de tot conflicte.
El millor moment de la guerra no és l’alto el foc i l’armistici; és quan encara no ha començat. I ja l’hem perdut, aquest moment. (Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat carles puigdemont, Opinió |
Organitzat per Assemblea Bellaterra, Lluís Llach participarà amb un Acte amb Sorpreses, el divendres dia 27 d’octubre de 2023, al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra, a les 19:30 hores.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Agenda Bellaterra |
La recollida de material humanitari es realitzarà al Centre Cívic de la Placa Maragall de Bellaterra, entre les 15 i 19:30 hores del dia 20 d’octubre de 2023
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra solidària |
ERC de Cerdanyola afirma que el govern municipal pujarà un 11’6% l’IBI sense fer canvis organitzatius que permetin millorar serveis
El grup municipal d’ERC denuncia que la proposta d’ordenances fiscals que ha presentat el govern de l’Ajuntament a l’oposició suposa una pujada de l’11’6% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) però no ve acompanyada de canvis organitzatius i això suposa, ressalta Esquerra, que no vindrà acompanyada d’una millora dels serveis que rep la ciutadania.
El portaveu municipal d’ERC, Íñigo Enterria, assegura que el govern no ha donat cap explicació del perquè d’aquesta pujada, que hauria d’aprovar-se en el Ple municipal extraordinari d’aquest dijous, 19 d’octubre, i insisteix que el seu grup no està en contra de l’augment d’impostos si és necessari, però sempre a canvi d’una millora dels serveis que rep la ciutadania i que aquest és el cas de Cerdanyola.
ERC manifesta que l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) també augmentarà i que no entenen uns criteris de zonificació marcats pel govern en base a una sectorialització de fa 20 anys que no respon a la realitat actual del municipi, mentre es mostren d’acord amb els canvis en l’impost de circulació per adaptar-se a normes supramunicipals.
ERC exigeix canvis organitzatius perquè puguin millorar els serveis
Enterria insisteix que fer uns pressupostos expansius o apujar els impostos no suposarà cap millora dels serveis a la ciutadania si no hi ha uns canvis organitzatius que fa anys que el seu grup ve reclamant. El portaveu d’Esquerra manifesta que l’any passat l’Ajuntament va tancar l’exercici de 2022 amb un superàvit de 4 milions d’euros, un romanent de tresoreria de 14’5 milions i una execució la inversió inferior al 20% i que tot indica que hi haurà una situació similar al tancar 2023. Per a Enterria, això significa que la recaptació no es tradueix en serveis i ve agreujat per les carències organitzatives internes.
El portaveu d’Esquerra ho exemplifica en el fet que 18 dels 38 caps de servei o secció de l’Ajuntament estan vacants o en situació de precarietat amb assignació de funcions i que això significa la direcció tècnica i administrativa de l’Ajuntament es troba sense persones fins el cas que el coordinador general assumeix tasques de Recursos Humans, Serveis Econòmics, Organització i Ocupació. ERC exigeix “veritables canvis organitzatius”.
ERC critica també que el govern va al·legar l’existència d’un context d’incertesa per prorrogar enguany els pressupostos de l’ajuntament quan, afirma Enterria, “el que hi havia era la certesa que era any electoral i el govern no volia assumir” les conseqüències de governar i prendre decisions com la pujada d’impostos.
Falta de negociació
Esquerra també assegura que, tot i el compromís de ma estesa expressat pel govern municipal amb l’assoliment de la majoria absoluta en les passades eleccions locals, no hi ha hagut cap negociació en relació a la proposta d’ordenances fiscals ni del pressupost per l 2024. Esquerra reitera que informar sobre una proposta no suposa cap negociació ja que fa que la capacitat d’incidència de l’oposició en dos temes molt importants sigui “nul·la”.
Font: Cerdanyola Info
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Economia de butxaca |
SENSE PARAULES!
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Còmica |
Cerdanyola present per partida doble als premis Mies van der Rohe d’arquitectura: Casa Fàbrica Natura Bissé i Habitatges 1737 de l’estudi d’arquitectes Josep Ricard.
L’edifici Casa-Fàbrica, seu de l’empresa de cosmètica Natura Bissé a Cerdanyola, és candidata als premis Mies van der Rohe 2024, Premis d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea. L’obra, de TDB Arquitectura, “pretén modernitzar l’opacitat de les naus industrials tradicionals”. A més, l’estudi d’arquitectura Harquitectes, dels qual és membre fundador el cerdanyolenc Josep Ricart, també és candidat amb els Habitatges socials 1737 de Gavà.
La Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe han anunciat la nominació de setze projectes catalans al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea (EUmies Awards). Espanya és el país amb més obres candidates, 29, i 10 d’elles estan construïdes a Catalunya -a més hi ha 3 obres construïdes per equips catalans a Itàlia, Finlàndia i Romania-.
Casa Fàbrica de Natura Bissé
La Casa-Fàbrica de Natura Bisse és una construcció de 15.000 metres quadrats situada al Parc de l’Alba, molt a prop del Sincrotró. L’edifici centralitza totes les activitats de l’empresa: oficines centrals, instal·lacions de producció, laboratori I+D, spa i la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé i, segons destacava l’empresa en el moment de la presentació del projecte, “és el símbol d’una nova etapa i del nostre compromís amb el creixement, la internacionalització, la innovació, la sostenibilitat i l’eficiència energètica”. Un espai que des de Natura Bissé destaquen com “concebut per ser ocupat, viscut i gaudit” i que l’equip de TDB Arquitectura assegura que “pretén modernitzar l’opacitat de les naus industrials tradicionals”. Els seus autors destaquen de l’obre que respon a “dos objectius: representar els valors de la marca, i les qualitats de les activitats que acull” amb un edifici que “transmet optimisme, relaxació, formes sinuoses i orgàniques, lluminositat, claredat geomètrica, entorn natural, presència vegetal i qualitat espacial per als treballadors”.
Habitatges Socials 1737
Per la seva banda, l’estudi de Joan Ricart, HArquitectes, que va guanyar el prestigiós Berlin Art Prize l’any 2021 i ha assolit diversos premis i reconeixements a certàmens com el Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, és candidat per uns edificis residencials que “fomenten la continuïtat biològica i lúdica entre la serra de les Farreres i el Parc Agrícola del Llobregat. Els Habitatges 1737, a Gavà, presenten un tractament de l’entorn que intenta reduir les pavimentacions, plantejant una vegetació autòctona d’arbustives, alzines i garrofers i superfícies drenants per gestionar el cicle de l’aigua. Aquesta obra, de 136 habitatges, ja va ser finalista del premi FAD 2023 d’arquitectura i interiorisme.
EU Mies Awards
El certamen EUmies Awards ha sel·leccionat en total 362 obres en 38 països diferents. El jurat del premi Mies van der Rohe, presidit pel francès Fréderic Druot, haurà de fer una preselecció de 40 finalistes, que s’anunciaran el pròxim gener. A l’abril de 2024 es comunicaran els guanyadors, que seran distingits com a millors obres construïdes a Europa entre abril de 2021 i maig de 2023.
El Premi, que s’atorga biennalment a obres acabades en els dos anys anteriors a cada cicle. Té l’objectiu principal d’aconseguir una comprensió profunda de la transformació de l’entorn construït europeu; reconèixer i elogiar l’excel·lència i la innovació en el camp de l’arquitectura; i cridar l’atenció sobre la important contribució dels professionals europeus en el desenvolupament de noves idees amb el suport innegable dels clients i la implicació dels que es convertiran en els usuaris d’aquests llocs.
La Fundació Mies van der Rohe es va crear el 1983 amb l’objectiu de reconstruir el Pavelló Alemany que Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich van construir per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La Fundació fomenta el debat i la sensibilització sobre temes relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme contemporanis, així com fomenta els estudis sobre l’obra de Ludwig Mies van der Rohe, Lilly Reich i sobre el Moviment Modern.
Font: Cerdanyola Info
Arxivat a Bellaterra |
Chus Cornellana, -vocal sense cartera del partit polític Bellaterra Endavant, a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, ha respòs, a través d’una xarxa veïnal local, a la notícia i carta d’Ignasi Roda (Cronista de Bellaterra), publicada ahir a Bellaterra.Cat, “Que és absolutament fals que el govern actual s’hagi plantejat posar cap nom a la sala gran del Centre Civic“, i que ho diu perquè no cal seguir parlant del tema.
En quan a la permanència del nom de Josep Maria Marcet, -alcalde franquista de Sabadell de 1940 a 1960-, al nomenclàtor de Bellaterra, la vocal Chus calla i no diu res sobre que l’EMD i l’Ajuntament de Cerdanyola segueixen sense complir l’actual llei de Memòria Democràtica. Recordem una de les preguntes que Bellaterra.Cat va fer durant les eleccions municipals a Josep Maria Riba, actual president de l’EMD de Bellaterra:
Penseu que totes les candidatures que es presenten el 28M a Bellaterra i Cerdanyola haurien d’aplicar i complir la vigent Llei 20/2022 de 19 d’octubre BOE Memòria Històrica i Democràtica vigent, i eliminar els noms del nomenclàtor de Bellaterra que encara conserven referències de persones de la Dictadura franquista?
Tractant-se d’una Llei en vigor, cal aplicar-la. Sense ser una de les nostres primeres prioritats, mirarem de planificar les substitucions més pertinents.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Última hora Bellaterra |
BELLATERRA.CAT 