Divendres 3 novembre, a les 19h. a la sala gran del Centre Cívic de placa Maragall.
Qui és l’Àngels?
Catalana, nascuda a Terrassa amant de la natura, llicenciada en Ciències biològiques (zoologia) per la UAB. Actualment viu a Bellaterra i es defineix com una artista visual abstracta, autodidacta i amb una mentalitat creativa innata que mostra a través de les seves pintures.
Amb una alta sensibilitat per percebre detalls, olors, sorolls i colors, la pintura abstracta l’ajuda a plasmar d’una manera física i visual tot allò que sent, imagina i pensa.
Quan pinta li transporta a un món irreal, ple d’emocions, formes, matissos i colors, on cada pinzellada, cada element el gaudeix com si fos únic i definitiu. Pintar l’ajuda a connectar amb el seu interior i retrobar-se amb ella mateixa.
Amb una art purament intuïtiu i emocional, les seves obres són una recerca de l’equilibri entre el que perceb i la realitat que l’envolta, sense que representin objectivament res d’una realitat exterior. Les formes i colors són els protagonistes, representant estats d’ànim i sensacions puntuals que van variant en cadascuna de les pintures.
És equilibri i és caos. És estabilitat i també canvi.
Us convidem a endinsar-vos en el seu món. Gaudiu de les seves obres i no dubteu en contactar amb l’Àngels per a qualsevol suggeriment o consulta.
📍Es tracta del primer transport d’aquestes característiques que va funcionar a Espanya, es va construir en poc més d’un any amb un cost total de 697.000 pessetes.
📍El Funicular del Tibidabo transporta a les persones, des del 1901, fins al punt més alt de Barcelona
Funicular del Tibidabo el 1901 i 2021
El Dr. Andreu i els inicis de la urbanització del Tibidabo A finals del segle XIX, Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841-1928) havia tingut un èxit notable en els negocis a partir de la bona acceptació dels productes de la seva indústria farmacèutica, fet que el va impulsar a tirar endavant diverses operacions relacionades amb la construcció i l’urbanisme. El 20 de febrer del 1899 el Dr. Andreu constituí la “S.A. El Tibidabo” conjuntament amb un grup de prohoms de l’època, els quals es llançaren definitivament a l’aventura de l’adquisició d’una gran finca (que s’estenia des del que avui és el passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo) i de la urbanització del Tibidabo.
Els orígens del Funicular del Tibidabo
La decisió d’instal·lar un Funicular per arribar al cim del Tibidabo va ser fruit d’una casualitat. El poeta Celestino Barallat, amic de Pere Cantarell (professor de música dels fills del Dr. Andreu) va recordar que havia portat d’un viatge a Suïssa un fullet d’un funicular i es va afanyar a fer-lo arribar al farmacèutic, que va decidir immediatament que aquell “estrany ascensor” era el transport idoni per accedir al cim del Tibidabo.
L’evolució del Funicular
A mitjans del 1900 es començaven les obres de construcció del primer funicular d’Espanya, inaugurat a l’octubre de 1901, i que es convertiria en la primera gran atracció del Parc d’atraccions Tibidabo, atès el caràcter innovador a l’època d’aquest singular mitjà de transport.
L’enginyer triat va ser Bonaventura Roig i Queralt que, després d’estudis preliminars i viatges a Suïssa, va començar les obres el 16 de juny de 1900. El 3 de juliol de 1901 el funicular va fer la primera ascensió, però la inauguració oficial no fou fins a finals d’octubre, una vegada enllestides les obres i ajustaments.
Les primeres carrosseries del Funicular eren de fusta, construïdes pels tallers Estrada de Sarrià, i disposaven de cinc compartiments repartits entre les classes preferent i general, amb una capacitat màxima de 80 persones.
Des del 1901 fins a l’actualitat, el Funicular, que ha transportat a milers de persones d’arreu del món fins al cim del Tibidabo, ha estat remodelat en diverses ocasions. Una de les més destacades va ser el 1958 en què les carrosseries de fusta es van substituir per carrosseries metàl·liques.
A la tardor del 2019, l’antic funicular va fer el seu últim viatge abans de donar a pas a una nova etapa amb la Cuca de Llum. El nou funicular es convertirà en la primera atracció del Parc. D’aquesta manera es vol recuperar la idea original dels seus primers promotors.
El trajecte del Funicular té una longitud de 1.130 metres i un desnivell de 275 metres entre l’estació inferior i la superior.
Ex Hotel La Rotonda del Passeig Sant Gervasi de Barcelona 📷 Brangulí
NOTA: Segons recorda el bellaterrenc Francesc Pérez Torres, els treballadors del desaparegut Hotel La Rotonda, del Passeig de Sant Gervasi de Barcelona -també propietat de la Família Andreu-, tenien un pase gratuït permanent per pujar amb el Tramvia Blau, Funicular i Atraccions del Tibidabo.
📍Amb l’esperit d’innovació al llarg de la història de TSANTALI, s’ha llançat una col·lecció de vins d’edició limitada. Amb només 3000 ampolles existents, aquesta és una ampolla molt especial i rara de la varietat Xinomavro (Garnatxa).
📍La família Tsantali conrea vinyes, elabora vins i destil·la ouzo i tsipouro des de 1890.
📍La família Tsantali és una de les famílies vinícoles més antigues de Grècia.
El raïm es recull a mà i es passa per taules de classificació per seleccionar la fruita de millor qualitat. Maceració en fred durant un curt període de temps i fermentació alcohòlica en dipòsits d’acer inoxidable amb control de temperatura.
NOTA DE CATA
Color rosa pàl·lid amb reflexos salmó. Aromes de fruites fresques com ara aranja, cirera i magrana juntament amb delicades notes florals i herbes. Boca sec amb acidesa refrescant i postgust llarg i sucós.
Aquesta notable història de 125 anys captura fites significatives de la història grega i valora la força de voluntat de l’esperit humà. Mitjançant una ruta aventurera que comença amb la migració de la pàtria a principis del segle XX i el trasllat a Serres i posteriorment a Tessalònica, avui la família Tsantali continua l’herència familiar fent de TSANTALI el principal ambaixador dels vins i destil·lats de Grècia arreu del món.
Evangelos Tsantalis, enòleg de segona generació i una de les figures més carismàtiques de la història de l’enologia grega, ha convertit l’empresa familiar local en una marca de ràpid desenvolupament, sempre a l’avantguarda de la innovació.
La vinya ha estat sempre el nucli de la filosofia Tsantali. El rejoveniment d’algunes de les vinyes més exquisides del nord de Grècia com el Mont Athos, Rapsani , Halkidiki i Maronia , s’atribueix a la visió de la família; gràcies a la dedicació i la inversió estratègica de Tsantali, avui dia es conserven tradicions destacades, es conserven la biodiversitat i el raïm autòcton i s’han donat incentius als viticultors i viticultors més joves.
Aquesta herència de llarga data la porta avui la tercera i la quarta generació de Tsantali. L’objectiu continua sent una sòlida barreja de respecte profund per la identitat de la vinya, èmfasi en la qualitat i el desenvolupament sostenible, compromís amb l’emprenedoria perspicaç i una narració seductora inspirada en el “sentit del lloc”.
📍Als restaurants de Catalunya també caldria que s’anunciés a les cartes i menús, per així valorar la cuina casolana “feta a casa’, el contrari és enganyar al client, sigui local o turista.
📍El govern francès ha anunciat la mesura, que ha d’entrar aviat en vigor, amb l’objectiu d’informar els consumidors i protegir els restauradors.
Pasta fresca feta casolana amb marisc
Els menús hauran de dir si els plats són precuinats o fets al restaurant
Cada vegada hi ha més restaurants que fan passar els plats precuinats per casolans. No són només les croquetes congelades que s’intenten colar com la recepta tradicional de l’àvia, sinó menús sencers amb guisats de tota mena que semblen fets a casa, però que han estat comprats pel restaurant, que es limita a emplatar-ho i servir-ho al client.
De fet, hi ha locals que substitueixen la cuina per un microones i poca cosa més perquè els surt més a compte comprar menjar envasat al buit en una altra empresa o directament al supermercat i acompanyar-lo d’alguna guarnició senzilla, que també pot estar precuinada.
Això no implica que sigui dolent ni per a la salut ni per al paladar, però es pot considerar enganyós.
A França, volen frenar aquesta pràctica i els 175.000 restaurants del país hauran d’informar a la carta dels plats que no es preparin a la seva cuina.
La ministra Olivia Gregoire, responsable de Petites i Mitjanes Empreses, Comerç, Artesania i Turisme, ha anunciat la mesura, que hauria d’estar en vigor “d’aquí uns mesos”, sense concretar-ho més.
Olivia Gregoire ho ha plantejat com una mesura per informar el consumidor i promocionar els restauradors que ofereixen bons plats casolans:
“Valorar els plats elaborats allà mateix vol dir potenciar la feina de milers de restauradors que cada dia fan tot el que poden per oferir bons àpats amb la millor relació qualitat-preu. També significa informar millor el consumidor sobre què té al plat.”
El govern francès ja va impulsar un sistema semblant el 2014, perquè els locals concretessin els plats casolans amb la denominació “casolà o fet a casa” (“fait maison”), però era opcional i no entrava en el detall de quins plats tindrien dret en aquesta consideració.
Des de llavors, s’ha anat estenent l’ús del menjar precuinat al món de la restauració, a mesura que millora la qualitat i el gust del que es coneix com a aliments de cinquena gamma, és a dir, els que han estat cuinats i envasats i estan llestos per escalfar-los, si cal, i menjar.
Era una mort anunciada després dels resultats de les eleccions generals del 23J.
Jordi Macarulla, ex portaveu del PDeCAT a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT
La militància del PDeCAT ha decidit per àmplia majoria en un congrés nacional extraordinari dissoldre el partit i posar punt final a la seva trajectòria política, hereva de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya.
Nascut el 2016 a conseqüència de la desfeta de Convergència i com un projecte independentista, va fer costat al govern de Carles Puigdemont per impulsar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre. Més tard, es va incrustar amb altres formacions per crear Junts per Catalunya, primera força sobiranista al Parlament en les eleccions del desembre del 2017.
Els millors resultats, però, els van obtenir en les eleccions generals del 2019 en coalició amb Junts. A partir d’aquí, els mals resultats a les urnes i els problemes econòmics van arrossegar la formació al trencament amb Junts per Catalunya, fins a una situació que avui els ha obligat a l’autodissolució.
Una formació de capa caiguda La formació liderada per David Bonvehí ara plega veles després d’una lenta caiguda lliure. No només no va obtenir representació en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 2021, sinó que Roger Montañola tampoc va aconseguir rascar cap escó al Congrés dels Diputats aquest juliol.
En el comunicat, Bonvehí ressalta la trajectòria del partit i fa una anàlisi després dels dos fracassos electorals: “Per respecte a la feina de tots els que ens han precedit i també per la bona feina que ha fet el Partit Demòcrata durant els últims anys, es considera adient aturar l’activitat política”.
Actualment, el PDeCAT compta amb gairebé 200 regidors i una vintena d’alcaldes, que continuaran en actiu vinculats a la plataforma municipalista Ara Pacte Local.
La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans,especialment a Catalunya. Se celebra el dia de Tots Sants, si bé darrerament és freqüent desplaçar-ne la celebració a la vigília d’aquesta diada, el vespre del 31 d’octubre.
El Halloween és una celebració celta de cap d’any, en què els morts sortien a escampar la boira. Com la Castanyada, ha esdevingut un temps de xerinola.
Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d’any celta), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la Castanyada és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paperines o cucurulls de paper de diari que al País Valencià anomenen mesures. A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de tardor.
Promoció del Castaloween per l’EMD de Bellaterra i Unió de Veïns de Bellaterra
LLUÍS TORRES|La Junta Veïnal de l’EMD va arriar la bandera oficial de Bellaterra per l’ofrena a floral de l’Onze de Setembre 2023, però el que sorprèn és que després de 46 dies segueixi desapareguda de la Plaça Joan Maragall.
Des de la seu de l’EMD, -ocupant des de 2010 una bona part de les instal·lacions del Centre Cívic-, diuent que penjava estripada i que estàn a l’espera de rebre una de nova. També sorprèn que no disposin sempre d’una de reserva per hissar-la de nou, el que és una pèrdua de temps irresponsable.
“Per transparència és desitjable que la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra també publiqui el resum dels seus plens a través del seus canal com YouTube, Facebook i el mal anomenat Bellaterra TV de Whatsapp”
Josep Maria Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD Bellaterra va assistir al ple de l’Ajuntament de Cerdanyola|CERDANYOLA INFO
A la pàgina http://actes.cerdanyola.cat/ es podrà veure la viodeoacta del ple. A més, la sessió es pot tornar a veure al canal de Youtube de l’Ajuntament per on es va retransmetre en directe
La sessió ordinària d’octubre del Ple Municipal de Cerdanyola del Vallès es va celebrar ahir dijous 26 d’octubre, a partir de les 19:30h. La sessió plenària es pot visionar al canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola
Punt 1 – El ple aprova les actes de les sessions anteriors del dia 28 de setembre i del dia 19 d’octubre de 2023
Punt 2 – Informacions de les resolucions d’Alcaldia i dels regidors/es delegats i dels acords de la Junta de Govern Local
Punt 3 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei municipal d’Esports corresponent al servei de software de control de gestió i d’accessos del PEM Guiera (611 €)
Punt 5 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei municipal d’Esports corresponent al servei d’analítiques de les piscines del CEM Can Xarau i del PEM Guiera (838,12€)
Punt 6 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei municipal d’Esports corresponent al servei de llicències del programa per l’activitat física i esportiva Boxing del PEM Guiera (435,60€)
Punt 7 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei municipal d’Esports corresponent al servei de gestió del programa informàtic de control d’abonats, vendes, accessos, etc.. del PEM Guiera (709,35€)
Punt 8 – El ple aprova reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei municipal d’Esports corresponent a prestació serveis de direcció, administració i atenció al públic i activitats esportives al PEM Guiera (65.304,39 €)
Punt 9 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei municipal d’Esports corresponent al servei de control de plagues al PEM Guiera (149,97 €)
Punt 10 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei municipal d’Esports corresponent al servei d’analítiques de les piscines del CEM Can Xarau i del PEM Guiera (419,06 €)
Punt 11 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei de Salut Pública corresponent al servei de tractament de desratització, desinfectació i desinfecció del municipi (3.595,70 €)
Punt 12 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei de Salut Pública corresponent al servei de recollida i acollida d’animals abandonats o perduts a la via pública (15.122,58 €)
Punt 13 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei de Salut Pública corresponent al servei de prevenció i control de la legionel·losi del municipi (6.275,64 €)
Punt 14 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei Salut Pública corresponent al servei de recollida i acollida d’animals abandonats o perduts a la via pública del municipi (10.081,72€)
Punt 15- El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei de Seguretat Ciutadana corresponent a adhesius per la pràctica de tir de la Policia Local de Cerdanyola (47,43 €)
Sí 14 : PSC (14)
No 6 : ERC (4), Guanyem (2)
Abstenció 5 : PP (2), ECPC (1), JxC (1), Vox (1)
Punt 16 – El ple aprova el reconeixement extrajudicial d’obligacions del servei de Seguretat Ciutadana corresponent a reparacions de semàfors al mes d’octubre de 2022 a Cerdanyola (12.010,77 €)
Punt 18- El ple aprova els dos dies festius addicionals anuals que els establiments comercials de Cerdanyola del Vallès podran romandre oberts l’any 2024
Punt 22 – El ple aprova desestimar el recurs de reposició presentat per la Federació Catalana d’Handbol, contra l’acord de ple de data 22/7/2021 pel que s’aprova definitivament el valor de reversió dels béns adscrits a la concessió de la construcció i explotació del PEM Guiera corresponent al contracte formalitzat en data 24/5/2001
Punt 23 – El ple aprova desestimar recurs de reposició presentat per Caixabank, SA i Institut Català de Finances, contra l’acord de ple de 22/7/2021 pel que s’aprova definitivament el valor de reversió dels béns adscrits a la concessió de la construcció i explotació del PEM Guiera corresponent al contracte formalitzat en data 24/5/2001
Punt 24- El ple aprova desestimar recurs de reposició presentat Federació Catalana d’Handbol, contra l’acord de ple de 25/11/2021 pel que es modifica l’apartat setzè de la part dispositiva de l’acord de ple de data 22/7/2021 relatiu a l’aprovació definitiva del valor dels actius revertibles adscrits a la concessió de la construcció i explotació del PEM Guiera
Punt 25 – El ple aprova inicialment la modificació de pressupost municipal per un import de 168.400 € per fer front a la despesa corresponent a peticions dels serveis municipals d’ Urbanisme i Promoció Econòmica
Sí 17: PSC (14), Guanyem (2), JxC (1)
Abstenció 8: ERC (4), PP (2), ECPC (1), Vox (1)
Punt 26 – El ple aprova inicialment la modificació de pressupost municipal per un import de 42.733,20€ per fer tal de fer una redistribució dels recursos del Servei de Cultura que no suposa cap increment de les despeses
Sí 17: PSC (14), Guanyem (2), JxC (1)
Abstenció 8: ERC (4), PP (2), ECPC (1), Vox (1)
Punt 27 – El ple aprova inicialment el pressupost general de l’Ajuntament de Cerdanyola per a l’exercici del 2024
Es retira el Punt 28 – Moció del Grup Municipal de Vox per la retirada d’un arbre caigut a Montflorit av. Flor de Maig amb Ctra. BV-1415
Punt 29- El ple rebutja la moció del Grup Municipal de Vox per sol·licitar parada de bus en la comissaria Policia Nacional i Centre Comercial Baricentro
Punt 30 – El ple aprova la moció del Grup Municipal d’Esquerra Republicana_AM sobre la guerra entre Israel i Hamàs i per la fi del conflicto entre Israel i Palestina
Sí 20: PSC (14), ERC (4), ECPC (1), JxC (1)
No 5: PP (2), Guanyem (2), Vox (1)
Punt 31- El ple rebutja la moció del Grup Municipal del Partit Popular contra la tramitació d’una Llei d’Amnistia
Punt 32 – El ple rebutja la moció del Grup Municipal del Partit Popular per a la millora de les voreres del barri de Montflorit i de la climatització de l’Escola Bressol de Montflorit
Punt 33 – El ple rebutja la moció del Grup Municipal del Partit Popular per a la creació d’una brigada de manteniment dels centres escolars i escoles bressol de Cerdanyola
Punt 34 – El ple rebutja la moció del Grup Municipal del Partit Popular per a denominar Ignacio Echevarría al ‘Skatepark’
No 20: PSC (14) ERC (4), ECPC (1), JxC (1)
Sí 3: PP (2), Vox (1)
Abstenció 2: Guanyem (2)
Punt 35 – El ple aprova la moció del Grup Municipal d’En Comú Podem i ERC per l’aplicació inmediata de la regulació dels preus dels lloguers contemplada a la Llei estatal d’habitatge 12/2023
Sí 21 : PSC (14), ERC (4), Guanyem (2), ECPC (1)
No 3: PP (2), Vox (1)
Abstenció 1: JxC (1)
Punt 36 – El ple rebutja la moció del Grup Municipal d’En Comú Podem i Guanyem spbre la guerra a l’Orient Mitjà i suport al poble de Palestina
Aquest diumenge, 29 d’octubre, es farà el canvi d’hora a casa nostra.
Com és tradició l’últim cap de setmana del desè mes de l’any, entrarem en l’anomenat “horari d’hivern”, guanyant una hora de llum als matins i perdent-la a la tarda. La matinada de dissabte a diumenge, a les tres tornaran a ser les dues, un fet que allargarà una hora el cap de setmana.
BELLATERRA.CAT 