La chef propietària Anetta observant el servei des de la seva cuina oberta
LLUIS TORRES|Per a molts locals de restauració els comentaris i valoracions a les seves xarxes socials són una targeta de presentació, com ha estat el cas positiu de la Cuisine d’Anetta Els clients poden avaluar des del menjar al servei, l’ambient… Una bona puntuació és un gran reclam, però bàsicament cal valorar, per sobre de tot, el plat i servei. Una luxosa decoració no és la base important d’un bon restaurant, sinó la cuina i el servei atent i professional.
Un dels Menú del Migdia de Cuisine @AnettaCalamar farcit de carn, tomàquet i arròs
“El Restaurant la Cuisine d’Anetta no és al centre de Carcassonne però val la pena desplaçar-se fins allà, aparcar gratuïtament just davant i gaudir d’un menú del mig dia molt aconsellable i de canvi diari. El local és molt lluminós i com la cuina està a la vista, ens permet d’observar tot el Savoir faire d’Anetta, la chef propietària. El servei de portat per la filla de la propietària és molt atent, proper i professional.
Cuisine d’Anetta de Carcassonne, un bon local net i familiar
La qualitat preu de la Cuisine d’Anetta és molt bona, la presentació molt curada en la seva impecable vaixella blanca. Si esteu per Carcassonne s’aconsella al 100%, considerant que el local no presumeix de sofisticat, perquè l’autèntic luxe està en plat. No espereu us portem la carta, perquè els esforços diaris els concentren totalment en el MenúMigdia de canvi diari. Des del primer plat fins els postres, tot ho fan a casa, el que demostra la professionalitat e interès per conservar el ple diari de gom a gom Reserveu abans si no voleu tornar enrrerei perdre el temps!
Detall de la Lasagna 2 salmons i porro
Nosaltres vàrem escollir una Lasagna amb dos salmóns, -fresc i fumat- amb porro, Calamar farcit de carn amb tomàquet i arròs, Assortit de formatges, Pavlova amb nata i fruits vermells, i vi negre de la zona. Tot plegat, per la seva qualitat preu, vàrem sortir satisfets per tornar al Barcelona, això sí, decididament, de pasar la veu als nostres familiars i amics.
Petit assortit de formatges amb raïm Pavlova amb nata i fruits vermells Anetta
LLUIS TORRES|El postre Pavlova és a base de merenga, nata i fruits vermells. Originària d’Austràlia o Nova Zelanda, a principis del segle XX. L’elegant ballarina Anna Pavlova va inspirar aquestes postres al voltant de 1910. Nascuda a Sant Petersburg de mare soltera que treballava de bugadera, va esdevenir primera ballarina dels Ballets Russos i va ser la primera a fer una gira mundial amb la seva pròpia companyia. La seva actuació a The Dying Swan continua sent inigualable. Malalta, va optar per portar-se al límit i morir en lloc de deixar de ballar. Això sens dubte posa el llistó molt alt per als pastissers i la que hem gaudit al Restaurant la Cuisine @Anetta de la ciutat occitana de Carcassonne ha estat del tot excel·lent. Dobry zysk!
Pavlova Cuisine @Anetta de Carcassonne
INGREDIENTS (PER A 8 PERSONES)
Per al merenga
5 clares d’ou (150 g)
225 g de sucre granulat
5 g de midó de blat de moro
40 g de sucre glaç
3 g de vinagre blanc
Per al suc de maduixa
500 g de maduixes madures
40 g de sucre granulat
Per a la crema de citronel·la
350 g de nata líquida
35 g de branquetes de citronel·la
40 g de sucre granulat
130 g de mascarpone
PREPARACIÓ
Primer, prepareu el merenga. Aboqueu les clares d’ou al bol d’una batedora de peu. Bateu-les fins que hagin doblat el seu volum. Afegiu-hi gradualment 200 g de sucre, continuant batent. Un cop el merenga s’hagi espessit, afegiu-hi el vinagre. En un bol petit, barregeu els 25 g de sucre restants amb la maizena. A continuació, incorporeu aquesta barreja al merenga.
Preescalfeu el forn a 115 °C.
Folreu una safata de forn amb paper de forn. Amb una cullera gran, feu 8 merengues grans sobre el paper. Empolseu-les amb sucre glaç i enforneu-les. Enforneu-les durant aproximadament 50 minuts, depenent de la mida de les merengues. Les merengues han de quedar cruixents per fora però toves per dins.
Prepareu el suc de maduixa. Netegeu les maduixes i traieu-ne les tiges. Poseu-les en un bol. Afegiu-hi el sucre i tapeu-les amb film transparent. Poseu el bol en una cassola plena d’aigua i deixeu-ho coure al bany Maria durant unes 2 hores. Coleu el suc, aboqueu-lo en una cassola petita i reduïu-lo a foc lent a la meitat.
Prepareu la crema de citronella. Tritureu les tiges de citronella amb la part plana d’un ganivet gran i després piqueu-les gruixudament. Aboqueu la nata i la citronella en una cassola i porteu-la a ebullició. Tapeu-la amb film transparent i deixeu-la infusionar sense tapar durant 3 hores. A continuació, coleu-la amb un colador de malla fina.
Font: Cuisine d’Anetta
Anetta, la chef propietària del Restaurant Cuisine @Anetta de Carcassonne
Escrit de l’Associació Plataforma Urbanisme i Mobilitat Bellaterra Vallès (PLABUM) dirigit a l’EMD de Bellaterra:
Associació Plataforma Urbanisme i Mobilitat Bellaterra Vallès (PLABUM)
EXPOSA:
Primer. Junta Veinal 4 novembre 2024
Que en la Junta Veïnal del dia 4 de novembre de 2024, la Plataforma PLABUM, per mitjà de la seva representació en aquell moment el seu president, Sr. Philippe Renaudin-, ja va reclamar l’adopció de mesures urgents en relació amb les inundacions recurrents a la Plaça del Pi de Bellaterra.
Segon. Junta Veïnal 20 octubre de 2025
Que en Junta Veïnal de 20 d’octure de 2025, la PLATAFORMA PLABUM, a través de la seva corresponent representació, en aquell moment del membre de la Junta Elisenda Clascà, va insistir en la adopció de mesures urgents en relació a les inundacions sistemàtiques de la Plaça del Pi de Bellaterra, agraïnt a Gent per Bellaterra que trasladéssin a la EMD la proposta de la PLATAFORMA d’adoptar mesures provisionals que minvin la acumulació puntual de grans cabals d’aigüa a la plaça, mitjançant la implantació d’embornals que travéssin per varis punts de la vorera que se situa davant de la estació de FFCC, i que continuin en tota la calçada del tram de la carretera BV 1414 per a recollir el cabdal d’aigua i evitar la seva acumulació dirigint-lo a les zones de barranc natural que queden en nivells inferiors a sendes bandes de la via del tren i part posterior de l’Hostal Sant Pancraç.
Adjuntem imatges de la Plaça del Pi inundada de data 06-11-25:
A tall d’exemple com a tipologia d’embornal s’adjunten unes imatges com a exemple de possibles solucions a estudiar, que no son de tipus tècnic.
Tercer. Manteniment.
En relació al manteniment dels EMBORNALS requerim a la EMD DE BELLATERRA, soil.liciti o faci les gestions pertinents per a reclamar les actuacions administratives i de contractació que corresponguin per a la neteja i desobstrucció dels embornals de Bellaterra, especialment en les vies que tenen un major problema d’inundació,
Quart. Es PROPOSA també per part de PLABUM, la instal·lació d’un sistema d’embornals similar al referit en la al·legació segona, al tram final del carrer Pin i Soler, ja que les inundacions impliquen un perill molt gran per al trànsit. (Adjuntem imatges del carrer Pin i Soler).
Adjuntem també a tall d’exemple la sol-lucció que actualment hi ha al carrer Joquim Ruyra d’accès a l’escola Ramon Fuster, on hi ha precisament als revolts de punt cota més baixos uns embornals que travessen el carrer:
I segons les anteriors al·legacions,
SOLICITA DE LA EMD DE BELLATERRA, Es duguin a terme les actuacions amb els mitjans tècnics i humans que corresponguin, a fi de prendre les mesures dirigides a la prevenció de les mencionades incidències.
Nova planificació de les obres del pont de Bellaterra sobre les vies dels FGC
La Diputació de Barcelona, titular de la carretera BV-1414 i del pont sobre les vies dels FGC, ha informat d’una actualització en la planificació de les obres que s’hi estan duent a terme.
Durant l’execució de la primera fase, consistent en el desviament dels serveis existents (gas, aigua, electricitat, telecomunicacions i enllumenat), s’han produït diversos retards que han fet necessari reprogramar el calendari d’actuacions.
Al llarg del mes de novembre, es continuarà treballant en aquests desviaments, ara a la vorera del marge dret de la carretera (vorera sud), amb pas de trànsit alternatiu durant tota aquesta fase. Fins al moment, ja s’ha completat el desviament del servei de gas i l’obra civil de Telefónica. Actualment s’està treballant en el desviament de l’aigua potable, i a continuació es procedirà amb els serveis d’enllumenat i línia elèctrica.
Ateses les dates pròximes a les festivitats de Nadal i la incertesa sobre la finalització exacta d’aquests treballs, la segona fase —que inclourà l’eixamplament del tauler del pont i comportarà el tall total de la carretera— s’iniciarà un cop passades les festes, amb data prevista per al dilluns 12 de gener de 2026. Aquesta fase tindrà una durada estimada de 10 setmanes i es preveu un itinerari alternatiu senyalitzat per als vehicles.
Mentrestant, l’EMD de Bellaterra, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès continuen treballant conjuntament per definir mesures de mobilitat i senyalització que minimitzin les afectacions.
Per a vianants i ciclistes, el recorregut recomanat per accedir a l’estació de Bellaterra o a la plaça del Pi continua sent la Via Verda. S’ha demanat a l’Ajuntament que habiliti una il·luminació provisional per millorar la seguretat d’aquest tram.
Som conscients de les molèsties que aquestes obres poden ocasionar, però es tracta d’una actuació necessària per disposar d’un pont més segur, més ample i totalment renovat.
“La gastronomia és un art que s’ha de concebre amb creativitat i sentiment” “Sempre he considerat a Ramon Cabau el meu mestre; em va inspirar enormement a l’hora de fer un pas endavant i involucrar-me de ple en el món de la cuina”
L’establiment va esdevenir un emblema del bon menjar i la cuina tradicional al barri de Gràcia. L’any 2018 Valls va jubilar-se i el local va ser traspassat al grup Miguelitos
Pere Valls Isart, creador del Restaurant Bilbao de Gràcia, Barcelona|TESTIMONIOS PARA LA HISTORIA
PERE VALLS ISART
“Crec que el vi és indispensable per completar un bon àpat i m’agrada tenir cura de la seva elecció i conservació” “El país ha entrat en una situació complicada, en part resultant d’una espiral creada per un consumisme abusiu. Durant els darrers anys hem pensat que érem un país de rics i no hem sabut tocar de peus a terra” “Em sento desencantat de la política, i sospito que també n’està la immensa majoria de ciutadans, cosa que queda palesa amb l’alt grau d’abstenció electoral” Amb més de 50 anys d’història al seu darrere, el Restaurant Bilbao ha sabut mantenir-se com un dels locals més reconeguts de la ruta gastronòmica de Barcelona. Distanciat de modes efímeres, aquest racó familiar continua mantenint viu l’esperit de les fondes de sempre i ofereix una cuina tradicional però posada al dia. No en va, Pere Valls i Isart, propietari i ànima del Bilbao, recorda que tota la seva vida ha estat vinculada al món de la restauració. “Durant molts anys la meva família regentà la fonda que hi havia a Els Hostalets de Pierola, municipi d’on sóc originari i on també, amb anterioritat, la meva àvia havia gestionat el casino del poble. No fou fins al 1953, quan la difícil postguerra encara es feia notar, que amb els meus pares decidírem traslladar-nos a Barcelona a la recerca de noves oportunitats.”
La família Valls-Isart adquirí un local situat al carrer Perill del barri de Gràcia, on inauguraren un bar. “Es tractava d’un negoci familiar que dúiem entre tots i que, inicialment, funcionà com a un bar de barri on es servien cafès, begudes i, ocasionalment, algun plat per a la clientela habitual.”
Detall del Restaurant Bilbao |CEDIDA
Al cap d’uns anys, Pere Valls agafà el relleu generacional i, conscient de les possibilitats que tenia aquell negoci, apostà per endinsar-se plenament en el terreny culinari. “La gastronomia era quelcom que sempre m’havia atret, quelcom que havia viscut i que comprenia des de la meva infantesa. Probablement per aquesta raó vaig adonar-me que calia anar una mica més enllà i que fóra bo i necessari que l’establiment s’obrís camí en aquest camp.”
Casualment, en aquella època Pere Valls acostumava a freqüentar el restaurant Agut d’Avinyó, circumstància que li va permetre entrar en contacte amb el seu fundador, el carismàtic i entranyable gastrònom Ramon Cabau. “Arran de conèixer-lo, vaig poder comprovar en primera persona tot allò que sempre s’ha dit d’aquest eminent personatge: que Cabau era un pou de ciència, una persona innovadora i plena d’idees que va saber convertir el seu restaurant en tota una institució a la Barcelona dels anys 70.” Conscient que Ramon Cabau era un enamorat de la cuina ben feta i dels productes de primera qualitat, Pere Valls es deixà amarar pels seus coneixements. “De les converses que vaig mantenir amb en Ramon vaig aprendre’n moltes coses, però especialment recordo haver-ne tret la conclusió que la gastronomia és un art que s’ha de concebre amb creativitat i sentiment. Sempre vaig considerar a Ramon Cabau un mestre, una persona que em va inspirar enormement a l’hora de fer un pas endavant i involucrar-me de ple en el món de la cuina.”
El Bilbao practica una cuina tradicional i elaborada que, durant els primers 18 anys, es va sustentar en l’experiència i el savor faire de la mare del senyor Valls, a qui més tard ell mateix substituí. “M’agrada molt cuinar i he gaudit durant molt dedicant-m’hi; però, a mesura que passen els anys, arriba un moment en què un mateix necessita prendre’s les coses amb una mica més de calma. Per aquest motiu, des de fa uns 13 anys, a casa nostra hi treballa un cuiner procedent de l’Escola de Restauració que ha sabut comprendre i mantenir viu l’esperit del Bilbao. Es tracta d’una persona jove, amb qui mantinc una bona entesa, que amb empenta i professionalitat sap aportar tocs de modernitat sense apartar-se del caràcter tan arrelat dels nostres plats.”
La carta del Bilbao es composa de clàssics imprescindibles i inamovibles que porten anys delectant al comensal. Però, cada cert temps, Pere Valls sorprèn amb noves aportacions, plats que es renoven o creacions sorgides arran dels productes de temporada. “M’entusiasmen algunes receptes clàssiques de la gastronomia catalana, com és el cas de l’escudella i la carn d’olla –que mai no deixaré d’oferir en temporada d’hivern–, els pèsols ofegats amb cansalada i botifarra negra, el trinxat o el cap i pota. També m’interessen altres plats tradicionals com la cua de bou al vi negre, el cabrit al forn, el turbot amb alls o el llamàntol a la planxa. Per altra banda, al Bilbao també ens agrada aportar una espurna d’innovació a les nostres receptes, tot i que sempre hem fugit de mescles indesxifrables. Ens complau que el client pugui distingir cada un dels ingredients i ens dediquem a fer una cuina directa que no emmascara els productes essencials de qualsevol plat. Per aquest motiu, a la nostra carta hi figuren opcions com ara les múrgoles amb foie i tòfona, el timbal de pop, els ous ferrats amb foie i Pedro Ximénez o la tatin amb poma caramel·litzada amb Calvados.”
Un altre dels distintius del Bilbao és la seva extensa bodega, que reuneix al voltant de quatre-centes referències. “Considero que el vi és indispensable per completar un bon àpat i m’agrada tenir cura de la seva elecció i conservació. El nostre celler emmagatzema caldos de diverses denominacions d’origen. Particularment sento una especial predilecció pels negres de Ribera del Duero i pels blancs que s’elaboren a Catalunya, especialment els del Priorat.”
Malgrat que els sectors de l’hoteleria i la restauració són dels més forts de la nostra economia, la crisi també hi està arribant. “En el transcurs de la meva trajectòria professional no m’ha tocat altre remei que haver de sobreviure a tres o quatre crisis econòmiques importants.
Malgrat això, em sembla que cap dels moments de recessió que hem experimentat al llarg de la història recent ha causat tants perjudicis com l’actual. En el nostre cas particular, tot i que continuem omplint el restaurant, hem notat una clara davallada en la despesa que fan els nostres clients. Ara la gent té molt més en compte el preu a l’hora de l’elecció d’un plat o d’un vi que no pas abans. Crec que el país ha entrat en una situació complicada que, en part, és el resultat d’una espiral creada per un consumisme abusiu. Durant els darrers anys hem pensat que érem un país ric i no hem sabut tocar de peus a terra. Per altra banda, també penso que les mesures que està prenent el Govern central per tal d’encarar l’actual situació econòmica no són les encertades.
Em sento desencantat de la política, i sospito que també n’està la immensa majoria de ciutadans, cosa que queda palesa amb la massiva abstenció electoral que es produeix des de fa un temps.”
Amb una clientela devota que ha fet del Bilbao el seu punt de reunió, i amb d’altra que s’hi acosta motivada pel que explica el boca-orella, aquest restaurant acull, sobretot, persones que aprecien una bona cuina i un bon producte. Assíduament visitat per personatges de l’àmbit de la cultura, l’art, l’espectacle o la política, el Restaurant Bilbao és un local emblemàtic que ha sabut conservar la seva idiosincràsia i, sense caure en tendències transitòries, continua mantenint un aire afable de cafè antic. Però, “si alguna cosa fa possible que el client es senti com a casa és la importància que donem als petits detalls i a l’atenció”, un tracte amigable, humà i professional que Pere Valls i el seu fidel equip mantenen amb cadascun dels seus parroquians.
Font: Testimonios para la historia (22-09-09), Àngel font
Compartim un article de Caterina Úbeda Oltra aparegut a la revista d’història catalana Sàpiens, articles que recorden el 50è aniversari de la mort de Franco i reflexionen sobre el gir dels joves cap a la dreta?
Des que la nova ultradreta ha aprofitat l’ús de les xarxes socials per difondre el seu missatge, hem sentit declaracions que vinculen els joves amb l’extrema dreta i fins i tot amb el franquisme. Però, quanta veritat hi ha en tot això? I què diu l’extrema dreta sobre el dictador?
Text de CATERINA ÚBEDA OLTRA
El 10 de desembre de 2024, l’usuari Capitán Bitcoin va publicar un fil -que posteriorment va ser esborrat- a la xarxa social X (abans Twitter) que recordava un dels “assoliments” de Francisco Franco, “un dictador controvertit amb un llegat que pocs coneixen a fons, ignorat per la dreta, demonitzat per l’esquerra”. Entre aquests assoliments, Álvaro Pau, nom real de l’usuari, incloïa infraestructures (embassaments), ecologisme (“El franquisme va crear Parcs Nacionals i va establir lleis pioneres de protecció del medi ambient”), Progrés Social (Seguretat Social, pensions, assistència mèdica, prestacions per desocupació), educació universal, habitatge per a tothom i identitat nacional (“va reforçar la idea d’una Espanya unida i estructurada, i va desenvolupar institucions que van impedir” “evitar que el país s’ensorrés en temps de crisi”), i acabava amb una nota sobre les dones: “Tot i que amb les limitacions típiques de l’època, el règim franquista va promoure l’educació femenina a través d’institucions com la Secció Femenina. Va permetre a milers de dones accedir a l’alfabetització i la formació professional, i finalment a la integració al món laboral en dècades posteriors.”
El Capità Bitcoin, que té 549.431 seguidors a X, és un dels anomenats fatxatubers (“Fatxa” és feixista en català), persones que utilitzen les xarxes socials per transmetre les seves idees seguint el camí habitual de la dreta, basant-se en l’estratègia de la mentida i les notícies falses, especialment en temes relacionats amb els anomenats tabús culturals, com el feminisme i les feministes, la violència de gènere i el col·lectiu LGTBIQ. Molt bé, el Capità Bitcoin és una excepció en relació amb Franco, que no sol formar part dels discursos dels fatxatubers, només en comentaris que destaquen els mals del món (en referència al president espanyol, Pedro Sánchez), el pitjor dels quals sol ser la seva política de Memòria Històrica.
ElValleNoSeToca
Aquest tema va tenir un moment destacat a les xarxes quan es va exhumar el cos de Franco del Valle de los Caídos, l’octubre del 2019. En aquell moment, es va crear #EIValleNoSeToca, l’etiqueta utilitzada pels grups d’extrema dreta per criticar aquesta acció. VOX, que va votar en contra de l’exhumació, va fer alguns tuits al respecte sense gaire resposta. Un d’ells va ser un vídeo d’un minut de l’eurodiputat Jorge Buzadé, publicat des del compte oficial del partit a Madrid, en què es parlava del jaciment com “un monument que forma part del Patrimoni Nacional” i en què s’afirmava que el partit vol “reconciliació”.
“Tot i que hi ha representants individuals que ho fan, VOX, com a partit, no reivindica oficialment ni explícitament el franquisme”, afirma Xavier Casals, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i especialista en moviments ultres. “Fuerza Nueva, als anys setanta, per exemple, era neofranquista, però avui dia l’ultradreta no es dedica a lloar Franco. VOX no reivindica el franquisme, pocs grups ultres reivindiquen una genealogia històrica. Els votants de Donald Trump no tenen una edat d’or que si els permetin mirar al passat, els votants de Marine Le Pen no exigeixen un retorn al règim de Vichy. La reivindicació del passat té un pes limitat a l’extrema dreta, ara la tenen les anomenades batalles culturals, com el feminisme i la immigració. Mireu el cas d’Aliança Catalana: el seu camp de batalla són els musulmans, i això mou molt les classes socials”, afegeix Casals.
Orgullosos de la història
A “Mitos y cuentos de la extrema derecha”, l’historiador italià Steven Forti escriu que, per a VOX, la història d’Espanya és una “epopeia extraordinària” en què l’esdeveniment històric clau és la Reconquesta. “Dóna molt poca importància a esdeveniments de la història contemporània com la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista”, i recorda que, des del 2018, el programa del partit inclou la frase “Hem de retre homenatge conjuntament a tots aquells que, des de diferents perspectives històriques, van lluitar per Espanya”. I un punt més. La historiadora Matilde Eiroa San Francisco i la investigadora i analista de xarxes socials Mariluz Congosto van examinar 64.000 tuits publicats des del compte oficial de VOX entre el 14 de gener de 2014 i el 25 de maig de 2022, i en van trobar seixanta-set que apel·laven a Franco, trenta-nou dels quals feien referència a l’exhumació del cadàver del dictador. Entre els tuits sobre història, hi havia afirmacions com ara “A VOX estem orgullosos de la nostra història”, un orgull “concretat en personatges com els Reis Catòlics o la conquesta d’Amèrica”, en paraules d’Eiroa San Francisco.
Tanmateix, Forti —com Eiroa— també especifica que el fet que VOX no al·ludeixi al franquisme no vol dir que no faci «un ús ideològic i partidista de la dictadura». Tots dos també se centren en les xarxes socials, que són clau per difondre el missatge d’extrema dreta. Forti subratlla que la novetat més important del fenomen que anomena ultradreta 2.0 és que «la capacitat d’utilitzar les noves tecnologies digitals li ha permès (…) fer viral el seu discurs i (convertir) les seves idees (…) en acceptables o, encara més, de sentit comú per a una gran part de la població».
(Inserir al final de la pàgina 116)
●EL DILEMA
Feixisme, sí o no?
En alguns mitjans de comunicació, debats polítics i campanyes electorals, el concepte de feixisme és molt present. «Però té sentit utilitzar-lo —fins i tot si parlem de política o d’estratègies feixistes— per definir la nova extrema dreta del segle XXI i, fins i tot, règims autoritaris en diferents latituds?», és la pregunta que es planteja Steven Forti a Extrema Derecha 2.0.
Per a l’historiador, si s’utilitza tant, i de vegades de manera «indiscriminada», hi ha el risc de fer un flac favor al concepte de feixisme, «de buidar-ne el significat històric».
La lliçó d’història.
Aquest domini de les tecnologies digitals és també la manera com l’extrema dreta ha arribat al sector de votants més jove, els grans usuaris de les xarxes —el 86%, en el grup d’edat de 12 a 17 anys, i el 91%, en el grup d’edat de 18 a 30 anys, a tot Espanya, segons dades de l’estudi Xarxes Socials 2025, de LAR, l’organització internacional que representa la indústria de la comunicació, la publicitat i el màrqueting digital. «Això, però, no vol dir que els joves siguin franquistes», remarca Xavier Casals.
Una afirmació compartida per Jordi Pérez, que ha estat professor d’història a secundària i batxillerat durant gairebé quaranta anys. “El règim de Franco és un dels temes més llargs del programa d’història de segon de batxillerat, s’estudia a fons i s’inclou a la prova d’accés. Però per als joves és molt llunyà i els costa imaginar-se’l. Potser sentireu alguns comentaris com ara ‘Ah, doncs els franquistes -o Franco- també van fer coses bones’, però això no vol dir res”,
Casals també ho pensa i veu el pas del temps com un factor clau per entendre aquestes afirmacions: “Per als que tenim una certa edat, el franquisme té un punt físic, el vam viure. Però per a una persona de quinze o vint anys és una etapa molt llunyana, que va passar fa cinc dècades. A més, la transmissió del passat en l’àmbit familiar s’ha diluït o ha desaparegut, i ara hi ha una dimensió tecnològica diferent; els joves tenen la informació “que els arriba a través de les xarxes”, diu Casals. I afegeix: “La idea que els joves ho trivialitzen perquè estan influenciats per l’extrema dreta no és certa, ho trivialitzen perquè no en són conscients”. Aquestes afirmacions també les comparteix Miquel. Carceller, professor d’Història a l’Institut Joncar, de Barcelona, i professor d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona.
“Hi ha un gran problema de desconeixement a les aules, i no només del franquisme, sinó de la geografia o l’Holocaust”, explica. “En els darrers anys s’ha tret importància al coneixement i s’ha donat importància al que s’anomenen processos -l’assoliment d’un esperit crític, per exemple- però els processos, sense coneixement, no serveixen per a res. I aquest és el problema: els joves no saben triar perquè no tenen un discurs crític, i per això és tan fàcil que un canalla que blanqueja qualsevol mena de totalitarisme hi coli el seu discurs. El franquisme també hauria de ser obligatori a quart d’ESO. Sempre ho havia estat, però en el currículum d’Educació del 2022 va deixar de ser-ho”, afirma.
Per a Casals, el tema central en el cas dels joves és “la tendència a assumir formes autoritàries de govern”, un gir cap a “l’acceptació de l’autoritarisme” que és global, com explica l’assessor de comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí a “Polarització, solitud i algoritmes”, on recull enquestes de diversos llocs del planeta sobre la generació Z, la dels joves nascuts entre el 1997 i el 2012.
A l’Estat, segons l’estudi del Centre de Recerca Sociològica (CIS) Qualitat de la Democràcia (III), de l’abril de 2025, el 17,3% dels joves d’entre 18 i 24 anys de tot l’estat espanyol consideren que “en algunes circumstàncies, un govern autoritari és preferible a un sistema democràtic”, un percentatge que puja fins al 21,4% en el cas de Catalunya.
Aquest retorn als valors autoritaris forma part del que el periodista i analista britànic Gideon Rachman anomena “l’era dels líders totalitaris”, líders, com ara Donald Trump i Vladimir Putin, “nacionalistes i populistes, que rebutgen el liberalisme i adopten nous mètodes d’autogovern”.
“Són partidaris del que el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, anomena “democràcia il·liberal”, aquells règims on hi ha eleccions, on formalment hi ha llibertats i partits polítics, però on a la pràctica hi ha autoritarisme que limita les llibertats.
En aquesta equació, i quan es parla de joves, també cal tenir en compte la distància que hi ha entre ells i elles pel que fa a l’acceptació del feminisme. Segons l’estudi “Nois, noies i un abisme. Opinions sobre la igualtat i el feminisme”, del juny del 2025, realitzat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), el 2024, el 40% dels nois d’entre 18 i 24 anys “estaven d’acord amb el concepte de feminisme”, un percentatge que el 1993 era del 69,3%. En el cas de les noies, la tendència ha estat la contrària: el 1993, el 56,3% de les dones d’entre 18 i 24 anys hi estaven d’acord, i, el 2024, el 80,8%.
“El problema és que hi ha una tendència cap a l’autoritarisme que pot prendre noves formes. En general, l’opinió pública espera el retorn del franquisme entre els joves, i aquest no és el problema, és un altre. El fenomen rellevant és aquest neoautoritarisme i neomasculinisme. Neo perquè són joves que van néixer en democràcia i han viscut en el feminisme”, diu Casals.”
PER SABER-NE MÉS
Els dos llibres esmentats de Steven Forti són imprescindibles: Mitos y cuentos de la extrema derecha (Catarata, 2023) i Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla (Segle XXI, 2021). També podeu llegir Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización, de Xavier Casals (Crítica, 2003); La era de los líderes autoritarios, de Gideon Rachman (Crítica, 2021), i Polarización, soledad y algoritmos. Una radiografía de las nuevas generaciones, d’Antonio Gutiérrez-Rubí (Siglo XXI, 2025), i miro el documental La xarxa ultra, que el 2024 va emetre a TV3
“La xarxa ultra”: Com l’extrema dreta s’instal·la al mòbil dels joves:
Desitjant no desaparegui la Llibreria Paper’s de Bellaterra, recordem el quiosc de la Plaça del Pi, enderrocat per l’Ajuntament de Cerdanyola l’any 2011
BELLATERRA.CAT 