Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

VILAWEB|Sant Cugat veu viable la integració de Bellaterra al municipi

Posted in Bellaterra, tagged on 8 gener 2026|

Bellaterra, 7 de gener de 2026

La junta de govern aprova un informe que avala el procés d’incorporació després d’haver constatat que es compleixen els requisits legals

La plaça del Pi, a Bellaterra. Fotografia: Kippelboy/Wikimedia Commons.

L’Ajuntament de Sant Cugat considera viable la integració al seu terme municipal de Bellaterra i del sector de la masia de Can Fatjó dels Aurons. Un cop ha constatat que es compleixen els requisits legals necessaris per a procedir-hi, la junta de govern local ha aprovat avui un informe que n’avala el procés. El tinent de batlle de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat, Bernat Picornell, ha explicat que el municipi ha respost “tècnicament” les qüestions demanades per l’Ajuntament de Cerdanyola, “sense entrar en el fons polític” de l’afer: “Més endavant, a mesura que el procés administratiu avanci, podrem resoldre els dubtes que tenim sobre la concreció dels costs dels serveis a Bellaterra i fer-ne una valoració més política.”

El 2015, el sí a la independència de Bellaterra com a municipi segregat de Cerdanyola va guanyar en una consulta popular pel 90% dels vots. Tot i això, com que no complia els requisits per a formar un nou municipi, el parlament va votar en contra de la independència del barri.

Després, arran del fracàs de la negociació amb l’Ajuntament de Cerdanyola d’un nou conveni per a l’entitat municipal descentralitzada (EMD), la reivindicació d’independència es va transformar en la petició d’annexió a Sant Cugat, que no afectaria la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè continuaria formant part de Cerdanyola.

Començament dels tràmits formals

La Comissió Bellaterra-Sant Cugat, que agrupa una part del veïnat, va demanar el 2019 d’obrir un expedient d’alteració del terme municipal de Cerdanyola, consistent en l’agregació de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat.

L’Ajuntament de Cerdanyola no hi va fer cabal i la comissió va recórrer contra la decisió als tribunals. El 28 de juny de 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una sentència ferma que obligava Cerdanyola a tramitar l’expedient. El 7 de novembre, per a completar la documentació, l’Ajuntament de Cerdanyola va demanar un informe a Sant Cugat perquè es pronunciés sobre la integració de Bellaterra.

Contingut de l’informe de Sant Cugat

L’informe aprovat avui considera viable el procés, però demana a la comissió impulsora que es posicioni sobre si vol integrar Bellaterra a Sant Cugat mantenint l’estructura de l’EMD, com Valldoreix. Segons l’informe, l’EMD de Bellaterra havia estat creada per un acord del ple municipal de Cerdanyola, per la qual cosa Sant Cugat considera que, si acaba incorporant Bellaterra, serà el seu ajuntament qui decidirà de quina manera s’hi integrarà el barri, deslliurant-se de l’obligació de mantenir una estructura administrativa creada per un altre ajuntament per acord de ple.

El govern local de Sant Cugat conclou que la petició de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat compleix els requisits legals obligatoris. Destaca, a més, que Sant Cugat té molta més població que Bellaterra i que comparteixen espais urbans comuns. El municipi afirma que la relació del veïnat de Bellaterra amb l’espai urbà de Sant Cugat és evident i queda demostrada per dades, com ara les del transport públic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Consideracions econòmiques i poblacionals

Quant als aspectes econòmics, Sant Cugat diu que no disposa de dades de Cerdanyola per saber exactament la despesa que representa mantenir els serveis obligatoris a Bellaterra. Tot i això, diu que pot assumir aquests serveis perquè Sant Cugat té més població, més pressupost i “més potencial econòmic” que Cerdanyola.

Font: VilaWeb

Read Full Post »

LA VANGUARDIA|Any clau per al futur de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged on 8 gener 2026|

Bellaterra, 8 de gener de 2025

Recta final. El 61% dels veïns de l’EMD es va mostrar, el 2019, favorable a la independència de Cerdanyola i a la integració a Sant Cugat del Vallès 

Seu de l’EMD de Bellaterra que ocupa al Centre Cívic i escultura de l’esquirol

Paloma Arenós✍️Aquest 2026, sobretot el proper estiu, serà un moment clau per al futur de l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Bellaterra, una petita població de poc més de 3.000 habitants. Legalment depèn de Cerdanyola del Vallès, però un 61% del veïnat va votar el 2019 a favor d’integrar-se a Sant Cugat del Vallès, localitat que està més propera físicament.

Després d’anys de litigi judicial, debat polític i reivindicacions veïnals, el procés d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat entra a la fase final.

El consistori de Cerdanyola, obligat per sentències judicials fermes, ha d’incorporar els informes tècnics de totes les administracions implicades –entre elles, l’EMD i l’Ajuntament de Sant Cugat– a l’expedient tècnic que es va començar el 2019 (i que ara està en fase final d’elaboració) i remetre’l a la Generalitat, que té la darrera paraula. A partir d’aquí, el Govern disposa d’un termini aproximat de sis mesos per prendre una decisió, cosa que situa el desenllaç, si Bellaterra s’integra a Sant Cugat o es manté a Cerdanyola, a l’estiu.

Sant Cugat manté que veu “viable” la integració però qüestiona el futur paper de l’EMD. Aquest desembre, l’últim tram del procés ha deixat veure tensions internes a l’EMD de Bellaterra. En un ple extraordinari celebrat el 15 de desembre passat, el govern local, presidit per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant) va rebutjar la proposta de l’oposició de crear una comissió plural amb representants dels dos grups opositors. La iniciativa va ser rebutjada amb els vots del govern de l’EMD. El termini per presentar els informes va finalitzar ahir, una data que marcarà el futur administratiu del territori.

Un conflicte amb dècades d’història

El debat sobre l’encaix territorial de Bellaterra amb Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès ve de lluny. De fet, es remunta a fa més de tres dècades. El primer intent formal d’independència va ser el 1992, però no va prosperar. El setembre del 2015, sota la presidència de l’EMD de Ramon Andreu, el veïnat es va tornar a pronunciar en una consulta ciutadana sobre la independència municipal amb una participació i suport molt elevats. Tot i això, l’any següent el Parlament va rebutjar la creació d’un nou municipi, al·legant els límits legals existents, però va instar l’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD a negociar un nou conveni que millorés l’autogovern. Entre el 2016 i el 2018 no es va concretar cap proposta de conveni satisfactòria i, davant d’aquest bloqueig, un grup de veïns va impulsar un nou camí: la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat. L’any 2019, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va presentar formalment la iniciativa amb el suport del 61% del cens mitjançant firmes, un mandat ciutadà que es convertiria en l’eix central del procés. Cal recordar que quan Riba va ser elegit president de l’EMD el juny del 2023 va guardar en un calaix el projecte de l’annexió a Sant Cugat –tot i que durant la campanya va mostrar el seu suport a la comissió– i, en el seu moment, va anunciar que apostaria per millorar les relacions amb Cerdanyola per “poder sortir de l’estancament a l’àmbit urbanístic”. Segons va declarar Cugat Mèdia, no estava “en contra, conceptualment, de la integració”. I va detallar que “si la Generalitat diu que marxem cap a Sant Cugat, no ens podrem negar perquè la majoria dels veïns pensa que seria el millor. Obriríem una nova etapa”. En els darrers mesos, no s’ha manifestat a favor de la integració amb Sant Cugat de manera clara.

Des de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, Miquel Vázquez, assenyala que el procés entra ara en un moment determinant. Un cop Cerdanyola enviï l’expedient a la Generalitat, aquesta haurà de resoldre. “Té sis mesos per decidir”, reitera, encara que després les parts podrien optar per recórrer-la.

Per primera vegada, l’Ajuntament de Sant Cugat es va posicionar ahir, formalment.

La Junta de Govern Local es va reunir en sessió extraordinària i va aprovar un informe, sol·licitat per Cerdanyola, que veu “viable la integració de Bellaterra i del sector de Can Fatjó dels Aurons al terme municipal”. L’informe demana a la Comissió Bellaterra-Sant Cugat que, en el marc de tramitació de l’expedient, es posicioni sobre la voluntat d’afegir Bellaterra a Sant Cugat o no amb l’estructura de l’EMD plenament operativa. “L’EMD va ser creada per un acord del ple municipal de Cerdanyola i, per tant, no correspon a l´Ajuntament de Sant Cugat assumir els acords plenaris d’altres consistoris”, va destacar la junta.

Mentrestant, Cerdanyola defensa la continuïtat de Bellaterra dins del terme municipal i aposta per reforçar l’EMD com a alternativa a la segregació. El portaveu del govern, David González (PSC), va dir a l’últim ple de l’any, que espera que “la Generalitat doni la raó a l’Ajuntament i eviti la segregació”. Va voler ser prudent, però va assenyalar que “no ens hem trobat cap representant públic institucional que de raons evidents per les quals cal fer la segregació”.

La Vanguardia, 8 de gener de 2026

Font: La Vanguardia

Read Full Post »

POLÍTICA|Informe oficial de 18 pàgines, signat per Josep M. Riba, president de l’EMD de Bellaterra, dirigit a Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola

Posted in Bellaterra, tagged on 7 gener 2026|

Bellaterra, 7 de gener de 2025

LLUIS TORRES✍️Al ple extraordinari de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra celebrat aquest matí a les 08:00 hores, al la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra,  per debatre l’informe partidari de la segregació de Bellaterra de Cerdanyola i l’annexió al municipi de Sant Cugat, incloent la petició que sigui mantenint el model d’EMD, cosa que ha provocat la divisió entre el govern i l’oposició, que reclamava un informe favorable a l’alteració municipal amb o sense EMD. Aquest Informe Oficial, només l’ha votat a favor el partit polític Bellaterra Endavant i tota l’oposició, GXB, ERC, i la vocal no adscrita, Chus Cornellana, han votat en contra, per no haver-se acceptat més esmenes veïnals considerades importantíssimes.

Josep M. Riba i els 4 vocal del partit polític Bellaterra Endavant votant l’informe oficial de l’EMD per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, dirigit a l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC) 📷 EMD Informa Youtube

Read Full Post »

POLÍTICA|Dimiteix Laura Batalla i Aymamí, vocal d’ERC a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged on 7 gener 2026|

Bellaterra, 7 de gener de 2026

Laura Batalla i Aymamí creu que es desaprofita el potencial de persones del veïnat que no tenen cap fita política, sinó que lluiten per una Bellaterra millor. La vocal d’Esquerra conclou: “no se de què ens serveix l’EMD”, tot encoratjant el veïnat a lluitar perquè aquesta situació canviï i “tenir una Bellaterra més digna”.

Laura diu que en breu comunicaran el nom del seu substitut/al com vocal d’ERC de Bellaterra

Laura Batalla i Quim Oltra d’ERC de Bellaterra 📷 ARXIU

Dimissió de Laura Batalla i Aymamí

Un cop feta la votació d’aquest matí al Ple de Bellaterra, Laura Batalla ha anunciat la seva dimissió com a vocal de la Junta Veïnal en representació d’ERC.

Laura Batalla assegurava aquest matí que va entrar a l’EMD fa uns 6 -7 anys amb “ganes de treballar”, però que es va torbar amb una EMD “presidencialista” on l’oposició té molt poca capacitat de participar en les decisions tot i la voluntat de servei que es pugui tenir.

Laura Batalla creu que es desaprofita el potencial de persones del veïnat que no tenen cap fita política, sinó que lluiten per una Bellaterra millor. La vocal d’Esquerra conclou: “no se de què ens serveix l’EMD”, tot encoratjant el veïnat a lluitar perquè aquesta situació canviï i “tenir una Bellaterra més digna”.

Des d’ERC, Laura Batalla insistia en la crítica a la falta de participació, tot lamentant que el govern bellaterrenc hagués dit que volia aprovar l’informe signat per Riba, per unanimitat, però remarcava que per això cal deixar que l’oposició participi en la seva redacció. 

Des de Bellaterra.Cat agraïm a Laura Batalla i Aymamí  tota la feina feta pel bé del veïnat de Bellaterra

Font: Ràdio Cerdanyola

Read Full Post »

ÚLTIMA HORA🔴Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra (dimecres, 7 gener 2026, 08:00 hores)

Posted in Bellaterra, tagged on 5 gener 2026|

Bellaterra, 5 de gener de 2025

LLUIS TORRES| Josep Maria Riba, ha convocat el ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra, a les 08:00 hores del 7 de gener de 2026, perquè l’informe de l’EMD, que ha de signar, per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, i que s’ha d’enviar al la Generalitat de Catalunya el mateix dia 07/01/2026, i hagi temps per incorporar possibles  esmenes del veïnat.

“Esperem que la retransmissió en directe a través del canal oficial de l’EMD Informa de Youtube, no segueixi censurant les imatges de veïnat assistent a la sala del  ple, com sempre s’ha fet des de que Riba presideix l’EMD de Bellaterra”.

Veïnes de Bellaterra brindant per la recollida d’unes 450 signatures del veïnat 📷 CEDIDA

Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra s’ha ocupat molt activament, recollint unes 450 signatures, que permetran modificat l’informe oficial signat per en Riba.

Font: EMD de Bellaterra, Elisenda de Clascà

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 A la dècada de 1970, donar propines a França era un autèntic maldecap!

Posted in Bellaterra, tagged on 4 gener 2026|

Bellaterra, 4 de gener de 2026

‘Des del 2022, les propines pagades amb targeta de crèdit en cafeteries i restaurants de Franca estàn exemptes d’impostos. Es va parlar de derogar aquesta mesura, però davant les protestes del sector, el govern va fer marxa enrere. Aquestes petites quantitats deixades per al servei representen un complement benvingut als ingressos i una característica atractiva”.

Cambrer a un bistro de París 📷 INA

Durant diversos mesos, el govern francès  havia considerant tornar a gravar les propines a partir del gener de 2026. Aquest anunci havia provocat descontentament entre el personal i els propietaris de restaurants i cafeteries, que les consideren una característica atractiva en un sector amb dificultats per contractar.

Les propines pagades amb targeta de crèdit en cafeteries i restaurants estan exemptes d’impostos des del gener de 2022.

Aquesta exempció fiscal, anunciada per Emmanuel Macron el setembre de 2021, tenia com a objectiu augmentar l’atractiu d’un sector amb dificultats. L’anunci va ser ben rebut en aquell moment. «Aquestes són unes excel·lents notícies, perquè les propines són part del que fa atractives les nostres professions», va declarar Didier Chenet, president del GNI, el sindicat de propietaris d’hotels i restaurants independents, i va afegir que «ara que tothom paga amb targeta de crèdit o a través d’aplicacions, sovint no tenim canvi per afegir de tres a cinc euros pel servei. Quan tinguem l’opció de deixar una propina al compte, serà molt més fàcil». Davant d’una oposició generalitzada, els membres del parlament van votar a l’octubre de 2025 per ampliar l’exempció fiscal de les propines fins al 2028, mitjançant una esmena proposada per Laurent Wauquiez, líder del partit Les Républicains (grup de la Dreta Republicana a l’Assemblea Nacional).

No obstant això, a causa de la manca de votació sobre els pressupostos de l’estat, s’espera que el govern, segons Franceinfo, publiqui un text al Diari Oficial per ampliar aquesta exempció de les cotitzacions a la seguretat social per als empleats que guanyen fins a 1,6 vegades el salari mínim.

Donar propina és opcional a França, però obligatori als EUA (entre el 15 i el 20% de la factura).

Si bé avui dia només es suggereix, a mitjans dels anys setanta era una mica diferent. En aquell moment, es recomanava fermament pagar propina, ja que incloïa el concepte de “servei“. I com veureu a l’arxiu antic disponible a la part superior d’aquest article, extret del número del 16 de juliol de 1976 de la revista “Vendredi”, era una mica complicat tant per als clients com per als professionals navegar pel sistema. Una investigació duta a terme pel periodista Jean-Marie Perthuis en diversos bars i restaurants de la capital aclareix una mica el tema.

Al plató, va entrevistar primer un representant del sindicat CGT sobre aquesta pràctica de llarga data. Per a ell, estava clar: el client havia de pagar absolutament pel servei, “fins i tot si el tracten com una porqueria“. Segons la seva opinió, la responsabilitat de la qualitat del servei requeia en l’empresari, que havia de contractar prou personal. Per tant, no era responsabilitat dels empleats recollir els trossos.

Un sistema complex i pervers

Més tard, en un cafè, el periodista es trobaria amb la complexitat, però també amb la perversitat, del sistema. Els conceptes de “servei” i “propina” no estaven gaire clars. La norma era deixar una quantitat composta pel càrrec per servei (obligatori) i la propina (opcional). De l’import total que quedava a més del compte, una part, entre el 10 i el 15%, cobria realment el servei, cosa que no s’entenia de la mateixa manera que avui.

A això s’hi afegia la complexitat de la redistribució de les propines al personal després del servei, en funció dels seus respectius càrrecs. Un veritable maldecap, ja que calia determinar el percentatge del total a distribuir en funció de la classificació laboral (cambrer, cap de cambrers, etc.). Un veritable desastre que no garantia una vida digna, sobretot per als temporers. “Fora de temporada, ens morim de gana!”, afirmava un d’ells. Ell, però, estava millor que els seus homòlegs de temporada, perquè al final del dia, en establiments concorreguts o de luxe, la part de la propina podia equivaler a una suma còmoda. Una realitat que va confirmar amb un somriure de complicitat, reconeixent que “es guanyava molt bé la vida”.

En aquests establiments populars, on les propines eren lucratives i garantides, també hi havia de vegades una pràctica poc agradable: “comprar el davantal“, és a dir, pagar per sota la taula per assegurar-se un bon seient en un establiment prestigiós. “No és gaire ètic… si pagues un suborn, et donen un bon seient“, es lamentava un cambrer. Aquest era un dels efectes perversos de donar propina.

“Tot servei mereix un pagament, així que deixem propina”.

En qualsevol cas, ningú qüestionava la pràctica de donar propina, per complicada que fos. El propietari del cafè entrevistat a continuació va ser categòric: “Tot servei mereix un pagament, així que deixem propina per compensar el servei prestat i per agrair al client la manera com es va proporcionar”.

És obligatori donar propina?

Tanmateix, va lamentar que es deixés a la discreció del client: “Alguns clients ens deixen propina i altres no. Si no volen deixar-te propina, no hi pots fer res. No els traurem el canvi de la butxaca“. Va concloure la seva explicació aclarint la diferència entre “servei obligatori” i “propina opcional“. Hauria preferit que la propina fos similar a la quota de llicència de televisió que pagava cada propietari de televisió, “tant si t’agrada el programa com si no, és obligatori!”.

A França, des del decret del 27 de març de 1987, relatiu a la informació al consumidor sobre els preus, s’entén que els preus inclouen impostos i servei (aproximadament el 15% del preu total), però encara és habitual deixar propina a més de la factura.

Les propines avui dia

El 2017, el 96% dels francesos van declarar que deixaven propina, sobretot durant les vacances. El 2025, una enquesta de la CSA va mostrar que el 83% dels francesos van declarar que deixaven propines (sovint, de vegades o rarament), un augment de 6 punts percentuals des del 2021. Es podria pensar que aquests extres són cada cop menys freqüents i menors en cafeteries i restaurants. Tanmateix, segons un estudi publicat el setembre del 2025 per Lightspeed, una empresa que publica programari de pagament i caixa per a restaurants i comerços al detall, els francesos són els més generosos pel que fa a les propines, amb una mitjana de 4,70 euros.

Font: INA

Read Full Post »

ELCUGATENC✍️Els límits i les frustracions dels Consells de Barri

Posted in Bellaterra, tagged on 3 gener 2026|

Bellaterra, 3 de gener de 2026

“Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmina el procés d’annexió”.

LLUIS TORRES|Per l’interès que té com exemple pel veïnat de Bellaterra, compartim l’article de Jordi Pascual Mollá, periodista i cap de redacció d’elCugatenc de Sant Cugat del Valles.

Periodista i cap de redacció d’elCugatenc.

La proposta d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat té alguns interrogants i un dels més significatius és si l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) es mantindria en cas de culminar-se el procés. No tinc cap dubte que la majoria de persones que volen canviar de municipi pretenen mantindre l’autogovern però, en cas de no aconseguir-ho, potser hi ha qui es planteja que Bellaterra podria esdevindre un Consell de Barri més, com els que Sant Cugat ja té a les Planes, la Floresta, Mira-sol, el Centre i Volpelleres. Seria una bona solució?

Per a respondre a la pregunta ens cal saber els límits d’aquests òrgans. Els Consells de Barri són òrgans de participació i, per tant, a diferència del Ple d’una EMD, no són vinculants. Els de Sant Cugat no s’assimilen als districtes de Barcelona, que tenen pressupost propi. Els consells santcugatencs són un espai de consulta i participació ciutadana en què es fan propostes i queixes, es creen grups de treball i s’impulsen algunes iniciatives. Ara bé, si el govern municipal de torn no està d’acord amb les propostes que sorgeixen dels consells, pot aturar-les, normalment revestint la negativa amb criteris tècnics.

Anys enrere, els Consells de Barri tenien diners de lliure disposició, és a dir, una reserva pressupostària que es guardava per a cada barri amb una part de despesa ordinària i una d’inversió, de manera que cada Consell escollia quines iniciatives impulsar. Era la forma d’impulsar algunes de les propostes veïnals que mai es concretaven però aquest funcionament també té un interrogant pel que fa a la legitimitat democràtica: com que decidia el Consell, es podia donar la circumstància que un percentatge ínfim acabara escollint un projecte per al barri.

És el mateix problema que presenten els pressupostos participatius, des del mandat passat territorialitzats per substituir els diners de lliure disposició. Ara els ciutadans de cada barri poden votar uns projectes a impulsar mitjançant els pressupostos participatius. La crida és més oberta i, per tant, té una legitimitat democràtica més gran però quan els percentatges de participació no s’enfila gaire –un 4% a la darrera edició– també cal preguntar-se la legitimitat del resultat. Només a la Floresta la participació és més significativa de forma continuada, amb un 10,5% en la darrera edició.

La participació baixa pot portar xocs de legitimitats. Quan al barri del Monestir – Sant Francesc es va escollir fer un amfiteatre als Jardins del Vallès, tot i haver aconseguit la valoració tècnica i els filtres per a consensuar la proposta, un grup de veïns de l’indret on s’havia de fer l’amfiteatre es van mobilitzar en contra. Ni tan sols s’havien assabentat de la convocatòria dels pressupostos. Al final el projecte es va fer amb menys capacitat però ja va nàixer viciat i ara l’amfiteatre acull pocs actes. L’impuls de projectes en base a la participació també suposa puntualment trobar esculls per la manca d’una validació tècnica acurada de cada proposta. A les Planes, per exemple, es va proposar fer una tirolina que mai s’ha arribat a instal·lar per incompatibilitat amb el parc natural de Collserola.

A més, com que els Consells de Barri no són òrgans polítics amb capacitat de decisió, els pressupostos participatius acaben vehiculant algunes propostes de manteniment i millora que l’Ajuntament no executa de forma ordinària. Constantment hi ha el debat sobre si arranjar una vorera, un tram de carrer o les marquesines dels autobusos –per posar exemples aleatoris– s’ha de vehicular a través dels pressupostos participatius o hauria de ser una obligació de l’Ajuntament. Els consells acaben vetllant pels projectes dels pressupostos participatius i d’altres però, en no ser vinculants, troben els límits de no ser una administració amb competències.

aprovar a ratificar al Ple municipal i elecció directa del president.

La negociació no va arribar a bon port i les reformes dels reglaments –participació i dels consells de barri– no van satisfer les peticions veïnals. Al final del camí, una nova onada de veïns descontents es van apartar de l’òrgan de participació, deixant un Consell operatiu però amb menys efervescència que en el moment en què el veïnat pretenia jugar amb els límits reglamentaris i legals dels òrgans de participació. No és que el Consell ara no siga operatiu sinó que seguix encotillat als límits de la participació ciutadana. En resposta, una part del veïnat ha impulsat l’Ateneu Popular de la Floresta.

Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmine el procés d’annexió.

Font: elCugatenc, Jordi Pascual Mollá

Read Full Post »

SOCIETAT|Annexió de Bellaterra a Sant Cugat sense l’EMD?

Posted in Bellaterra, tagged on 3 gener 2026|

Bellaterra, 3 de gener de 2026

Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra

LLUIS TORRES| Passejant pel centre de Bellaterra hem trobat una taula amb la nostra veïna, l’advocada Elisenda de Clascà, recollint signatures del veïnat de Bellaterra, i ens diu que ara és el moment, i només tenen fins el dia 4 de gener de 2026, per presentar una instància per annexió de Bellaterra a Sant Cugat. Segons diuen en aquesta població amiga, ens volen annexionar com barri, però sense l’EMD. Recordem que l’any 2019, el 62% del veïnat del cens oficial de Bellaterra va fer-ho incloent el proper clot de Can Fatjó dels Aurons. La Generalitat, una vegada hagi rebut els expedients de totes les administracions locals, té 6 mesos  per pronunciar-se i saber si accepta l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Guanyarà la democràcia?

Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra

“Bellaterra fa més d’una dècada que treballa per resoldre una situació territorial que tots hem viscut en el nostre dia a dia. No es tracta d’anar contra ningú, sinó de defensar una idea senzilla: que el futur del nostre poble disposi de coherència territorial” .

Arribem a un punt clau del procés. Un moment en què el nostre suport pot marcar diferència i permetre que la Generalitat escolti la veu de Bellaterra: la veu dels seus veïns. Cerdanyola proposa negociar un conveni, però, si ara no conseguim un informe favorable de la Generalitat, ¿quina motivació tindrà Cerdanyola per escoltar-nos?.

La EMD de Bellaterra s’ha posicionat en favor del Conveni, en contra del que varen votar els veïns, i exigeix la EMD per passar a Sant Cugat, cosa que pot fer descarrilar l’expedient d’annexió.

Elisenda de Clascà, advocada veïna de Bellaterra

DOCUMENT QUE ESTÀ SIGNANT EL VEÏNAT DE BELLATERRA:

Font: Elisenda de Clascà

Read Full Post »

SOCIETAT|2006: La Generalitat no va endurir el veto de fumar, fent molt de mal als petits restaurants de Catalunya.

Posted in Bellaterra, tagged on 2 gener 2026|

Bellaterra, 2 de gener de 2026

“La decisió de la Generalitat obeïa, segons fonts de la Conselleria de Salut, a no distanciar-se del que passava a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar”.

El pianista Radu Lupu fumant pipa al restaurant La Taula de Barcelona|ARXIU

La Conselleria de Salut va descartar l’any 2006 —després de quatre anys de mantenir oberta l’opció— prohibir el tabac als bars i restaurants de menys de 100 metres quadrats de superfície. Aquest sector agrupava el 90% dels bars –en el 85% es permet fumar– i més del 70% dels restaurants, que també han autoritzat el tabac de forma majoritària.

La decisió de la Generalitat obeia, segons fonts de Salut, a la decisió de no distanciar-se del que passa a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar.

La Generalitat tenia competències per impulsar una llei autonòmica que prohibia fumar en tota mena d’establiments, inclosos els bars petits, als quals la llei espanyola va deixar l’opció d’escollir si permetien o no el tabac.

Aquest pas legal, no obstant, l’ha va declinar el Govern davant la dispar, i fins i tot irregular, aplicació que la llei antitabac estava tenint en diverses comunitats espanyoles. Madrid i el País Valencià incomplien obertament la norma en diversos dels seus articles.

Catalunya va estar, des de la seva promulgació el 2004, la comunitat que va acatar la llei més estrictament. Encara que els portaveus de Salut van tornar a fer servir l’expressió “de moment” a l’alludir el tema, el veto al cigarro en tots els bars no figura en el projecte de decret que regula tot el que faltava per concretar en relació amb la venda i les retolacions sobre el tabac.
Aquest era, en definitiva, el moment en què s’esperava el pronunciament definitiu de la Generalitat sobre un aspecte –el de la impossibilitat de prendre cafè en un bar sense respirar fum de tabac– que va estar criticat pels col·lectius mèdics i altres sectors socials.

EL NEGOCI

Els gremis de restauració catalans, no obstant, sempre és varen oposat a qualsevol enduriment de la llei espanyola antitabac, que consideren excessiva. La norma, contra el que temia el sector durant quatre anys, no va afectat el seu volum de negoci.

“El nou decret obligava que els locals en què estigués prohibit fumar ho indiquessin a la porta amb un rètol situat en un espai visible”.

“En els que permetin el tabac en algunes zones s’haurà d’advertir, també a l’entrada, que no està permesa la presència de menors de 16 anys en aquests espais. Els adolescents, en canvi, sí que poden entrar als bars petits on es pot fumar”.

EL PLANETA REBEL

Les sales de festes varen de retolar que no es permet el tabac en els horaris en què el local es destina a festes per a menors d’edat. Aquest punt va estar criticat per la federació que agrupa els locals recreatius, que addurexien l’aspecte “discriminatori” d’aquella mesura si es comparen amb els bars petits.

Llei antitabac d’Espanya del 2006

Es coneix com a llei antitabac d’Espanya de 2006 a la Llei espanyola 28/2005, de 26 de desembre, el nom complet de la qual és Llei de mesures sanitàries davant del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.  Va entrar en vigor l’1 de gener del 2006, encara que alguns aspectes de la llei no van entrar en vigor fins al setembre del 2006 i el gener del 2007, i la mesura més important del qual és la prohibició de fumar en llocs on fins a aquesta data estava permès, com els llocs de treball (tant públics com privats) o els centres culturals.
Va ser modificada substancialment per la Llei 42/2010, del 30 de desembre del 2010, que va estendre la prohibició de fumar a qualsevol tipus espai d’ús col·lectiu.
La llei del 2006 distingia zones on estava “totalment prohibit fumar”, i espais on es podia fumar si s’habilitava una sala especial de fumadors.  Les comunitats autònomes eren les responsables de vigilar el compliment d’aquesta llei, establerta dins del Conveni marc per al control del tabac, a més de tenir la competència per al desenvolupament normatiu de la Llei.
El PSOE van plantejar al seu moment, normes pròpies que la suavitzaven o van crear una normativa d’aplicació, règim d’inspeccions o règim sancionador, cosa que de facto va portar a no fomentar des dels poders públics el compliment de la Llei. La llei antitabac no podia ser modificada en sentits menys restrictius (a la baixa) per les comunitats, sinó només al contrari.

Llei antitabac 2 gener 2011

Es coneix com a Nova llei antitabac o Llei antitabac 2011 la llei espanyola que va entrar en vigor el 2 de gener del 2011 impulsada per la ministra de sanitat Trinitat Jiménez García-Herrera durant la segona legislatura de la Generalitat  la prohibició de fumar a qualsevol tipus de local tancat obert al públic: bars, restaurants i discoteques lliures de fum.  Aquesta prohibició també afecta els edificis constituits en règim de propietat horitzontal (comunitats de propietaris) o vertical (un únic propietari).  També està prohibit fumar als recintes dels parcs infantils i zones de joc per a la infància. Només hi ha unes quantes excepcions, però en general es pot parlar de “prohibició total”, el que iguala la legislació espanyola a les més avançades en aquesta matèria com poden ser l’estaunidenca, l’alemanya o la britànica.

Font: Wikipèdia, El Periódico

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Lawrence Foster, va obsequiar als músics de l’OBC un vi de Murfatlar

Posted in Bellaterra, tagged on 31 Desembre 2025|

Bellaterra, 31 de desembre de 2025

LLUIS TORRES ✍️ Lawrence Foster, qui fou director titular de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), durant 6 anys, (1996-2002). El Nadal de 1998 va obsequiar als músics i personal de l’orquestra amb una ampolla de Murfatlar (*) Cabernet Sauvignon. Angi i Francesc, des del restaurant La Taula ens vàrem desplaçar fins al Perpinyà per recollir-les les 200 ampolles i portar-les fins  el Palau de la Música Catalana,  presentades en estoigs individuals nadalencs.

📷 Lawrence Foster, qui va grabar El Pessebre de Pau Casals amb l’OBC i ampolla de Murfatlar

Lawrence Foster va néixer a Los Angeles (EUA), de pares jueus romanesos, el dia 23 d’octubre de 1941.  Tot i que els seus pares, provenents de l’Europa farcista de Hitler, -van arribar en vaixell a México-, un policia americà  vigilant de fronteres, va deixar que el matrimoni Foster entrés als EUA i que Larry nasqués en aquest territori lliure.

Murfatlar Reserva de 1985 que Lawrence Foster va obsequiar als músics de L’Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya el Nadal de 1998

*El cultiu de la vinya ha estat la principal ocupació dels habitants d’aquesta zona des de temps antics. La gent de Murfatlar sap que porta una tradició antiga i està orgullosa d’aquesta insígnia d’honor.
Scythia Minor, l’antic nom de Dobrogea, era un lloc conegut pel cultiu reeixit de vinyes a les costes del Mar Negre.
Testimonis escrits sobre la tradició de la producció de vi a Murfatlar també van ser deixats pel famós poeta llatí Ovidi (Publius Ovidius Naso. BC -17 dC), que va viure a la fortalesa de Tomis, a la vora del Mar Negre, entre el 9 i el 17 dC.

Director Titular de l’OBC (1996-2002), nasqué a Los Angeles el 1941. Estudià amb Fritz Zweig i Karl Böhm. El 1966 guanyà el Concurs Koussevitski de Boston i el 1968 debutà a Anglaterra amb l’Orquestra Hallé i la Royal Philharmonic, de la qual fou principal director invitat.

Del 1972 al 1978 fou Director de la Simfònica de Houston (on succel Sir John Barbirolli i André Previn) i, quatre anys més tard, de l’Orquestra de Monte-Carlo. També ha estat titular de l’Orquestra de Cambra de Lausana, de la Simfonica de Jerusalem i Director del Festival d’Aspen.

Lawrence Foster ha estat al capdavant de les principals orquestres angleses i nord-americanes. En el terreny líric ha dirigit al Covent Garden de Londres, Metropolitan de Nova York, París, Hamburg i Berlín, entre d’altres teatres. El 1986 va inaugurar la nova seu de l’Opera de Los Angeles amb Plácido Domingo (Otello). Actuacions destacables d’aquests darrers anys són: al Gran Teatre de Ginebra, una nova producció de La Traviata; a Berlín, Oedipe; i la inauguració de la temporada d’òpera de Los Angeles, dirigint Pagliacci, amb Plácido Domingo. Entre la seva discografia, per a CBS, DECCA, Ariola, Erato i EMI, cal destacar les òperes Troilo i Cressida de Walton amb Janet Baker, i Oedipe d’Enesco amb José Van Dam i Barbara Hendricks. Ha estat distingit per la revista «Gramophone» amb el millor disc de l’any 1996 pel seu enregistrament d’obres d’Emil Sauer i Xaver Scharwenka. Va enregistrat per Auvidis Ibèrica El Pessebre de Pau Casals i acaba d’estrenar i presentar a Londres i Nova York el darrer oratori de Paul McCartney, Standing Stone, enregistrat per EMI Classics.

Lawrence Foster, fent la migdiada a un banc del Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, després de gravar amb l’OBC El Pessebre de Pau Casals

(*) El cultiu de la vinya ha estat la principal ocupació dels habitants d’aquesta zona des de temps antics. La gent de Murfatlar sap que porta una tradició antiga i està orgullosa d’aquesta insígnia d’honor.
Scythia Minor, l’antic nom de Dobrogea, era un lloc conegut pel cultiu reeixit de vinyes a les costes del Mar Negre.
Testimonis escrits sobre la tradició de la producció de vi a Murfatlar també van ser deixats pel famós poeta llatí Ovidi (Publius Ovidius Naso. BC -17 dC), que va viure a la fortalesa de Tomis, a la vora del Mar Negre, entre el 9 i el 17 dC.

Read Full Post »

Older Posts »