LLUIS TORRES|Des de l’any 2010, any de la creació oficial de l’EMD de Bellaterra, mai s’havien fet inauguracions oficial de cap obra feta al nostre poble, ni tant sols amb l’obertura del Camí de l’Escultor Vilanova, en forma de ferradura, que arriba fins al carrer de Can Llobet. Un gran passeig a través del bosc, -ple d’alzines, pins i romaní-, que un veí incívic amagat, va tancar amb unes enormes portes de ferro i clau inclosa.
Detall del camí de vianants paral·lel al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra
Els gestors de l’EMD de Bellaterra, a través del seu canal Bellaterra TV, ha convidat al veïnat a la inauguració oficial, -a les 13:00 hores del dia 14 de març-, es tracte de la primera fase de l’itinerari de vianants del Camí Antic de Sant Cugat, una obra pensada per millorar la seguretat i l’accessibilitat dels vianants, així com per fomentar-ne l’ús, tot i que molts del veïnat estàn molt descontents amb el tram que va des del carrer Sant Llorenç fins al de Canigó i Tosca, ja que l’EMD no ha respectat el projecte inicial presentat pel vocal Jordi Macarulla al ple de la Junta Veïnal, que donava més seguretat als vianants, perquè el camí havia de seguir al costat de les cases, tal com s’ha fet el primer tram de pilones a Sant Llorenç.
Polèmic tram 2 del Camí de Vianants entre Sant Llorenç i Canigó/Tosca amb 33 places d’aparcament al costat de les cases
Els gestors de l’EMD de Bellaterra diuent que l’objectiu és continuar ampliant aquest itinerari amb noves fases fins a completar tot el recorregut del Camí Antic fins la Plaça de Montserrat.
A l’acte del dia 14 de març assistiràn representant de l’Ajuntament de Cerdanyola i de la Diputació de Barcelona, institucions públiques que han cofinançat el projecte. Està previst que el veí Ignasi Roda ofereixi una dedicatòria especial al Camí Antic, segurament acompanyat de la seva guitarra. Desconeixem si haurà tallada de cinta amb estisores i presència dels partits de l’oposició ERC i GXB.
“La repressió franquista va aniquilar els alcaldes per extirpar la República i les polítiques republicanes”
L’aniquilació de la democràcia municipal republicana. Còrdova 1936-1942 d’Antonio Barragán Moriana 📷 Utopía Llibres
ARACELI R. ARJONA|Entrevista a Antonio Barragán Moriana (Catedràtic d’Historia Contemporánea de la Universitat de Córdova)
-Com era el mapa polític dels ajuntaments de Còrdova durant la República abans del 18 de juliol del 1936?
-La major part d’ajuntaments eren del Front Popular i estaven constituïts per forces d’esquerres (Partit Socialista, UGT, Federació Nacional de Treballadors de la Terra, Esquerra o Republicana, Unió Republicana i fins i tot el Partit Comunista. El seu alcalde era Manuel Sánchez Badajoz, un funcionari de Correus que va ser un dels executats els primers dies de la revolta, en aplicació de l’anomenat bàndol de guerra. Durant tota la segona República, no hi va haver eleccions municipals encara que això no significa que no hi hagués canvis als ajuntaments perquè, després del triomf de la dreta a les eleccions del 1933, molts són cessats pels governadors civils i en el seu lloc, apareixen comissions gestores municipals. La República tenia intenció de convocar eleccions municipals el 12 d’abril del 1936, però no van arribar a realitzar-se.
-¿Per què no hi va haver eleccions municipals?
-La pressió parlamentària i mediàtica de la dreta va fer que el govern del Front Popular suspengués la convocatòria. -Aquests canvis als ajuntaments, amb quin criteri es fan? -Els ajuntaments legals seguien sent els constituïts el 1931, encara que va haver-hi cessaments governatius d’alcaldes i regidors des de juny a octubre de 1934. Després de les eleccions generals del febrer del 1936, els ajuntaments van intentar acoblar-se al que s’havia votat el 1931, reajustant-lo a la nova correlació de forces existents cinc anys després.
-Ara s’identifica la República amb l’esquerra, però a la República hi havia partits de dretes. Què passa amb els alcaldes de dretes?
-A Priego, Fuente Tójar, Almedinilla, Luque, trobem alcaldes del Partit Republicà Progressista que és de dretes ia ells no se’ls toca un pèl, són els únics de la província que van recolzar la revolta militar i mentre la resta intentava resistir, uns amb més fortuna que altres, els del districte de Priego, reuneixen el ple i aproven un document. Això només passa en aquests municipis. -No obstant, Alcalá Zamora es va exiliar d’Espanya quan va començar la guerra.
-A ell el va agafar fent un creuer per Europa i encara que era el cap del partit, no va tenir res a veure amb la determinació per la qual van optar els alcaldes d?aquells pobles. Alcalá Zamora va morir a l’exili, però els seus coreligionaris van aprovar la revolta i cap va ser jutjat ni va patir represàlies, encara que se’ls va cessar immediatament per ser alcaldes republicans. -Les sentències dicten que “els alcaldes de tots els excessos haguts durant el domini vermell”. -Culpables per acció o per omissió. Això es repeteix a la major part de les sentències que condemnen a mort oa 30 anys de reclusió major. No obstant, jo demostro al llibre que aquests alcaldes no només no van ser culpables dels excessos sinó que van intentar evitar-los a les zones controlades per la República fins al final de la guerra i hi ha centenars de testimonis defensant els alcaldes, negant que fossin els culpables dels excessos.
-¿A quins excessos es refereix?
-A les zones controlades per la República, hi va haver repressió contra els revoltats, contra els propietaris agraris, les classes subalternes, sacerdots que són executats perquè els grups republicans pensen que són els que han ajudat i animat el cop d’estat, sobretot, en aquests pobles del nord de la província. Això és el que intenten evitar els alcaldes, que aquests excessos anessin a més. Però per a la justícia militar, l’important era localitzar l’alcalde, encara que els responsables d’aquests excessos, que n’hi va haver, fossin uns altres.
-¿Per què es converteix els alcaldes al capdavant de turc?
-Al llibre, em pregunto si els van matar per la seva trajectòria política o sindical prèvia, per defensar l’ordre republicà o per lluitar a les files de l’exèrcit republicà. La repressió franquista va aniquilar els alcaldes perquè eren la més alta representació política i simbòlica de la República i així extirpar la República i les polítiques republicanes.
-¿Hi ha algun cas especialment cruel?
-Hi ha expedients que destaquen per la seva extraordinària duresa com el de l’alcalde de Puente Genil, Antonio Romero, que ni tan sols va ser alcalde en el període del Front Popular i que va ser condemnat a mort pel procediment de garrot vil. És l’únic alcalde executat per aquest procediment, al seu propi poble. A altres se’ls condemna a garrot vil, però se’ls afusella.
Antonio Barragán Moriana 📷Chencho Martínez
-¿No hi havia alcaldesses a la República a Còrdova?
-No hi havia alcaldesses, però sí dones regidores i n’hi va haver alguna que va assumir la direcció de l’Ajuntament períodes curts, però no és freqüent trobar-les. Aquestes dones van acabar a l’exili i algunes condemnades a penes de reclusió importants.
-¿Què passa després d’aquest desmantellament dels ajuntaments?
-Primer es creen comissions gestores afectes al règim franquista. Sempre dic que el que va venir, no va ser la pau, sinó la victòria per això es va crear una nova administració municipal d’acord amb el nou règim, amb ajuntaments compostos per antics monàrquics, falangistes, carlins, membres de l’antic partit de Primo de Rivera, la Unió Patriòtica i totes les forces que van donar suport a la sublevació.
-¿La província de Còrdova tenia més representació del Front Popular que altres províncies?
-Sí, aquí les eleccions les va guanyar clarament el Front Popular. A Còrdova, es va donar un context peculiar a la guerra perquè hi va haver territoris controlats des del principi pels revoltats i altres controlats per la República fins al final. I és que mentre el cop d’estat triomfa en hores o dies a la capital i als grans municipis del sud, la zona nord, Peñarroya i la Vall dels Pedroches, aguanta la guerra fins a finals de març del 1939, de manera que la repressió serà duríssima.
-¿Per què aquest llibre ara?
-Espero que llibres com aquest ajudin a tenir un coneixement més fonamentat del que realment va passar i que la desinformació que s’imposa avui dia cedeixi pas als treballs dels historiadors. És important que se sàpiga que la repressió judicial militar del franquisme sobre els alcaldes va ser planificada, va tenir objectius molt clars, continuïtat en el temps, va ser complementària a altres accions repressives, implacable, molt dura ia més va tenir tons d’exemplaritat evidents. A la segona part del llibre, estudio uns 150 expedients sumarials de persones que van passar per l’alcaldia o la direcció dels consells locals municipals i he de dir que és una sort que tots aquests expedients es poden consultar gràcies a un projecte de recerca que desenvolupa la Càtedra de Memòria Democràtica perquè estan digitalitzats.
Font: Utopia Libros, Antonio Barragán Moriana
UTOPÍA LIBROS Patio Beatillas|Plaza de las Beatillas s/n 14001 Córdoba · T. 957 04 69 71 editorial@utopialibros.com
Cara i creu del camí de vianants del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell: Molt acceptable el primer tram, penòs i lamentable el segon, donant preferència al parking de 33 cotxes i no pas a la vorera protegida pels vianants
Josep M. Riba, president de l’EMD de Bellaterra, canvià a dit el projecte del segon tram del camí de vianants del Camí Antic -de Sant Llorenç a Tosca/ Canigó-, donant preferència a l’aparcament per 33 cotxes (costat de les cases) i fent la vorera al costat de la perillosa carretera.
Detall del primer tram del camí de vianants del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra
Cal recordar que va ser en Jordi Macarulla, vocal de mobilitat de l’EMD, i president del partit polític Bellaterra Endavant, qui va presentar el projecte del Camí de vianants del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, al ple de la Junta Veïnat de Bellaterra, però lamentable que finalment només s’ha respectat el primer tram: des de les pilones al carrer Sant Llorenç-, però no pas el segon tram: des del carrer Sant Llorenç als carrers Canigó/Tosca, el que demostra el poc respecte cap el veïnat.
El molt acceptable primer tram del camí de vianants que va des de les pilones al carrer Sant Llorenç de Bellaterra
És una llàstima i poc democràtic que els gestors de l’EMD de Bellaterra, -per la pressió d’un parell de veïns del Camí Antic-, no hagin respectat el projecte inicial compromès davant del Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra, i passés a modificar-lo a dit, sense respectar la vorera per vianants tocant les cases.
Detall del molt acceptable primer tram del camí de vianants al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell (entre les pilones i el carrer Sant Llorenç) de Bellaterra
Esperem que Bellaterra recuperi aviat aquest important espai públic, que des de fa anys i panys una part del veïnat del Camí Antic, l’ocupen com aparcaments privats.
BELLATERRA.CAT 