Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 17/07/2025

Bellaterra, de 18 juliol de 2025

Mi tio continuó: Uno que tiene radio ha llegado al Paseo (actual Plaza de Andalucía de Pedro Abad), diciendo que en Africa se han levantado los militares y habrá guerra.

José González Rojas (Pedro Abad, 1928-2020) 📷 CEDIDA per la seva filla Rosario González Rojas (1958-2025)

EL PACTO DEL OLVIDO

(1) Cuando en 1977, se aprobó “El pacto del olvido”, José González Rojas (padre de Rosario González Puentes), tenia 49 años, de los cuales, 37 hábia vivido en dictadura. Nuestra democracia, empezaba con medidas, que no me gustaban demasiado, Pero, al fin y al cabo, quien era yo sino un humilde españolito, que entre su lucha diaria por el trabajo y la família, sentia que le sobrevenia una gran tarea en el futuro.

Esta, no era otra que la de votar, supuestamente, para ejercer un derecho del que se nos habian privado hasta el momento, “El derecho a decidir nuestro futuro”
Nunca habia sido optimista, y en esos dias, a punto de cumplir medio siglo, la vida no iba a regalarme ese sentimiento, al que unos llamaban don, cualidad, y otros dulzura, y al que yo calificaba como idiotez supina. No estaba, ni hábia estado nunca España, para optimismos. Para mi, un pais de pandereta, o como dijo Unamuno, de vagos, maleantes y ladrones, así que no podia ser entusiasta. Nunca hábia tenido un período histórico para ser feliz, Con su situacion social, para mi, la democracia no iba a suponer la panacea.

(2) Tendriamos libertad, sí, pero la sabríamos aprovechar?. No me ilusionaba nada de nada el futuro. Así lo sentia y así lo manifestaba. Y a mi entender, tres décadas mas tarde, el tiempo me dió la razón. En realidad el tiempo no, los españoles nos hemos dado la razón a nosotros mismos, hemos divagado, deambulado, subido y bajado, todo con una velocidad vertiginosa. No ha habido nadie que nos gane más que nosotros mismos. Y en el 2007, como una aparicion divina, llego la hora de la ley de la Memória Histórica. Ahora tocaba recordar, saber, información, recuerdo, apertura de viejas heridas que casi todos, guardabamos en silencio, ahora habia que publicarlas a los cuatro vientos. Y en ello nos embarcaron, políticos que no sabian que fue la Guerra Civil ni lo que costó, ni vivieron, en su mayoria la dictadura, y a mi juicio usaban la democracia, en benefício personal. Y claro, ya puesto a recordar, nos olvidamos que nosotros mismos, votamos una Constitucion, dentro de una Monarquia Parlamentaria. Volvieron los Republicanos, Independentistas, y otros muchos sucedáneos, que a empujones, lograron su lugar público, manejando el dinero de todos, que por ser público, ahora dicen no es de nadie, bueno, de ellos sí, para ellos tambien. Y la corrupción se instaló y habitó entre nosotros, como el ciervo divino

(3) Ahora, me encuentro, al pié de los 80 y siento, que con tanto como he leido en mi vida, no he escrito ni un solo renglón. Y actualmente, dia a dia, leo tantas notícias políticas sobre lá Guerra Civil, que yo las llamo politizadas, porque ninguna de ellas, se ajusta a la realidad de cuanto sucedió en aquellos tres años de horror. El fondo de aquella guerra, no se ha tocado, ni el espiritu, desvelado. La vertebración de los hechos, no se ha ordenado, y por tanto, a mi juicio, solo ha quedado flotando, El odio entre vencedores y vencidos. Los primeros instalados en el abuso y en los privilégios, los segundos agazapados engordando su rencor, deseando cambiar el sistema, para ser ellos los privilegiados y abusadores.. Mi conclusion es que la democrácia plena aun no la conocemos y no la conoceremos hasta que desterremos la corrupcion y el ódio y nos pongamos todos a trabajar por el país.

(4) Por todo ello he decidido contar aquellos que ví y viví, tal como lo ví, viví, sentí y escuché. Como un un niño pobre, pero feliz, a la que cuatro meses antes de cumplir los 8 años, destrozaron su vida, para sobrevivir durante casi tres en médio de un ódio y una continuada sinrazón. Tiempo durante el cual, trás mis azules retinas, vi pasar las miserias humanas y las sufrí. Tuve hambre y pocos, quisieron saciarmela. Pasé frio y solo a mi familia le importé. Por lo tanto, todos aquellos que escuchan a unos y otros, de luchar por una España mejor, se me hacia incomprensible, y yo pensaba quién seria España para ellos. Si yo como tantos, éramos todos españoles, porqué se dedicaron unos y otros, a hacernos daño?

17 de Júlio de 1936, al las 23:00 horas, calor en un pueblo andaluz cercano al Alto Guadalquivir. Mi padre y yo hablamos extendido, en el patio de vecinos de la casa en que viviamos. Una manta en el suelo, para hacer un camastro y dormir al aire libre, junto al pozo y el jazmin, se dormía de maravilla. Otros vecinos nos acompañaban, viviamos en dos habitaciones. En una, mi bisabuelo, mi abuela, su nuera, que lo cuidaba y un tio hermano de mi padre. En la otra mis padres, mi hermano de cinco años, mi tio Juan, hermano de mi madre, de dieciocho años y yo. En tan poco espacio, los niños dormiamos donde nos apetecia. Aquella noche habia verbena, por la Virgen del Carmen, y la música acabó sobre las doce. Mi madre, espera a su hermano al fresquito del minúsculo balcón. Sentada en el suel o, le vió venir y le tiró la llave, entró en el portal y llamó a mi madre. Ella bajó en enaguas. Que quieres Juan? Hay gente durmiendo. Lo sé, José está en el patio?
Ya sabes que sí, con Pepillo. A esos solo les hala lluvia Oichista, bajar la voz y sussurrando, se acercaron, traigo noticias, mi padre dió media vuelta como respuesta y yo era muy curiosa, me incorporé.

Mi tio continuó: Uno que tiene radio ha llegado al Paseo (actual Plaza de Andalucía de Pedro Abad), diciendo que en Africa se han levantado los militares y habrá guerra.

Mi padre se sentó de inmediato. Anda tú y tus miedos, eres un huevazos Pepe. Mi madre, tan viva como dicha siempre, zanjó el tono y dijo EA, pues todos a dormir, y lo que amanezca, que sea nuestro, vamos para arriba Juan, buenas noches.

(5) Sobre Las 6 de la mañana mi padre y yo arrastramos el camastro bajo la parra, para protegernos del sol. A las 8 nos llamó mi madre desde arriba. Ellos tomaron su taza de achicória con algo de miel y mi hermano y yo, la abuela y la bisabuela, el de leche caliente con pan duro migado. Yo acabé la primera y me a somé al balcón. La panaderia de frente, estaba cerrada y la gente llamaba para entrar. Más arriba la taberna bullia de hombres en la puerta, algunos con escopetas al hombro, y los jornaleros, con hoces y guadañas.

Todos revueltos, gritaban y vociferaban, copa de aguardente en mano. Mi amigo el barbero, el que me enseñaba los mirines de la república, abrió su puerta, corrió hacia la plaza y volvió como un rayo, cerrando la puerta de nuevo. Miré hacia abajo y vi en la puerta a mi padre. Sombrero de paja en una mano y en la otra el hatillo de comida y su báculo de olivo. Me lanzó un beso y me dijo:
Hasta la noche, Pepe, pórtate bien y poca calle. No le respondí, le lancé un beso al aire y entré para aseame. Sin ese requisito, nadie salia a la calle.

* ROSARI GONZALEZ PUENTES (Pedro Abad/Córdova, 30 juny 1958-19 febrer 2025). Diplomada a l’Art d’Escriure i a Nòmines i S.S per l’ICADE. La seva trajectòria com a estudiosa de Pedro Abad, que plasma a les seves obres, es va prolongar més de 30 anys.
Autora d’Història de la Vila de Pedro Abad, (també per a nens), Pedro Abad i l’altra Història (I i II), Biografia de Francisco Alcántara, Vocabulari de l’Alt Guadalquivir…, així fins a 20 títols, va presentar un més, amb els Mil malnoms de Pedro Abad.
Va difondre el nom del poble que la va veure néixer i on sempre va viure. Va participar en diferents fòrums, amb xerrades, col·loquis i conferències, a més d’innombrables articles. Per tot això, va rebre diversos reconeixements, entre els quals el de Cronista Oficial de la Vila de Pedro Abad (1992). És autora a més de dues novel·les i un llibre de contes infantils. El 1996 va publicar L’origen dels noms del nomenclator de Pedro Abad, un tros d’història i en. La seva última crònica sobre Pedro Abad es va publicar a la revista Fira i Festes, setembre de 2024, de l’Ajuntament de Pedro Abad.

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de juliol de 2025

“L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que el contracte de recollida de residus i neteja viària és el més important de l’Ajuntament, superant el cost de 5 milions d’euros”.

Segons avança Cerdanyola Ràdio, el Ple del mes de juliol debatrà l’aprovació de l’estructura de costos del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans i de l’expedient de contractació del Servei d’Atenció domiciliària (SAD). També es votarà l’adhesió a la xarxa d’entitats locals de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.

L’ordre del dia del Ple presenta a aprovació la convalidació de la consulta a operadors econòmics de l’estructura de costos del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU), pas previ a la licitació del servei de recollida de residus i neteja viària del municipi.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que el contracte de recollida de residus i neteja viària és el més important de l’Ajuntament, superant el cost de 5 milions d’euros.

Una vegada aprovada l’estructura de costos, que s’haurà d’enviar al Comitè Superior de Preus de Contractes de la Generalitat, que emetrà l’informe preceptiu. Segons la previsió de terminis, el nou contracte es licitarà durant el segon semestre de l’any en curs.
El Ple de juliol també sotmetrà a aprovació l’expedient de contractació del Servei d’Atenció domiciliària (SAD), ja que l’actual contracte finalitza la seva vigència l’1 de novembre de 2025. Cordón considera el SAD “un servei clau per atendre les persones en situació de dependència, amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de la vida diària”. El nou contracte “incorporarà nous estàndards de qualitat per garantir unes millors condicions, més dignes, tant a les persones usuàries com a les persones treballadores del servei”.
El Ple votarà l’adhesió a la xarxa d’entitats locals de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, una xarxa de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que integra amés de 700 municipis, i que es marca com objectiu afavorir la coordinació d’actuacions entre els governs locals per assolir millors resultats en la implementació de l’Agenda 2030 en l’àmbit local. Per a l’alcalde, “l’adhesió ajuda a reforçar la presència institucional de l’Ajuntament de Cerdanyola en espais de debat i decisió en un àmbit tan important per al nostre futur”. A més, formar part de la xarxa “permet tenir accés a suport tècnic i formació per enfortir les polítiques públiques en un context de canvi climàtic”.
La sessió ordinària del Ple de juliol també incorpora un paquet d’11 reconeixements extrajudicials d’obligacions, mentre que en l’apartat de mocions ERC en presenta una instant al govern municipal a redactar un Pla Local de Seguretat i VOX una altra de suport i reconeixement a totes les persones afectades per l’ELA.
La sessió ordinària del Ple Municipal d’avui dijous 17 de juliol de 2025 començarà a les 19.30 hores i es podrà seguir en directe pel canal YouTube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de juliol de 2025

Monument de Santa Rafaela Maria a l’entrada de Pedro Abad

Com homenatge a la nostra amiga Rosario González Puentes (Pedro Abad, 1958-2025), qui fou cronista oficial de Pedro Abad, -bonic poble de l’Alt Guadalquivir-, publiquem la crònica que ens va enviar el 15 de setembre de 2024. Crònica que havia preparat especialment per la Feria (Festa Major de Pedro Abad)

Rosário González: Som al Centenari de Santa Rafaela Maria.  Aquest és el meu article del programa Fira 2024. Títol: El poble de Santa Rafaela Maria (1850-1874)

✍️ És segur, que a moltes persones, ens hagués agradat conèixer, com era el poble on va néixer i va viure la nostra santa durant 24 anys.
Sentir l’ambient i la societat en què es va moure, ja que això juntament amb la família, són els pilars del creixement personal. Al Centenari de la seva mort faré un esbós, amb dades recollides en diverses fonts.

Vista del carrer Jesús des de l’ermita de Pedro Abad

El cens de població de 1850, era similar a l’actual. L’artèria principal era el carrer que duu el nom de la Santa. Era el Camí Reial, Madrid-Cadis, coneguda popularment com carrer Ancha. Entrava a la població més o menys on ara i comptava amb gairebé 1 km. Arriba per via de servei i en sortir creuava amb el Camí de la Barca, el seu nom Obejo Morente.

Era un cordill de transhumància. Abans d’entrar al poble (per les seves tres entrades) La caseta d’arbitris i una creu de ferro amb pedestal de maó En cantonada un bar que va durar fins fa pocs anys
A la sortida cap a El Carpio, caseta i Creu. I cap a Morente, caseta i bar al carrer Jesús.

Casa senyorial del segle XVI al carrer Santa Rafaela María, 82, Pedro Abad
La seva façana és de pedra llaurada.
És un bé protegit per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (BOE núm. 155, de 29 de juny de 1985).

La Santa va néixer a l’actual convent.  Tot el terreny fins a arribar a Pedro de Meneses i Carmen per l’altra vorera, era propietat dels Porras.  Al carrer Santiago i Rierol del Pilar (Traseras del carrer Ancha per ambdós costats) Cotxeres, graners i petits habitatges per a empleats i servents.  La resta d’aquelles Traseras era gairebé tot terreny agrícola, amb algunes barraques per viure, fruiters, verdures i animals.

Detall de l’entrada de l’Ajuntament de Pedro Abad amb l’escultura Simfonia de Venancio Blanco

En el camí de Morente, la fusteria ja de Rueda, al lloc de sempre, des de fa uns 300 anys.  Abans d’arribar a l’ermita, la coneguda com a Pesca, per viure-hi pescadors de riu i venedors ambulants del producte
Entre IU i l’ermita un molí d’oli.  La pesca era travessada per un altre rierol i abans del Llanete, un altre molí. Entre el Llanete i l’ermita, infrahabitatges i terrenys que alguns, encara pertanyien a l’Església.  Del Llanete a la parròquia, a l’esquerra carrer Pozo Viejo (un altre pou municipal amb abundant aigua i vivendes de poc valor), seguint cap amunt, a la dreta un altre forn de pa i a la cantonada, una altra taverna.

Vista nocturna de l’ermita del Sant Crist dels Desemparats de Pedro Abad

Continuant el que avui és Fra Ceferino, a la dreta molí dels Pérez Vacas i terreny agrícola.  A la cantonada amb carrer Moyas, taverna de nou, on avui és la Tasca.  A l’actual fleca Cuadrado, hi vivia el rector i poc després un altre forn de pa.  Al final d’aquest carrer la casa de Ramon Pérez Porras.  Enorme. A l’altra cantonada, ocupava tota la illa l’habitatge dels Pérez i Vacas.

Parròquia Nostra Senyora de l’Assumpció de Pedro Abad 

La mare Ramona i la seva germana Mariana eren les millors amigues de Rafaela.  A les cantonades amb P. De Meneses, a la dreta, l’economat de
la Santa.  A l’esquerra un palauet que, va adquirir Dolores Aguayo, cunyada de Rafaela.  Aquests llocs eren els més freqüents per ella al costat de la parròquia i el Crist.
Aquest terreny, era un Rierol cridat del Pilar i en una cantonada amb Carniceria hi havia un bell pilar abeurador.  Contigu, l’estanc i davant del lloc que donava nom al carrer.  A l’actual Banco Santander, una altra taverna. 

Carrer Carniceria vist des del carrer Santa Rafaela Maria (Ancha)

Carnisseria, desembocava al carrer Ancha, davant de l’Ajuntament.  Al darrera d’ell, el calabós i poc més amunt, ja al camp, el Pòsit del gra
Gairebé contigua a l’Ajuntament (casa de Molinaza dels Prieto), vivia Fernando Alcántara.  El seu cunyat convivia amb la família.  Era Don Manuel Jurado Alejandro, mestre i sacerdot, que va educar Rafaela Maria.  Cap avall del carrer, a banda i banda, alguns agricultors mitjans, van construir les seves cases per allà.  El Cañuelo era un altre Rierol, avui és carrer. A les del darrere de la farmàcia, el pou de les piles, safareig municipal.

Antic Ajuntament de Pedro Abad, actualment Museu Rodrigo Prieto Rojas

Sortint cap al Carpio, de nou petites cases i barraques
Tornant carrer amunt, contigu al Cafè Barroco, una posada i davant del Consistori, una altra.
Al carrer Ancha, abans d’arribar al Cañuelo, un altre molí.  Enfront del convent, vivia l’oncle Luís i al principi de Caleruega (avui Constitució), A la segona casa, el cosí Sebastian
Al voltant de la parròquia, també vivien agricultors industrials i comerciants de classe mitjana.

Rafaela Maria va conèixer el ferrocarril al seu poble.  I també va poder veure la reina Isabel II al seu pas cap a Còrdova, un fet molt sonat, que va alterar la vida dels veïns durant un temps. 

Biblioteca i Centre d’Art Contemporani  de Pedro Abad (Antic Ajuntament)

LA BATALLA D’ALCOLEA                         

A casa del seu oncle Luís Navarro Porras, es va allotjar el General Serrano (El general bonic i favorit de la reina)
La vida en Pedro Abad, va acabar per a Rafaela Maria i la seva germana Dolores, en seguir el camí que Déu els demanava. La dona, a la seva època era molt poc. I elles van ser el Ciment d’una gran obra.  A mi m’agrada pensar, que les arrels de tot, sempre van ser a Pedro Abad.  Un poble andalús, amb unes diferències socials enormes, que arreu del món les Esclaves intenten canviar, amb la unió de fe i educació. Gràcies Santa Rafaela Maria

Rosario González Puentes amb el seu pare José González Rojas
  • ROSARI GONZALEZ PUENTES (Pedro Abad/Córdoba, 30 juny1958-19 febrer 2025). Diplomada a l’Art d’Escriure ia Nòmines i S.S per l’ICADE. La seva trajectòria com a estudiosa de Pedro Abad, que plasma a les seves obres, es va prolongar més de 30 anys.
    Autora d’Història de la Vila de Pedro Abad, (també per a nens), Pedro Abad i l’altra Història (I i II), Biografia de Francisco Alcántara, Vocabulari de l’Alt Guadalquivir…, així fins a 20 títols, va presentar un més, amb els Mil malnoms de Pedro Abad.
    Va difondre el nom del poble que la va veure néixer i on sempre va viure. Va participar en diferents fòrums, amb xerrades, col·loquis i conferències, a més d’innombrables articles. Per tot això, va rebre diversos reconeixements, entre els quals el de Cronista Oficial de la Vila de Pedro Abad (1992). És autora a més de dues novel·les i un llibre de contes infantils. El 1996 va publicar L’origen dels noms del nomenclator de Pedro Abad, un tros d’història i en. La seva última crònica sobre Pedro Abad es va publicar a la revista Fira i Festes, setembre de 2024, de l’Ajuntament de Pedro Abad.

                                  

Read Full Post »