“La Plataforma veïnal PLABUM denuncia la nul·litat dels acords presos a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra del 29 d’abril per manca de quorum“.
“.Un fet que representa una greu vulneració del reglament intern de funcionament de l’EMD, concretament de l’article 16.2“.
LLUÍS TORRES|Compartim la denúncia rebuda de la Plataforma veïnal PLABUM de Barcelona, posant en coneixement de la ciutadania del poble de Bellaterra que, durant el ple de la Junta Veïnal celebrada ahir, 29 d’abril de 2025, a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada (FMD) de Bellaterra. Es van continuar adoptant acords després de l’abandonament de la sessió per part dels 4 membres de l’oposició, Carles Triginer i Guillem Nadal (GXB), Laura Batalla (ERC), i Chus Cornellana (independent no adscrita).
Elisenda Clascà i Philippe Renaudin de la Plataforma Bellaterra Urbanisme i Mobilitat (PLABUM), intervenint al ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra
Benvolgut veïnat de Bellaterra,
Des de la Plataforma de Veïns PLABUM volem posar en coneixement de la ciutadania que, durant la sessió de la Junta Veinal celebrada el passat 29 d’abril de 2025 a l’Entitat Municipal Descentralitzada (FMD) de Bellaterra, es van continuar adoptant acords després de l’abandonament de la sessió per part dels membres de l’oposició.
Aquest fet representa una greu vulneració del reglament intern de funcionament de l’EMD, concretament de l’article 16.2, que estableix de manera clara i inequivoca:
“La Junta de Veins es constitueix vàlidament amb l’assistència d’un terç del nombre legal dels seus membres, no podent ser aquest mai inferior a tres. Aquest quòrum s’ha de mantenir durant tota la sessió. Cal l’assistència del President/a i del secretari/a o de qui legalment els substitueixi,”
D’acord amb aquesta normativa, la validesa de la sessió depèn del manteniment del quòrum mínim durant tota la seva durada. En el moment que l’oposició va abandonar la sala, aquest requisit legal ja no es complia. Per tant, qualsevol acord adoptat posteriorment és nul de ple dret.
PLABUM considera extremadament greu que es desatengui una norma tan essencial per a la transparència i la legalitat democràtica. No només s’ha infringit un reglament vigent, sinó que s’ha manllevat la veu de part dels representants legítims dels veïns i veïnes de Bellaterra.
La nostra plataforma continuarà vetllant per la defensa dels drets democràtics de la ciutadania i per la legalitat de les actuacions institucionals.
PLABUM és una plataforma de control de les polítiques de les administracions en matèria de MOBILITAT i URBANISME, procurant que aquestes tinguin un caràcter TRANSPARENT, TRANSVERSAL i CONSENSUAT amb la comunitat.
LLUIS TORRES|Compartim amb el veïnat de Bellaterra, la Carta Oberta signada pels vocals de l’oposició de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, rebuda a última hora d’ahir, dilluns 29 d’abril, després del Ple de Bellaterra.
D’esquerra a dreta, les 4 vocals de l’oposició, Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, Laura Batalla (ERC), Guillem Nadal, Chus Cornellana (Independent no adscrita), i Carles Triginer (GxB)
Bellaterra, 29 Abril 2025
Benvolguts Bellaterrencs i Bellaterrenques,
Com a membres de la Junta de Veïns, i per tant com a representants d’una part significativa del veïnat de Bellaterra, constatem que el comportament del President ens impedeix exercir la nostra feina de manera responsable i efectiva. No s’estan respectant les dates previstes pels plens ordinaris, es canvien amb una antelació mínima i sense el consens legalment establert amb la resta de vocals, com ha passat avui. Aquest fet ens impossibilita una preparació adequada del ple, la presentació de mocions i l’exercici de fiscalització de la tasca de govern.
A tall d’exemple, volem destacar:
– Convocar la Junta de Portaveus amb un termini de menys de 7 dies de la data de la junta de veïns, segons el que legalment estipula el reglament, avisant en menys de 24 hores i convocant a un ple que s’havia desconvocat una setmana abans. Aquesta pràctica no és democràtica, ni ètica ni respectuosa amb els vocals ni tampoc amb els veïns que representem.
– L’arribada d’informació als vocals a través de canals informals i no oficials, a discreció de qui el Sr. President consideri oportú notificar..
– Canvis dels dies de les juntes de veïns per motius personals o ajustos d’agenda però, en cap cas, per causes de força major, com seria de llei, sense comunicació ni acord previ amb la resta de vocals.
– Negar la presència a la Junta de Portaveus d’una Vocal no adscrita, quan hi ha legislació i precedents en l’anterior legislatura que avalen aquesta participació. Es discriminatori i deixa a la vocal sense accés a la informació necessària per la preparació de les juntes de veïns.
– L’existència de Comissions Informatives/consultives o d’assessorament sense que tots els vocals hi tinguem accés ni coneguem la identitat o qualificació dels seus membres, el criteri amb el que s’escullen ni sens faciliti el contingut del seu assessorament.
Per tal de reconduir aquesta situació i garantir el funcionament Democràtic de l’EMD exigim al president que implementi les següents mesures:
Sol-licitem:
(1) Substituir les comunicacions individuals i personals per correus electrònics amb còpia a tots els Vocals de la EMD.
(2) Incorporar la Vocal no adscrita a la Junta de Portaveus.
(3) Reactivar les Comissions Informatives de manera reglada i amb temps suficient.
(4) Respectar les dates de les Juntes ordinàries de veïns, i consensuar en cas de necessitat de canvi de data amb la resta de vocals. Així mateix, en el cas de les juntes extraordinàries i urgents, per tal de garantir que tots els vocals hi puguin participar.
(5) Garantir la presència de Públic a les Juntes de Veïns posant a disposició l’espai necessari per tal que ningú es quedi fora, la sala gran és la alternativa que els veïns de Bellaterra mereixen.
(6) Eradicar les actituds Masclistes detectades arran de la nova composició dels vocals del Govern de l’EMD i del partit que vostè forma part.
Sr president, tal i com vostè mateix va afirmar en l’acte de Comiat d’un membre del seu anterior. Eradicar les actituds Masclistes detectades arran de la nova composició dels vocals del Govern de l’EMD i del partit que vostè forma part.
Sr president, tal i com vostè mateix va afirmar en l’acte de Comiat d’un membre del seu anterior equip de Govern, una persona sola és molt difícil que se’n surti. Bellaterra i la seva gent es mereix. el millor i això només és possible amb un govern obert, transparent i respectuós amb totes les sensibilitats polítiques.
Davant la reiteració de múltiples Conductes Antidemocràtiques, sostingudes durant els darrers 2 anys per part del govern actual de l’EMD de Bellaterra, personalitzades en la figura del seu President, el Sr. Josep Mª Riba, us informem que els 4 vocals de l’Oposició hem decidit abandonar el Ple previst per avui, dimarts 29 d’abril.
Amb aquesta acció, esperem que el Sr. President reconsideri les seves maneres de fer i adopti un comportament més democràtic i respectuós, tant amb els vocals com amb la resta de veïns de Bellaterra.
Per finalitzar Sr President i Sra. Secretària, els recordem que a l’administració Pública, els errors no conscients son considerats “Negligència” o “error administratiu”, mentre que els conscients son “dolo” o “delicte” i per tant subjectes a denúncia a la Justícia, amb la possibilitat d’una inhabilitació posterior.
SIGNAT:
Carles Triginer (GxB)
Guillem Nadal (GXB)
Laura Batalla (ERC)
Chus Cornellana (no adscrita)
🎥 Teclejant l’enllaç de sota podeu veure el vídeo complert del Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, d’ahir, dilluns, dia 29 d’abril de 2025.
El comunicat llegit al Ple de Bellaterra per Carles Triginer (GxB), en nom de les altres vocals, Laura Batalla (ERC), i Chus Cornellana (independent no adscrita), i Guillem Nadal (GXB), ho podeu seguir des del minut 3, al vídeo del del canal oficial de l’EMD al Youtube
L’EMD, l’única administració pública en el Km0 de Bellaterra, no va fer cap acció per informar al veïnat i aportar servei cívic. Menys Bellaterra TV i més ràdio!
La presidència de l’EMD no va aportar cap transistors als dos centres cívics perquè el veïnat pogués estar informats del llarg apagó
LLUIS TORRES ✍️ L’EMD, l’única administració pública propera de Bellaterra, no va fer cap acció per informar al veïnat i aportar servei cívic. Tant constava aportar un parell de bon transistor de piles i situar-los als Centres Cívics Maragall i Turó de Sant Pau perquè el veïnat pogués seguir l’actualitat d’uns moments tant incerts i complicats?
Diuent que aquests 2 agents treballaran 3 matins a la setmana (de 8.00 a 14.30 h) per reforçar la convivència, el civisme i la seguretat al nostre entorn(*)
📷BELLATERRA TV
LLUÍS TORRES|Una vegada més, una decisió presidencialista sense coordinar-ho amb el veïnat, que no complau a la majoria del poble, que amb seguretat s’hagués preferit fer-ho en horari nocturn”.
“Bellaterra TV comunica que l’EMD de ha incorporat 2 agents cívics al servei del veïnat“.
Comunicant que les seves tasques inclouen informar la ciutadania, detectar incidències a l’espai públic, vetllar pel bon ús de les zones comunes i col·laborar amb altres serveis municipals. També estan disponibles per resoldre dubtes i recollir suggeriments del veïnat.
Diuen que si el veïnat els veu fent servei pels carrers, no es dubti de saludar-los i comentar-lis qualsevol qüestió relacionada amb el dia a dia de Bellaterra.
(*) Cal recordar que no poden fer tasques de seguretat, ja que Cerdanyola ho va denunciar per eliminar-los del poble de Bellaterra
Un altre problema de subministrament: al contrari de la part alta de la ciutat de Barcelona, el subministrament d’aigua a Bellaterra no ha quedat afectat. AGBAR suministra al Turó de Sant Pau i CASSA a la resta de Bellaterra
Contrast de dos caixes de distribució elèctrica d’Endesa per Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT
LLUIS TORRES | L’apagada elèctrica a Bellaterra va començar ahir a les 12:35h i va tornar parcialment des de les 23:31h, així ho varen confirmar el veïnat per les xarxes locals. Aquí teniu algunes dades aportades per diferents famílies, de l’arribada de subministrament a diferents carrers de Bellaterra:
Apel·les Mestres, Casas i Amigó, Balmes….. 23:31h
Can Domènech, Doctor Fleming…….23: 34h
Can Llobet, Turó de Sant Pau, Sardanista Serra…23:54h
Pin i Soler, Avinguda Bertomeu, sobre las 01:10h, seguien sense subministrament.
El règim de Consell Obert és una forma de govern i administració que gaudeix de protecció constitucional (art. 40 CE) i en el cas de les EMD suposa la substitució de la democràcia representativa que exerceixen els vocals de la Junta de Veïns per la democrácia participativa directa del mateix veïnat. Així doncs, el govern i l’administració. corresponen a la presidència de l’EMD i a un consell general format per tots els electors.
D’acord amb l’article 81.6 del TRLMRLC, en relació amb el 73, funcionen amb règim de Consell Obert les EMD de menys de cent habitants i les que tradicionalment compten amb aquest règim de govern i administració. Aixi mateix, també poden funcionar amb règim de Consell Obert les EMD de menys de doscents cinquanta habitants que gaudeixen d’aprofitaments comunals de rendiment igual o superior a la quarta part dels ingressos ordinaris del seu pressupost, i les que tenen característiques especials que ho fan aconsellable, si bé la constitució del Consell Obert requereix, en aquests casos, la petició de la majoria dels veïns, la decisió favorable per majoria de dos terços dels membres de la Junta de Veïns de l’EMD i l’aprovació del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, veiem com a les EMD que funcionen amb règim de Consell Obert només s’ha d’elegir la presidència, si bé aquesta ha de designar una comissió integrada per un minim de dos i un màxim de quatre vocals, que l’han d’assistir en l’exercici de les seves funcions i l’han de substituir, per ordre de designació, en cas d’absència o malaltia (article 73.3 del TRLMRLC).
L’elecció de la presidència de l’EMD no presenta cap especificitat quant al procediment d’elecció que ja hem analitzat, tot i que, en paraules d’E. ARNALDO:
“en el régimen de consejo abierto resulta más dificilmente encajable la presentación partidaria de los candidatos por ser expresión inequivoca de la democracia inmediata”.
En relació amb aquest fet, la JEC va resoldre que «los electores no pueden votar a otros candidatos que a aquellos que, presentados en forma, hayan sido debidamente proclamados impedint, per tant, qualsevol diferència en el procediment d’elecció per a les entitats que funcionen amb règim de Consell Obert.
“Per decisió presidencialista de Josep Maria Riba, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra ha torna a la mínima representació femenina, com no s’havia vist mai des de la creació de l’EMD l’any 2010″
Bellaterra, 27 d ‘abril de 2025
EMD INFORMA en paper, creada el 2010 i oblidada per Riba, l’actual president de l’EMD de Bellaterra
LLUIS TORRES|Provocat per la decisió presidencialista de Josep Maria Riba i Farrés (Partit polític Bellaterra Endavant), -i president de l’EMD-, la Junta Veïnal de Bellaterra perd la representació de paritat.
Chus Cornellana, va renunciar com vocal de Bellaterra Endavant i abandonà aquest partit polític per passar com vocal independent no adscrita. També Lorena de la Peña i Gemma Moliner, del mateix partit, van renunciar a les vocalies sense cartera. Igualment en Jordi Macarulla, ex vocal del PDECat, Convergents, No adscrit i ex president del partit Bellaterra Endavant.
A partir del Ple Ordinari de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra de dilluns 28 d’abril, quedaran empatats els 4 vocals de Bellaterra Endavant i els 4 de l’oposició: 2 GXB, 1 ERC, i 1 No adscrita, el que deixarà en mans del President de l’EMD Riba, el desampat permanent, fins a les properes eleccions del 2027.
2010🐿️ Primera Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra del 2010 amb 2 dones vocals: Muñoz (GXB) i Marta Pujol (ICV)
2011🐿️ Segona Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra amb 3 dones vocal: Tensi Torrecilla i Montse Muñoz (GXB), i Remei Gómez (CiU)
2015🐿️ Tercera Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra amb 4 dones vocals: Tensi Torrecilla, Montse Muñoz i Helena Figuerola (GXB). “A mig mandat, Júlia Vilaplana va substituir Helena Figuerola”, i Toni Lladoc (PdCAT)
2019🐿️ Cuarta Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra amb 4 dones vocals: Chus Cornellana, Tensi Torrecilla i Mei Barceló (GXB), i Laura Batalla (ERC)
2023🐿️ Cinquena Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra amb 4 dones vocals: (Laura Batalla (ERC), no surt a la foto oficial, sí Chus Cornellana,Lorena de la Peña i Gemma Moliner.
“Des de 2010, any de la creació de l’EMD de Bellaterra, l’actual Junta Veïnal gestora, serà la menys feminista, una decisió presidencialista.
Bellaterra, 26 d’abril de 2025
LLUIS TORRES|Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra pel partit polític Bellaterra Endavant (BE), aposta per tres vocals homes, deixant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra amb només 2 dones: Laura Batalla (ERC), i Chus Cornellana (Independent no adscrita)
Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra a la sala gran del Centre Cívic de la plaça Maragall 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Marc Carballeira Martí, Ricardo Balart Vilar i Fernando Dieste Lafarga prendran possessió del seu càrrec en el pròxim plenari de la Junta Veïnal de l’EMD que es farà el 29 d’abril. Els tres nous vocals rellevaran així a Jordi Macarulla, que va renunciar per abandonar la primera línia de l’activisme veïnal després d’una llarga trajectòria, i Lorena de la Peña i Gemma Moliner, que van dimitir per dificultats de conciliació amb la seva vida laboral i familiar. Chus Cornellana decidí passar a l’oposició com independent no adscrita.
“Alliberat el 1945 per les tropes russes, la Creu Roja el va conduir fins a la frontera espanyola a Sant Sebastià, des d’on va intentar trobar els seus parents a Barcelona. Com a suposat orfe, fill de «roja» va ser internat a l’Asil Duran, un reformatori del qual va fugir el 1949”.
Michel del Castillo en els jardins de Luxemburg de París, 2005 📷 EL PAIS
Michel del Castillo, (Madrid, 2 d’agost de 1933 -Sens (Franca), 17 de desembre de 2024). Escriptor francès l’ascendència espanyola del qual va resultar decisiva. Va morir a Sens, al departament de l’Yonne, el dimarts 17 de desembre, als 91 anys.
Va néixer a Madrid el 1933 com fill d’un ric terratinent francès, Michel Janicot i d’una noble espanyola Cándida Isabel del Castillo simpatitzava amb el Front Popular i el moviment republicà. El 1935 son pare va abandonar la família i tornar a França. Tot i la seva militància republicana, Isabel del Castillo va ser empresonada pels republicans entre 1936-1937, per haver qüestionat la sort dels presoners polítics. Va ser locutora de la ràdio de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i condemnada a mort pels franquistes.
Mare i fill van reeixir a fugir cap a França abans l’arribada de les tropes rebels de l’Exèrcit Nacional. A l’inici, el pare va ajudar-les financerament però en començar la Segona Guerra Mundial van denunciar-los i van ser internats al camp de Riucròs, prop de la ciutat de Mende. Després d’un intent de fugida, Michel va ser enviat al camp de Mauthausen-Gusen a Alemanya al qual va sobreviure.
Alliberat el 1945 per les tropes russes, la Creu Roja el va conduir fins a la frontera espanyola a Sant Sebastià, des d’on va intentar trobar els seus parents a Barcelona. Com a suposat orfe, fill de «roja» va ser internat a l’Asil Duran, un reformatori del qual va fugir el 1949. Va passar un temps a un col·legi de Jesuïtes a Úbeda on va aprendre llatí i grec i descobrir la literatura gràcies al pare Mariano Prados (que apareix com a Pardo a la seva novel·la Tanguy). Després va sobreviure amb feines malpagades a les fàbriques de ciment de Catalunya, va escriure diverses vegades a son pare, sense mai rebre qualsevol resposta. Va ensenyar francès a Osca, començar a Saragossa un estudi no acabat per causa de malaltia i tornar cap a França el 1953, però el seu pare va repudiar-lo. Per sort, va ser acollit pel seu oncle Stéphane del Castillo i la seva esposa, d’origen alemany, Rita. Des del 1955 va estudiar ciències polítiques i psicologia a La Sorbona. Va graduar-se el 1957 i al mateix any va sortir Tanguy, el seu debut literari, una obra força autobiogràfica. En comparar les seves experiències als camps de concentració alemanys amb l’Asil Duran a Barcelona, va condemnar severament l’hipocrisia ignominiosa dels germans de Sant Pere ad vincula:
“…Els alemanys es mantenien fidels a un sistema matant presoners. Eren monstres fets d’una peça. Mentre que els germans combregaven cada matí. ” (Michel del Castillo, Tanguy)
Era membre honorari de la junta de l’equivalent francès de l’associació Dret a Morir Dignament. El 12 d’abril del 1997 va ser elegit membre de la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, com a successor de Georges Duby (1919-1996).
Obres publicades: Tanguy (1957), Les louves de l’Escurial (1964), Les écroux de la haine (1970), Le silence des pierres (1975), Le sortilège espagnol (1977), La nuit du décret (1981), La gloire de Dina (1984).
L’escriptor Michel del Castillo rep el Premi Renaudot a París el 16 de novembre de 1981 📷Michel Clement / AFP
Dotat d’una memòria prodigiosa que va alimentar tant les seves novel·les –on Espanya, les figures paternes i maternes són omnipresents– com els seus assajos –nodrits per una profunda meditació sobre totes les formes d’art i el paper de l’artista–, l’home no concedeix res a la seva pròpia trajectòria, repetint ad nauseam:
“No tinc cap altra biografia que els llibres, els que em van fer i els que vaig fer”.
Aquell que es veu a si mateix com a “fill de les paraules” ha triat, doncs, el seu llinatge afirmant ser Dostoievski, i reconeixerà el seu deute en un assaig important, El meu germà idiota: “Sóc, Fedor, una de les teves criatures. Vaig començar com un d’aquells nens meravellats que turmenten els teus llibres”. Michel del Castillo va “naixer” doncs a l’Asil Duran, en un sinistre reformatori juvenil barceloní, quan l’adolescent llegia Contes de la casa dels morts. La seva primera novel·la, Tanguy (Julliard, 1957), explica la història d’aquests anys de calvari. La infància de Michel Janicot del Castillo va ser abominable. Tot i que va néixer el 2 d’agost de 1933 a Madrid, on el seu pare Michel Janicot treballava a l’oficina del Crédit Lyonnais, va romandre allà sol amb la seva mare Càndida-Victoria-Isabel del Castillo quan la situació de la jove República es va tornar fràgil. Instal·lat a Clermont-Ferrand, el pare, executiu de vendes a Michelin, torna inesperadament a recollir la seva família i descobreix que la seva dona s’ha retrobat amb una antiga amant. Se’n va sol.
Profundament involucrada en el moviment republicà espanyol, la Càndida andalusa va ser empresonada el 1936, a l’inici de la Guerra Civil. El nen pateix de malnutrició i emmalalteix. Finalment, la vigília de la victòria franquista, va fugir a València amb la seva mare, que havia estat condemnada a mort, i després a França.
Sang i tinta
Des dels refugis fins a les granges d’Alvèrnia, el jove Michel sovint es veu abandonat a la seva sort. Els pares estaven en desacord i, després d’una denúncia del pare, la mare i el fill, “estrangers indesitjables, susceptibles de pertorbar l’ordre públic”, van ser internats al camp de Rieucros, prop de Mende, a Lozère. De nou el fred, la gana, la por a l’abandonament. Fugida, viatges clandestins i, finalment, el setembre de 1942, la mateixa mare el va lliurar com a ostatge a canvi de la seva pròpia llibertat. El nen de 9 anys viatja a Alemanya, de campaments a granges de treball.
Repatriat a Espanya el març de 1945, Michel Janicot del Castillo va ser internat immediatament com a “fill del roig” en aquest reformatori barceloní on la por no impedia la clemència. Va ser allà, als 13 anys, que va ser colpit per una empatia que va decidir la seva salvació: va reconèixer Dostoievski “a primera vista” i va canviar la seva insuportable vida per una vida d’escriptor. Sang i tinta. Aviat va tornar a escapar, el juny de 1949, arribant a Madrid, però, sense ajuda, s’hauria perdut si un inspector de policia, commogut pel seu destí, no l’hagués enviat a un col·legi jesuïta d’Úbeda, a Andalusia. Aquesta serà la seva salvació. Tractament de xoc amb estudi intensiu de llatí i grec. Per primera vegada, l’adolescent se sent valorat i reconegut. Però sobretot, vol trobar la seva família, que no ha respost a cap de les seves peticions. De nou, una partida sobtada per apropar-se a França, la pobresa, una feina de treballador en una fàbrica de ciment, la temptació del suïcidi.
Finalment rescatat per un falangista, Michel del Castillo deixa de ser un rodamón. Va tornar a l’estudi de la literatura, però es va sentir prematurament esgotat per les seves divagacions i incerteses. Encara el desig d’acabar-ho tot, encara l’ajuda providencial i la ruptura definitiva amb el seu pare, definitivament indigna. La seva mare, a qui va retrobar per casualitat el maig de 1955 a París, tampoc el va buscar. Aquests abandonaments romandran inexplicables. Afortunadament, el seu oncle, Stéphane Janicot, i la seva dona, Rita, una autèntica figura materna, van acollir el jove; aquesta llar substitutiva li tornaria a animar l’ànim.
Després del batxillerat, ciències polítiques i lletres a la Sorbona, l’elecció, finalment, de psicologia. Tornant a Espanya i a Salamanca, on havia ensenyat el filòsof i novel·lista Miguel de Unamuno (1864-1936), i a qui va adoptar com a segon mestre.
La ficció com a veritable lloc de la realitat
Finalment en pau, havent deixat de buscar un llinatge tan nociu com fatal, lluny del seu “assassí” i d’aquell l’existència del qual, “teixit de mentides i perjuris, inspirava terror”, Michel del Castillo -fora de la qüestió de conservar el seu cognom- pot triar la ficció com a veritable lloc de la realitat. Surt a la superfície una tragèdia personal; però la repetició incessant del motiu no és una repetició, sinó un aprofundiment sense vernissat quan es posa al nu és la regla.
Com Dostoievski, “bussador de l’ànima humana”, Michel del Castillo opta pel busseig i s’exposa. Començant amb la història d’un nen que s’enfronta a la fam, la violència i la sexualitat, Tanguy (1957) va ser un èxit rotund i internacional. Després van seguir, amb la benedicció de François Mauriac, La guitarra (1958), una faula cruel amb ressons buñuelians, L’enganxador de cartells (1959), L’escola espanyola d’equitació (1960), Tara (1962), totes publicades per Julliard.
Una producció plètora en una “espècie de boira”, segons l’escriptor, que es va exposar sobtadament publicant Les Ecrous de la haine (Julliard, 1970), una radiografia de la moral francesa que va provocar la mort de Gabrielle Russier, la professora de literatura que s’havia suïcidat uns mesos abans, després de ser condemnada per una relació amorosa amb una de les seves alumnes.
Amb la dècada del 1970, l’instint de supervivència que fins aleshores havia presidit l’escriptura va donar pas a un intent de clarificació literària, conseqüència de greus problemes de salut, d’una crisi interna que imposava la figura recurrent de la mort. La foscor i l’aridesa s’accentuen amb Le Vent de la nuit (1972), elogiada per jurats de lectors i professionals, Le Silence des pierres (1975), guanyadora del premi Chateaubriand, Le Sortilège espagnol (1977), un llibre de transició abans de la reflexió sobre el poder que posa en relleu la dictadura franquista i la perversitat inquisitorial, La Nuit du décret (Seuil, 1981), coronada amb el premi Renaudot. L’exploració meticulosa d’aquestes terres del mal “on els cors honestos han d’expiar els crims dels pares” és ara la signatura de Michel del Castillo, com emfatitza Pierre Mertens quan acull l’escriptor a l’Acadèmia Reial de Llengua i Literatura Franceses de Bèlgica, on succeeix l’historiador Georges Duby.
L’home que tenia el “dolor d’Espanya” irremeiable, com Miguel de Unamuno abans d’ell, va escriure tanmateix un “Diccionari amorós d’Espanya” (Plon, 2005) que subratlla la tensió que mai s’ha relaxat entre l’home i el territori de la filiació impossible.
Font: Enciclopèdia Catalana, Le Monde, Philippe-Jean Catinchi
BELLATERRA.CAT 