Posted in Bellaterra on 6 febrer 2017| Leave a Comment »
Vídeos i fotos de Bellaterra.Cat
Ortega: ‘No hi va haver cap funcionari que estigués implicat en l’execució del 9-N. Únicament voluntaris ben organitzats’
Enric Pallàs mostra el cartell del bus de Bellaterra
El bellaterrenc Miquel Hernández Onna canvia impressions amb Ferran Estrada Porta
Cartell d’en Ferran Estrada Porta
Posted in Bellaterra on 6 febrer 2017| Leave a Comment »
L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, no ha defugit la seva responsabilitat. En un interrogatori marcat per un president de la sala crispat que sempre que ha pogut ha intervingut en les respostes de l’expresident, Mas ha deixat molt clar que el 9N fou una “iniciativa política meva, com a president de la Generalitat, i una iniciativa del Govern” que seguia les directrius “que venien de mi mateix i afecten a Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs”.
Artur Mas, com també han fet posteriorment Joan Ortega i Irene Rigau, només ha respost a les preguntes de la defensa en una sessió tranquil·la que només s’ha vist interrompuda amb les intervencions del president de la sala. L’expresident, que ha destacat que la iniciativa de fer el procés participatiu del 9N fou seva, ha manifestat les “arrels profundes i democràtiques” que el van motivar a tirar endavant la votació: “el novembre del 2012 vaig avançar les eleccions perquè volia saber si el clam del carrer que el setembre del 2012 reclamava un nou Estat d’Europa tenia traducció a les urnes, el resultat va ser un Parlament amb dos terços a favor del dret a decidir i promoure una consulta sobre el futur polític de Catalunya”. De fet, l’expresident ha recordat que en “diferents ocasions” la cambra catalana ha votat resolucions que instaven el govern a promoure la consulta i, per tant, el Govern va aplicar les resolucions “d’un Parlament escollit democràticament” i amb partits que duien als seus programes electorals el dret a decidir.
El 9N fou conseqüència d’amplis acords
El fet que la data i la pregunta fossin acordades des del consens amb diferents forces polítiques, ha estat un argument de pes en la defensa de l’expresident, que, a més, ha recordat la legislació pròpia que va promoure el Parlament de Catalunya per tirar endavant una consulta no refrendària, ja que la competència per fer un referèndum pactat és exclusiva de l’Estat, “però no podia ser pactat”.
Mas deixa el TC contra les cordes
La declaració d’Artur Mas ha deixat en evidència el mal funcionament del Tribunal Constitucional, que teledirigit pel Gobierno, va notificar al Govern a frenar el 9N el 4 de novembre en un moment on l’Estat “feia mofa” de la consulta titllant-la de “menor i intranscendent”. L’expresident ha explicat que va rebre la notificació mitjançant un correu electrònic i, dos dies abans del 9N, va rebre un escrit per correu ordinari sense un missatger que el reclamés. Una situació que contrasta amb la que es va produir un any després, quan en la resolució del 9N del 2015 aprovada per Junts pel Sí i la CUP on feien oficial l’inici del procés constituent i l’obediència al Parlament per proclamar la República catalana, van rebre una visita oficial dels tribunals on s’ordenava signar un acusament de rebut.
Mas relata que la notificació del 4 de novembre demanava la suspensió del procés participatiu, però no les conseqüències legals de tirar-ho endavant. Quan el Govern va preguntar al tribunal què era el que s’havia de suspendre, el TC no va emetre cap resposta. Una situació que va generar un debat als serveis jurídics de la Generalitat que davant una resolució del Constitucional tan genèrica va apostar per demanar un aclariment que mai va tenir resposta. El resultat fou que “la voluntat política de no aturar” res s’imposes.
“Vam tirar endavant el 9N gràcies els voluntaris”
Davant la inexactitud del text del TC que ordenava posar fi a la convocatòria de la consulta, el govern va impulsar un procés participatiu, “vam canviar el format però no l’objectiu final” explica Artur Mas. “Quan vam prendre la decisió vam tenir un conflicte polític d’alt nivell, se’ns va deixar sols”, recorda l’expresident amb aquell episodi de la Cimera de Pedralbes, quan ERC, la CUP i ICV-EUiA van jugar en deixar de donar suport al procés del 9N, que aleshores apostava per ser un procés participatiu i no una consulta. De fet, els ecosocialistes van abandonar la taula dies més endavant. Tanmateix, el Govern va tirar endavant l’objectiu,
La Generalitat, amb la suspensió del TC de la consulta, “va entendre que el decret de convocatòria canviava” i va “transformar” la consulta sense ser de la mateixa administració. “Va canviar el format, però es va mantenir la pregunta i la data malgrat no tenir un sistema de garantia. L’organització es va canviar perquè l’objecte final era conèixer l’opinió dels ciutadans”. Mas ha concretat que la consulta “no era vinculant, era per tenir l’opinió dels catalans després de les immenses mobilitzacions populars”. En aquest sentit, el president ha explicat que va fer una crida per ajudar a fer possible la jornada del 9N, “vaig dir que necessitàvem 20.000 voluntaris i van ser 40.000, van ser la peça clau i imprescindible per fer el 9N”.
L’expresident ha destacat que davant seu hi havia dos deures, el deure “imprecís del TC i sense aclariments” o el “deure major” de fer possible el 9N: “el governant ha de calibrar deures, i davant la magnitut del compromís del país, el deure era que es fes el procés participatiu”.
El president de la sala molt crispat amb Mas
Només començar el president de la sala ha preguntat a l’expresident Masi si respondria a les preguntes de totes les parts, “contestaré a totes les preguntes de la defensa, a cap pregunta de l’acusació popular i de la Fiscalia”, una resposta que ha motivat que més endavant el president de la sala es rebotés contra Mas quan s’ha qüestionat el delicte, “si és tan delicte, per què el TC no va fer res?” cosa que el president de la sala intervingués dient que no es podia formular preguntes, i Mas digués, “no em puc fer preguntes? El TC no va fer res per obeir” i de nou el tallés “va tenir coneixement de la resolució del TC?”, una nova interrupció que l’expresident ha tallat amb “li he dit que sí, i aquí el president de la sala no va fer res per aturar les votacions del 9N que van durar fins al 25 de novembre”. Mas ha seguit, “el 17 de novembre tinc coneixement que el TSJC va dir que no hi havia delicte” i el mateix Rajoy des de Càceres deia que el 9N no era ni una consulta ni un referèndum, que no tindria cap efecte”.
El tercer moment de xoc ha estat quan l’expresident Mas ha explicat que ell és el responsable de la idea de tirar endavant el procés participatiu: “no vaig tirar endavant la consulta, la vaig transformar en el procés participatiu, vaig donar instruccions al Govern i a la Generalitat perquè participés i les institucions coneguessin quants ciutadans volen un Estat independent, tot i que això no seria vinculant, i abans del 9N vaig anunciar que allò que estàvem promovent ho faríem amb una convocatòria electoral (27S) i ha suposat una majoria a favor de la independència”, una exposició que el president de la sala sembla que ha molestat i ha preguntat, “és responsable?”, una interrupció que Mas ha contestat amb “sí que he respost, sóc responsable de tot”.
Posted in Bellaterra on 6 febrer 2017| Leave a Comment »
2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en lloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.
Amb aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país. La resposta catalana han estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més de dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9-N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.
Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N
Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.
El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- el 1980 i el 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9-N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostra.
L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9-N, volen intimidar el president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que hi havia darrere dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (L’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9-N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por.
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui.
Artur Mas, 129è president de la Generalitat (2010-2016)
Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació (2010-2016)
Irene Rigau, consellera d’Ensenyament (2010-2016)
Posted in Bellaterra on 5 febrer 2017| Leave a Comment »
http://www.elnacional.cat
XAVI FREIXES
El republicà Joan Tardà (Cornellà de Llobregat, 1953) adverteix els comuns que, si no s’arrengleren amb el referèndum, no cal que els busquin per governar junts en un futur. El diputat d’ERC parla amb El Nacional passejant pel carrer de Calàbria, on hi ha la seu d’ERC, amb la mateixa vehemència que l’ha fet tan popular al Congrés dels diputats. Clar i .
Va fort el govern de l’Estat…
No hauria de sorprendre gens ni mica. El que estem fent és titànic, és extraordinari. De vegades, crec que no n’hem copsat la magnitud. Et trobes gent pel carrer que et diu “va molt poc a poc això” i és una percepció totalment errònia perquè tot va molt de pressa. Si el més important és fer el referèndum, més que no pas guanyar-lo, tot i que l’intentarem guanyar, aleshores el que genera vertigen és adornar-nos que convocar-lo només depèn de nosaltres.
Si ens acovardim, si ens caguem, perdem. Si no, guanyem.
Et creus les amenaces del Govern espanyol?
Sí, el govern de l’Estat intensificarà la campanya per tal de generar incerteses i pors. Les dificultats seran creixents, però el terror que tenen a l’Estat espanyol és que són conscients que ara ells només poden dificultar molt el referèndum, però només dificultar-lo, no impedir-lo, perquè la convocatòria depèn només de nosaltres.
Però si el govern espanyol compleix les seves amenaces, com s’aconseguirà votar amb col·legis precintats i els Mossos intervinguts?
És que, abans d’això, hem d’aconseguir que el referèndum sigui legal. I ens en sortirem.
Com?
La comunitat internacional es veurà obligada a acceptar que el conflicte prové d’un xoc entre legalitats. Estic convençut que ara només podem perdre nosaltres si el dia del partit de futbol, a l’hora convinguda per començar-lo, no ens presentem. Dit en termes populars: Si ens acovardim, si ens caguem, perdem. Si no, guanyem. Entenent per guanyar el fet de portar fins a l’última expressió la voluntat democràtica, cívica i pacífica dels ciutadans de Catalunya de poder votar. Per tant, els col·legis s’han d’obrir i tot allò que pugui passar (que ho desconeixem) sempre, sempre, serà una derrota per a ells.
Puigdemont, palplantat davant de les urnes i un funcionari que no el deixa votar és una foto guanyadora
Insisteixo… I si et precinten els col·legis? L’amenaça ja hi és…
Els ciutadans es presentaran davant els col·legis electorals. Però crec que, abans de precintar-los, el que faran és actuar contra el Govern de Catalunya. N’estic convençut. I el que hem de fer, Govern i societat catalana, és no atemorir-nos. És a dir, anar actuant segons el guió establert. El que no permetria mai la ciutadania de Catalunya i crec que l’independentisme ho pagaria molt car durant molts anys és que ara, per incompetència o perquè ens hem acovardit, no ho féssim. La fotografia del president Puigdemont, palplantat davant de les urnes i un funcionari que no el deixa votar és una fotografia guanyadora.
Què faran els Mossos el dia del referèndum? Hi haurà dues legalitats: la catalana (segurament suspesa pel TC) i l’espanyola.
Els Mossos faran el que hagin de fer.
I què han de fer?
Ser la policia nacional de Catalunya.
Qualsevol resolució del conflicte que vingui a partir de la violència judicial, ja és reconèixer la seva derrota
Acatar la llei catalana, encara que estigui suspesa pel Tribunal Constitucional?
Crec que els Mossos d’Esquadra sabran fer el que toca fer. Si alguna cosa estem demostrant al món és que som molt rigorosos amb els procediments. Serà un referèndum que es convocarà i es farà i, si no es fa, només serà producte de la violència que exercirà l’Administració espanyola amb la qual cosa, com diuen allà, “pan para hoy y hambre para mañana”, perquè qualsevol resolució del conflicte que vingui a partir de la violència judicial ja és reconèixer la seva derrota.
El referèndum ha de superar, amb escreix, el 50% de participació
Per anar bé, quin percentatge de participació ha de tenir el referèndum?
Tot i que és cert que les conclusions de Venècia deixen clar que la participació no ha de ser la condició sine qua non per tal de poder legitimar un referèndum, cal que hi hagi una bona participació. Hem de superar, amb escreix, el 50%. Per això són tan importants els mesos actuals. Si som capaços de convergir els independentistes amb els autodeterministes -penso en l’Ada Colau- en la crida a la participació, estic convençut que tindrem una resposta majoritària.
Sense acord amb l’estat no sé pas si l’acabaran fent aquesta crida a la participació Ada Colau i Xavier Domènech…
Per això ha de quedar clar que, malgrat que les amenaces del govern espanyol es vagin evidenciant i palesant de manera més clara, nosaltres no hem de canviar el missatge en cap moment. L’altre dia, li deia a la vicepresidenta espanyola a la sessió de control “nosaltres us esperarem fins l’últim moment”.
Per tant, tot i les amenaces, no dones per finiquitada la famosa “operació diàleg”?
No, qui ha enterrat l’operació diàleg és el govern espanyol. Nosaltres, fins a l’últim moment, intentarem acordar-lo amb el govern espanyol perquè les coses que es fan de mutu acord sempre són més rendibles. Entre altres coses perquè és l’ADN dels catalans, el pactisme.
De veritat, no et sembla impossible arribar a una acord amb el govern espanyol?
Per aconseguir la jornada de 8 hores, la classe obrera va tardar 115 anys…
Sí home, però no esperarem 115 anys ara….
No, jo t’estic dient que el nostre discurs ha de ser sempre mantenir la voluntat d’arribar a un acord amb el govern espanyol. No ens aixecarem mai de la taula. Ara bé, amb la mateixa fermesa que diem això també diem que, si ells no volen negociar les urnes, nosaltres convocarem el referèndum sense el seu acord. Però que nosaltres voldríem l’acord amb el govern espanyol. I, com et deia, també hi haurà un moment en què Ada Colau i Xavier Domènech hauran de decidir si es converteixen en agents actius de la crida a la participació o bé s’hi posen de perfil.
El nou partit d’Ada Colau dificilment governarà Catalunya si no participa del referèndum
Veurem què fan al final…
Si en l’imaginari de les esquerres independentistes, CUP i ERC, s’instal·lés la idea que el fracàs ha estat provocat pel sabotatge de l’esquerra autodeterminista, o a l’inrevés, si a l’esquerra autodeterminista acaba arrelant la idea que l’independentisme d’esquerres ha optat per un statu quo de manteniment de tot allò que havia estat la Catalunya autonòmica, si hi ha aquesta fractura, durant anys no serà possible que les esquerres manin. Vols dir que el nou partit d’Ada Colau governarà Catalunya en un futur? Difícilment, jo diria gairebé impossible, si no participen del referèndum.
Si finalment no hi ha aquesta fractura, tripartit d’esquerres a la vista?
No hi haurà tripartit d’esquerres perquè, si guanyem el referèndum, convocarem eleccions constituents que tindran com a objectiu, no governar Catalunya, sinó que, en el període de pocs mesos, es redacti i s’aprovi una constitució que haurà de ser referendada pel poble de Catalunya. Un cop aprovada la constitució, es dissol el Parlament una altra vegada i, aleshores, es convoquen les primeres eleccions democràtiques per conformar un govern de la república. Crec que el govern que hi hauria d’haver l’endemà del referèndum hauria de ser un govern d’àmplia unitat de totes les persones que han parit la república.
L’expresident Jordi Pujol ja veu Oriol Junqueras de president. Diu que ERC s’aprofita molt de la debilitat de Convergència…
Això és una estupidesa. Jo ara signaria que el primer president del primer govern provisional de la República fos en Carles Puigdemont. En primer lloc, perquè voldria dir que hem proclamat la República. Ara… què desitjaré, jo? Doncs que el primer president del primer govern no provisional de la República sigui l’Oriol Junqueras.
Mas, tot i que passarà a la història per tot el que ha fet pel procés, ja se’l veu més un home de l’etapa anterior
Carles Puigdemont, però, té clar que no es tornarà a presentar. Qui no ho té tan clar és el President Mas (a qui probablement inhabilitaran)…
Sí, possiblement l’inhabilitaran. Però el president Mas, tot i que passarà a la història per tot el que ha fet a favor del procés, crec que ja se’l veu més un home de l’etapa anterior. Ha participat activament en la gestació, però les personalitats del part de la criatura (el referèndum) són en Puigdemont, en Junqueras i el món d’Ada Colau si, finalment, com passarà, acaba participant activament del referèndum fent una crida a la participació, encara que no demani el sí. No sé si el nostre país es pot permetre el luxe de desaprofitar persones com el Puigdemont l’endemà de la victòria del referèndum. És una persona que ha demostrat tenir unes conviccions molt clares i s’ha de posar en valor que compleix amb tot el que va dir. És un error que vulgui plegar. Si volem que el 75 o el 80% voti sí a la constitució de la república, caldrà arribar a grans acords nacionals. En aquest període fundacional, hi hauria d’haver un govern amb els líders que més representen l’èxit del procés. Si no hi és, el trobarem a faltar.
Algun altre candidat del PDeCAT, tenint en compte que segurament Puigdemont no es presentarà?
Jo, si fos militant del PDeCAT, li diria al Puigdemont: “patriota, t’has de quedar!”. Si fos militant del PDeCAT faria això. Li diria: “oi que ets un patriota? Doncs mira, el patriotisme ara t’obliga a seguir!”. Ho faria si fos militant del PDeCAT. Creu-me!
No és convenient una llista unitària. Hem d’intentar aplegar l’ampli espectre de la societat anant per separat
Llista unitària?
No. No és convenient perquè justament el que hem de fer és intentar aplegar l’ampli espectre de la societat anant-hi per separat.
Què ha passat aquesta setmana perquè, de cop i volta, hagin arribat aquestes amenaces de l’Estat espanyol? Hi ha qui diu que, tot plegat, ho han desencadenat les paraules del ja exsenador Santi Vidal…
Tot ha vingut arran de l’acord pressupostari. Fa mesos que els dèiem “tenim les eines i ho farem”. L’any 2017 és un any tan singular que ens hauríem de remuntar a l’any 31 per trobar-ne un altre amb tantes possibilitats de fer el salt de la tanca. Crec que l’acord pressupostari els ha fet veure que aquest govern té prou benzina per arribar al referèndum i, a partir d’aquí, han descabdellat aquest atac brutal.
Han fet un flac favor al procés les paraules de Santi Vidal?
Evidentment, de la mateixa manera que els casos de corrupció de CDC són plom a les ales del procés, les declaracions de Santi Vidal han estat manipulades i utilitzades per fer mal.
Però va dir el que va dir…
Sí, però en Santi Vidal s’ha redimit. No només els que creiem que és un patriota, una bona persona i un intel·lectual de pro, fins i tot el que neguen que ho sigui i l’acusen d’antiespanyol han d’acceptar la redempció de Santi Vidal.
Has parlat amb ell suposo…
Hi vaig parlar per telèfon.
Com està? Què t’ha dit?
Que són moments difícils perquè, a més a més, li han dit de tot. Però l’honora demanar disculpes i haver plegat en només 24 hores. Per a nosaltres, en Santi Vidal continua sent la mateixa persona de vàlua i bona persona que era abans.
Ha de tornar a jugar un paper destacat en el procés?
Ho ignoro, però crec que és una persona que ha demostrat la seva vàlua intel·lectual i acadèmica.
La corrupció és plom a les ales del procés
Parlem, també, de l’operació de la Guàrdia Civil contra el presumpte finançament irregular de l’antiga CDC. Detencions que es fan just abans de l’inici del judici contra Mas, Ortega i Rigau per haver posat les urnes. Casualitats de la vida?
Noooo! No hi ha res casual aquí. És evident que ho utilitzaran tot i més per fer-nos descarrilar, des dels centenars de terminals que tenen a tot el món, que són les ambaixades i consolats, per desprestigiar el procés arreu del món fins a tot el que puguin. La corrupció, però, com et deia, és plom a les ales del procés perquè dóna munició a l’adversari que té una gran capacitat de tergiversar. En qualsevol cas, la corrupció evidentment és una xacra i fa que tot l’univers catalanista se senti molt dolgut.
Aniràs, aquest dilluns, a la concentració de suport a Mas, Ortega i Rigau?
Sí, i tant! Evidentment, hi serem tots els companys d’Esquerra que puguem.
Creus que la comunitat internacional acabarà pressionant el govern espanyol perquè autoritzi el referèndum?
A la comunitat internacional li fa molta mandra haver-se de pronunciar. L’altre dia vaig anar a l’acte del president Correa d’Equador al Palau de Congressos de Barcelona, i va parlar bondats i bondats del srenyor Rajoy. Per què? Doncs perquè els interessos de la República d’Equador passen, segurament, a nivell econòmic, per parlar bé d’Espanya i del Govern espanyol. La comunitat internacional actuarà el dia que el conflicte esdevingui tan evident que no pugui obviar-lo.
Per què no s’acudeix a alguna instància judicial internacional?
Difícilment ho farem.
Al Rafa Hernando (PP) li dic “si vols, ja em pots detenir ara perquè farem el referèndum”
Què diuen els polítics de Madrid a les converses de passadís, quan no hi ha micros ni càmeres?
En off, mantenen que el referèndum no es farà. Al Rafa Hernando (PP), per exemple, li dic: “si vols, ja em pots detenir ara perquè el farem. No tenim cap por!” i li pregunto: “què faràs? em posaràs a la presó?” I els descol·loco. Mira, això és com el judoka. El bon judoka és el que guanya utilitzant l’embranzida del contrari. Mira que els ho he dit, eh? “El camí que vostès han iniciat els porta a clausurar el Parlament de Catalunya, els porta a inhabilitar, fins i tot a detenir el President Puigdemont. I què aconseguiran?”, els preguntava al debat d’investidura. Jo els deia: “si clausuressin el Parlament de Catalunya, el convocaríem a Montserrat”.
I què et diuen?
Això els pregunto: “què farien després? Vindrien a detenir el Parlament de Catalunya que estaria celebrant sessió a Montserrat?” Que no coneixen la història de Catalunya? De fet, no la coneixen. No recorden l’assemblea de parlamentaris? És més, els dic: “quan vostès vagin a Europa i els preguntin què se n’ha fet del president Puigdemont? Què diran? L’hem inhabilitat, li hem expropiat el pis que té i, a més, l’hem amenaçat de posar-lo a la presó si hi torna! Això diran? Vostè creu que a Europa li compraran que el president d’un parlament elegit democràticament de la Catalunya burgesa, la Catalunya que rep tantes inversions europees… Algú creu que li avalaran això? Noooo! Li diran: ‘Segui i parlem-ne!'” Crec que tot plegat conclou en l’afirmació que nosaltres només podem perdre si, per incompetència o acovardiment, no estem a l’alçada del moment històric.
Posted in Bellaterra, tagged Balcània, Josep Dorca, România on 2 febrer 2017| Leave a Comment »
Article de Josep Dorca, creador de del blog BÀLCANIA
Quan el tot just acabat d’estrenar govern socialdemòcrata, en coalició amb els liberals d’ALDE, va anunciar una modificació del Codi Penal i una proposta d’amnistia, que pot beneficiar milers de persones, va provocar una immediata gran onada d’indignació. De seguida es van organitzar manifestacions de protesta, emparant-se en l’argument que aquests canvis tenen com a objectiu “indultar” bona part de quadres socialdemòcrates, i molt particularment el seu principal líder, i aspirant frustrat a encapçalar el govern, Liviu Dragnea. Aquest argument és indiscutiblement cert.
Fa quinze dies ja es van aplegar unes vint mil persones a la capital, Bucarest. A la concentració hi va assistir, quinze minuts simbòlics pel càrrec institucional, el president del país, Klaus Iohannis. D’aquesta manera volia deixar ben clar el seu suport als manifestants. A part de la capital, també s’han anat fent diverses concentracions en altres ciutats importants del país, com Timisoara, Brasov, Arad, Oradea, Cluj, Baia Mare, Suceava…
Aquest cap de setmana passat, el nombre de manifestants a la capital ja era de cent mil persones, cosa que demostra que la indignació no ha parat de créixer a mesura que se’n van coneixent més detalls. Ara, les manifestacions ja són diàries. Dimarts, quinze mil persones es van tornar a manifestar, i des d’ahir al matí es van començar concentrar una altra vegada a la plaça de la Victòria. Segons fonts policials, al vespre hi havia congregades cent mil persones. A última hora de la nit es van produir alguns incidents violents, que van provocar almenys cinc ferits i una vintena de detencions.
El desencadenant d’aquestes protestes són dos decrets. D’una banda, un que preveu una amnistia per a algunes categories de reclusos, mentre que l’altre modifica certs aspectes del Codi Penal. Per exemple, un dels documents proporciona complet perdó per als presos amb penes de presó de fins a cinc anys, a excepció de les persones condemnades per crims violents i corrupció, sempre que siguin superiors a un perjudici de 44.000€ (200.000 leus). Això, d’una manera pràctica, vol dir que Dragnea, acusat precisament per corrupció quedarà net, ja que els guanys il•lícits que se li atribueixen són “només” de 24.000€.
D’altra banda, les persones més grans de 60 anys, dones embarassades, mares amb nens menors de cinc anys i persones amb malalties incurables en fase terminal s’haurien de beneficiar, també, de l’indult parcial. D’acord amb el ministre de Justícia Florin Iordache, entre 2.500 i 3.000 presos poden beneficiar-se d’aquesta mesura. Això, segons Iordache, permetrà que l’elevat nombre de presidiaris que hi ha a Romania disminueixi, ja que actualment està molt per sobre de la capacitat de les presons romaneses.
Iohannis, des del primer moment, es va mostrar totalment contrari a aquesta proposta del ministre de Justícia, Florian Iordache, i va manifestar la intenció de demanar la convocatòria d’un referèndum sobre el tema. Ha utilitzat repetidament termes com inadmissible, inacceptable i escàndol.
El president no ha estat l’únic que s’ha mostrat escandalitzat. També ho ha fet la presidenta del Tribunal Superior, Mariana Ghenna, o la cap del Secretariat Anticorrupció, Laura Codruta Covesi. El Partit Nacional Liberal, que és el més important d el’oposició, per la seva banda, ha anunciat que presentarà una moció de censura, tot i que a efectes pràctics és impossible que prosperi, per la composició de l’actual parlament, on socialdemòcrates i ALDE tenen una sòlida majoria. També s’ha afegit a la proposta la USR (Unió per la Salvació de Romania).
L’equip governamental, des del principi, va optar per minimitzar les protestes, i va arribar a afirmar que molts dels assistents havien estat pagats per anar a les primeres manifestacions. Liviu Dragnea, ara president de la cambra de diputats, va arribar a utilizar el terme de mineríada, en clara referència als fets que van tenir lloc a Bucarest ara fa vint-i-cinc anys. Alguns representants d’ALDE (com Catalin Beciu), el soci menor del govern, han arribat a ser encara més contundents en les crítiques a l’oposició.
Tant la Unió Europea com els EUA també han fet palès el seu malestar. La Comissió Europea ha insistit que cal lluitar contra la corrupció i no ignorar-la. L’ambaixador dels EUA, Hans Klemm, ha demanat ja una reunió formal amb el cap de govern, Sorin Grindeanu.
Avui s’ha fet pública una carta adreçada al govern, signada per França, Alemanya, els EUA, Canadà, Bèlgica i Holanda que demana explícitament que no es vagi enrere en la lluita contra la corrupció.
Ara caldrà veure si la població podrà mantenir la pressió contra el govern i fer-lo rectificar, o bé fer-lo caure. I, sobretot, si és possible de construir alternatives polítiques viables que puguin posar punt i final a aquesta associació de poder, màfies i corrupció. Ahir, durant les protestes, la demanda era molt clara: dimissió del govern.
Posted in Bellaterra on 30 gener 2017| Leave a Comment »
El diputat i portaveu del PDECAT al Congrés, Francesc Homs, ha denunciat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso per desobediència i prevariació arran l’incompliment de sentències del Tribunal Constitucional. Així ho ha anunciat aquesta tarda en roda de premsa des de la seu del partit a Barcelona.
Homs ha presentat avui la denúncia davant la Fiscalia amb l’objectiu d’instar-la a actuar contra Rajoy “amb els mateixos arguments que usa per querellar-se contra polítics catalans” sobiranistes, ha explicat. “Serà la prova del cotó de si ens jutgen per persecució de les idees polítiques o d’acord amb fonaments de dret”, ha remarcat.
La denúncia d’Homs és en concret pel conflicte de competències per la concessió de subvencions a càrrec de l’IRPF, també conegut com el cas del 0,7%, sobre el qual ja hi ha “10 sentències” del TC que considera que el govern central ha desobeït, ha asseverat. Homs argumenta que “per analogia de com darrerament la Fiscalia interpreta que cal actuar davant d’autoritats catalanes respecte resolucions del TC, els fets que es descriuen a continuació poden constituir un il·lícit penal”.
Subterfugis i maniobres del govern espanyol
En la denúncia, s’assenyala que el 19 de gener, el TC va sentenciar que la secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat del Govern d’Espanya havia envaït competències de la Generalitat en relació a les subvencions destinades a programes d’interès general a càrrec de l’IRPF. Així mateix, recorda que aquest Tribunal ja ha dictat més de 70 sentències resolent la conflictivitat competencial suscitada per les subvencions estatals i que “de forma reiterada el govern espanyol tracta d’eludir la doctrina del TC i les seves sentències referides a aquesta matèria amb subterfugis i maniobres legislatives”.
El text, després de fer un detallat recorregut en aquesta conflictivitat, conclou que Rajoy, l’exministre Alonso, i l’exsecretària d’Estat Susana Camarero, “han desobeït reiteradament les resolucions del TC sent plenament conscients que estaven desobeint el mandat exprés i concret del TC, i han dictat resolucions arbitràries “amb ple coneixement” de la seva injustícia”.
Prevaricació i desobediència
Per aquesta raó, considera que aquestes circumstàncies poden ser constitutives d’un delicte de prevaricació administrativa -per dictar una resolució “injusta i arbitrària, sabent-ne perfectament que era manifestament contrària a la doctrina i a les sentències del TC”- i d’un delicte de desobediència.
En conclusió, reclama a la Fiscalia Provincial que actuï i traslladi la denúncia als jutjats competents per a la incoació del corresponent procediment penal. Així mateix, reclama que el procediment a què donarà lloc aquest escrit sigui tramitat i substanciat en llengua catalana.
Homs, encausat per la consulta sobiranista del 9-N, ha afirmat que no volia arribar a aquest “punt”, però ha culpat el govern central de la “judicialització de la política”. “Estem en un acte de legítima defensa”, ha afirmat l’exconseller, que ha considerat que “tothom té dret a defensar-se, si és necessari usant els seus arguments -els de la Fiscalia- com si es tractés d’un mirall”.
Posted in Bellaterra on 29 gener 2017| Leave a Comment »
EDITORIAL http://www.ara.cat
El procés sobiranista català va superar ahir un nou llindar, un important pas del Rubicó. I ja en portem uns quants, en els últims sis anys. Cada cop semblava impossible. Ho semblava el 9-N, ho semblava el pacte CiU-ERC, ho semblava l’acord JxSí-CUP… Ara els pressupostos eren un escull complicat. I un cop més, després de mesos d’incertesa, la CUP va donar ahir el seu sí a uns comptes clarament expansius i de caràcter marcadament social, tot i que no prou per als anticapitalistes. En tot cas, amb aquest aval la CUP fa possible, a més, que la majoria independentista tiri endavant el referèndum que el president Carles Puigdemont s’ha compromès a celebrar abans de finals de setembre. És el pròxim repte, segurament el més difícil i decisiu, el de l’hora de la veritat, l’hora de votar.
Tenim al davant, doncs, vuit mesos que seran frenètics i complicats, en què aquell xoc de trens o xoc de legitimitats del qual tant s’havia parlat efectivament es produirà. Ahir mateix el govern espanyol va reiterar que no permetrà la celebració del referèndum català com a resposta a un Puigdemont optimista que demanava la implicació dels ciutadans per convertir el referèndum en un èxit. Aquesta mateixa setmana, a Brussel·les, de nou Puigdemont, acompanyat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, havia reafirmat davant l’Eurocambra la nítida voluntat de fer possible que al setembre es produeixi un referèndum amb totes les garanties democràtiques.
La situació a què s’ha arribat és fruit d’una doble realitat: d’una banda, la persistent força de l’independentisme a les urnes i al carrer, i la seva capacitat -no sense dificultats evidents- de mantenir la unitat d’acció; i de l’altra, la incapacitat de l’unionisme de bastir o oferir una alternativa i l’immobilisme del govern espanyol a l’hora d’encarar el desafiament. La seva resposta reiterada ha sigut la judialització, amb l’anomalia democràtica de tenir encausats l’expresident Artur Mas i l’actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el primer per haver fet possible una consulta no vinculat (9-N) i la segona per haver permès un debat en comissió sobre el procés constituent. La judicialització no contribueix a cap solució: Catalunya afronta un moment crucial de la seva història contemporània davant una Espanya que es nega a mirar-la als ulls.
Posted in Bellaterra on 28 gener 2017| Leave a Comment »
Marc Geli Taberner
Tradicionalment, l’Imperi Austrohongarès de Francesc Josep I (1830-1916) es presenta com un micromón ple de contradiccions creixents i cada vegada més intenses que acabarien portant a la seva pròpia implosió; la causa principal d’aquesta seria, essencialment, la convivència cada vegada més incòmode de les diferents nacionalitats que vivien en l’imperi (alemanys, hongaresos, serbocroates, txecs, serbis, italians, polonesos, eslovens, eslovacs, polonesos i rutens… sense mencionar les minories nacionals i religioses!).
L’únic aglutinant que unia a tots aquests era la figura de l’emperador Francesc Josep I, el llarg regnat del qual començà amb el despertar del nacionalisme i acabà amb la Primera Guerra Mundial, la qual havia començat amb la mort de l’arxiduc Francesc Ferran a causa d’un atemptat perpetrat per un ultranacionalista bosni, Gavrilo Princip. Aquella Àustria-Hongria tingué molt de dramàtic i fràgil, però també de curiosos fets que també il·lustren perfectament el sentir de la gent en una Àustria a mig camí de la tradició més carrinclona i els escandalosos descobriments de Freud o el modernisme de Gustav Klimt. Aquí us en portem tres:
1- La ficció d’un imperi cohesionat només s’aguantava, com ja hem dit, per la importància de la figura de l’emperador, el títol sencer del qual incloïa uns quants honors, alguns dels quals eren purament ja honorífics… Agafeu aire. Francesc Josep I era:
“Sa Apostòlica Majestat Imperial i reial Feancesc Josep I, per la Gràcia de Déu, emperador d’Àustria, rei d’Hongria i Bohèmia, rei de Llombardia i Venècia, de Dalmàcia, Croàcia, Eslavònia, Galítsia, Lodomeria i Il·líria; rei de Jerusalem, etc.; arxiduc d’Àustria; gran duc de la Toscana i Cracòvia; duc de Lorena, de Salzburg, Estíria, Caríntia, Carniola i la Bucovina; gran duc de Transilvània, marcgravi de Moràvia; duc de l’Alta i Baixa Silèsia, de Mòdena, Parma, Piacenza i Guastalla, d’Auschwitz i Zator, de Teschen, Friuli, Ragusa i Zara; comte mitrat d’Habsburg i Tirol, de Kyburg, Gorizia i Gradisca; príncep de Trento i Brixen; marcgravi de l’Alta i la Baixa Lusatia i l’Istria; comte de Hohenems, Feldkirch, Bregenz, Sonnenberg, etc.; senyor de Trieste, de Cattaro i de la Marca Vèndica; gran voivoda de la Voivodina de Sèrbia, etc., etc.”
2- L’elegant Viena va ser l’escenari físic on s’enfrontaven les velles i noves mentalitats en l’Imperi. L’estil historicista en què intentaven fer-se tots els edificis importants de la ciutat (el neobarroc dels museus d’història natural, la universitat neorenaixentista, el neogòtic de l’ajuntament o el Parlament hel·lenitzant) responia a un cert de sentiment de voler proclamar l’antiguitat de l’imperi i la seguretat que transmetia la continuïtat de la història davant les noves inquietuds dels nous temps. Quan el 1910 es van retirar els andamis del nou edifici Goldman & Salatsch de l’arquitecte Adolf Loos (1870-1933) a Michaelerplatz, just davant del palau imperial, l’ajuntament va decidir paralitzar les obres del primer edifici d’estil funcionalista. L’ofensa als sentiments de la família imperial semblava total i l’emperador va jurar-se que mai més tornaria a entrar a palau per Michaelerplatz. No content amb això, manà també que totes les cortines es correguessin si havia d’anar a alguna de les habitacions que donaven al nou edifici.
L’edifici de Goldman & Salatsch, d’estil funcionalista, va suposar un escàndol en la Viena de 1910
L’edifici de Goldman & Salatsch, d’estil funcionalista, va suposar un escàndol en la Viena de 1910
3- A mesura que els clams d’autodeterminació se sentien amb més força entre les diferents nacionalitats de l’imperi, eren cada vegada més comunes en les sessions del Parlament imperial les petites baralles entre els seus membres. També ho era que quan les minories nacionals presents al Parlament volien introduir canvis legislatius sensibles vers la cultura o la llengua d’una determinada regió, els altres diputats comencessin a fer soroll amb tapes de cassoles, sonalls o trompetes de joguina per a boicotejar els seus parlaments.
BONUS: L’herència de l’Imperi Austrohongarès es registra fins als nostres dies, sinó ens creieu, mireu aquest fragment de “The Simpsons”, on el senyor Burns canta l’himne de l’antic Imperi confonent-lo amb el nordamericà: http://bit.ly/1FHw0LS.
Aquí l’himne original: http://bit.ly/1M64PPG
Posted in Bellaterra on 25 gener 2017| Leave a Comment »
Via euronews: Catalonia wants declaration of “interdependence, not independence” http://www.euronews.com/2017/01/24/catalan-leader-in-brussels/
