Demà dijous, 27 de març, a les 19:30 hores, a l’ordre del dia, punt número 29 del Ple ordinari de Cerdanyola, està previst que els partits votin si l’Ajuntament inicia l’expedient de Bellaterra-Sant Cugat.
“Cal recordar que el president de l’EMD pot intervenir però no té dret a vot“
Josep Maria Riba (primer per l’esquerra), president de l’EMD de Bellaterra, a la sala de plens de Cerdanyola 📷 ARXIU
Josep Maria Riba, president de l’EMD, té l’oportunitat d’expressar la seva opiniósobre la possible annexió de Bellaterra a Sant Cugat, tot recordant que ell mateix, i més del 60% dels cens de Bellaterra va signar a favor de l’annexió, inclòs que el clot de Can Fatjó dels Turons resti com terreny de l’EMD de Bellaterra.
Aquest és l’enllaç per seguir el Ple de Cerdanyola👇
“Llavors el projecte proposava que la major part del sòl edificat es destinaria a indústries relacionades amb les noves tecnologies, seguint la tònica iniciada pel Parc Tecnològic del Vallès (PTV). Dues dècades després, el 2020, es va aprovar un segon PDU amb més espais verds i 5.377 habitatges nous”.
El Parc de l’Alba, el projecte d’habitatge que canviarà la ciutat de Cerdanyola 📷 INCASOL
A partir d’aquesta primavera es començarà a urbanitzar la zona d’habitatge, el primer pas abans de construir
Segons publica avui en Guillem Barrera Morè (Tot Cerdanyola), l’any 1976 el Pla general metropolità va preveure la construcció de cinc centres direccionals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, agafant com a idea mare d’aquests projectes els “pianiregolatori” italians de començament dels anys seixanta. Dels cinc centres previstos, el més important va ser el que aniria entre Sant Cugat i Cerdanyola.
Aquell pla preveia urbanitzar part de la via verda amb l’objectiu de fer un nou barri en torn l’expansió del Parc Tecnològic del Vallès. La qual cosa des d’un bon inici ja va representar un conflicte d’interessos entre partidaris d’urbanització i partidaris de conservació del medi natural.
No va ser fins al 2001 quan la Generalitat de Catalunya constituir el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, l’organisme integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Institut Català del Sòl, per a tirar endavant el projecte. Un projecte que va ser aprovat pel govern de Cristina Real (PSC).
Llavors el projecte proposava que la major part del sòl edificat es destinaria a indústries relacionades amb les noves tecnologies, seguint la tònica iniciada pel Parc Tecnològic del Vallès (PTV). Dues dècades després, el 2020, es va aprovar un segon PDU amb més espais verds i 5.377 habitatges nous.
Rambla del Castell
El camí al Castell de Sant Marçal es convertirà en la futura Rambla del Castell 📷 ACN
Tot i que el 2010 ja es van començar a fer les obres de la primera fase d’urbanització, corresponent a la zona d’empreses del Parc de l’Alba, no serà fins aquesta primavera que es començaran a veure una primera transformació del terreny a la zona d’habitatges. El primer pas serà la urbanització de la Rambla del Castell, que va ser aprovada i adjudicada el passat 19 de febrer pel Consell General del Consorci.
La Rambla del Castell està projectada per a ser l’avinguda més important del nou barri cerdanyolenc. L’eix vertebrador del Parc de l’Alba connectarà el Castell de Sant Marçal amb la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat. A partir de la construcció d’aquest eix, es preveu que es facin els carrers adjacents que connectaran amb l’actual zona d’empreses i amb la futura àrea residencial.
Segons la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, l’inici d’aquestes obres respon a la voluntat del govern de “continuar fent ciutat” i és “un pas més per a la construcció del parc d’habitatges”. Un cop urbanitzada la zona serà el moment d’aixecar els edificis. De moment, però, ”no es pot començar a construir fins que les parcel·les no disposin dels serveis bàsics”, explica el director del Consorci del Parc de l’Alba, Jordi Sánchez.
Eulàlia Mimó: “l’inici de les obres respon a la voluntat del govern de continuar fent ciutat i és un pas més per a la construcció del parc d’habitatges”
Una ubicació estratègica dins l’AMB El projecte del Parc de l’Alba és únic per diversos motius. Segons Josep Maria Cases, director territorial a Catalunya de Culmia, la promotora encarregada de la primera promoció d’habitatges projectada, “la seva localització estratègica i connexió amb el corredor B-30 / AP-7, el Port de Barcelona i l’aeroport situen el Parc de l’Alba en una dimensió que va més enllà de la AMB”.
Tenint en compte el pes de l’activitat empresarial que està previst que tingui aquest espai i la quantitat d’habitatge que s’hi desenvoluparà, “és evident que el Parc de l’Alba està cridat a ser un referent al més alt nivell dins l’AMB en els propers anys” afegeix.
Els canvis en el transport
La consolidació d’aquest nou barri implicarà l’arribada d’entre 10 i 15 mil habitants, que necessitaran serveis bàsics i equipaments. Un dels canvis més importants serà en l’àmbit de la mobilitat. Tot i que el Parc de l’Alba està molt ben comunicat amb vehicle privat, “aquest model no ha de ser el principal”, assenyala Cases. “Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones, tant si hi treballen com si hi viuen, hi tinguin accés de manera eficient”, diu.
Josep Maria Cases:“Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones hi tinguin accés de manera eficient”
En aquest sentit, està previst que es desenvolupi un nus de transport amb la construcció del nou intercanviador del Riu Sec, permetent l’intercanvi de l’R8 de Rodalies amb l’R4 en l’entorn proper al Parc. Més endavant, també es preveu la construcció d’una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que travessi Collserola i que millori la connexió del barri amb l’AMB.
El conflicte ambiental
Antics terrenys de l’abocador de Can Planas. 📷 Nestor Cabañas
Al costat dels habitatges, es preveu que es destinin 200 hectàrees a zones verdes, de les 408 que estan projectades. Tal com han destacat més d’una vegada des del govern municipal, “el projecte pretén mantenir un compromís amb la biodiversitat de la zona”. De fet, al ple municipal de gener es va aprovar un avanç de la modificació urbanística per a la creació del Parc del Castell, una gran àrea verda que donarà continuïtat entre el Parc del Castell i el Parc Tecnològic del Vallès.
El membre la plataforma Refem, Àngel Gastón, creu que “el problema és que s’han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”. Des de la plataforma, afirmen que “és una zona amb 16 abocadors i que si no es descontamina hi ha un risc per a tots els habitatges”. Precisament, en els pròxims mesos començaran les obres de ressegellat de l’abocador de Can Planas, amb una durada prevista de 18 mesos. Una actuació que incorporarà un sistema de gestió controlada dels gasos generats. Tot i això, Gastón assenyala que “no és suficient” i que “cal el trasllat dels residus o descontaminar-los, encara que es tracti d’una obra costosa”.
Àngel Gastón: “el problema és que s’han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”
L’abocador clausurat el 1995, té una extensió de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m³ i segons Mimó, “els estudis realitzats pels equips especialitzats afirmen que és pitjor buidar que segellar, perquè són residus que amb el temps queden inerts”.
Amb tot, la batalla judicial entre administracions i entitats ambientalistes està a l’espera de la resolució del contenciós, que des de Refem creuen que arribarà al juny d’aquest any. D’altra banda, la regidora d’Urbanisme té confiança: “No hi ha motius perquè la sentència ens sigui desfavorable”.
“La sajolida (Sarriette en francès), és la millor herba aromàtica per rebaixar la sensació de panxa inflada després de menjar llegums“
Sajolida en flor de Bellaterra
La sajolida és una planta molt aromàtica i molt fàcil de cultivar a Bellaterra, a més està lliure de plagues i malalties
Havíem tastat, el romaní per millorar la digestió dels llegums, però els millors cuiners aconsellen que és més eficaç la sajolida com també en Marc Estévez en el seu llibre Deliciosa Natura que la té com una herba de propietats digestives: «Unes branquetes durant la cocció ens ajudaran a combatre les digestions pesades i les flatulències»
La sajolida és molt utilitzada en fitoteràpia, industria farmacèutica, culinària, per amanir olives…
Hi han dos tipus de sajolides, ambdues disposen més o menys de les mateixes propietats:
El seu habitat natural son espais secs i pedregosos, arenosos, sempre a ple sol. Molt fàcil de trobar-la el Parc Natural del Garraf. Tolerant amb qualsevol clima excepte els més freds i humits i ombrívols. A més altitud i excés d’humitat menys oli essencial. Exigent amb el drenatge. Prefereix terres lleugeres, arenoses i calcàries Com més sec és el terreny, més olor desprenen les seves fulles. Reg moderat. Regs abundants però poc freqüents.
Es reprodueix per llavor al febrer.
Pot florir des del juny fins a l’octubre S’adapta molt be amb l’espígol, romaní i farigola. És una planta aromàtica lliure de plagues i malalties
LLUÍS TORRES|Avui s’ha dut a terme la signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Vila Casas i la Fundació Villavecchia amb la finalitat d’apadrinar l’espai “Sala d’estar i joc” del Pavelló de la Victòria, ubicat al recinte històric de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
El Pavelló de la Victòria serà un “hospice” infantil pioner que donarà suport integral a infants i joves amb malalties cròniques complexes, avançades i en els últims dies de vida, i estarà al servei de tots els infants atesos a la Xarxa d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica de Catalunya (XAPPI), oferint també ajuda i acompanyament a les seves famílies. Serà un espai on les famílies podran gaudir d’estades de respir i benestar, accedir a teràpies i propostes de lleure i oci.
El Pavelló de la Victòria també serà un espai de trobada i cura per als professionals, des d’on s’impulsarà el coneixement i la recerca en cures pal·liatives pediàtriques i es promourà la implicació de la comunitat i el suport a entitats i centres educatius.
“El bellaterrenc Fèlix Riba i Farrés, -germà de l’actual president de l’EMD de Bellaterra-, fou regidor d’esports amb el partit CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, però ningú recorda millores ni inversións esportives a Bellaterra“.
LLUIS TORRES|Veïnat de Bellaterra ha recordat a les xarxes socials local, -la sorprenent notícia que publicà el mitjà Cerdanyola Informa el dia 14 de desembre de 2014-, compartim aquella sorprenent crònica.
Cerdanyola, 14 de desembre de 2014
L’exalcalde de Cerdanyola, Toni Morral, l’exregidor i portaveu d’ICV-EUiA, Santi Cayuela, l’exregidor d’esports, Fèlix Riba, i l’actual cap d’esports de l’Ajuntament han estat denunciats per la Fiscalia, per presumptes concessions d’instal·lacions públiques a una empresa privada.
L’any 2008, l’Ajuntament de Cerdanyola, amb Toni Morral al capdavant, va realitzar dues concessions sense cap concurs públic (Piscina Municipal de Montflorit i Centre Esportiu Altis) a la Federació Catalana d’Handbol. Ara, sis anys després, aquestes concessions estan sent mirades “amb lupa” per la fiscalia per suposades irregularitats. Ja han sortit els primers presumptes responsables denunciats: Toni Morral, Santi Cayuela, Fèlix Riba i la cap d’esports de l’Ajuntament.
Adjudicacions sense concurs
L’anterior equip de govern de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) va adjudicar la gestió i explotació de les dues instal·lacions sense un concurs públic.
Altis
El Casal de l’Esport Altis va ser adjudicat directament per l’Ajuntament al 2008. Aquesta decisió va ser aprovada en un plenari amb vots a favor d’ICV, EUiA, CiU y PSC. Llavors, Fèlix Riba (CiU) era regidor d’esports i Santiago Cayuela (ICV-EUiA) de finances.
Piscina de Montflorit i de Fontetes
Les dues piscines municipals de Montflorit i Fontetes també van ser adjudicades a dit per l’Ajuntament a la FCH. Aquesta adjudicació, com la de l’Altis, també es va realitzar l’any 2008.
Manca de transparència en la comissió d’investigació
Al 2013 es va crear una comissió d’investigació per analitzar els contractes de la FCH i l’Ajuntament. Malgrat les “bones aparences”, aquesta comissió com a eina contra les corrupcions i irregularitats a l’Ajuntament està sent inútil, els grups polítics de l’oposició que participen es queixen contínuament de la manca d’informació: informes de supervisió i control d’obres, comptes anuals auditades de 2008, 2009 i 2010,…
ICV no va apostar per la gestió pública
Després que l’exalcalde Toni Morral declarés per primera vegada, ara fa un mes, davant la policia en el marc de la investigació que està fent Fiscalia per suposades irregularitats en relació a la privatització de serveis, ICV-EUiA va voler sortir del pas al·legant la defensa dels treballadors.
Segons el grup municipal, aquesta concessió es va atorgar sense cap tipus de concurs públic per a poder oferir els dos serveis a tots els usuaris i evitar l’acomiadament de 16 treballadors i treballadores. Amb aquestes declaracions, ICV-EUiA deixa clar que ells mai han apostat ni aposten per municipalitzar els serveis que havien estat privatitzats. Al 2008, quan aquests serveis van quedar desèrtics, va tenir dos bones oportunitats per fer-ho, però van voler continuar la política privatitzadora iniciada amb els mandats del PSC anys anteriors.
Si el Govern hagués volgut aprofitar el moment que vivien aquests dos serveis per municipalitzar-los, cap d’aquests 16 treballadors i treballadores hagués patit cap acomiadament.
ICV tornaria a cometre la irregularitat
Jordi Miró, portaveu d’ICV, ha manifestat que tornarien a repetir els fets, ja que això va permetre salvar el servei i els llocs de treball.
Dues denuncies a Morral en una setmana
L’exalcalde Antoni Morral s’ha vist implicat, en l’última setmana, en dos casos de presumpta corrupció. A més a més del cas que està estudiant la Fiscalia per les concessions irregulars a Cerdanyola, el seu nom també apareix entre els deu exalcaldes acusats per anticorrupció per cobrar sobresous il·legals de la Federació de Municipis.
Els mandats de Toni Morral es van caracteritzar pel malbaratament de diners públics: parquings subterrànis sense sortida al mercat (deute de 4.300.000 euros), el “pont de la vergonya” (2.000.000 euros), pedres venecianes (60.000 euros), lletres “Facta Non Verba” (24.000 euros), contractació de càrrecs de confiança que van cobrar 24.000 euros i mai van aparèixer per l’Ajuntament,..
Santi Cayuela i la seva sortida del consistori l’octubre passat
Santi Cayuela, un dels denunciats per Fiscalia, va dimitir el mes d’octubre. Segons ell, aquesta dimissió es devia motius personals. Dos mesos després d’aquesta dimissió ha esclatat aquest cas de pressumptes concesions irregulars.
Cayuela, a més del càrrec a l’Ajuntament de Cerdanyola, ha tingut tres càrrecs a la Diputació de Barcelona: portaveu adjunt del grup ICV-EUiA, vocal de la Comissió Informativa d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies i vocal de la Comissió Especial de Comptes. Pels seus càrrecs a la Diputació de Barcelona, ha estat cobrant, anualment 14 pagues de 3.795,85 euros.
Durant aquests anys al capdavant de la política local, Santi Cayuela ha donat el seu vistiplau a obres faraòniques, com la construcció d’un pont inservible i perillós (més de dos milions d’euros), la construcció d’uns pàrquings soterranis ruïnosos, la construcció d’una biblioteca en zona inundable i, la més grossa de totes, la construcció del Centre Direccional: indústria, habitatges i centre comercial a sobre i als voltants d’un dels aboacadors tòxics més grans d’Europa. Ara Fiscalia està estudiant si, al 2008, també va donar el vistiplau a una concessió irregular d’instal·lacións esportives públiques. De
BELLATERRA.CAT 