Sabíeu que al Poblenou ja es parlava esperanto fa més de 100 anys? El dijous 10 d’abril a les 18.30 h, us convidem a conèixer la història del Grup Esperantista Nova Sento, creat al barri l’any 1914, i que durant dècades va promoure aquesta llengua internacionalista nascuda el 1887 de la mà del doctor polonès Zamenhof.
1932.- Un grup d’esperantistes de Nova Sento davant del seu local social del carrer Llacuna, 1 📷 Fons Carme Piqué i Bofarull)
Entre els anys 1914 i 1938, el grup va tenir seu en diversos espais del barri (Cooperativa Flor de Maig, Llacuna, Badajoz, Ramon Turró…), oferint cursets gratuïts nocturns, excursions, biblioteca i correspondència internacional. La majoria dels seus membres eren veïns del Poblenou, de classe obrera o menestral, compromesos amb un projecte de fraternitat entre pobles.
Per aprofundir en aquesta història, comptarem amb el Sr. Jordi Fossas, president de l’Arxiu Històric del Poblenou, que farà un repàs de la presència de l’esperanto al barri, i amb el Sr. Alfons Tur, president de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ens parlarà de l’origen, l’evolució i la vigència actual d’aquesta llengua pensada per unir cultures.
Data: Dijous 10 d’abril Hora: 18.30 h Lloc: Torre de les Aigües del Besòs (Plaça Ramon Calsina) Una cita imprescindible per a qui vulgui conèixer una part singular i compromesa de la nostra memòria col·lectiva. Us hi esperem!
El 1914 un grup de joves del barri de Poblenou va crear el Grup Esperantista Nova Sento (Nova Sensació) amb l’objectiu de fomentar i difondre l’ús de l’esperanto com a llengua universal auxiliar i comuna a tota la humanitat. La seva primera seu estigué emplaçada al Casal Catalanista del carrer de Venero i dos anys després s’instal·laren a la Cooperativa L’Antiga Independent al número 151 del carrer Enna (avui Ramon Turró).[1] Amb l’arribada dels anys 1920’s el grup passà anomenar-se oficialment Societat Esperantista Nova Sento i a l’estiu de 1924 es mudaren a la seu de la Cooperativa La Flor de Maig del carrer Wad-Ras (avui Doctor Trueta). S’hi impartien cursets diaris i totalment gratuïts en horari nocturn i s’organitzaven nombroses excursions i sortides. També es facilitaven contactes postals a tot el món per poder mantenir-hi correspondència en esperanto. La societat va arribar a aplegar en una biblioteca un gran nombre d’obres i llibres en l’idioma universal. Editaven un butlletí mensual anomenat Monata Bulteno. Nova Sento va continuar la seva història itinerant pel Poblenou. Al setembre de 1930 es van traslladar al carrer Independència 79 on hi havia la seu del Centre Democràtic Radical i posteriorment als locals d’Esquerra Republicana del carrer Llull 201. El 17 de desembre de 1932 amb la Segona República ja proclamada, Nova Sento es va mudar als baixos del número 1 del carrer Llacuna on va poder finalment obrir el seu propi local social, que va funcionar fins que a finals de 1938 quan amb la perspectiva de l’acabament de la Guerra i l’ocupació imminent de Barcelona van dissoldre la societat
[1].- Gili, Joan. Revista Poblenou núm. 1. Desembre 1924
Detall de les quatre estacions a la balconada de l’ex Hotel Restaurant La Rotonda i els seus noms amb lletres modernistes en català (1906)
A la balconada central del primer pis de La Rotonda podem observar quatre escultures modernistes representant les quatre estacions de l’any, així com les boniques lletres modernistes esculpides l’any 1906, en català: primavera, estiu, tardor i hivern
Balconada de La Rotonda amb les escultures de les quatre estacions
LLUIS TORRES|Ens desplacem amb els FGC des de Bellaterra fins a Barcelona, per trobar-nos amb els amics Agustí Segarra Plans i Ton Nivells Barceló, que ens anuncien que estàn preparan la seva nova novel·la, -a 4 mans-, sobre l’apasionant món de La Rotonda, quan, junt amb el Ritz i l’Arycasa, fou dels millors hotels de Barcelona.
Gaudim d’una tranquil·la trobada i recordem històries passades de La Rotonda, quan va fou hotel residència de luxe, fins als finals del anys 60, i posteriorment clínica. L’edifici modernista del passeig Sant Gervasi amb l’Avinguda del Tibidabo, sempre ens fa descobrir quelcom de nou i ens sorprèn el seu emblemàtic templet de la cantonada, decorat l’any 1906, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana. Podem observar el mosaic i trencadís, obra de l’artista Lluís Bru, encara que també s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis.
Logo original de l’Hotel Restaurant La Rotonda a les actuals instalacions
La Torre Andreu, més coneguda com La Rotonda, és un edifici modernista, amb un emblemàtic templet a dalt d’una torre circular, que és el que li dóna el caràcter singular i li atorga el nom de La Rotonda. Va ser projectat el 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana, atenent l’encàrrec del doctor Salvador Andreu.
L’edifici està compost per planta baixa, entresòl i tres pisos, a més dels soterranis. La planta baixa i l’entresòl, on hi ha les obertures d’entrada i dels comerços així com les finestres, presenten un parament de carreus de pedra desbastats a bujarda. La primera planta disposa de balcons correguts i la segona d’individuals, amb obertures decorades amb relleus de motius vegetals i figurats, i la tercera de finestres d’arcs escarsers. L’edifici acaba, als extrems, en dues torres i el coronament ondulant estucat amb silicats de colors amb motius florals i formes sinuoses i uns òculs coincidint amb les línies de les obertures. El revestiment de la façana està realitzat amb esgrafiat de motius vegetals i de color groc.
Detall de les lletres modernistes en català de les quatre estacions a La Rotonda de Barcelona (1906)
La torre circular de l’angle de l’edifici està configurada igual que la resta, tret que els balcons són tots de llosa correguda. Al primer balcó hi figuren quatre bustos representant les quatre estacions de l’any. A la part superior les finestres disposen d’arcs escarsers d’extrems lobulars amb decoració escultòrica ia l’espai de façana que se situa entre aquestes, hi ha uns panells quadrats de mosaic romà amb motius florals. Per sobre aquest nivell es desenvolupa el templet que culmina la rotonda; de planta circular se suporta amb un pòrtic de vuit columnes, sobre les quals imposten sengles arcs mixtilinis que suporten l’estructura de la cúpula rebaixada de creueria que cobreix el conjunt. Tots els elements estructurals estan ricament decorats, així, les columnes mostren un basament amb àligues de pedra artificial, un fust revestit de mosaic de tessel·les i capitells amb unes grans flors vermelles ceràmiques amb relleu.
Façana modernista de La Rotonda 📷 BELLATERRA.CAT
La cúpula presenta una decoració profusa, tant exterior, amb aplacats de ceràmica vidrada de diferents motius i tonalitats, com l’interior revestit amb mosaic de tessel·les amb motius florals. Destaca també la presència de vuit dracs, a manera de gàrgoles medievals, realitzades amb ceràmica vidrada de color verd. Els mosaics, ceràmiques, flors i escultures zoomorfes són obra del ceramista Lluís Bru i manufacturat per la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis La Rajoleta.
Mosaic del ceramista Lluís Bru a la Casa Felip, ex Cercle Comtal i actual seu de la Fundació Vila Casas
Aquest edifici ha passat per múltiples funcions (Hotel Metropolitan, Hotel La Rotonda, Clínica Rabassa i clínica de malalts terminals de la Fundació Sociosanitària de Barcelona, fet que ha provocat nombroses reformes, en general poc curoses).
Restaurant La Rotondita i una de les 5 sales de banquets de La Rotonda 📷 Publicitat dels anys 50
L’any 1999 va passar a ser propietat del grup immobiliari Núñez i Navarro, que va proposar un pla d’actuació no exempt de polèmica, amb l’oposició dels veïns, actuacions judicials. Josep Lluís Núñez no va complir la promesa que li va fer en aquell moment a l’alcalde Xavier Trias, de que La Rotonda tornaria a ser un gran hotel de Barcelona.
Una de les cinc sales de banquets de La Rotonda i sala de bridge 📷 Publicitat dels anys 50
ELS DIFERENTS ARQUITECTES
Adolf Ruiz i Casamitjana (1906) Enric Sagnier i Villavecchia: ampliació (1918) Joaquim Lloret i Homs: reforma (1945) Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas: reforma (1953) Alfred Arribas Cabrejas: reforma (2016)
La Torre Andreu, coneguda popularment com “La Rotonda”, té els seus orígens l’any 1900, quan l’empresari farmacèutic, el Dr. Salvador Andreu Grau demana permís a l’Ajuntament de Barcelona per construïr un habitatge a la cantonada dels que llavors eren el Passeig de la Diputació Provincial (actual Passeig de Sant Gervasi) i el Carrer de Riego (ara Avinguda del Tibidabo).
Maqueta de La Rotonda que mostra les parts modernistes preservades de l’edifici, i de color verd, la nova construcció del modern l’arquitecte Alfred Arribas Cabrejas 📷 Plataforma Salvem la Rotonda
L’associació veïnal Salvem la Rotonda va celebrar la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda feta l’any 2016 per Núñez &Navarro i l’arquitecte Alfred Arribas. El tribunal també va anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament per construcció de la part moderna de l’edifici.
Plànol recordant com era l’Hotel Restaurant La Rotonda de Barcelona
‘Sempre hem volgut ser molt curosos amb el sentiment, la pertinença, i d’identitat que qualsevol persona pugui tenir en qualsevol indret del món mon i especialment al nostre municipi de Cerdanyola”
David González i Chanca, regidor del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola Info
David González i Chanca, regidor del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
” Senyor Riba: El veïnat de Cerdanyola estima als de Bellaterra, i entenem les vostres inquietuds”
Pedro Arco Montalbán, regidor d’ECPC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola Info
Pedro Arco Montalbán, regidor d’ECPC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
🎥 INTERVENCIÓ DE PEDRO ARCO I MONTALBÁN AL PLE DE CERDANYOLA 👇
“El veïnat de Bellaterra té motius per volgué marxar…pel tractament endèmic…”
Joan Sánchez i Braut, regidor de Junts a l’Ajuntament de Cerdanyola 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola Informa
Joan Sánchez Braut, regidor de Junts a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
INTERVENCIÓ DE JOAN SÁNCHEZ I BRAUT AL PLE DE CERDANYOLA👇
“La plataforma Protegim Escoles critica que la meitat dels conductors se salten els límits de velocitat permesos a prop dels centres”
Entorn de l’espai públic de la zona Escolar Ramon Fuster de Bellaterra Arxiu 📷 CEDIDA
GABRIEL.GONZALEZ | Les associacions familiars han detectat problemes de seguretat en tres de cada quatre accessos escolars de Barcelona (el 77%), segons una enquesta feta per la plataforma Revolta Escolar, que agrupa més d’un centenar de centres de la ciutat. Entre els principals problemes, les famílies destaquen l’excés de velocitat dels vehicles, cotxes que giren sense mirar quan tenen el semàfor en ambre i motos mal aparcadores o fins i tot circulant per la vorera. “En alguns casos fins i tot s’han vist atropellament d’infants; lleus, però atropellaments”, insisteixen algunes de les famílies enquestades.
L’estudi alerta de l’increment “significatiu” de famílies que veuen perill al voltant de l’escola del seu fill. El 2022, l’informe va detectar un 62% d’associacions familiars (AFA) insatisfetes amb la seguretat de l’entorn, cosa que suposa 15 punts menys que l’enquesta actual (77%). Tots elles aposten per una reducció important del trànsit. Quatre de cada deu escoles tenen limitat el seu entorn a 30 km/h, però gairebé la meitat de les AFAs enquestades (el 49%) assenyala que els vehicles se salten aquest límit “de manera habitual”. Un 31% assegura que els cotxes i motos ho fan “de forma puntual” i només un 16% celebra no haver viscut cap episodi de perill.
Acció de protesta per demanar entorns escolars menys contaminants, menys sorollosos i més segurs / Revolta Escolar / 📷 CEDIDA
La plataforma insisteix que aquest és un dels elements claus per a millorar la seguretat dels entorns escolars i reclamen abaixar la velocitat permesa en aquests punts crítics de la ciutat. Segons l’informe, només en una de cada tres escoles el límit de velocitat permès és inferior als 30 km/h. Les AFAs celebren l’impuls que hi ha hagut els darrers anys i la meitat reconeix que els entorns escolars tenen alguna mena de senyalització o mesura que “ajuda” a complir la normativa. Ara bé, només el 15% diu tenir un radar pedagògic a prop -mesura per a la qual batalla diàriament la plataforma- i només la meitat de centres en tenen un que sancioni de veritat.
Primers talls del 2025
L’estudi potencia les protestes que més de 120 escoles fan periòdicament des del 2020. El moviment tornarà a tallar els carrers aquest divendres mateix a la tarda, el primer tall de l’any. Les famílies aprofiten aquestes jornades per reivindicar entorns més saludables i segurs al voltant de les escoles i fan servir el tall com a exemple pràctic de com seria un ambient completament pacificat a la sortida d’escola. Des de la plataforma defensen que el primer tall de l’any coincideix en un moment en què l’Ajuntament haurà d’aterrar les propostes guanyadores dels pressupostos participatius. Un centenar escoles han entrat, mitjançat una proposta de l’AFA, millores del seu entorn. Els pressupostos participatius han estat “un clam per la millora dels entorns escolars”, defensen des de la plataforma, que confia a transformar molts entorns pendents de reformar.
LLUIS TORRES| Compartim la biografia d’Agustí Segarra i Plans, filòsof i escriptor, que va participar com a autor i intèrpret en els moviments de la Nova Cançó i del teatre independent. Ha exercit la docència com a professor universitari i ha treballat en entitats de caire editorial, cultural i polític. Ha publicat obres en el camp de l?assaig, la filosofia política i la història del pensament. És autor de les novel·les Refugi entre boires (l989), La Vall dels Forcats (l992) i El bosc subterrani (1998), totes publicades a Columna.
Biografia d’Agustí Segarra i Plans
Agustí Segarra i Plans neix a Barcelona un onze de setembre, del 1945, al barri de Sant Gervasi. La seva mare —lectora empedreïda de les «Pàgines viscudes» de Folch i Torres— li dona a conèixer aquest autor i el seu pare li dona a llegir El Poema de Nadal de Sagarra. Amb aquests dos autors accedeix a tota la literatura catalana, i amb Verne, Scott, Defoe i Rice Burroughs a tota l’altra. Tot i això, als catorze anys, acabat el batxillerat, decideix deixar els estudis i es posa a treballar, això sí pactant que seguirà estudis nocturns d’enginyeria tècnica industrial a l’Escola Industrial de Barcelona. Però també abandona finalment aquests estudis per a llençar-se al món, primer de la Cançó, com a integrant del grup Xirois —amb el qual comparteix cartell amb alguns dels noms més remarcables de la Nova Cançó: Raimon, Serrat, M. del Mar Bonet, Guillem d’Efak, etc.—, amb actuacions a la ràdio i la televisió; i després del teatre independent, com a autor —Prolongacions, La Poesía es un Arma cargada de Futuro— director i intèrpret amb els grups Integral, Bambalinas, La Matraca i Cátaro, juntament amb el qual obtenen el primer premi del VIII Premio Nacional de Teatro de Sitges el 1974.
Un cop acabat el període de servei militar es dedica a viatjar per Europa durant un temps. Tot seguit acaba el batxillerat superior i comença la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se en Filosofia. El 1976 guanya el Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans amb el projecte d’investigació Aportació catalana a l’anarquisme internacional, realitzant estades d’investigació i recerca a l’Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis d’Amsterdam entre d’altres. Es dedica professionalment a la docència de la filosofia tant a l’ensenyament privat com en el públic accedint com a professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona on dona classes, cursa el doctorat i redacta la seva tesi doctoral, El pensament anarquista a Catalunya: les teories àcrates, els substrats filosòfics i el seu discurs des de La Federación fins a Solidaridad Obrera, que finalment per circumstàncies polítiques no arribarà a llegir, i que resta dipositada a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest treball és una obra de referència i de consulta obligada pels especialistes en la matèria. Durant aquesta etapa publica obres d’investigació en història del pensament: Federico Urales y Ricardo Mella, teóricos del anarquismo español, «Joan Montseny i l’arrelament de l’anarquisme a Catalunya» —dins El pensament polític català, a cura d’Albert Balcells—, escriu articles a revistes especialitzades com ara el número 44-45 de Convivium i imparteix seminaris a l’ICESB, Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, sobre història del pensament polític català.
Llibres d’Agustí Segarra i Plans publicats a Columna 📷 CEDIDES
El 1987 marca l’inici d’una nova etapa en la qual es dona a conèixer com a narrador i queda finalista del Premi Documenta d’aquell any amb Refugi entre boires, a la que seguiran La Vall dels Forcats, el Bosc subterrani, La ciutat en flames —VI Premi Joaquim Amat-Piniella 2005—, Rendició a la neu i el recull Històries del cabàs de la Mercè Cabús. Paral·lelament, el 1982 emprèn una intensa activitat en el món de les empreses d’àmbit cultural: crea amb d’altres socis la distribuïdora de llibres i música Xarxa Cultural, que concedeix el Premi Xarxa d’Assaig, i participa en els consells editorials del setmanari d’humor El Drall, dirigit per Ramon Barnils, i de l’editorial La Guingueta. Al mateix temps participa en el moviment cívic politicosocial: forma part de la comissió organitzadora del Fòrum Cívic per Catalunya (Plataforma d’Acció Democràtica, 1999) que donarà pas al Congrés per la Sobirania dels Països Catalans, celebrat a l’Ateneu Barcelonès el març del 2005 amb ponències d’arreu de l’àrea lingüística. És un dels signants del manifest «Crida al Poble Català» que el 2006 dona lloc a la refundació del Partit Republicà Català. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i forma part de la seva Junta Directiva com a tresorer (2009-2012), i el 2011 participa en la Conferència Nacional que aprovaria la creació de l’Assemblea Nacional Catalana, esdevenint coordinador del districte de Gràcia (Barcelona) 2012-2016.
Actualment Agustí Segarra forma part de l’equip de treball de la plataforma «El cas dels catalans» i combina la seva activitat literària amb col·laboracions en el món del teatre i del cinema com a guionista i intèrpret.
“Senyor Alcalde, no fem errors que provoquin que pasem a l’història com el mandat que perdem Bellaterra a Cerdanyola”
Intervenció d’Albert Turon i Vilaseca, regidor d’ERC, al Ple de Cerdanyola del Vallès 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola
Albert Turon i Vilaseca, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola, dijous, 27 de març de 2025, i exposa durant 1:48 minuts, el seus motius per tirar endavant l’expedient de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
“Quan Cerdanyola ens demani aquest informe per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat el farem, ara no”
“Hi ha veïnat de Bellaterra que pensen que Sant Cugat faria més que Cerdanyola“.
“Parlen amb veïnat de La Floresta i Les Planes (és un barri de Barcelona, no de Sant Cugat), que tenen el mateixos problemes que Bellaterra”
Riba va exposar les seves opinions, durant 11 minuts, i els diferents motius de la majoria del veïnat de Bellaterra per volgué annexionar-se a Sant Cugat del Vallès.
Josep Maria Riba i Farrés, president de l’EMD de Bellaterra, intervé al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès, dijous, 27 de març de 2025 📷 Canal de Youtube de Cerdanyola info
Josep Maria Riba i Farrés, president de l’EMD de Bellaterra, intervé al punt número 29 de l’ordre del dia, al Ple Ordinari de Cerdanyola del Vallès. COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA NÚM. 179/2022, DE 6 D’OCTUBRE DE 2022, DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 6 DE BARCELONA, QUE RESOL EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 373/2019 INTERPOSAT PER LA COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT EXPEDIENT 234/2025/0001.
BELLATERRA.CAT 