Desfibril·lador al racó del Condis i exbar del desaparegut Club Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUIS TORRES|Sorprèn que el President de l’EMD i els seus vocal de la Junta Veïnal de Bellaterra, no informin al veïnat, a través dels seus canals informatius, entre ells el de Bellaterra TV, sobre la desaparició d’aquest desfibril·lador tan important per la zona més fluïda de públic, per la proximitat de l’estació Bellaterra dels FGC, i tot el comerç local, situat a la Plaça del Pi. Per què no es queixe també els comerciants? Fos una forma de protegir i mirar per la seva pròpia clientela. Que controlen els nous agents cívics i a qui reporten,?
– En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.
– A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies). Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.
Niu i trampeig de Vespa Velutina
Trampeig de reines fundadores
Les reines supervivents de la hibernació (menys del 5% de les hibernants) sortiran dels seus refugis a mitjans de febrer aproximadament. Començaran la fabricació dels seus nius embrionaris i efectuaran les primeres posades d’ous. Fins a l’emergència de la primera progènie seran les reines les encarregades de la captura d’aliment i també de substàncies per a la fabricació del niu.
En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.
Al mercat hi ha diverses trampes comercials per a aquest fi, però tampoc resulta complicada la fabricació casolana a partir d’una ampolla de plàstic modificada. En aquest darrer cas cal prestar especial atenció a impedir l’entrada a insectes més grans que la Vespa velutina i oferir sortides a insectes més petits que ella en la mesura del possible.
A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies). Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.
Qualsevol persona interessada pot col·laborar al trampeig acceptant les condicions imposades per l’Administració. El procediment més pràctic és a través del registre a la web http://www.avisap.es, que a més de permetre la gestió de les trampes, automàticament li concedeix permís per trampejar.
És important respectar els períodes especificats de trampeig de reines (de forma genèrica, de febrer a juny), ja que fora d’ells, aquesta actuació és contraproduent per dues raons: les reines ja no surten del seu niu, i es produeixen captures massives d’insectes beneficiosos.
Actualment es permet un màxim de 10 paranys/km2. L’aplicació AvisAp impedirà el registre de trampes noves en un municipi si s’ha superat aquest valor màxim.
Neutralització de nius
Els nius embrionaris són construïts per les reines fundadores a la sortida de la seva hibernació, de manera que ja apareixeran a partir de finals de febrer aproximadament. La seva localització és difícil, tant per la seva mida petita (menys de 10 cm de diàmer) com per la seva ubicació (generalment en racons en edificacions especialment refugiats).
Per eliminar-lo és suficient l’aplicació d’un insecticida en forma d’aerosol quan hi ha la reina al seu interior (a la nit està sempre i durant el dia torna cada 15 minuts aproximadament) i la posterior eliminació. Una opció interessant és aplicar l’insecticida i mantenir el niu ja que és freqüent la recolonització per una altra reina. D’aquesta manera es poden eliminar més fundadores.
Per eliminar aquest tipus de niu no és necessària la presència de personal especialitzat.
Després del naixement de la primera progenie poden optar per augmentar la mida del niu o canviar a un altre emplaçament, formant un niu primari i, quan aquest niu primari té un nombre considerable de vespes (més d’un centenar aproximadament) formen un niu secundari, generalment en un lloc diferent del primari.
La ubicació d’aquests sol ser sobre arbres o edificacions, però a grans altures, amb la dificultat consegüent per a la seva eliminació.
La tècnica de neutralització més estesa és l’aplicació de biocides a l’interior del niu. A causa de les altures a què es troben són necessàries artefactes apropiats per a la injecció del producte al seu interior (pèrtigues, drones, etc.). També s’està fent servir cada cop més la tècnica de projecció d’insecticida a l’interior del niu mitjançant perdigons disparats amb armes d’aire comprimit. Hi ha biocides que no tenen un efecte rebuig sobre les vespes, de manera que les que estan fora del niu en el moment de l’aplicació, entraran i també resultaran contaminades.
Una altra tècnica més innòcua que l’anterior per al medi ambient és l’ús d’explosius mitjançant els quals es destrueix el niu i tots els exemplars que hi hagi a l’interior (adults i larves). D’aquesta manera s’assegura l’eliminació de la reina i, per tant, la fi de la colònia. Hi ha el risc de formació de nous nius satèl·lit per part de les obreres que romanien a l’exterior si n’és un grup molt nombrós. En aquest cas poden arribar a pondre ous i obtenir nova progenie, però els seus descendents sempre seran mascles, per la qual cosa la colònia es pot donar per eliminada de la mateixa manera.
Al contrari que els nius embrionaris, els primaris o secundaris requereixen personal especialitzat per a la seva exterminació. A més, aquests equips han de comptar amb les autoritzacions administratives corresponents.
Font: Avisap 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.
“La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones. Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos. Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu“
Abella enfrentada a una velutina (font: ecocolmena)
Medi ambient
Vespa velutina provoca greus danys sobre la biodiversitat pel fet que els insectes són la base de la seva alimentació. La seva dieta proteica utilitzada per a l’alimentació de larves és obtinguda de la caça d’insectes. Els himenòpters poden arribar a constituir més del 80% de la seva dieta, seguits dels dípters i altres insectes. Es calcula que un niu gran, al màxim nivell de població, pot consumir fins a un quilo de carn al dia per obtenir proteïna.
Un altre efecte mediambiental advers és la competència directa que exerceix sobre Vespa crabro (avispó europeu), no tant pels emplaçaments, sinó per la seva dieta alimentària. Atès que Vespa velutina és molt més eficaç a la caça, es creu que pot existir risc de desplaçament del vespó europeu.
Societat
La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones. Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos. Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu. En aquests casos, la seva primera reacció és intentar dissuadir l’intrús a través de la presència d’un petit nombre de vespes, però si la pertorbació del niu continua, poden fer un atac en grup. Aquesta qüestió és improbable per als nius que es troben a les copes dels arbres, i més freqüent per als que es troben ocults a terra o sobre matoll.
Hi ha certes activitats, especialment agrícoles o forestals, en què caldrà prestar més atenció a la possible presència de nius, per exemple, desbrossaments i tala o poda d’arbres.
És especialment preocupant per a les persones al·lèrgiques al verí dels himenòpters, a qui les seves picades poden provocar seriosos contratemps.
Control
Atesa la capacitat de dispersió de Vespa velutina i la seva alta capacitat dadaptació a les condicions ecològiques de la regió, es considera impossible la seva eradicació. No obstant això, es pot controlar la seva població i es va dispersar a través d’una lluita integral.
Actualment hi ha en marxa diverses investigacions dirigides a la lluita contra aquesta espècie, algunes especialment esperançadores com pot ser la lluita biològica.
Mentre aquests nous sistemes de lluita no estiguin a disposició, el control es pot centrar en dues vessants diferents: el trampeig de fundadors i la neutralització de nius a les diferents fases.
“La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc”.
El vespó asiàtic és originari del sud-est asiàtic i va arribar a Europa el 2004, concretament a Bordeus (França). A partir d’aquí comença la ràpida expansió per França, Espanya, Portugal, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. A Espanya es va trobar per primera vegada el 2010 a Amaiur (Navarra). També apareix a Galícia posteriorment, probablement a través d’algun desplaçament fortuït.
Expansió de la Vespa velutina en el sur d’Europa. (Font: vespavelutina.eu)
Expansió de la velutina al sud d’Europa (tota França i la costa nord i oest de la Península Ibèrica)
El 2014 ja apareixen a Astúries els primers nius secundaris de Vespa velutina. Va entrar a la regió per l’orient (procedent de l’avanç amb origen a França) i per l’occident (procedent de Galícia i Portugal). Actualment, hi ha gran nombre de nius a l’extrem occidental ia l’extrem oriental de la regió, però també als municipis més septentrionals de la zona central ja hi ha nombrosos albiraments de nius.
La majoria del territori d’Astúries està sota l’amenaça de la presència d’aquesta espècie invasora. Zones d’elevada altitud a la serralada poden ser l’excepció, tot i que ja s’han trobat nius a cotes superiors als 1.000 m.
Mapa de risc d’invasió de Vespa velutina a Espanya (mapa de calor amb més densitat a la zona nord-oest)
Danys
Apicultura
És l’activitat més directament afectada, ja que les abelles poden arribar a constituir dues terceres parts de la dieta de Vespa velutina (depenent dels llocs). Això afecta de manera directa la producció de mel, però també indirectament altres produccions agrícoles si tenim en compte l’efecte pol·linitzador de les abelles.
La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc.
Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.
BELLATERRA.CAT 