BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Read Full Post »

Què hauria passat si a les eleccions municipals la senyora Colau hagués avisat que deixaria la capital de Catalunya fora de la gran xarxa de municipis per la independència, en aquest moment clau de la història?

És cert que la resposta és impossible, perquè es tracta d’una ucronia, però és clar que els resultats haurien estat més minsos. Va ser justament la calculada ambigüitat en la qüestió nacional la que va fer projectar la idea que aquesta opció era “forta” en el terreny social i adequadament compromesa en el terreny nacional. És a dir que, passés el que passés en altres temes, estarien on se suposava a l’hora del debat sobi­ranista.
És cert que els que coneixien bé el pa que s’hi dóna sabien que era gent més propera a l’internacionalisme amb bicicleta que al compromís català. És a dir, eren els fills revolucionaris d’aquella esquerra històrica que havia sentit fàstics per la broma catalana, perquè la considerava petitburgesa. I si ara coquetejaven amb el dret a decidir era perquè quedava massa malament negar un dret tan bàsic. Però així que han arribat a la poltrona, han perdut els complexos i aquí els tenim, deixant abandonat el moviment ciutadà més important de Catalunya. Qui ens hauria dit que seria la senyora Colau qui ressuscitaria la puta i la Ramoneta pujoliana, amb permís de les restes del naufragi d’Unió. Més enllà de la retòrica que etzibaran per demostrar que hi ha motius per a la seva calculada decisió, la veritat és que gràcies al partit -o moviment, o assemblea, o pati de veïns, o com sigui que es digui en el diccionari alternatiu- de la senyora Colau, a Rajoy li acaben d’enviar un pre­ciós i inesperat regal des de Barcelona. I no hi ha gaire més, perquè el resultat final del seus vots són el que són: l’impediment perquè la capital lideri l’AMI.

Quatre comentaris de final, per tal que caiguin les disfresses.
Primera joia: els que diuen que ho volen capgirar tot i donar la veu “al poble” resulta que obliguen al vot de partit, no donen llibertat d’opció i no permeten que alguns de la candidatura hi votin a favor. Visca el comissariat polític! Segona joia: s’amoïnen de la “lectura ideològica” que es faria si hi haguessin votat a favor, però no els importa la lectura que es fa ara que regalen ­Barcelona als pepers i ciutadans. Visca Ponç Pilat! Tercera joia: diuen que volen canviar el paradigma polític, però posen bastons a les rodes del procés català més agosarat dels darrers segles, l’únic que pot capgirar la història. Visca la coherència! I, finalment, asseguren que són els honestos i els transparents, però han jugat a amagar l’ou a la ciutadania amb un tema d’enorme importància. És a dir, han estafat la gent. Visca, doncs, la veritat! Tot plegat, el que sospitàvem, però no gosàvem donar per bo: que seran precisament aquells que ­diuen ser la “nova política” els que ho faran tot per apuntalar i consolidar el vell règim. Patètic.

Read Full Post »

  
La CUP-Crida Constituent ha presentat avui la Declaració de Ripollet, el seu full de ruta cap a la independència, on destaquen dues principals diferències amb Junts pel Sí: una aposta per una DUI ‘immediata’ si els partits pro independència aconsegueixen la majoria absoluta el 27-S i l’impuls d’un programa d’emergència social que impliqui una ruptura amb les polítiques socials de la UE. La CUP també ha aprovat el seu programa electoral.

‘Són dues diferències prou clares i prou profundes entre les dues llistes’, ha assegurat el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, que també ha volgut recordar a Artur Mas que no permetran allargar el procés ‘després de cinc anys’ i que no es podrà negociar amb l’estat espanyol amb ‘mentalitat autonòmica’.

En aquest vídeo, Baños explica les diferències del seu full de ruta del de Junts pel Sí:

‘La DUI per nosaltres és un punt irrenunciable i no estarem per negociar 18 mesos amb l’estat espanyol com va dir el president Mas’, ha insistit Baños, que ha estat acompanyat del fins ara líder de la CUP, David Fernàndez, la número 4 de la CUP-Alternativa d’Esquerres per Barcelona, Gabriela Serra, i el president de l’ANC, Jordi Sànchez. ‘Nosaltres estem per declarar la DUI i començar així el 28-S un procés constituent, popular i unilateral’, ha continuat el líder de la CUP. De fet, en la declaració de Ripollet s’explicita que la DUI ha d’anar acompanyada de la ferma determinació de ‘no reconèixer l’autoritat de l’estat espanyol’ i d’impulsar ‘un Govern de ruptura nacional, social i democràtica’.

‘I una altra diferència amb Junts pel Sí és que nosaltres no plantegem 12 punts de temàtica social sinó que plantegem un programa d’emergència social i de ruptura amb la Troica’, ha afirmat el candidat de la CUP. ‘És imprescindible el desplegament immediat d’un pla de xoc que faci front a la dramàtica situació d’empobriment generalitzat de les classes populars i treballadores, i que passi per mesures com l’aturada immediata dels desnonaments i els acomiadaments o l’impuls del lloguer social i de revertiment de la pobresa energètica’, ha enumerat Baños. ‘Unes mesures que passen, necessàriament, per la suspensió del pagament del deute fins no resoldre abans les necessitats de les classes populars’, ha puntualitzat.
En paral·lel, el cap de llista de la CUP ha reconegut però que en el pla nacional l’entesa és més factible amb Junts pel Sí que no pas amb Catalunya Sí que es Pot. ‘Aquests últims parlen de república catalana, dret a decidir i sobirania del poble català però diuen que abans cal el vist-i-plau de l’estat espanyol. Defensem camins totalment inversos’, ha assegurat el líder de la CUP, que ha llençat també una advertència a tots aquells que creuen que el procés es pot allargar indefinidament. ‘No admetrem cap dilació després de cinc anys de procés. De fet seria absolutament ridícul allargar-lo un cop aquest 27-S tinguem un mandat explícit i clar de la voluntat del poble català’, ha conclòs Baños.

Read Full Post »

  
Els “aventurers”Per molt que molesti, faci mandra o sigui considerat una enorme pèrdua de temps, paga la pena –en part– llegir la carta que Felipe González ha adreçat a “los catalanes” des del diari El País. Només un estúpid, un inconscient o un arrogant dirigiria una carta als colonitzats des del primer diari de la colònia. Ells són així. La carta en qüestió recull tots els tòpics, tots els equívocs, tots els errors, totes les displicències i totes les maldats que el nacionalisme espanyol agressor ha acumulat durant dècades contra el nacionalisme defensiu català. Se’n pot fer una tesi doctoral. Però hi ha més. La missiva recull dues amenaces. La de l’aplicació rigorosa de LA LLEI –González escriu la paraula amb majúscules– i la de l’actuació dels “aventurers en sentit contrari” –és a dir, la dels feixistes de debò. Li hauria de caure la cara de vergonya, senyor González. Però vostè no en té. Si en tingués, no hauria alimentat els “aventurers” del GAL contra els “aventurers” d’ETA.

“Per aquest compromís amb Espanya, espai públic que hem compartit durant segles, em dirigeixo als ciutadans de Catalunya perquè no es deixin arrossegar a una aventura il·legal i irresponsable que posa en perill la convivència entre els catalans i entre aquests i els altres espanyols”. L’expresident del govern espanyol Felipe González s’adreça aquest diumenge als catalans en una carta oberta que publica ‘El País’ i que posa en portada de la seva edició per a tot l’Estat.
González demana als catalans que no facin cas de la “proposta d’Artur Mas” de “desconnectar Espanya”. “El més semblant a l’ aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat”, assegura l’exlíder socialista. “Com és possible que es vulgui portar el poble català a l’aïllament, a una espècie d’Albània del segle XXI?”, es pregunta. Per a l’expresident la “desconnexió” seria un desastre per a Espanya i suposaria una “fractura” per a la societat catalana. “Ja se sent aquesta fractura a la convivència, i es comencen a sentir veus de rebuig als que no tenen ‘pedigrí’ català”, assegura.
Aquestes són les frases més destacades de Felipe González en la carta:
“Sempre he sentit gratitud pel vostre suport permanent i majoritari per la tasca de govern. Sempre, fins i tot quan aquest suport era declinant la resta d’Espanya”.
“Amb la vostra confiança hem progressat junts, durant molts anys, superant la pesada herència de la dictadura, consolidant les llibertats, establint les bases de la societat del benestar i reconeixent, com mai abans en la història, la identitat de Catalunya i el seu dret a l’autogovern”.
“Per a mi, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i Catalunya tampoc seria el que és separada i aïllada”.
“La idea de ‘desconnectar-se’ d’Espanya, com proposa Artur Mas, en un estrany i absurd front de rebuig i ruptura de la legalitat, tindria unes conseqüències que han de conèixer tots”.
“Ja se sent aquesta fractura a la convivència, i es comencen a sentir veus de rebuig als que no tenen ‘pedigrí’ català”

FELIPE GONZÁLEZ

EXPRESIDENT ESPANYOL

“Es desconnectarien d’una part substancial de la societat catalana, fracturant-la dramàticament. Ja se sent aquesta fractura a la convivència, i es comencen a sentir veus de rebuig als que no tenen ‘pedigrí’ català”.
“En el límit de la bogeria, comencen a oferir ciutadania catalana als aragonesos, valencians, balears i francesos del sud”.
“Es desconnectarien d’Europa, aïllant Catalunya en una aventura sense propòsit ni avantatge per a ningú”.
“La proposta que fa aquesta estranya coalició unida només pel rebuig a Espanya, sigui quin sigui el resultat de la falsejada contesa electoral, pot ser el començament de la veritable ‘via morta'”.
“Com és possible que es vulgui portar el poble català a l’aïllament, a una espècie d’Albània del segle XXI?”.
“El senyor Mas enganya els independentistes i els que han cregut que el dret a decidir sobre l’espai públic que compartim com a Estat nació es pot fraccionar arbitràriament i il·legalment, o que aquest és el camí per negociar amb més força”.
“No crec que Espanya es trenqui, perquè sé que això no passarà, sigui quin sigui el resultat electoral”

“És el més semblant a l’aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat. Però ens costa expressar-ho així per respecte a la tradició de convivència de Catalunya”.
“No estic d’acord amb l’immobilisme del govern de la nació, tancat al diàleg i a la reforma, ni amb els recursos innecessaris davant el Tribunal Constitucional. Però aquesta convicció, que estreny el marge de maniobra dels que desitjaríem avançar per la via de l’entesa, no em pot portar a una posició d’equidistància entre els que s’atenen a la llei i els que tracten de trencar-la”.
“No crec que Espanya es trenqui, perquè sé que això no passarà, sigui quin sigui el resultat electoral”.

Read Full Post »

Japan Airlines y All Nippon Airways ultiman un pacto con AENA que Air India estudia replicar con un doble destino desde el inicio de operaciones
El Gobierno liderado por Mariano Rajoy ha condicionado la negociación que la Generalitat de Cataluña mantiene con tres aerolíneas asiáticas interesadas en operar rutas con el aeropuerto de El Prat. El mensaje que el Ministerio de Fomento, liderado por Ana Pastor, ha mandado a través de AENA es claro: el Ejecutivo dará el visto bueno a la creación de las nuevas rutas sólo si su destino final es Madrid.
Barcelona, la ciudad que recibe el 55% de los visitantes japoneses y el 70% de los indios que viajan a la Península Ibérica, quedaría relegada a ser una escala en el trayecto.
Reunión en Tokio
El secretario de Territorio y Movilidad catalán, Ricard Font, manifestó el pasado enero que se habían iniciado los contactos con las compañías Japan Airlines (JAL) y Air India para mejorar la conectividad con Asia desde El Prat. El reconocimiento público de la apertura de las conversaciones despertó el interés del gran rival de la aerolínea nipona, el grupo también con sede en Tokio All Nippon Airways (ANA), indican fuentes cercanas a la negociación.
El pacto con las dos compañías japonesas es el más avanzado. Representantes de la consejería de Territorio se reunieron hace pocas semanas en Tokio con altos directivos de JAL y ANA, pero no cerrarán ningún acuerdo hasta que el Gobierno central no desbloquee la situación. Oficialmente, la Generalitat se limita a indicar que la negociación “avanza a buen ritmo”.
Destino más caro
La estrategia de convertir el aeropuerto de Barcelona en una escala parece satisfacer a todas las partes. Las aerolíneas conseguirían llegar a la capital catalana, aunque resulte más caro al tener que añadir millas a la ruta; El Prat ganaría nuevas conexiones internacionales y Fomento se saldría con la suya: a todos los efectos, el destino del trayecto sería Madrid.
Si JAL y ANA abren las nuevas rutas con éxito, Air India copiará la estratagema, indican los mismos interlocutores. El gigante de Star Alliance (igual que ANA, JAL está integrada en Oneworld) estudia desde hace años operar en El Prat. En verano de 2011 incluso contempló compartir códigos con Spanair para usar Barcelona como base para enlazar Asia con América Latina. El proyecto nunca llegó a buen puerto y la compañía catalana con capital público quebró poco después, en enero de 2012.
Air India estudia operar con dos destinos
Ahora intenta llegar a Barcelona con sus propios medios. De hecho, la demanda que ha detectado es tan alta que ha puesto sobre la mesa de negociación operar con un doble destino desde casi el primer momento, Nueva Delhi y Bombay.
En este caso, el Gobierno incentiva a la compañía con otro valor: facilitar más visados a los ciudadanos de la India que quieren llegar al país si los vuelos terminan en Madrid. “Se trata de una estrategia de chantaje total”, sentencian las fuentes consultadas, que recuerdan que es el Ministerio de Asuntos Exteriores quien tiene capacidad para facilitar los títulos de movilidad turística.

Read Full Post »

  El fins ara portaveu parlamentari de CDC, Jordi Turull, ha assegurat aquest dimecres que una Catalunya independent “milloraria les pensions” i seria “perfectament viable”, i això l’Estat “ho sap”, alhora que ha apuntat que només es declararia unilateralment la independència si es produís un “bloqueig” per part del govern espanyol. En una entrevista amb l’agència Efe, Turull, número 10 de la llista de Junts pel Sí, ha analitzat algunes de les incògnites sobre què suposaria per a Catalunya un eventual procés d’independència després del 27-S, unes eleccions en les quals està en joc “seguir barallant-nos per les engrunes o decidir si es vol tenir el pa sencer”.

El dirigent ha defensat la “viabilitat” del sistema de pensions i Seguretat Social de Catalunya en cas de secessió, i per això ha titllat d'”inaudit” que “l’Estat intenti crear discursos de la por sobre aquesta qüestió, quan els números són molt clars”: “Catalunya no només podria afrontar les pensions, sinó que les podria millorar”, ha asseverat. “És un tema de faves comptades, perquè les pensions van molt en proporció del volum de gent que cotitza i de la gent que cobra les prestacions”.
Ha subratllat així que “s’han fet estudis rigorosos en aquest sentit dels últims 15 anys, amb èpoques de bonança i èpoques de forta crisi econòmica”, i “tots els números” assenyalen que en el cas de Catalunya hi ha de mitjana un “superàvit claríssim de recursos”. Per això, el que va ser president del grup de CiU al Parlament i ara número 10 per Barcelona de Junts pel Sí ha considerat que podrien millorar-se tant les pensions contributives com les no contributives, si a més Catalunya “deixa de patir l’espoliació fiscal, aquests 15.000 milions que cada any no tornen i que servirien per millorar la protecció social de les persones”.
El tema de les pensions és, segons el seu parer, un “dels motius més clars pels quals ens convé i ens urgeix ser un estat independent, tant per a la gent d’ara, molta de la qual cobra pensions irrisòries, com per a les generacions joves”. El dirigent de CDC ha negat, a més, rotundament una eventual fugida d’empreses si Catalunya s’independitza, ja que es podrien tenir “més eines per ser una regió encara més atractiva, en l’àmbit de relació amb l’administració, tributari, de captació d’inversió estrangera, suport a autònoms i pimes, o regulació i foment de la investigació, turisme o horaris comercials”.
“Només tenim coses a guanyar”, ha recalcat. “La gent no és prou conscient de quin país podríem tenir si la capacitat de decisió depengués de Catalunya amb tots aquests instruments. L’Estat sap que una Catalunya independent no és que senzillament sigui viable, sinó que aixecaria encara més el vol”. Turull ha afirmat que Catalunya hauria d’assumir la part proporcional del deute de l’Estat, però també es quedaria “una part molt important dels actius”, cosa “perfectament assumible” i tot i així seria “una de les zones menys endeutades d’Europa”.
Els funcionaris de l’Estat, per la seva banda, “podrien seguir desenvolupant les seves tasques i funcions” en la nova administració, ja que “en assumir-se competències que han de seguir funcionant, hi ha d’haver una garantia de continuïtat del servei públic”. Turull ha afegit també que un aspecte “molt nuclear” del procés participatiu de l’eventual constitució catalana seria decidir la qüestió de la doble nacionalitat: “El que és clar és que en tot aquest procés a ningú se li està demanant que renunciï a res, ni als seus sentiments ni als seus orígens”, ha ressaltat.
Assegurant que “el full de ruta és molt clar”, ha relatat en quin cas es portaria a terme una declaració unilateral en el supòsit que l’independentisme obtingués la majoria en el 27-S. Turull ha afirmat que si obtingués “un mandat democràtic i una majoria d’escons”, s’iniciaria una “declaració d’inici del procés d’independència”, que es comunicaria al govern i a la comunitat internacional per “fer-ho de la millor manera possible i acordada”.
S’obriria un procés participatiu per a la redacció de la Constitució catalana –que caldria sotmetre a votació–, es finalitzaria la creació de “les estructures d’estat” i caldria aprovar una “llei de transitorietat” que seria “el règim aplicable perquè tothom tingués certesa jurídica, en cadascun dels seus camps, de quines són les lleis aplicables en cada moment”.
Un procés que hauria de durar al voltant de 18 mesos i, “en cas que hi hagi un bloqueig o l’Estat no volgués parlar i tingués l’actitud que ha tingut fins ara, després hi hauria aquesta possibilitat” d’una declaració unilateral d’independència. “Som gent de dialogar i acordar sempre, però no cal caure en la trampa que, com que un no dialoga, et quedes sense fer res”, ha sentenciat.

Read Full Post »