LLUÍS TORRES|L’obertura del Camí de l’Escultor Vilanova, és recordat com l’obra ecològica més important que va fer GXB, l’anterior partit polític que va gestionar la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra. Les comparacions són injustes, però aquest fet ens fa recordar les presidències de la República Francesa, que sempre deixan una obra destacable per a la història del poble. Sabem que el pressupost de l’EMD no permet fer obres majors, per això és just reconèixer-ho quan es fa quelcom destacable a l’espai públic de Bellaterra, el que no podem observar en aquests últims 7 mesos.
Camí de l’Escultor Vilanova obert per l’EMD de Bellaterra gestionada per Ramon Andreu|GOOGLE MAPS
Aquest Camí de l’Escultor Vilanova sempre ha estat present al nomenclàtor de Bellaterra, però unes grans tanques de ferro impedien que les famílies de Bellaterra poguessin l’accedir al passeig del bosc.
Quan l’EMD va fer la publicació oficial per saber qui havia fet aquesta il·legal instalació, ningú va aparèixer ni es va donar per assabentat, el que fa pensar que darrera s’amaga una persona del tot incívica, que entre el veïnat estarà somrient i fent el paper de bona gent.
L’EMD de Bellaterra va obrir al nord del nostre poble aquest nou itinerari en forma de ferradura d’un kilòmetre de longitud aproximat (entre els carrers Vázquez de Mella/ Escultor Vilanova i Can Llobet, que ens permet descobrir aquesta bonica i natural ruta verda que va bordejant els límits amb Sant Quirze del Vallès. Aquest pulmó verd de Bellaterra és ple de gran pins, alzines i romaní, entre romàntics caminets.
Tanques i portes al bosc des de Escultor Vilanova instal·lades per veí incívic i poc ecologista|ARXIU BELLATERRA.CAT
Quina serà la gran obra a l’espai públic que ens deixarà l’actual EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant? Ho veurem els propers anys.
Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
(9) Amb un Servei d’atenció ciutadana més complert i eficient:
Actualment la diferenciació de competències entre l’EMD i l’Ajuntament està molt marcada. Si un veí te un problema que és competència de l’Ajuntament, si va a l’EMD li diran que s’ha d’adreçar a l’Ajuntament i ja està.
A Bellaterra Endavant pensem que la vocació de l’EMD ha de ser la de voler estar al costat dels bellaterrencs en tots els casos, siguin o no competència delegada. I que cal acompanyar al veí en el seu recorregut de reclamació.
Per tant, el nostre compromís és:
Acompanyar al veí en tots els seus tràmits i dubtes, siguin o no competència de la EMD.
Crear una Oficina d’Atenció Ciutadana eficient a Bellaterra.
LLUÍS TORRES|Bellaterra, 13 gener 2024 El concurs solidari “Premi a la Gespa Més Lletja del Món” (The World’s Ugliest Lawn) va ser ideat i creat per l’AjuntamentdeGotland (Suècia), una coneguda illa de vacances que durant l’estiu de fa un parell d’anys, a causa de la sequera, va quedar-se sense aigua.
“Aquest és un concurs que cerca conscienciar la població mundial sobre l’estalvi d’aigua i la jardineria respectuosa amb el medi ambient“
La gespa de la propietat de la Sra. Murray a Sandford, Tasmània (Austràlia), va superar la competència d’altres zones de gespa seca, com Alemanya, França, Canadà, Croàcia, Suècia, EUA i el Regne Unit. Ho ha fet amb una samarreta del concurs que, segons apunten els mateixos organitzadors, es tracta d’una peça de roba reutilitzada. “Orgullosa propietària de la gespa més lletja del món”, hi diu.
Kathleen Murray, fotografiada enmig del seu jardí amb la samarreta del concurs suec, per celebrar la proesa i el Premi Gespa més Lletja del Món
Bellaterra, poble jardí creat l’any 1930, podría perfectament participar en el concurs mundial suec o bé que la bellaterrenca Elisenda Clascà, pogués crear un de nou a través de la seva activa fundació http://www.bellaterrasolidaria.org
Detall d’un jardí de Bellaterra amb una de les gespes més lletges del poble
“És l’exemple més bonic de la gespa més poc atractiva per la causa més digna del món: la conservació de l’aigua”. Aquesta frase és la que ha servit al jurat del concurs de la Gespa Més Lletja del Món per atorgar la distinció d’enguany a la propietat d’una dona de Tasmània, Kathleen Murray, que no ha dubtat a deixar-se fotografiar enmig del seu jardí per celebrar la proesa.
Per aprofundir en els motius que l’han fet guanyar, el jurat assegura que el jardí en qüestió és “el geni” d’aquesta edició, perquè utilitza l’humor per posar sobre la taula un tema tan seriós com és la sequera.
Tot plegat ha merescut l’aval d’un guardó que, com apunten “premia aquells que estan disposats a proclamar amb orgull que la seva és una gespa que mereix mirades de disgust dels veïns i l’aplaudiment del món sencer”.
Una iniciativa sueca per al medi ambient
La iniciativa va sortir de la regió sueca de Gotland per fomentar l’estalvi d’aigua i la jardineria respectuosa amb el medi ambient, però s’ha acabat convertint en tot un fenomen mundial, amb competidors dels Estatus Units, Alemanya, França, Suècia, el Canadà, Croàcia o el Regne Unit.
Des de la seva primera edició, l’any 2022, el consum d’aigua de la regió de Gotland ha caigut un 5%, i les autoritats creuen que, en part, és gràcies a la competició que van posar en marxa.
“Moltes vegades la gent sent la pressió de tenir l’herba verda, però així poden dir que estan en aquesta competició, i per això no la reguen”, destaquen.
La gespa, feta un nyap
Els organitzadors del discurs creuen que la pols que cobreix el jardí demostra que Murray no ha malgastat ni una gota d’aigua per regar-lo.
A més, la superfície està plena de forats provocats per bàndicuts salvatges, uns petits marsupials que són endèmics d’Austràlia.
En declaracions a The Guardian, la propietària del jardí ha explicat que a aquests animals els encanta furgar la terra per buscar menjar, i que a ella li encanta que se sentin lliures per entrar al seu terreny.
A més, destaca que a la zona no hi tenen aigua corrent i, per això, malgastar l’aigua que recull de la pluja per regar el jardí seria un pecat, tenint en compte que a l’estiu acostumen a quedar-se sense i depenen d’una cisterna. Això, és clar, sense comptar les hores que ara li queden lliures:
“Estic molt a favor dels caps de setmana sense preocupacions, especialment des que el meu exmarit es va emportar el tallagespa, el 2016.”
En tot cas, no ho va tenir fàcil per guanyar el concurs perquè, segons els organitzadors, les imatges que van haver de veure durant les dues hores de deliberació eren del tot horribles.
LLUÍS TORRES| Bellaterra, 12 gener 2024 Passejant per Sabadell trobem una nova sorpresa: Un altre creatiu mural de Tintín. Preguntant als negocis propers ens diuent que és obra de l’artista urbà internacional Werens –àlies del sabadellenc Ramon Puig– que ha pintat l’icònic personatge a la cantonada dels carrers de Jesús i Sant Antoni, a la façana de la cafeteria Pont, prestiigiosa marca de cafès creada a Sabadell l’any 1952.
Tintín a la cantonada dels carrers de Jesús i Sant Antoni de Sabadell, façana de la cafeteria Pont
El protagonista dels còmics del belga Hergé apareix gaudint una tassa de cafè amb del seu amic Chang, en un mural inspirat en l’àlbum El lotus blau. Ben a prop, hi ha la icònica parella d’agents secrets Dupont i Dupond, el nom dels quals juga fonèticament amb el de l’establiment. Fidels al seu estil, un dels dos que al grafiti cau de morros.
Molt probablement la sèrie europea més influent d’ençà el segle XX (malgrat que l’Astèrix tingui de vegades més volum de vendes). Creada per l’autor belga Georges Remi, conegut pel pseudònim d’Hergé, i característica de l’estil gràfic i narratiu anomenat “línia clara”, està constituït per un total de 24 àlbums (a més del “Taurons”), el primer dels quals fou publicat el 1929 i el penúltim el 1975 (el darrer, Tintín i l’Art-Alfa, quedà inacabat, encara que se’n publicaren els esborranys de l’autor). Totes les aventures de Tintín foren escrites per Hergé, amb la sola excepció del còmic “Tintín al llac dels taurons” (el qual fou autoritzat per Hergé en vida, bé que va rebre pressions editorials per tal de permetre la publicació d’aquest còmic-pel·lícula). A part, també hi ha les polèmiques aventures pirates de Tintín, que es compten per dotzenes arreu del món; i també les històries preoficials (és a dir, les versions anteriors a la versió definitiva de cada còmic); tant les històries pirates com les preoficials tenen una qualitat irregular segons la història en concret.
Entre els personatges principals hi ha el gos Milú, el capità Haddock, el professor Tornassol i els detectius Dupond i Dupont, i els dolents Rastapopoulos, Allan o el Doctor Müller. Altres personatges secundaris recurrents són per exemple la Bianca Castafiore, en Xang, el general Alcázar, el general Tapioca o el majordom Nèstor.
Les aventures de Tintín es poden llegir en català gràcies al seu traductor exclusiu, en Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 – Barcelona 1996), que va traduir tota la sèrie, començant en ple franquisme, a partir del 1964, amb volums com ara Les joies de la Castafiore i Tintín al país de l’or negre (1965), fins al 1987, amb el volum Tintín i l’Art-Alfa, quan el traductor ja tenia 88 anys. Un dels trets més significatius d’aquesta traducció és la llarga llista d’insults i renecs que profereix un dels personatges de les aventures de Tintín, el capità Haddock. Aquest exercici lingüístic ha quedat aplegat en un llibre que es titula “Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp”,[5] on s’apleguen més de 800 paraules i expressions. El volum compta amb textos d’altres persones, com ara el filòleg August Rafanell o la filla del traductor, que escriu: “Posava il·lusió i entusiasme en les traduccions per tal que els lectors en gaudissin tant com ho havia fet ell i nosaltres quan érem nens. (…) Si tenia qualsevol dubte en relació amb les expressions marineres emprades pel capità Haddock ho consultava amb els amics mariners i pescadors d’El Port de la Selva, on anàvem tots els estius, per trobar l’equivalent català”.
Tintín a la cantonada dels carrers de Jesús i Sant Antoni de Sabadell, façana de la cafeteria Pont
Arribada de Tintín a l’Estat espanyol i traduccions al català:
El públic català va entrar en contacte amb Tintín primer en castellà, a partir de l’any 1952, quan Casterman en va començar la publicació traduïda per Conxita Zendrera.Poc després se’n van publicar serialitzacions a Blanco y Negro, suplement del diari ABC, i en una revista catòlica. Però la seva difusió comença de debò quan se n’ocupa l’editorial Joventut, que comença amb la publicació en castellà el 1958 i enceta la catalana el 1964.
Entre les darreres traduccions de Joaquim Ventalló i les primeres del nou equip n’hi va haver algunes d’Albert Jané, en edicions que recuperaven versions originals d’àlbums antics. En un article al Punt Avui, Tintín català, Manuel Cuyàs critica l’empobriment i castellanització de la llengua de les noves traduccions de Tintín, si bé ja hi havia hagut una reelaboració de la traducció a partir del 1992, encara que en aquella etapa intermediària els títols s’havien mantingut (p. ex. L’Estel misteriós en comptes de L’estrella misteriosa, L’orella escapçada i no L’orella trencada, tanmateix conforma al títol original L’oreille cassée).
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 12 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
Despeses Pressupost de l’EMD de Bellaterra
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
(8) Amb “més diners als carrers i menys als despatxos”:
El pressupost de l’EMD de Bellaterra l’any 2022 va ser de 875.000 €.
D’aquests diners, 278.600 € s’han dedicat a conceptes que podem englobar en el concepte “diners als carrers” (un 32%). Que s’han distribuït, segons informa el Govern de l’EMD, en:
100.000 € a les Festes i Actes populars,
98.500 € es van destinar a Manteniment de l’Espai Públic
39.000 € al Manteniment de la Vía Pública
31.106 € als Esports
10.000 € a les millores de seguretat dels accessos a la Via Verda.
La resta (un 68%) s’han dedicat al que podríem denominar “despeses de despatx”. Entre elles destaquen:
253.000 € al personal
130.000 € al Pla Xarxa Diputació, per la digitalització
47.100 € a despeses jurídiques i assessoria fiscal
No es d’estranyar que molts veïns tinguin la sensació de que aquesta EMD s’ha convertit en un gran òrgan administratiu, exagerat i sense massa sentit quan només te competències com la cultura, l’esport i el manteniment de l’espai públic.
Per això, nosaltres ens comprometem a:
Posar més diners als carrers i menys als despatxos.
Aconseguir més competències i aportacions econòmiques sense haver d’incrementar gaire el cost en personal. Optimitzant les tasques del staff humà i tècnic.
Junts s’ha abstingut a la votació dels Reial Decrets a canvi de:
– Delegació integral de les competències d’immigració a la Generalitat per via de l’article 150.2 de la Constitució, acompanyat de recursos.
– La publicació immediata de les balances fiscals
– Blindatge de l’amnistia amb la supressió de l’article 43bis de la llei d’enjudiciament civil (que posava en risc l’aplicació de l’amnistia)
– L’oli passarà a ser un aliment essencial amb un IVA del 0%
– Reforma de la llei de societats de capital mitjançant Consell de Ministres per revertir el RD del PP el 2017 i que les empreses puguin tornar a Catalunya.
– Es multipliquen per 5 els diners previstos per a la digitalització de l’administració de justícia (passen d’1,2M€ a 6,2M€).
– L’estat assumirà la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic.
El Congrés ha aprovat a la cambra del Senat dos dels tres decrets que s’hi presentaven
El que ha arrencat Junts a Sánchez a canvi d’evitar-li la primera derrota de la legislatura:
La llista de contraprestacions que el PSOE ha cedit inclouen el traspàs de competències d’Immigració a la Generalitat, que l’Estat es faci càrrec del 50% de descomptes del transport públic i que l’IVA del preu de l’oli passi del 5 al 0%
L’abstenció de Junts ha permès finalment a Pedro Sánchez salvar els primers decrets del seu govern. Malgrat que fins a l’últim moment ha mantingut la intenció de votar-hi en contra, una negociació in extremis ho ha canviat tot.
Què ha arrencat Junts del PSOE com a contrapartida? Els de Puigdemont asseguren haver acordat amb els socialistes no votar els decrets del govern a canvi de suprimir l’article de la llei d’enjudiciament civil que, a parer seu, posava en perill l’amnistia.
Segons el comunicat de Junts, l’acord també inclou la delegació integral de les competències d’Immigració a la Generalitat i la publicació immediata de les balances fiscals.
També que l’oli passi a ser aliment essencial amb un IVA del 0%, en comptes del 5% actual.
Un altre dels punts de l’acord és la reforma de la llei de societats de capital per revertir el reial decret del PP el 2017 amb l’objectiu de “facilitar que les empreses puguin tornar a Catalunya”.
També la multiplicació “per cinc” dels diners previstos per a la digitalització de l’administració de Justícia, que passen d’1,2 milions a 6,2 milions.
A més, segons la nota de premsa, l’Estat assumirà “la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic”, que fins ara es repartien en un 30% l’Estat i un 20% les comunitats.
I per últim, segons la formació de Míriam Nogueras, l’acord implica un reconeixement dels “drets històrics de Catalunya en matèria de règim local”.
ERC treu pit dels seus acords La maniobra de Junts també pretén marcar diferències amb Esquerra. Els republicans defensen que la seva estratègia fa menys soroll i obté tants o més resultats.
I citen els 200 milions que calculen que la Generalitat guanyarà amb el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital i fins a una desena de contrapartides que han incorporat els decrets convalidats aquest dimecres.
Entre aquestes, la universalització de la possibilitat d’acumular lactància per allargar els dies lliures, l’ampliació del subsidi d’atur a menors de 45 anys que no hagin cotitzat prou per accedir a la prestació contributiva o l’increment de fins a un 15% del subsidi per als menors de 52.
A més, s’introdueix la possibilitat de compaginar aquesta prestació amb feines temporals i a temps parcial.
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 11 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
Canals informatius de l’EMD de Bellaterra
Els 20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
(7) Amb una EMD més transparent:
La informació pública i la comunicació institucional hauria de ser de qualitat i transparent. Malauradament això no es així en molts dels casos. Els partits de la oposició i altres entitats i associacions veïnals han qüestionat sovint la transparència de l’EMD de Bellaterra. Fins i tot, un estudi de l’experta Marta Corcoy, de la UAB, també parla de falta de claredat a la pàgina oficial del govern de l’EMD de Bellaterra.
La Llei de Transparència aprovada l’any 2014 deixa molt clares les obligacions de les administracions al respecte. Han de ser transparents amb la seva gestió, pressupost i estructures polítiques.
Per això, nosaltres ens comprometem a:
Complir plenament amb la “Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern”. Proporcionar informació completa i clara de manera periòdica. Facilitar el detall de les despeses, les contractacions menors a empreses de comunicació, gabinets d’advocats, assessors urbanístics, serveis informàtics o entitats.
La Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra l’any 2010 estava presidida per Ramon Andreu i 4 vocals de Gent per Bellaterra, 3 vocal de Convergencia i Unió, i 1 vocal d’Iniciativa Catalunya Verds.
BELLATERRA.CAT 