Bellaterra, 14 d’octubre de 2025
L’origen dels castells a Catalunya
Es creu que l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, té el seu origen en l’antic Ball dels Valencians, una d’aquelles danses que es feien en el context de les processons religioses. Aquestes danses acabaven amb l’erecció d’una construcció humana, que amb el temps va anar creixent en importància i alçada, fins a independitzar-se de la dansa. La Muixeranga d’Algemesí o Mojiganga de Titagües en són un recordatori. Al segle XVII, la seva popularitat es va estendre al sud de Catalunya, on es practicaven al Camp de Tarragona i les comarques del voltant durant les festes patronals de les ciutats. Al segle XVIII també es van fer moixigangues, danses també amb construccions humanes, promogudes per l’Església Catòlica per evitar el desenvolupament de les torres del Ball dels Valencians.
ELS INICIS
El primer castell (“castell de sis sostres, acompanyat de dolçaina”) data del 1770 a l’Arboç, i està documentat a les Notes Històriques de la Parròquia i Vila d’Arbós del mossèn Gaietà Viaplana. A la dècada del 1790, la paraula “castell” ja s’utilitzava per diferenciar-lo del Ball de Valencians. El baró de Maldà, durant la seva estada a Tarragona per les festes de Santa Tecla de 1793, va assenyalar al Calaix de Sastre que aquest any no es permetrien “castells o sostres de gent amb un infant sent la figuereta” (referint-se a la posició habitual de l’enxaneta dreta sobre una cama) a causa de la guerra (la guerra de la Convenció contra els francesos). El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, van aparèixer alguns dels primers pilars a Valls, però no està prou documentat quin dels dos pilars de Vallen els va fer. Està documentat que es va construir una de 3 pilars el 1789 i una de 4 pilars l’any següent a l’Ermita del Remei, a Alcover. Hi ha referències orals del 1805 i escrites del 1815 sobre l’existència de dos guies a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Els dos guies van canviar de nom amb el temps i actualment es creu que l’actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la successora de la Colla dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls és la successora de la Colla dels Menestrals. La primera, que es diu que està documentada ja el 1791, es va fundar com a guies tradicionals, mentre que la segona, fundada el 1813 pel líder dels guies Josep Batet i Llobera, tenia una tendència liberal. Per tot aquest valor històric, i sobretot pel manteniment d’aquest art al llarg dels segles, la ciutat de Valls és considerada el “Bressol dels castells”.
Històricament, l’activitat dels castells ha experimentat alts i baixos importants (gairebé cíclics), estretament lligats a períodes de crisi o prosperitat econòmica, social o bèl·lica. Per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840) van sacsejar fortament l’activitat castellera. En un període de més tranquil·litat (1819) es va construir el primer castell de vuit.
Ambdues colles no operaven només a Valls, sinó que també solien viatjar a comarques veïnes, contractades per actuar en festes importants o altres celebracions. Els caps de colla gestionaven els diners rebuts i normalment comptaven amb l’ajuda de la població local en la construcció dels edificis. Aquesta col·laboració va comportar la posterior aparició de dues colles més a Tarragona (la Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), ambdues amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilafranca del Penedès, el gran amor i admiració pels castells va fer que, durant moltes dècades, les colles de Vallén fossin contractades fins a tres vegades l’any: per la Diada de Sant Fèlix i per les festes de les dues confraries més populars de Vilafranca, la del Roser i la de la Muixerra. Els noms de les dues confraries van identificar les dues colles de Valls
Primera època d’or (1851-1889)
A poc a poc, la rivalitat entre la colla de Valls va anar augmentant les seves construccions; així, el 1835, ja s’havien completat les primeres treses de vuit i pilars de set, i el 1845 es va intentar el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any després.
La primera edat d’or dels castells no es considera que comencés fins al 1851, quan, durant les festes de Santa Tecla de Tarragona, es va descarregar per primera vegada a la història el primer 3 de 9 amb folre. L’any 1853, el periodista Joan Mañé i Flaquer va publicar al Diario de Barcelona una crònica de les actuacions castelleres per a les festes de Torredembarra sota el nom de “Fiesta Popular”. En aquest article s’esmenta que es va construir sota terra un castell de magnitud 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 5 de 8, 3 de 8 i fins i tot un pilar de sevte amb folre en esglaons. En aquests primers anys, també hi ha grans referències que no són prou clares per fer pensar que es va construir un pilar de 7 sense folre, un 3 de 9 sense folre i un 3 de 9 sense folre.
L’augment espectacular de l’alçada de les construccions va anar modificant gradualment la posició dels dos nois que les aixecaven, que inicialment s’aixecaven (dempeus in legere), com encara fan avui les moixerangues valencianes. A la segona meitat del segle XIX, només l’enxaneta s’alçava sobre l’aixecador (encara hi ha alguna evidència gràfica) fins que el que ara anomenem pom de dalt es va anar estandaritzant.
Part de la població catalana es va veure temporalment afectada pel còlera, i es van tornar a veure construccions marineres a les zones rurals de Tarragona i el Penedès. Un llarg text escrit pel Dr. Ballester relata que el 19 d’agost de 1858, una de les colles de Valls va executar un vuit amb línia i caixa a Vallmoll i que cinc dies després l’altra colla de la ciutat el va executar a Alió. El 1873, finalment es va poder fer un 4 de 9 amb línia i augulla a Tarragona. Durant aquest temps, Vilafranca, Tarragona i Valls, així com les poblacions del voltant, formaven un triangle on es va dur a terme el nombre més gran d’actuacions i el nivell més alt d’actuació.
L’era castellera va continuar creixent durant la pesta durant 10 anys a un ritme inusual. El 1877 i el 1878, a Altafulla, les dues colles vallenques van construir una coberta i manilles de 8 metres cúbics. Un any més tard, el 1879, a Torredembarra, la Colla Vella va construir una coberta de 3-9 metres cúbics, una coberta de 4-9 metres cúbics, una de 5-8, una coberta de 7 metres cúbics i una de 3-8. El mateix any, per la Festa Major de Valls, van construir preses de 3-9 metres cúbics, 4-9 metres cúbics, 5-8 metres cúbics, un pilar de 7 metres cúbics, 2-8 metres cúbics, 9-7 metres cúbics i 3-8 metres cúbics d’alçada. El 1881, hi ha relats escrits del que va passar amb els millors resultats dels primers dies: les dues colles de Valls finalment van descarregar la torre de vuit a Tarragona, Nova finalment va descarregar el 3 de 9 sense folre i finalment va carregar el 4 de 9 sense folre, un castell que Vella finalment va descarregar. Aquest castell va ser finalment ocupat també per la Colla Nova el 29 d’agost de 1881 al Catllar.
El 30 d’agost del mateix any 1881, per Sant Fèlix, les colles van aixecar el 3 i el 4 de 9 amb filferro, el 2 de 8 amb filferro, el 3 de 8 per sota, el 5 de 8 i el pal de set filferros. I per la diada del Roser, la Vella va arribar al 4 de 8 amb agulla i el pal de vuit filferros i manilles. Durant les fires de Santa Úrsula celebrades a Valls l’any 1883, va tenir lloc un altre moment històric: les dues colles de Valls van intentar el 5 de 9 amb filferro, un castell que probablement ja s’havia intentat vint anys abans, però sense èxit. Al primer intent, el Vell el va carregar, i el Nou es va quedar a l’intent. Tots dos ho van tornar a intentar, però l’enxaneta del Nou va caure quan només quedava qüestió de creuar. Al seu torn, el Vell finalment va arribar, carregat i descarregat, al tercer intent.
Aquesta esplèndida època dels castells va acabar a les festes de Santa Tecla de 1889, amb un gran nombre de castells de màxima dificultat, de vuit i nou pisos d’alçada. Tanmateix, cal tenir en compte diversos factors importants: en aquells anys, només es consideraven vàlids els castells descarregats; els castells carregats sovint quedaven com una anècdota que ni tan sols s’incloïa a les notícies, ja que eren de mala qualitat i sense imatges. Tot això fa que les dates de molts dels espectacles que se celebraven en aquell moment fossin molt incertes.
Decadència (1889-1926)
El 1889, l’activitat castellera va iniciar un declivi gradual. La pràctica dels castells s’havia reduït, i el nivell de construcció baixaria al nivell més baix de la seva història. L’últim castell de quaranta anys documentat data del 1908, i a la dècada del 1920 els castells amb més dificultat van ser: el castell de quaranta anys i el castell de trenta anys.[17] Diversos investigadors assenyalen raons com l’arribada de la fil·loxera i l’obertura del ferrocarril entre Valls i Barcelona com una de les causes d’aquest declivi per migració a la ciutat. Tot i això, hi va haver pobles com Vilafranca que no van deixar mai de contractar colles de Valls, una actitud fonamental per a la supervivència dels castells fins als nostres dies. Gràcies a aquesta perseverança, la Plaça de la Vila de Vilafranca s’ha guanyat el títol de “la plaça amb més castells”. Es podrien citar dos elements que van aportar una petita millora en aquesta crisi: l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya (1917) i la celebració de les festes decennals a Valls el 1921, que no s’aturarien fins al 1926, coincidint amb l’aparició de dues noves colles: els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell.
Renaixença (1926-1981)
Tot i que els edificis van perdre alçada en aquesta reviscolada, l’aixecador i l’enxaneta van romandre limitats, com havia passat en tots els grans edificis dels quals es tenia memòria i que eren les úniques referències disponibles en aquell moment. Les colles castelleres no van tornar a posar dempeus els membres que completaven les construccions, sinó que, en canvi, es va mantenir la manera de comptar els pisos, donant a l’aixecador i l’enxaneta el valor d’un pis complet.
No hi va haver cap actuació castellera a Tarragona entre el 1913 i el 1921, amb l’excepció de la del 1918, realitzada per un grup de castellers espontanis. En el bienni 1923-1924, els Xiquets de Valls van tornar a actuar, i aquest dia es van iniciar les discussions per crear una nova colla: els Xiquets de Tarragona, que van fer els seus primers assajos un any després. Hi ha investigadors que afirmen que l’estrena oficial va tenir lloc el mateix any 1925, mentre que d’altres creuen que va ser per Santa Tecla el 1926. En qualsevol cas, la seva primera actuació va acabar amb les següents construccions: quatre de sis, tres de sis, torre de cinc i pilar de quatre. El 1926 també va ser l’any del naixement de la colla Nens del Vendrell. Amb l’aparició de les dues noves colles, i especialment la del Vendrell, la rivalitat es va reavivar, cosa que va comportar un augment de la competitivitat que repercutiria en la qualitat dels castells. L’octubre de 1927, els Nens del Vendrell es van dividir en dues colles, Caneles i Mirons, i el 1930 la colla tarragonina també es va dividir en Nova i Vella. A la Festa Major del Vendrell de 1932, van actuar tres colles locals: Nens, Caneles i Mirons.
El 1929, ambdues colles, la del Vendrell i la de Tarragona, havien igualat el nivell dels castells de les colles de Valls. L’any següent, el tres i el quatre de set ja formaven part del repertori habitual de les colles de Valls i fins i tot el 4 de 7 amb acu es va interpretar en diverses ocasions aquell any. El 1931, durant les Decennals de la Candela, hi va haver de nou un gran ambient casteller a Valls i, sobretot, hi havia ganes de superar les altres colles. Tot això va fer córrer rumors que la Colla Vella intentaria el quatre de vuit, cosa que no es feia des del 1908, però finalment no es va intentar per problemes amb els nens.[18] Per la seva banda, la Colla Nova va intentar el cin de set a l’antiga: amb un sol aixecador i una sola enxaneta. Quan coronen l’estructura de tres, l’enxaneta passa a l’acotxador de la torre, i qui havia estat l’acotxador del tres esdevé l’enxaneta de la torre. Ja el 1932, a l’Arboç, les dues colles de Valls van veure una actuació històrica. La Nova Colla va intentar 5 pilons aixecats per sota i va descarregar dos de sisos i tres de set aixecats per sota, mentre que la Vella Colla va carregar quatre de vuit i també va descarregar tres de set per sota i dos de set.[19] L’anterior torre de set era de principis de segle, un castell que es va perdre abans del quatre de vuit. També val la pena assenyalar que, durant aquest període, les colles van començar a actuar una rere l’altra i no al mateix temps que abans.[20] El mateix any, la Vella Colla va intentar les pilons de sisos i dues vegades més les pilons de quatre de vuit, però aquesta vegada sense carregar-la. Aquest castell no es va descarregar fins a la Diada de Sant Fèlix de 1933, quan la Colla Nova ho va aconseguir després d’haver-ho intentat desenes de vegades l’any anterior. Un any més tard, el 1934, a Torredembarra, la mateixa Colla Nova va portar el primer tres de vuit del segle i va realitzar la que seria la seva millor actuació fins al 1969: Quatre de vuit, tres de vuit carregat, dos de set, tres de set aixecat per sota i cinc de set. Cal dir que uns dies abans, la colla havia intentat el pilar de sís per Sant Fèlix, però no se sap del cert si va ser portat o abandonat en l’intent. La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre qualsevol signe de recuperació, i totes les colles existents es van desintegrar temporalment.
Afortunadament, però, el procés es va poder reprendre, i el 1939, les colles es van reformar a Valls, Tarragona i el Vendrell. A Valls, per voluntat expressa de les autoritats franquistes, les dues colles apareixen agrupades com una de sola. La fusió va donar lloc a l’anomenada Colla dels Xiquets de Valls, coneguda popularment com “La Barreja”. El mateix any i de nou a Torredembarra, va tenir lloc el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, dut a terme per la reunificada Colla dels Xiquets de Valls.
La Colla dels Xiquets de Valls va liderar el món casteller els anys següents, seguida de prop pels Nens del Vendrell, que el 1946 van descarregar el seu primer quatre de vuit, un casteller que ja havien carregat l’any anterior. El 1947, els castellers de la Colla Vella es van reorganitzar amb èxit i van reprendre la seva activitat castellera, sota el nom de Colla Vella, sense interrupcions fins a l’actualitat. Els castellers que havien format part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, en no poder recuperar el seu antic nom, continuen construint castells sota el nom de La Muixerra.
La Muixerra va executar un tres de vuit i un dos de set en la seva primera actuació i va competir en aquells primers anys amb els Nens del Vendrell pel lideratge del món casteller. El 1951, els vendrellencs van fer un pas endavant, interpretant el primer tres de vuit del segle el dia de Santa Teresa, un castell que la Muixerra interpretaria a Valls vuit dies després, el dia de Santa Úrsula. El 1952, la Colla Vella es va consolidar interpretant el mateix castell i es va unir al grup de colles capdavanteres.
Després de diversos anys d’alts i baixos i sense novetats destacables, el Gran Trofeu Jorba-Preciados de Barcelona, el 1964, 1965 i 1966, va revifar l’interès popular en un moment de màxima rivalitat entre els Nens i el Vendrell. Tot i que la Colla Vella de Valls va guanyar les tres edicions, la darrera edició va esclatar en espurnes gràcies a un tres de set aixecat des del fons a la tercera ronda per la Colla Vella. Els Nens van protestar amb ràbia i finalment Vella va decidir intentar el tres de vuit, un castell que no s’havia intentat durant 9 anys i que finalment van aconseguir carregar. Després d’això, els Nens van carregar un pilar de sis un any més tard, que va portar molta polèmica, però que tornarien a aconseguir un any més tard.
Les últimes actuacions del 1969 van portar actuacions glorioses, inimaginables anys abans. Fruit de l’estira-i-arronsa, els Xiquets van descarregar el primer cinc de vuit del segle XX. Unes setmanes més tard, el 12 d’octubre, la Vella va carregar el primer cinc vuitens del segle, i tres dies després els Nens van descarregar quatre vuitens, tres vuitens i sis vuitens, una gesta que no es repetiria durant 27 anys. El 26 d’octubre, la Vella va tornar a carregar cinc vuitens, va descarregar el seu primer tres vuitens i va intentar la primera línia de vuit del segle. Finalment, el 23 de novembre de 1969, es va assolir una altra fita històrica quan els Nens van descarregar set vuitens amb una línia a la seva pròpia casella, la primera construcció de línia del segle.
La Segona Edat d’Or (1981-1993)
Tot i que les dones van començar a participar ocasionalment en alguns castells, no va ser fins a la dècada del 1980 que van esdevenir participants habituals en les colles castelleres, sent colles com els Bordegassos de Vilanova, fundades el 1972, o els Minyons de Terrassa, fundades el 1979, la primera colla en què van participar plenament. Des de llavors, s’ha viscut com un procés natural, ja que la força no és la principal habilitat necessària per construir castells, la tècnica hi juga un paper fonamental, i els castellers treballen conjuntament segons l’alçada i el pes. La introducció de les dones als castells és, doncs, la pedra angular innegable que conduirà al gran creixement i als èxits extraordinaris del període actual, tot i que es pot dir que l’inici d’aquesta era va tenir el paper protagonista de dues colles encara formades exclusivament per homes. L’any 1981 es va poder veure el primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el primer 5 de 8 descarregat del segle per la Colla Joves dels Xiquets de Valls, tots dos a la plaça del Blat de Valls el dia casteller de la tradicional Diada de Santa.
Els anys següents, la Colla Joves dels Xiquets de Valls (1986), Castellers de Vilafranca (1987), Minyons de Terrassa (1988) i Colla Jove Xiquets de Tarragona (1993) també van fer castells de nou pisos. Els Minyons de Terrassa van transportar els dos primers de nou amb folre i manilles de la història al Raval de Montserrat des de la seva ciutat i, en el marc de la seva jornada, ho van fer. Això va marcar l’inici del que es coneixeria com l’era del platí.
El castell es va tornar a fer 2 anys després, el mateix dia, i en ambdós casos es va fer amb 3 enxanetes. L’any 2005 es va carregar per primera vegada el 2 de 9 amb folre. Aquest castell, resultat de treure les manilles el 2 de 9 amb folre i manilles, es considera extremadament difícil i va ser carregat pels Castellers de Vilafranca durant la Diada de Sant Fèlix. També cal destacar la consecució del 3 de 9 amb folre i l’agulla, un castell carregat per primera vegada l’any 2008 pels Minyons de Terrassa durant la seva Diada (16 de novembre) i descarregat l’any següent pels Castellers de Vilafranca la Diada de Sant Ramon.
El dia de Tots Sants del 2010, els Castellers de Vilafranca van descarregar el primer 2 de 8 sense folre, 11 anys després de ser els primers a carregar aquesta torre amb una enorme dificultat tècnica. El mateix dia, els Capgrossos de Mataró es van convertir en la cinquena colla a aconseguir un castell de gamma extra, amb el seu primer 2de9 amb folre i manilles descarregat. De la mateixa manera, l’any següent, el 23 de setembre i durant la diada de Santa Tecla, la colla Jove Xiquets de Tarragona es va convertir en la sisena colla a aconseguir la categoria de gamma extra, carregant el seu primer 5de9 amb folre, 16 anys després de ser la primera colla a intentar-ho a l’era moderna. El 22 de novembre de 2015, els Minyons de Terrassa van aconseguir carregar i descarregar el 4de10, un castell que fins aleshores es podia considerar el sostre. Però el 2019, per Santa Úrsula, les dues colles de Valls van aconseguir carregar el 3de9 net (o sense folre), una construcció que semblava impossible d’aconseguir per la seva enorme dificultat tècnica.
El 2020, a causa de la pandèmia de la COVID-19, la majoria dels espectacles es van haver de cancel·lar. L’últim d’aquell any va ser el 8 de març, quan els Castellers de Sabadell van descarregar un 4 per 8 a Barberà del Vallès. El carro gros va ser el castell més gran d’aquell any; també el van descarregar els Castellers de Barcelona per a Santa Eulàlia el 8 de febrer.
BELLATERRA.CAT 