“El braç de gitano artesà és un clàssic a les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser”.
Braç de Gitano de nata 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|Segons publica avui en U. Comas a El Punt-Avui, el Gremi de Pastisseria de Barcelona, el Gremi de Pastissers de Girona, el Gremi de Pastisseria de Lleida i el Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona han triat conjuntament el braç de gitano com a Postres Emblemàtiques de Catalunya per a commemorar que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Aquest matí, els presidents de tots quatre gremis han presentat la iniciativa a l’Escola de Pastisseria del Gremi i Museu de la Xocolata de Barcelona. L’acte ha comptat amb la presència de Carina Amigó, cap del Servei de Foment de la Qualitat Agroalimentària Diferenciada i la Gastronomia de la Generalitat de Catalunya, i de figures reconegudes de la pastisseria catalana.
Els pastissers escullen el braç de gitano Postres Emblemàtiques de Catalunya 📷 GREMI DE PASSTISSERS
En nom dels quatre gremis catalans, Miquel A. Zaguirre, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, ha reivindicat la pastisseria com a part essencial de la gastronomia catalana i del teixit comercial: “la cultura pastissera, amb una àmplia varietat de productes i elaboracions, està fortament lligada a la nostra identitat i tradició, tant a través dels hàbits gastronòmics com de la xarxa del comerç de proximitat”.
En aquest sentit, ha destacat que “el braç de gitano artesà és un clàssic a les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser”.
Al llarg de 2025, les pastisseries catalanes agremiades que ho desitgin donaran un protagonisme destacat a les diferents versions d’aquesta especialitat en els seus establiments. La iniciativa compta amb el vistiplau de l’associació Veus Gitanes, que considera positiu reivindicar el lligam de la nomenclatura i l’origen de les Postres Emblemàtiques de Catalunya 2025 amb el poble gitano.
EUGÈNE IONESCO✍️Des que escric obres de teatre que són interpretades, no he conseguit acostumar-me als errors d’interpretació, ni als dels «intèrprets» que són els actors, ni a la falsa interpretació dels crítics, o del públic.
Continuo volent ser <<comprès», és a dir, vull que es comprin bé el que he volgut dir, ja que he volgut dir-ho. Una obra teatral no és un discurs al públic; per això odio que els actors es dirigeixen a la sala, excepte si és per mostrar que està posant un exemple del que no cal fer i parodiar els autors didàctics.
Tanmateix, tot i ser un objecte, una construcció, una societat, tot un món, l’obra, teatral és també una cosa que ha de desxifrarse, comprendre, és a dir, cal comprendre molt bé el que els seus personatges volen dir, diuen, fan.
I es pot arribar a comprendre; la incomunicabilitat no existeix si no es vol que existeixi, si no es vol fer trampa.
Font: Diaris, Eugène Ionesco, Páginas de Espuma (Pàg 386)
“Les empreses no es poden permetre aquest luxe. La seva supervivència i competitivitat depenen de la capacitat de gestionar problemes, trobar solucions i crear valor”
Emma Gumbert, advocada laboralista, mediadora en conflictes laborals i vicepresidenta de Pimec
EMMA GUMBERT (VIA Empresa) Sovint sentim a dir que el món s’està polaritzant, i és cert. Potser una gran part dels líders polítics no estan prou a l’altura davant els reptes d’aquesta era de canvi i se senten més còmodes alimentant la confrontació que buscant solucions. El rèdit a curt termini de la confrontació és llaminer, però a mitjà i llarg termini, els costos són alts.
Les empreses no es poden permetre aquest luxe. La seva supervivència i competitivitat depenen de la capacitat de gestionar problemes, trobar solucions i crear valor. Per això, el lideratge empresarial requereix una altra visió: una visió centrada en la cooperació, el pacte i la mediació. I aquí, les dones hi tenim molt a aportar.
La mediació com a competència clau en el lideratge
En el món empresarial, la resolució adequada de conflictes no és una opció secundària, sinó una competència essencial. Sense aquesta capacitat d’entendre perspectives diverses i trobar punts d’acord, seria impossible construir equips sòlids, negociar amb proveïdors, gestionar conflictes laborals o respondre a les demandes canviants del mercat.
“El lideratge empresarial requereix una altra visió: una visió centrada en la cooperació, el pacte i la mediació”
Tot i això, encara persisteix la idea que el lideratge fort és aquell que imposa decisions, mentre que les habilitats relacionades amb l’escolta, l’empatia i la col·laboració es perceben com a secundàries o, fins i tot, com a debilitats. Però la realitat és una altra: les organitzacions més resilients són aquelles que integren aquestes habilitats, pròpies de la mediació, com a eina de lideratge.
Lideratge femení: un avantatge competitiu
Diversos estudis han demostrat que les dones directives solen destacar en habilitats comunicatives, escolta activa i gestió emocional. Aquests atributs, sovint menystinguts, són claus per a la resolució de conflictes i la presa de decisions estratègiques eficients.
De fet, l’estudi realitzat pel Boston Consulting Group (BCG) i MassChallenge, centrat en l’ecosistema emprenedor de Silicon Valley, conclou que les startups liderades per dones han demostrat ser altament eficients, ja que generen fins a un 10% més de beneficis. Aquesta dada posa de manifest que el lideratge femení aporta una gestió eficient i orientada a resultats, fins i tot amb menys recursos.
“La realitat és una altra: les organitzacions més resilients són aquelles que integren aquestes habilitats, pròpies de la mediació, com a eina de lideratge”
A Catalunya, segons l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, només un 20% de les startups catalanes compten amb dones en els seus equips fundadors o directius. Les últimes dades disponibles ens diuen que només un terç dels càrrecs directius són ocupats per dones, xifra que varia substancialment segons el sector. Per tant, encara tenim marge de millora.
A més, si tenim en compte l’Edelman Trust Barometer 2025, la societat confia més en les empreses que en els governs o els mitjans de comunicació. La ciutadania veu en el teixit empresarial —especialment en les pimes, que representen el 99% del nostre teixit productiu— un actor capaç de gestionar crisis, crear ocupació i buscar solucions reals. I en aquest escenari, els lideratges més col·laboratius i femenins són més efectius.
“Les startups liderades per dones han demostrat ser altament eficients, ja que generen fins a un 10% més de beneficis”
Apostar pel lideratge femení i per eines adequades de gestió dels conflictes, com la mediació, és una estratègia intel·ligent. No podem continuar veient la capacitat de negociació, la cooperació i la cerca de consensos com a debilitats. Són fortaleses que fan les empreses més competitives, més resilients i millor preparades per als reptes actuals.
Reptes d’una nova normalitat empresarial
El món empresarial no pot funcionar amb la lògica de la política de confrontació. Els negocis no prosperen alimentant conflictes, sinó trobant solucions. I en això, el lideratge femení hi té un paper clau.
Si volem empreses i societats més fortes, cal apostar per lideratges que no només prenguin decisions, sinó que també sàpiguen escoltar, mediar i construir consensos. Perquè en el món de l’empresa, el que realment compta no és qui crida més fort, sinó qui aconsegueix transformar problemes en oportunitats. I això, les dones empresàries ho sabem fer molt bé.
*Emma Gumbert és una advocada laboralista amb més de 25 anys d’experiència especialitzada en la gestió i mediació de conflictes laborals. Actualment, és vicepresidenta de Pimec, la patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, on contribueix a la creació de polítiques en l’àmbit laboral. A més, és membre del Consell de Vint del Consolat de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona.
En la seva trajectòria professional, ha format part de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) com a diputada entre el 2017 i el 2021. El seu enfocament se centra a construir relacions laborals sostenibles, impulsant estratègies corporatives que integrin les persones per augmentar la competitivitat de les organitzacions.
A més de la seva tasca professional, Emma Gumbert manté una presència activa a les xarxes socials, compartint contingut relacionat amb el seu camp d’especialització i participant en debats sobre relacions laborals.
BELLATERRA.CAT 