El Mestre bellaterrenc Jordi Savall és el primer català a rebre aquesta prestigiosa distinció, un dels màxims reconeixements internacionals a una trajectòria musical
Fa anys que Bellaterra.Cat ve demanant a les administracions públiques de Bellaterra se li dediqui al nostre veí Jordi Savall, una plaça, carrer o espai públic, -més quan els actuals gestors de l’EMD segueixen sense respectar l’eliminació de noms franquistes votada fa un any a la Junta Veïnal en ple oficial-. Centre Cívic Jordi Savall?
El músic bellaterrenc Jordi Savall 📷 CEDIDA
El director d’orquestra Jordi Savall ha estat guardonat amb el Premi Ernst von Siemens de Música 2026, un dels màxims reconeixements internacionals a una trajectòria professional al món de la música. És el primer català a rebre aquesta distinció.
A l’estat espanyol només el va aconseguir el guitarrista Andrés Segovia. Entre altres figures, també l’han rebut directors com Herbert von Karajan o Daniel Barenboim, i compositors com Benjamin Britten i Leonard Bernstein.
El premi, que atorga l’Acadèmia Bavaresa de Belles Arts, reconeix tota una vida dedicada a la interpretació, la recerca i la difusió de la música històrica i el seu compromís amb el diàleg intercultural i els valors humanistes.
Una llarga trajectòria
Durant més de 50 anys, el músic nascut a Igualada s’ha consolidat com a referent internacional. És el fundador de les formacions Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations. També va impulsar, amb Montserrat Figueras, el segell discogràfic Alia Vox. Així mateix, va crear un festival que porta el seu nom, dedicat a la música antiga.
El guardó internacional se suma a altres reconeixements aconseguits per Savall com un premi Grammy, el Premi Léonie Sonning i el nomenament a la UNESCO com a Artista per la Pau.
“Això no és corrupció, és simplement… al·lèrgia a la participació ciutadana”.
“Aquesta política de fets consumats, de vocals muts i de presidència absoluta, és la que genera l’ambient tòxic que tant lamenten. No és estrany que, després d’usar aquestes trampes per evacuar preguntes incòmodes, el ple acabés amb els veïns marxant entre crits de “dimissió“.
Philippe Renaudin (President de PLABUM)
PHILIPPE RENAUDIN✍️Dilluns passat vaig acudir al Ple Ordinari de l’EMD amb la intenció d’exercir un dret democràtic bàsic: preguntar. Havia comunicat per escrit la meva voluntat d’intervenir sobre les obres de la BV-1414, reservant-me el dret a formular les meves preguntes en directe. La norma i la cortesia dicten que, si el veí és a la sala, se li dóna la paraula.
Tot i això, l’administració va preferir l’escapisme. Van traduir la meva petició com un genèric “Es demana detalls sobre les obres”, van respondre amb un monòleg preparat sobre temes aliens a la meva consulta i em van negar el micròfon.
De què tenen por?
Com que no em van permetre parlar davant els vocals, publico aquí el text íntegre que l’EMD va intentar silenciar:
La pregunta censurada
“Bona nit. Començaré per un tema crític per a tots els bellaterrencs: la BV-1414. Com saben, és el nostre eix principal, però també la drecera que milers de cotxes usen entre la C-58 i l’AP-7. Per això, la meva primera pregunta és directa i espero una resposta igual de clara:
Quina data exacta han fixat per al tall de trànsit i quin pla de mobilitat han dissenyat perquè el remei no sigui pitjor que la malaltia?
Faig aquesta pregunta perquè a l’última Taula Cívica, la Unió de Veïns ens va informar sobre una reunió ‘discreta‘ a la qual van assistir per tractar aquest tema. Em fascina que per a un assumpte que afecta el cor de Bellaterra, només càpiga una associació a la cadira. Com a president de PLABUM, al costat de les associacions Terranova i BV-1414, em pregunto:
La nostra invitació es va perdre al correu o és que la nostra opinió no és prou ‘il·luminada‘ per a les seves reunions?
Poden confirmar-nos avui, sense embuts, si a la propera reunió ens faran un forat a taula o si hem de seguir assabentant-nos de la vida del poble per la premsa?
Sobre l’opacitat i els fets consumats
També voldria aprofitar el ple d’avui per aclarir un malentès amb el Vocal Norman Portell. L’altre dia es va ofendre quan vaig dir que feien les coses ‘sota la taula‘. Potser el meu castellanofrancès em va trair i ell va pensar en sobres. No vaig tan lluny. Em referia a quelcom molt més subtil i sofisticat: el seu talent increïble per a l’opacitat. Tenen vostès la sorprenent habilitat d’executar projectes sencers mantenint els veïns en una beneïda ignorància fins que les màquines són a la porta.
Això no és corrupció, és simplement… al·lèrgia a la participació ciutadana.
Fixeu-vos si és eficient el seu model, que vaig saber dels nous descobriments del meu propi carrer per pura casualitat. Gràcies al fet que passejava per allà, vam poder corregir la ubicació d’un gual que seria un despropòsit tècnic. De res, per cert.
Em pregunto quant millor seria Bellaterra si no haguéssim de perseguir la informació com a detectius, sinó que vostès ens la donessin com a governants.
Crònica d’una ruptura
Aquesta política de fets consumats, de vocals muts i de presidència absoluta, és la que genera l’ambient tòxic que tant lamenten. No és estrany que, després d’usar aquestes trampes per evacuar preguntes incòmodes, el ple acabés amb els veïns marxant entre crits de “dimissió”.
Som veïns, però mai no serem súbdits; i com bé sabem en aquesta terra, no s’accepten dictadures sota la disfressa de gestió administrativa.
Si l’EMD segueix sent aquest búnquer opac, no és que no sobrevisqui a l’annexió, és que no mereix sobreviure. Involucrar els veïns no és un favor, és l’única manera que aquesta institució tingui una raó de ser. Tenen dues opcions:
Recuperar el model de consulta real o acceptar que aquest clima de conflicte ha vingut per quedar-s’hi.
Tenen el poder d’escollir el camí, però tinguin clara la nostra resposta:
Veïns per fet, súbdits per desig, rebels com a resultat.”
“La gastronomia ha esdevingut un dels indicadors més clars de cap a on es dirigeix el món. El 2026, aquesta influència se sent a tot arreu, des dels evidents pesos pesants italians com Venècia i la Costa Amalfitana —on està prevista l’obertura de diversos hotels de luxe— fins a llocs que tot just estan començant a sortir a la llum” .
Palazzo Papadopoli, un dels 8 palaus monumentals de Venecia situat en el Gran Canal, el Aman Venice, galardonat amb tres claus Michelin es un dels millors hotels de la ciutat 📷 Aman Hotels
Venècia arriba al 2026 amb una onada d’obertures d’alt perfil signades per pesos pesants de l’hospitalitat —Orient Express, Cheval Blanc, Rosewood i Airelles competeixen per fer-se un lloc a la ciutat flotant—, un moviment que està transformant la manera com els viatgers hi viuen i, sobretot, hi mengen. Avui, un grapat de xefs locals està reinterpretant la cuina local amb mesura i seguretat, com al discret Vini da Gigio, de gestió familiar.
Vini da Gigio de Venècia 📷 CEDIDA
Tot i això, establiments així segueixen sent escassos i s’amaguen entre una inevitable allau de trampes per a turistes. L’arribada de més hotels d’alta gamma de grups internacionals també comporta la promesa de cuiners de renom al capdavant de restaurants sofisticats, cosa que podria elevar el nivell culinari de la ciutat (i també els preus).
Entre els barris que estan a punt d’experimentar un canvi hi ha el nord alternatiu de Cannaregio, a prop d’on obrirà l’Orient Express al Palazzo Donà Giovannelli. La relaxada illa de Giudecca, al sud de l’illa principal, també es prepara per a una transformació amb la inauguració d’Airelles Venezia l’1 d’abril, a poca distància a peu de l’Hotel Cipriani, A Belmond Hotel, Venice, distingit amb tres Claus Michelin i la reobertura del qual és imminent.
Malgrat tot el que encara ha d’arribar, els que estiguin disposats a canviar els estius sufocants i el període de la Biennal (del 9 de maig al 22 de novembre) per hiverns més tranquils, podran gaudir d’una Venècia més serena, quan la ciutat avança a un ritme més pausat i local. A més, resultarà més fàcil aconseguir taula en alguns dels seus restaurants més cobejats.
Vista al Cannaregio des de l’hotel Madama Venice 📷 CEDIDA0
Venècia és inusual per totes les raons òbvies, però sovint passa desapercebuda la concorreguda i urbana que se sent: amb la seva superfície tan limitada com és, no hi ha gaires espais verds o espais tranquils en general. Madama Venice, al districte de Cannaregio, al costat nord de la ciutat, n’és una excepció: un petit hotel elegant i luxós de vuit suites per al qual la frase «retiro al jardí» és totalment apropiada.
Igual que els millors hotels boutique italians, combina el respecte degut per la seva història arquitectònica amb el respecte pel disseny contemporani i l’estima pels contrastos que tots dos creen. Com a resultat, l’ambient combina la fosca fantasia de la Venècia històrica amb els espais nets del segle XXI, tots inspirats, de fet, a les ciutats invisibles d’Italo Calvino. Les suites són totes diferents: algunes donen al canal i d’altres al jardí central de l’hotel, i en aquest nivell, pots confiar que totes són esplèndides.
El servei és professional i personal, encara que l’ambient és residencial; l’esmorzar i un aperitiu estiuenc al jardí són l’essència de les reunions socials de Madama. Els conserges de l’hotel són la clau de la ciutat: si voleu, us ajudaran a veure els llocs més obvis, així com una part de Venècia que no és tan fàcil de veure per als forasters.
BELLATERRA.CAT 