“L’art, en totes les seves formes, enriqueix el meu camí” (Elvira Fernández)
Autoportret gravada d’Elvira Fernández|CEDIDA
El B’Art Ateneu acull fins al 7 de gener l’exposició Gravat, una mostra d’obres en diferents tècniques de gravat de l’Elvira Fernández, veïna de Cerdanyola i membre de l’Associació d’Artistes Plàstics.
quedar captivada per aquesta tècnica que permet infinites maneres d’apropar-se a la creació. Elvira Fernández explica que gravar consisteix en traspassar una imatge des d’una superfície anomenada matriu, que s’haurà treballat prèviament i s’haurà entintat, a una altra superfície, que normalment és paper o tela. Aquestes matrius poden ser fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), i fins i tot actualment també s’utilitzen materials sintètics o procediments fotogràfics i digitals. El que tenen en comú aquestes tècniques és el procés d’inversió del dibuix des de la matriu al resultat final que és l’estampa.
L’artista diu que “matriu i estampa es contraposen com un objecte i la seva reflexió en un mirall, resultant curiós que pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l’estampa d’un gravat es troba a mig camí entre l’obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials”.
Elvira Fernández confessa que quan era petita, i sense saber que es tractava de gravats, ja es sentia fascinada “per aquells dibuixos fets amb multitud de línies i molt detallats que il·lustraven alguns dels contes que hi havia a casa seva”.
L’exposició Gravat és un recull dels gravats que la seva autora ha anat fent en els últims anys, agrupats per temes i tècniques diferents, i que estan a la venda a preus que van dels 50 als 150 euros.
Gravat d’Elvira Fernández|CEDIDA
1963, nascuda a Barcelona, actualment resideix a Cerdanyola del Vallès.
1988/1990, estudis de ceràmica i escultura a l’Escola Massana de Barcelona.
2007/2010, taller de pintura a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
2010/2011, taller de gravat a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
2011, col·lectiva de gravat a la sala Te.Art de Cerdanyola.
Montserrat Gudiol i Corominas (Barcelona, 9 de juny de 1933 – 25 de desembre de 2015) fou una pintora catalana, filla de l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart.
Montserrat Gudiol a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Es va formar a l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família i a partir del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper. La seva obra mostra un gust per la fantasia en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs i amb escenes de maternitat, influïda pels temes del surrealisme i les formes del Pablo Picasso de les èpoques blava i rosa. La seva pintura mostra interioritat i tristesa.
Va exposar a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’antiga URSS i elCanadà. El 1960 va rebre el “Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot”, que atorga la Fundació Ynglada-Guillot de Barcelona, en la seva segona convocatòria. Aquell mateix any va participar en l’Exposició Nacional de Belles Arts que es va fer a Barcelona, en la qual va presentar els olis Mujer con niño i Mujer sentada.
Té obra al MNAC, al MACBA, a Madrid, Bilbao, Johannesburg, Flint, Montréal, etc. El 1980 realitzà un monumental sant Benet per a l’abadia de Montserrat i el 1981 fou la primera dona que ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1991 va rebre el Premi Quadern de la Fundació Ars i el 1998 la Creu de Sant Jordi.
GAUDÍ AL MNAC (Del 19 de novembre de 2021 al 6 de març de 2022). La mostra té 650 peces de l’arquitecte i desmunta algunes llegendes sobre la seva figura
Vista exterior de la Colonia Güell 1910 i Gaudí l’any 1878|MNAC
Podem replantejar-nos avui la imatge que tenim d’ell? La resposta la trobareu en aquesta exposició, que ens proposa una nova mirada sobre l’arquitecte, un exercici de desconstrucció del mite, de l’artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins al punt de convertir-los en una marca.
I és que Antoni Gaudí és un personatge complex, que realitza la seva obra dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.
Gaudí no era un místic absent del món
Vint anys després de la celebració de l’Any Gaudí, el Museu Nacional presenta una exposició que s’allunya dels tòpics i recorre en la seva totalitat la trajectòria de l’arquitecte.
A través d’una museografia basada en la teatralitat i l’acumulació d’objectes, com si es tractés del taller de Gaudí, es presenten més de 650 elements —obres d’art, objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, documentació, plànols i fotografies— procedents d’un centenar de col·leccions nacionals i internacionals, inclosa la del Museu, que compta amb un important conjunt d’obres de l’arquitecte.
Incendi taller Sagrada Família 1936 |Anònim/ ARXIU CÀTEDRA GAUDÍ
L’exposició, que es podrà veure al Musée d’Orsay de París del 14 de març al 17 de juliol de 2022, demostra que Antoni Gaudí no treballava aïllat del món i el situa en el context internacional de l’època amb obres de Geoffroy-Dechaume, Thomas Jeckyll, William Morris, Auguste Rodin i Eugène Viollet-le-Duc.
Ahir dimarts, -amb la tristor de veure la nostra Bellaterra tant fosca-, vam decidir passejar, com fem sovint, per l’estimada ciutat de Sant Cugat. Només arribar a la Plaça d’Octavià, la vam trobat engalanada amb un munt de llums amb els colors de Nadal, on no hi faltava una gran cua amb famílies i canalla per gaudir de la companyia de hip hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros, que han ofert l’espectacle “Exèrcit de la llum”. Abans de tornar a Bellaterra, hem aprofitat per savorejar la tradicional xocolatada, però sense oblidar de visitar la petita però lluminosa Fira de Santa Llúcia, amb parades plenes de figuretes pel pessebre, com els tradicionals caganers i Caga Tió.
Fira de Santa Llúcia a Sant Cugat| FOTO: BELLATERRA.CATParada de la Fira Santa Llúcia plena de Caga Tió|FOTO: BELLATERRA CAT
Després que la pandèmia condicionés l’any passat totes les activitats al voltant del Nadal i Reis, enguany hem vist que s’han recuperat la gran majoria d’elles, en el seu format original, amb l’objectiu de reviure la intensitat d’aquestes festes familiars tant plenes de joies nadalenques.
Nadal a la Plaça de l’Alcalde Magí Bartralot|FOTO: BELLATERRA.CAT
Segons l’oficina de turisme de Ajuntament de Sant Cugat, enguany la ciutat compta amb un total de 347.066 punts de llum, distribuïts per tot els barris.
L’acte públic d’encesa de les llums de Nadal ja es va fer el passat 26 de novembre, amb la voluntat de donar suport al comerç local -un dels sectors més perjudicat per les mesures de contenció de la Covid19-, donant així el tret de sortida a la campanya comercial de Nadal.
Espectacular regal de llums al Passeig de Francesc Macià|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquestes festes de Nadal hi ha molta més il·luminació, i més sostenible. Tornarem més vegades, perquè ara més que mai, ens calen vitamines i llum pels nostres ulls i cos.
Fira de Santa Llúcia de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
“Fent les fotos ens hem trobat amb la responsable d’espai públic de Catalana Occident qui davant de les nostre queixes, per la deixadesa de l’obra plena d’òxid, però no trencada, ens ha promès que molt aviat pintaran de nou aquesta bonica escultura del bellaterrenc Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924 – Bellaterra, 2007)
Cavall de la Llibertat (1970), obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma, a la seu de Catalana Occidente de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.
Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.
Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.
Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.
Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.
Podem trobar obres seves a l’església de Santa Maria del Mar, a la Catedral de Barcelona, al Monestir de Poblet, a l’església de Sta. Maria de Mataró, a l’església arxiprestal de Vilanova i la Geltrú, al castell de Cardona, al monestir de Montserrat, al Convent dels Caputxins de Sarrià, a l’església de Sant Ot , o a Font Romeu on es troba el Crist Rei de 7m d’alçada i 35 tones de pes en marbra de Carrara i realitzat en talla directa. També està feta en pedra i en talla directa, l’Assumpció de Sta. Maria de Cornellà, de 5 tones de pes i de formes estilitzades, tot seguint la línia arquitectònica de l’església.
En la dècada dels seixanta, va ser convidat per l’ambaixada de Espanya a Viena, on va presentar algunes de les seves obres, dibuixos i escultures, totes d’un caire totalment mediterrani. Va tenir molt bona acceptació i això li va permetre voltar per Paris, Niza i Viena on va fer algunes exposicions amb èxit, encara que no li agradava massa exposar.
A col·leccions particulars i a entitats importants europees hi ha força obra seva. Al museu de Gratz (Austria) tenen la seva escultura en bronze titulada Occitània, de formes rotundes i caire totalment mediterrani. Es ben diferent per exemple, el seu Clam de Pau de l’ajuntament de Ginebra, escultura patètica i totalment impressionista.
Detall de l’òxid a l’escultura Cavall de Llibertat (1970) de l’escultor bellaterrenc Emili Colom i Comerma |FOTO: BELLATERRA.CAT
De temperament inquiet, es va dedicar també a treballar el ferro, realitzant algunes obres de notables dimensions com ara el Monument al Pescador, d’Arenys de Mar, o el Cavall de la Llibertat, que presideix l’edifici de la companyia d’assegurances “La Catalana” de Sant Cugat del Vallès. També podem citar L’Estalvi, escultura que presideix l’escala noble de la seu central de la Caixa de Catalunya a Barcelona. Biafra, Sant Jordi, o els Esquirols de Bellaterra, son altres mostres de les obres realitzades en ferro per Colom en aquells temps. Una escultura que no podem oblidar, realitzada també en aquest material, es Amusit, príncep d’Ausa. Possiblement, una de les seves obres més significatives.
De sempre, també va treballar el bronze. De entre les seves obres en aquest material i de dimensió més gran que la natural, trobem el Timbaler del Bruc situada a la plaça del Ajuntament de la Vila de Santpedor.
Al mateix temps, va treballar com a expert artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Als anys vuitanta, sota la direcció del arquitecte Antoni Gonzalez, aquest servei es va reestructurar anomenant-se Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Van ser uns temps de gran dinamisme i en Colom, fins a la seva jubilació i dins del departament que dirigia Antoni Gonzalez, va restaurar, reproduir i crear diverses obres religioses que formaven part de les restauracions d’edificis que es duien a terme.
En aquella època es va reproduir la predel•la de Rubió, important peça del segle XIV que formava part del cèlebre retaule de Rubió. Igualment es va reproduir la imatge de la Verge de Rus del segle XI, la de Sta. Maria de Foix del segle XIV, la de Santa Càndia d’Orpí del segle XV i la Verge de la Victòria del segle XVII entre moltes d’altres. La llista es molt llarga, però tota la seva tasca està registrada en el Fons Documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.
Més tard, va continuar treballant en el seu estudi de Bellaterra, apartat totalment de totes les tendències actuals. “Mirant de crear escultura i no treballant per ara, sinó que treballant pel demà”. Com ell deia: “L’art es notari de la historia. Es personal i intransferible i un horitzó sense fi”.
Naturalment ha deixat escola. Dos deixebles preferits i amb un bon present son l’escultor David Marzo de París i Caroline Romer de Londres.
NOTA: L’EMD de Bellaterra està gestionant amb els hereus d’Emili Colom i Comerma, per restaurar el símbol Esquirol de Bellaterra
Escultura Esquirol (1979) símbol i mascota oficial de Bellaterra, obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma|FOTO: BELLATERRA.CAT
El bellaterrenc Jordi Savalldirigeix la 8a i la 9a simfonies al Liceu en un projecte que busca el sentit primigeni de les obres
Jordi Savall dirigirà la formació Le Concert des Nations al Liceu el 15 de desembre, en un concert en què interpretaran les simfonies 8a i 9a de Beethoven TONI PEÑARROYA.
Jordi Savall tornarà al Liceu el 15 de desembre per dirigir les simfonies 8 i 9 de Beethoven al capdavant de la formació Le Concert des Nations, en una actuació en què participaran també el nou cor La Capella Nacional de Catalunya, Sara Gouzy, Laila Salome Fischer, Mingjie Lei i Manuel Walser. El concert s’emmarca en la integral de simfonies de Beethoven dirigides per Jordi Savall, en una interpretació feta amb criteris i instruments històrics per retrobar el caràcter i sentit primigeni d’aquestes obres.
El cicle de Beethoven dirigit per Jordi Savall ja ha visitat amb èxit les sales de concert més importants d’Europa. Amb la interpretació de la 8a i la 9a al Liceu conclou el cicle complet de les simfonies a Barcelona, ja que les altres set s’han interpretat a L’Auditori de Barcelona entre el 2019 i el 2021.
Jordi Savallvaconfessar ahir sentir-se “una mica oblidat” pels polítics espanyols i va dir que ha pogut fer la integral de simfonies de Beethoven gràcies al “govern de França i a la Generalitat”.
El músic va revelar que només han rebut 40.000 euros d’ajut del Ministeri, i que amb les anul·lacions per la covid acumulen 300.000 euros de deute. La Generalitat ha aportat uns 450.000 euros. En aquestes circumstàncies, es veuen obligats a competir amb formacions i projectes similars que reben un milió d’euros de països com ara Bèlgica, Alemanya i França. Jordi Savall va dir que s’hauran de repensar el futur: “Tot depèn de si el país vol acollir el projecte, i quan dic país no penso només en Catalunya, penso en Espanya, perquè crec que, mentre Catalunya no sigui independent, Espanya té la responsabilitat per tot el que fem.”
Savall va reivindicar Beethoven com un compositor que volia “fer música per al poble, no per a les elits”. Per això, va compondre les seves simfonies trencant els models establerts fins llavors i amb partitures “difícils”. “Cada simfonia és la creació d’un món nou, que ens parla de les emocions, la bellesa, la natura, les passions, la joia i la tristesa i ens toca profundament”, va comentar el director. És per aquest motiu, va explicar ahir en la roda de premsa al Liceu, que “val la pena de fer una nova aproximació a aquestes músiques”.
Font: El Punt Avui, Vídeo entrevista de La Vanguardia a Jordi Savall
“Amèlia Riera (1928-2019), amiga de Bellaterra, comparteix exposició a La Virreina de Barcelona l’any 2022”
Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019)a l’entrada de casa seva a la Plaça de Catalunya de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
La nova temporada d’exposicions de La Virreina també descobrirà la faceta menys coneguda de fotògraf d’Antoni Miralda Per a Marguerite Duras, la creació artística no era un món de sabers definitius i tancats sinó canviants i canviables. A ella li dedicarà La Virreina Centre de la Imatge una de les grans exposicions de l’any que ve, però la seva idea de la cultura en permanent construcció i amb claus de lectura per a cada temps travessarà tota la programació de la institució de la Rambla, que inclou altres propostes ambicioses dedicades a Antoni Miralda, Amèlia Riera i Pedro Costa.
A Duras (1914-1996), La Virreina vol abordar-la des de tots els angles de la seva producció, literària, dramatúrgica i cinematogràfica, tot i que és aquesta darrera la que es privilegiarà a l’espai expositiu del palau i en un cinefòrum en què es convidaran creadors actuals que se senten en deute amb la seva visió del món. Pel director de La Virreina, Valentín Roma, Duras serà un pretext per abordar “la relació conflictiva entre imatge i paraula”. “S’acostuma a dir que tenim massa imatges articulant el que és real, però potser el que hi ha és massa discursos”, sosté.
L’exposició du un títol molt esperit Duras, Fora de camp, i s’obrirà el 4 de març juntament amb dos projectes més que també se situen en arestes de coneixement poc convencionals: Imatges buides, d’Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964), a qui Roma defineix com un artista que “espiga imatges desestimades per la realitat i per la història de l’art”, i La torre de David, en què Ángela Bonadies i Juan José Olavarría relaten en un còmic fet amb retalls fotogràfics la història dels últims 30 anys de Veneçuela a partir de la construcció fallida d’un gratacel cridat a ser la mare dels ous del poder financer de Caracas però que va acabar sent refugi de famílies sense llar.
El cicle expositiu primaveral de La Virreina es completarà amb una quarta sorpresa: el treball fotogràfic d’Antoni Miralda (Terrassa, 1942), molt menys conegut que els seus periples performàtics, sobretot amb el menjar. Miralda va començar la seva trajectòria als anys seixanta com a fotògraf de moda de Vogue. “Va ser un dels primers a treure els models de l’estudi i a fotografiar-los al carrer en situacions imprevisibles”, remarca Roma. El centre artístic de la Rambla revalida el seu compromís amb l’art català, i defugint etiquetes que emboiren les coses, com la que distingeix els artistes locals dels internacionals. El que és local és el context en què treballa un artista, no la categoria de la seva obra, diu Roma, que tampoc entra en les jerarquies entre generacions.
A La Virreina hi ha espai per a Vilapuig i per a Miralda, i per a Èlia Llach (Barcelona, 1976) i per a Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019). Ambdues conviuran a l’estiu. Llach, amb una instal·lació de dibuixos coreogràfics, i Riera, amb una revisió que ja tocava fer a la seva carrera, fins ara marcada per les interpretacions “pintoresquistes” d’un surrealisme fet per una dona artista que va anar al seu aire mentre la glòria se la van emportar altres (homes). Riera, “heterodoxa de l’heterodòxia”, en paraules de Roma, va ser molt més que una nota discordant i entranyable de l’art català que va sorgir de la penombra de la postguerra.
A la tardor, l’escena local estarà representada per Art Larson, nascut a San Diego el 1962 però un dels nostres des de fa una pila d’anys. Presentarà El pixapins, un projecte en què el riure esdevé un antídot contra els discursos moralitzants. Estarà de sort perquè compartirà cartell amb el cineasta portuguès Pedro Costa (1959), a qui La Virreina fa temps que perseguia per fer una exposició retrospectiva i introspectiva.
D’aquí a un any també estarà oberta la proposta La ciutat en disputa, una mirada a les iniciatives d’habitatge social al sud d’Europa entre els anys quaranta i setanta, posant la lupa en l’arquitectura que surt de la seva zona de confort quan les crisis econòmiques exigeixen tenir més inventiva. I encara una última cita: Biennal 2064, un exercici fantasiós del que podria ser un gran esdeveniment artístic de volada global d’aquí a 40 anys.
La Taula 1994 obra original d’Amèlia Riera, a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Ja és Nadal a Sabadell! Inaugurades les noves parades de fusta uniformes, al nivell de les millors fires nadalenques d’Europa.
Ja és Nadal a Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
Una vintena de parades s’han instal·lat a la plaça de Sant Roc de Sabadell per donar la benvinguda al Nadal, obrint les portes el passat divendres, dia 24 de novembre
Parades de fusta unificades a la Fira de Santa Llúcia de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
Com a les millors fires tradicionals de Nadal d’Europa, Budapest o Viena, per primera vegada, la Fira de Santa Llúcia al centre de Sabadell, es presenta amb casetes de fusta uniformes.
La Rambla de Sabadell desitja Bones Festes| FOTO: BELLATERRA.CAT
Les paradistes de Santa Llúcia ofereixen tots aquells productes necessaris per guarnir la llar per les festes nadalenques, com els avets, Caga Tió, indispensables figures del pessebre, etc.,
Parada plena de Caga Tio a la Fira de Nadal de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
La Fira de Santa Llúcia, que ja compta amb 75 anys d’història, romandrà a la plaça de Sant Roc de Sabadell fins el 23 de desembre, de 10 del matí a les 2 del migdia, i de 5 de la tarda a 9 del vespre (fins a les 10 de la nit els dies 2, 6, 8 i 9 de desembre).
La inauguració i l’encesa de l’estrella es faran el proper 8 de desembre
Operaris instal·lant l’estel ACN /CEDIDA PER LA SAGRADA FAMÍLIA.
La Sagrada Família llueix des d’aquest dilluns l’estel que corona la torre de la Mare de Déu, la segona més alta del temple amb 138 metres d’alçada.
L’estrella, que té un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones, s’ha pujat ja acoblat aquesta matinada. Les setmanes prèvies s’ha treballat en el muntatge i acoblament del seu nucli, que té forma de dodecaedre, amb les 12 puntes d’estrella piramidal que sorgeixen de cada costat. La inauguració de la torre se celebrarà el proper 8 de desembre amb una missa i benedicció a càrrec del cardenal Joan Josep Omella i posteriorment, s’il·luminarà l’estel. Els dies previs, el darrer tram de la torre s’anirà il·luminant a través d’un procés participatiu obert al web del temple.
Feta de vidre texturat amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes, de dia els vidres estaran il·luminats pel sol i de nit, la claror sorgirà de l’interior, des dels focus instal·lats a la base de les puntes. La instal·lació s’ha dissenyat tenint en compte les inclemències del temps que haurà de suportar, des de la calor, el fred i la pluja fins a l’eventual caiguda d’un llamp. Les llums de l’estel s’encenen i s’apaguen amb un control remot.
El programa de la inauguració de la torre és extens. Arrencarà l’1 de desembre amb el procés participatiu per il·luminar el darrer tram de l’estructura, el 8 de desembre serà el dia central de l’encesa de l’estrella, i després encara s’allargaran fins el 4 de gener. Entitats del barri hi estan implicades, com ara grups de cultura popular actuaran el dia de l’encesa de l’estel al matí o amb la intervenció artística de residències de gent gran, entre altres.
En el terreny divulgatiu, a l’interior del temple es pot visitar una exposició fotogràfica sobre el procés constructiu de la torre de la Mare de Déu, i més endavant hi haurà una xerrada a càrrec de l’arquitecte director de l’obra, Jordi Faulí, un concurs literari dirigit per Blanquerna-Universitat Ramon Llull, entre altres.
Ramon Andreu –president del govern de l’EMD-, es va negar a promocionar amb banderoles el Comerç de Bellaterra, “tal com va insistir amb la recollida de signatures pel Bellaterra és Sant Cugat”, excusant que només ho pot fer l’Ajuntament de Cerdanyola. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
RESTAURACIÓ DE BELLATERRA “Els 8 Restaurants Bars de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí o terrasses, a només 30 minuts del centre de Barcelona amb els FGC”
Dibuix original de l’arquitecte pintor Enric Llimona Raymat (Barcelona, 1919-1999) FOTO: BELLATERRA.CAT
Els responsables de bars i restaurants (i també de gimnasos i residències) hauran de controlar que tothom que hi accedeixi disposi de passaport covid. Com ja passa a les discoteques, la comprovació la podran fer a través del web Verificacovid.gencat.cat, que permet escanejar certificats. Però què demanaran exactament?
Què em poden demanar els restaurants?
Naturalment, els establiments demanaran el passaport covid, que no només s’obté si la persona està vacunada, sinó també si ha superat la malaltia o si ha obtingut un test negatiu. Però els locals, a més, hauran de demanar el DNI per comprovar que el document no és el d’una altra persona.
De fet, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, demanava compromís perquè es compleixi la mesura. Diu que és crucial per evitar restriccions més contundents, com limitar l’aforament o els horaris en aquests locals.
Com es pot descarregar el certificat covid?
El certificat o passaport covid és un document digital en PDF amb signatura digital i un codi QR que s’escaneja quan s’accedeix als locals. És gratuït i es pot descarregar pel web La Meva Salut. Aquest és l’enllaç per accedir-hi.
Per entrar-hi, les credencials que s’han de posar són el número de la targeta sanitària o el DNI (en cas de no tenir certificat digital). Un cop a dins, cal anar a les seccions “Informes i resultats” i “Vacunes i certificat COVID digital UE” per consultar i descarregar el document
GUIA RESTAURACIÓ DE BELLATERRA:
Cafè del Club Restaurant/Bar Placa del Pi, 3,Bellaterra ☎️ 935 92 97 52
BELLATERRA.CAT 