Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 10/05/2025

Bellaterra, 11 de maig de 2025

No tinc res contra dels esquirols, animalons simpàtics en aparença, però per a mi un símbol és una cosa que ha d’estar més arrelada al lloc. Però bé, això seria motiu dun altre article. I ja van dos! IGNASI RODA I FABREGAS

Ignasi Roda Fàbregas i l’excigne de Bellaterra, cara a cara

LA MORT DEL CIGNE

L’amic Francesc Pérez em demana que complementi l’entrada de Wikipèdia sobre Bellaterra que parla de l’escultura ornamental que, temps ha hi havia a l’estació de Bellaterra. La meva aportació pot servir per situar el moment i la raó d’aquesta silueta que durant uns quants anys va ensenyorir aquest bocí de Bellaterra, un cigne cisellat en un xiprer d’amunt d’una peanya de tres prismes, un de quadrat, un de rectangular i un de piramidal o mig piramidal esculpits a tisora de poda.

Desconeixia que la pràctica d’aquesta jardineria de nom Art topiària i ràpidament cerco les referències, sobre tot l’origen de la paraula topiària, que deriva (cito) “de la paraula llatina topiarius (jardiner-paisatgista ornamental), creador de topia o (llocs), una paraula grega que els romans van aplicar també als paisatges interiors executats a la fresca i que és una pràctica de jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant la retallada amb tisores de podar”. El mot grec topia em porta al mot utopia, és a dir: no lloc o un lloc que no existeix. Mot introduït per Tomàs Moro per descriure una societat ideal i, per tant, no existent.

Quina bella cosa les paraules!

Aclarit aquest aspecte lingüístic, he de dir que l’entrada de Wikipèdia signada per Viot erra quan diu que aquest cigne va ser un símbol de Bellaterra, com ho són el Pi o l’Esquirol. El primer símbol de Bellaterra va ser un pi encerclat per  una tanca i que era el logotip de la Unió de Propietaris de Bellaterra. La simbologia és ben específica pel que fa al sentit de propietat, es a dir: un terreny acotat on edificar el xalet. Posteriorment es va retirar la tanca quan l’entitat es va passar a dir Unió de Propietaris i Veïns de Bellaterra, un logotip que es va canviar per un cercle dividit amb una fulla i una B i traient la paraula propietaris, un rentat de cara perquè la propietat segueix existint. Però bé, això mereixeria un altre article.

El símbol de l’esquirol va ser més tardà i el va introduïr en Jordi Guiu el 1985 creant la revista L’Esquirol del Vallès on apareix el logotip que ha fet fortuna. Val a dir que aleshores alguns Bellaterrencs es van entestar en recuperar els esquirols i es van importar alguns exemplars de l’estranger, tenint-los un temps engabiats perquè s’aclimatessin. El cas, però es que es van escapar i no se saps del cert si algun esquirol que s’han albirat des d’aleshores, són descendents d’aquells altres.

Més cap aquí, la incorporació de l’esquirol a la bandera de Bellaterra ha establer la simbologia. Personalment us he de dir que no m’agrada aquest símbol perquè no crec que Bellaterra, antigament, fos terra d’esquirols com alguns volen creure i com pressuposa la bandera. Els pins de la urbanització són tardans i es van plantar quan es van començar a construir les cases i, prou sabut és que aquests animalons acostumen a viure en llocs de moltes pinedes.

No tinc res contra dels esquirols, animalons simpàtics en aparença, però per a mi un símbol és una cosa que ha d’estar més arrelada al lloc. Però bé, això seria motiu d’un altre article. I ja van dos!

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de maig de 2025

LLUIS TORRES|El primer que demanen bona part de les nenes i nens al sortir de l’escola és quelcom atractiu de menjar. El berenar és un dels àpats més importants del dia. Donada la seva importància, és recomanable planificar-lo bé per apartar la canalla de la rebosteria industrial  i aprofitar per oferir-li un dolç nutritiu, natural i saludable. Us recomanem fer la recepta conjuntament amb els infants la nit anterior, així s’ho agafaran i els hi donarem moment feliços d’espera.

Pa de pessic de cítrics Rosa de Bellaterra

PA DE PESSIC ROSA DE BELLATERRA

Ingredients:
 
– 450 g.  de farina de rebosteria + un pessic de sal
– 12 g.  de llevat de rebosteria
– 4 g de bicarbonat sòdic
– 250 g iogurt natural grec sense sucre
– 200 g. de sucre panela
– 4 ous mitjans ecològics (número 0)
– 250 g. de mantega en pomada o 200 ml de girasol o de nous
– Ratlladura d’una taronja
– Ratlladura d’una llimona
– 150 g.  de suc de taronja natural

Per a l’almívar cítric

– 300 g de suc de taronja natural
50 g de sucre panela

Elaboració pas a pas

Preescalfeu el forn a 180º (amb calor amunt i avall i la reixeta col·locada a la segona guia del forn comptant des de la part baixa

Posa en un cassola els ingredients de l’almívar i portar-lo a ebullició a foc viu, després baixar una mica la temperatura i deixar que es vagi evaporant líquid fins que s’espesseixi una mica.

Apagar el foc i reserva-ho.

Barrejar la mantega amb el sucre panela que estigui cremosa.

Afegir el iogurt grec i barrejar

Incorporeu els ous ecològics d’un en un sense deixar de barrejar. 

No afegiu el següent fins que l’anterior estigui totalment incorporat.

Afegir la ratlladura de taronja i la de llimona.

Incorporar a poc a poc la farina tamisada amb el llevat, el pessic de sal i el bicabonat, alternant amb el suc de taronja (començant i acabant pels ingredients secs).

Abocar la massa al motlle en forma de rosa, previament untat amb mantega i empolvorem amb la farina. 

Posa un drap al taulell i sobre el drap colpeja suaument el motlle ja farcit amb la massa perquè s’assenti bé.

Enforna a 180 º durant 15 minuts, baixa a 170 º i enforna 45 minuts més o fins que punxant amb una broqueta aquesta surti neta i no enganxosa.

Finalitzada la cocció, apagueu el forn, obrin la porta i deixant dins uns deu minuts.

Quan estigui temperat, desemmotllar i passa-ho a una reixeta

Aboqueu ara l’almívar citric sobre el pa de pessic perquè xopi bé, el que desbordi ho podeu aprofitar després per passar-ho amb un pinzell de cuina.

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de maig de 2025

“L’art topiària és la tècnica de jardineria que consisteix a retallar artísticament els arbres i els arbusts per a donar-los formes escultòriques, geomètriques o figuratives, practicada pels romans, és molt característica dels jardins italians i francesos dels segles XVI i XVII”.

Escultura cigne desapareguda, en e parterre de l’estació FGC, front de l’avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra 📷 CEDIDA

LLUÍS TORRES | Al parterre al costat de l’estació de FGC de Bellaterra, al lloc on actualment hi ha instal·lat el Bicitancat,  el 1940 hi havia una bonica escultura feta de xipresos, en una capritxosa forma de cigne.

Observant l’antiga foto de l’escultura es diria que en comptes de xipresos era feta de pedra o metàl·lica.

Però són xipresos comuns (cupressus sempervirens).  Si a un xiprer el deixes créixer al seu aire, creix prim i vertical, com creix la immensa majoria dels arbres d’aquesta espècie.  Però si practiques l’art topiària* o poda ornamental, les branques poden créixer amb aquestes formes globoses tan espectaculars.

Llàstima que no s’hagi conservat com una atracció artística més i símbol de Bellaterra

* L’art topiària és una pràctica de la jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant l’esporga. El seu origen es troba en la jardineria dels romans i va continuar durant el Renaixement italià, fins a arribar al punt culminant amb André Le Nôtre, realitzador dels jardins de Versalles el 1662, que va donar a les plantes (principalment el boix) formes còniques i piramidals.

Font: Enciclopèdia Catalana, Wikipèdia

Read Full Post »