Bea Ripol Carulla, també es advocada de professió i l’any 2012 publicà el seu llibre “Ley de Bases del Régimen Local” de difusió jurídica.
Bea Ripol Carulla, secretària interventora de l’EMD de Bellaterra, entregant a l’Ajuntament de Cerdanyola, les més del 60 % de signatures recollides per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
LLUÍS TORRES|Segons ens va comunicar en persona, Bea Ripol Carulla, secretaria interventora de l’EMD de Bellaterra, pasarà a jubilar-se el proper mes d’abril de 2025. Bea, tal com la coneixem al poble, ha estat durant la majoria dels anys de la presidència de Ramon Andreu, secretaria oficial, i haurà finalitzar la seva gestió amb l’actual president Josep Maria Riba, quan arriba al 50% del mandat.
Hem de reconèixer la gran feina que Bea va fer durant la campanya de recollida de firmes per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, donant fe en tot moment i supervisant legalment les dades i signatures del veïnat.
Fos desitjable que els polítics actual, aprofitant el proper dia 8 de març, data del ple de la Junta Veïnal de l’EMD, quan Lorena, Gemma i Macarulla, els tres vocals del partit polític Bellaterra Endavant, que aportaran els seus raonaments de dimissió com gestors de l’EMD, se li faci a Bea un agraïment i homenatge per tota la feina feta com secretaria interventora a l’EMD de Bellaterra.
Segons la companyia, serà el primer reciclador de metalls rars d’Europa i el major productor occidental de metalls rars.
Bellaterra, 19 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica RFI, l’empresa francesa Carester va inaugurar dilluns les obres de construcció d’una planta de reciclatge de terres rares a Lió, un projecte que es beneficiarà del cofinançament del Japó. Segons la companyia, serà el primer reciclador de metalls rars d’Europa i el major productor occidental de metalls rars.
Projecte de planta de reciclatge de metalls rars Caremag 📷 Carester.fr
L’empresa francesa Carester va inaugurar dilluns les obres de construcció d’una planta de reciclatge de terres rares a Lió, un projecte que es beneficiarà del cofinançament del Japó. Segons la companyia, serà el primer reciclador de metalls rars d’Europa i el major productor occidental de metalls rars.
La construcció, autoritzada des del 2023, “representa un gran pas cap a la independència d’Europa en metalls rars per a imants permanents”, va dir el president de Carester, Frédéric Carencotte, en una breu entrevista telefònica a l’AFP.
La fàbrica de Caremag “ens permetrà adquirir una tecnologia de la qual la Xina té el monopoli, ja que ja abasteix el 98% del mercat europeu“, va dir la ministra francesa de Transició Ecològica Agnès Pannier-Runacher, que va donar suport al projecte des del principi durant el seu mandat com a ministra d’Indústria.
Les terres rares i els imants permanents, que resisteixen la desmagnetització, tenen un paper clau en la transició energètica, però també en la indústria electrònica, per a motors de vehicles elèctrics, generadors d’aerogeneradors, robòtica i bombes.
La fàbrica començarà la producció a finals de 2026, o principis de 2027. A llarg termini, hauria de donar feina a 92 persones. La capacitat de reciclatge serà de 2.000 tones anuals, amb l’objectiu de produir aproximadament 800 tones de metalls rars lleugers (neodimi i praseodimi). També podrà refinar 5.000 tones de concentrats miners per produir 600 tones de metalls rars pesants separats (òxids de disprosi i terbi), és a dir, aproximadament el 15% de la producció mundial actual.
El projecte compta amb un finançament de 216 milions d’euros, dels quals uns 110 milions d’euros provenen dels socis japonesos Jogmec (organització pública per a la seguretat del metall i l’energia) i l’empresa Iwatani. 106 milions d’euros provenen de l’Estat francès en forma de subvencions i avançaments reemborsables, dins de les convocatòries de projectes France Relance i France 2030 i una bonificació fiscal per a la indústria verda.
Socis a llarg termini
“Per contrarestar el risc de dúmping de preus (venda de productes per sota del preu de producció)”, procedents principalment d’industrials xinesos desitjosos de mantenir el seu monopoli global, l’empresa ha “trobat socis a llarg termini” amb una “visió comuna”, que inclouen especialment els estats japonès i francès, va afegir el president de Carester, Frédéric Carencotte.
El grup d’automoció Stellantis ja ha signat un contracte pel qual es compromet a comprar part de la producció.
D’altra banda, “el 50% de la producció” es vendrà a la companyia comercial japonesa, que s’encarregarà de vendre els òxids pesants de metalls rars produïts per Caremag a “diversos socis industrials japonesos”.
Per la seva banda, la Sra. Pannier-Runacher es va referir a “una associació estratègica a llarg termini, com la que vam poder construir amb Toyota a Valenciennes”.
Des del punt de vista mediambiental, la futura fàbrica promet uns estàndards alts: “La meva fàbrica no abocarà efluents líquids“, va assegurar a l’AFP el Sr. Carencotte.
Així, el nitrat d’amoni, coproducte de les operacions, es reconcentrarà i es vendrà com a fertilitzant, i es reciclarà el 80% de les emissions directes de CO2, va dir.
“L’objectiu no és només extreure metalls rars, sinó també transformar-los i reciclar-los“, va dir diumenge el ministre d’Indústria Marc Ferracci en una entrevista a La Tribune, dedicada al desenvolupament de la mineria subterrània francesa.
Així, a França, tres projectes industrials més tenen com a objectiu reciclar imants permanents.
La start-up MagREEsource va inaugurar, al juny, a Isère, la primera fàbrica de proves d’Europa que produeix imants permanents a partir d’imants reciclats, amb una capacitat de 50 tones anuals.
El grup belga Solvay, d’altra banda, opera una fàbrica de productes de rendiment metàl·lic rar a La Rochelle. Aviat començarà la producció d’òxids metàl·lics rars per a imants permanents.
El grup miner d’Orano també va llançar el 2022 el projecte Magnolia, que pretén fabricar imants permanents d’alt rendiment.
“Renuncien el 50% dels vocals del partit polític Bellaterra Endavant que gestionen l’EMD de Bellaterra”
Jordi Macarulla Bombardó, president i creador del partit polític Bellaterra Endavant, va ser nomenat vocal de l’EMD el 17 de juny de 2023, i gestiona la mobilitat de Bellaterra.
Bellaterra, 19 de març de 2025
LLUÍS TORRES|Sorprèn i molt que Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, anunciés a l’últim ple de la junta veïnal de Bellaterra, les renuncies de 3 dels seus vocals: Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner, tot i que no se sap amb precisió els motius, ja que la transmissió feta a través del canal oficial EMD INFORMA de Youtube, va ser fracàs per manca de son i no s’entenia gairebé res. Assistents presencials al ple han comentat que Riba va fer una despedida i aplaçava als tres vocals, Lorena, Gemma i Macarulla, donessin explicacions sobre les seves renúncies al proper ple extraordinari del 8 d’abril de 2025.
Els 6 vocals del partit polític Bellaterra Endavant
Abans d’entrar formar part com vocal de l’EMD, durant 8 anys formà part del Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra, primer com a Convergència, passant al PDeCAT, després com a cap de llista per Convergents (el partit de Germà Gordó) i sempre com a oposició del partit Gent per Bellaterra, presidit per Ramon Andreu.
Jordi Macarulla, president del partit polític Bellaterra Endavant, ha estat vocal de l’EMD de l’oposició en dues legislatures, va ser President de la Unió de Veïns en els anys que es va plantejar la segregació de Cerdanyola per ser municipi propi i coneix molt bé Bellaterra i la manera de funcionar actual de l’EMD. El seu perfil professional ha estat el de gestor d’empresa multinacional.
BELLATERRA.CAT 