Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), és cronista de Bellaterra, escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. A partir de 1970 inicia la seva carrera teatral.
Volum 1 Música per a poetes per Ignasi Roda 📷 CEDIDA
La lluna de Sant Joan (Ignasi Roda) https://youtu.be/tyevLg0iPLY?si=3D92fnVBuV1My_zt LLETRA La lluna de Sant Joan és una lluna cansada. Navega sense delit, xopa de mel i rosada. Les ones primes del cel li menen sospirs i alfàbrega, i amb ombres que no es desfan claror de fogueres altes. Ai, lluna de Sant Joan, padrina de les fogueres! Tria la flor del desmai i la rosa de l’estepa. En el vaixell de la nit sigues fanal i senyera, lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres. La lluna ja s’ha colgat, la volta blava ja és negra. Si volava un esparver sentireu el crit que feia. Ai, lluna de Sant Joan, sigues fanal i senyera. Lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres.
LLUÍS TORRES|Compartim l’Editorial de L’Escurçó de Bellaterra publicada en el seu primer número de 1990. És curiós que en aquesta revista de curta daurada no apareix cap nom signant els articles. Uns veïns creuen recordar que serien opinions d’algun membre del GEB (Grup Escoltes Bellaterra).
Número 1 de L’Escurçó de Bellaterra, 1990 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
EDITORIAL ESCURÇÓ DE BELLATERRA
Hem de recuperar el Club com un dels símbols d’identitat de Bellaterra, perquè aquesta no hi pot viure d’esquena. Club que fa anys que enclaustrat als seus anacrònics estatuts ha caigut en mans de persones residents fora de la nostra comunitat, o que tenen Bellaterra com a segona residència i anteposen els seus interessos particulars abans que els propis de la comunitat com a municipi.
Cal un Club obert a tothom, on els vincles que van unir-lo a Bellaterra es recuperin, i aquí és on la Unió de Veïns ha d’actuar; que baixi del seu daurat pedestral i que assumeixi la responsabilitat que li correspongui, ja que a la llarga i per mutu profit estan obligades a entendre’s.
Gairebé tots els carrers de Bellaterra estan asfaltats, però fa poc s’han pavimentat per segona vegada i no era estrictament necessari- diversos carrers. Mentre que el sector sud la gran assignatura pendent de la Unió continua en un estat llastimós. On és aquest tracte equitatiu del que presumeix? A què es deuen aquests contrastos?
Des de fa tres anys Bellaterra té per primera vegada en la seva història representació pròpia al consistori municipal. Un regidor que se les va prometre molt feliços a l’inici de la seva tasca, aquesta, si mai va ser efectiva, va passar de mica en mica a anar-se’n diluint fins arribar a l’ostracisme actual.
Tampoc no és qüestió ara d’aprofundir en excés. Ja tindrem temps en números successius de tractar aquests temes amb més atenció.
Però no vull tancar aquesta primera editorial, ometent una cosa que em preocupa: es tracta de l’auge de la construcció, el qual bé pareix amb el de la temuda especulació del terreny. És difícil pronosticar el que passarà els propers anys. La tala de pins continua a un ritme trepidant, sent replantats per altres espècies “no autòctones” per engalanar els bells jardins Bellaterrencs.
Recordo que antany pul·lulaven els esquirols i Bellaterra sencera estava coberta de bosc. A aquest pas, el pi i el graciós esquirol, símbols de la nostra comunitat per excel·lència, desapareixeran del tot i amb això perdrem uns dels nostres signes d’identitat més grans.
Potser aleshores ens adonem d’allò que vam tenir i no vam saber conservar.
BELLATERRA.CAT 