Posted in Bellaterra, tagged Societat on 18 Mai 2024|
LLUÍS TORRES|Tant li costa entendre a l’alcalde Carlos Cordón, que si l’estació de Bellaterra no és Cerdanyola, l’entrada a Bellaterra des de la rotonda de La Vall no és Cerdanyola?
📍Vol aportar l’Alcalde Cordón un bus nou especial que vagi directament a l’Ajuntament de Cerdanyola, situat a 5 km de Bellaterra?
BELLATERRA ÉS BELLATERRA!
Posted in Bellaterra, tagged Bartomeu Bartomeu Fornés on 18 Mai 2024|
LLUIS TORRES| Compartim l’article d’Artur Vidal Solà, publicat a L’Esquirol del Vallès de l’any 1988, número 23, dedicat al matrimoni Bartomeu Bartomeu i Fornés (Barcelona, 1892-Bellaterra, 07/10/1936), hipotecari de Cerdanyola i Pepita Miró Llobet, família propietária de molts dels terrenys que després foren la Urbanització de Bellaterra.
Els fundadors de la Urbanització de Bellaterra foren els homes que crearen la societat Fomento de la Vivienda Popular S.A. però al marge i al seu costat, des del primer dia, hi ha una parella que jo entenc transcendental pel nostre barri.
Aquesta parella era el matrimoni format per Bartomeu Bartomeu | Pepita Miró. Ell fou un apotecari establent a Cerdanyola en els anys de la fundació i ella era de la familia Doménech, propietária de molts dels terrenys que després foren la Urbanització, encara que ignoro la quantitat i proporció que la Sra. Pepita participaba en la propietat d’aquests terrenys. La contrada sembla que era anomenada «Solei de Can Doménech», així ho vaig sentir a dir.
Des del primer moment el Sr. Bartomeu participà en el desenvolupament de la Urbanització, va deixar la farmàcia i començà la construcció de l’Hostal de Sant Pancràs. Em sembla que cap a l’any 1930 estava en construcció pero si no erro el 1931 ja estava en funcionament. Era més petit que l’actual, comprenia el restaurant, pisos i soterranis fins a la baixada dels costat de la torre del Sr. Grifé.
A la planta baixa hi havia el restaurant, que essencialment era com es mica que amb el bonic taulell de ceràmica que encara veiem ara. La part del restaurant que dona al torrent estava tancat amb persianes. A la planta baixa, a més del restaurant i donant al carrer , hi havia una perruqueria, que funcionava els diumenges de tot l’any i després un establiment de queviures, que feia una vida molt migrada per la poca gent que aleshores hi havia a Beİlaterra.
El Sr. Bartomeu era un català autèntic, vull dir que tenia les característiques cabdals del català totes juntes, era un home arrauxat i de seny al mateix temps. Un empresari d’empenta que vi- la via de i per Bellaterra. Era també venedor de solars de la Urbanització. Recordo que un dia va dir al meu pare comentant la baratura dels solars, que en realitat el negoci que esperava fer la Societat explotadora, no era en la venta dels solars sinó en el suministre de l’aigua, monopoli de l’empresa; a l’any 1934 ja hi havia dies que estàvem sense aigua. Com era natural estava enemistat amb el Sr. Rovira, l’altre venedor de solars de la Urbanització, que vivia a la torre de l’Avinguda del Sr. Marcet, crec que ara propietat del Sr. Borrull. Era natural la desavinença, doncs els dos estaven a l’aguait de l’arribada dels trens per tal de monopolitzar els viatgers desconeguts que sortien a la i plaça del Pi.
L’Hostal era el centre social de Bellaterra; era el “Casino”on s’hi reunien els pocs bellaterrencs d’aquells anys. A la part del darrera de l’edifici hi havia, a més del Magatzem del restaurant, la vivenda del Sr. Casimiro Cots i la primera església de Bellaterra.
Molts dels primers pobladors de BeIlaterra, varen passar primer per l’Hostal abans d’afincar-se. Recordo que els Fàbregas, els Llorach, els Grifė varen passar un o dos estius a l’Hostal abans de construir-se la torre propia.
Els dissabtes a la nit, durant l’estiu, hi havia espectacles; eren unes folklòriques, o un malabarista, jocs de mans i recordo que en una ocasió, amb gran escàndol dels pares i mares, un grup de ballarines, que en realitat eren marietes o gays com avui es diu.
Totes les festes es feien a l’Hostal. Els sopars més recordats posteriorment foren els celebrats amb motiu de l’atorgament a algún bellaterrenc d’algún titol especial: recordo que es varen conferir els titols de Capità General, Governador, Alcalde, etc. Si no recordo malament els Srs. Fàgrebas i Grifé en foren beneficiaris. El Sr. Bartomeu va organitzar una festa major, crec que era a l’any 1935. Va muntar un envelat davant mateix de l’Hostal, sobre el carrer i taponant l’en- trada a la Plaça del Pi. Envelat amb les seves llotges, orquestra, balls, etc. i fins I tot es va enlairar un globus amb un tripulant a la cistella. Crec que va ésser aquest mateix any que va llogar un home, el va vestir d’urbano com els de Barcelona i el va plantar al bell mig de
Plaça del Pi. Malauradament la vida i empenta del Sr. Bartomeu va quedar estroncada pocs dies després del 19 de Juliol de 1936, assassinat per incontrolats desconeguts. L’any 1939 la seva vidua, la Sra. Pepita, com li deiem, va endegar de nou l’Hostal de Sant Pancràs i no solament va portar una politica de continuitat, sinó que ben aviat, potser seria els anys 1942 o 1943, va començar les obres per donar a l’Hostal l’actual estructura, essencialment el va perilongar cap a l’Estació, seguint les mateixes línies anteriors, afegint-hi el que avui és Hotel i sales dels soterranis. Això és história més recent i molts bellaterrencs han viscut i recorden a la Pepita Bartomeu, amant de Bellaterra, caràcter fort però atent i amable, que va viure molts anys, impossibilitada en els darrers, pero sempre ben acompanyada per la Palmira Marcet Vinyas i la se va familia. (ARTUR VIDAL SOLÀ)
Font: L’Esquirol del Vallès
Posted in Bellaterra on 18 Mai 2024|
Gaudint de la Festa Major de la Creu Alta de Sabadell 2024. Tant a prop de Bellaterra!
Posted in Bellaterra, tagged L'Esquirol del Vallès on 17 Mai 2024|
Barcelona, 17 de maig de 2024
LLUÍS TORRES| Remenant al nostre arxiu de L’Esquirol del Vallès/Bellaterra, ens sorprèn l’actualitat de molts articles que tenen molt a veure amb els moments que estem visquent, tot i dispossar d’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra des de l’estiu del 2010.
Fins quan senyors responsables! -La disbauxa amb la rotulació dels carrers -Abandonament i disidia per tot arreu, -Perill i caos circulatori,
Important: Bellaterrencs no oblideu de pagar puntualment els vostres impostos, no sigui que l’any vinent encara fos pitjor
Hem tingut regidors/regidores a l’Ajuntament de Cerdanyola, però el que han aconseguit per Bellaterra, des dels seus càrrecs oficials i amb bons sous, ha estat molt minsa, per no dir inexistent o nula, només cal repassar l’espai públic, l’esport i la cultura, tres de les competències de l’EMD BELLATERRA
L’Esquirol del Vallès, novembre i desembre de 1987:
Dins l’àmbit del nucli urbà de Bellaterra som tots conscients, i en especial la Junta de la Unió de Veïns, que hi ha una sèrie de problemes puntuals que una seriosa planificació urbanística podria solucionar.
Entre d’altres, destaquem avui, el de la circulació rodada per la carretera de la Diputació (BV-1414), que dins del nucli de Bellaterra, pren els noms de Joan Viza, Avgda. de Bartomeu, Avgda. de J. M. Marcet, Avgda. del Film, etc…
Aquesta circulació, cada dia més nombrosa, sorollosa i dificultosa, agreujada tant pels estudiants que van a la Universitat Autònoma, com pels camions que es dirigeixen a Sabadell, a Sant Cugat i a Cerdanyola, deuria ser erradicada del circuit urbà de l’esmentada carretera.
Com a solució factible es presenta l’aprofitar per «via de descongestió», la que en el Pla General Metropolita (P.G.M.) es projectava ja paral·lelament a la via del tren i dintre del campus universitari.
Aquesta via deuria arrencar de la carretera de la Diputació al final del tram denominat d’en J.B. Viza, anant a mo- rir a la carretera de l’Autònoma enfront del poligon del «Turó de Sant Pau».
Quant a la seva amplària i en una primera fase, no caldria fer-la a l’amplaria de 30 m grafiada en el P.G.M., ja que, amb 14 ó 15 m n’hi hauria prou per dues faixes de circulació i una d’estacionament.
Per altra banda, es podria solucionar també la manca d’aparcament en l’Estació fent-ne de nous a l’altre costat de la via i de l’actual plaça del Pi, creant també un accés directe per a vehicles des de la mateixa plaça.
A més amb la solució proposada els estudiants de la banda nord de Barcelona tindrien un accés directe a la Universitat sense atravessar nuclis urbans. Ara faltaria només el petit detall! de lograr dels estaments oficials el finançament de les obres, per l’empenta dels clams populars, dins dels quals no es la més petita la veu de la Junta de la Unió de Veïns.
Font: L’Esquirol del Vallès 1987, número 18
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 16 Mai 2024|
Bellaterra, 9 de maig de 1998
Esmada Laura
Estimat Jaume
Avui, la meva veu, massa acostumada a dir-se sola, ha de ser i vol ser la veu de molts. I com que el moment, ben lluny de la frivolitat quotidiana ha de tenir una certa solemnitat, res més adient i més pedant alhora que iniciar-la com un si d’un antic sermó es tractés, amb una cita llatina. Agafeu-vos, perquè la frase és aquesta:
DIEM LAETUM, CALCULO! NOTAMDUMQUE MIHI CANDIDISSIMO
I ara, amb el “suspense” o sigui amb l’enjölit de saber-ne la traducció, que arribarà al final de l’homilia, no teniu més remei que seguir escoltant.
Marxeu de Bellaterra, però marxeu a quatre passes, per la porta de l’amistat i del teatre (activitat seriosa que serveix per a tot) i marxeu per la mateixa porta de l’amistat i del teatre per la qual hi vàreu entrar: en dono fe.
Vàreu triar el lloc, en aquest turonet de bones vistes, però el que no sabieu és que, sense voler, trobàveu amistats, encontres i desencontres que havien de marcar moments decisius de la vida. Aquí heu viscut, entre altres coses decisives, el pas del temps i els sentiments que van dels vostres pares als vostres fills: un pont decisiu sobre les aigües de la vida.
I posats a esmentar moments històrics, ara en tenim un: tenir un lloc al cor dels altres ja és bona cosa. Volem, avui, que tingueu un lloc simbòlic de la topografia sentimental de Bellaterra.
Una vegada hi havia un carrer per nom culte Pintor Utrillo. Si mireu les enciclopèdies és tot una història de fill natural, de pare suposat, de mare dels barris de mal nom del París dels primers anys de segle.
Amb tots els respectes, què carall hi feia aquest home a Bellaterra ? Però la cultura millora i un bon dia aquest carrer es va dir fugaçment de Marilyn Monroe: bé aleshores ens deiem Monroe, però com que ara, qui més que menys s’ha gastat unes pessetes inútils en cursos d’anglès, en diem Monroo…
La cosa va durar poc perquè les forces reaccionàries i la dictadura municipal va arrencar plaques i noms com en els millors temps de la inquisició. Què hi farem! De fet aquell primer canvi de nom ha quedat a la història. El temps ho millora tot (excepte nosaltres mateixos) i avui, el carrer torna a canviar de nom, i no hi haurà ni Ajuntamet, ni Generalitat, ni Ministre de Medi Ambient que pugui treure’l de lloc millor, del nostre pensament i el nostre sentiment.
I en diem carrer i no en diem avinguda com li correspondria a la sublimitat del prohom que li dóna nom.
Ja sabem que hi havia propostes més intel·ligents com de Bellaterra dir-ne Bella Pla o Pla Terra.
Però temiem que la modèstia d’en Jaume i de tota la seva família quedés fulminada per sempre tenint en compte que hi havia el sarcàstic precedent de “El Ferrol…..del Caudillo”.
Gràcies Jaume, perquè ens has ajudat a reforçar en nosaltres allò que és de les poques coses que ens diferencien de les bèsties: la capacitat de riure, el goig de somriure.
Ah, m’oblidava, aquella dita llatina té un autor: Plini el Jove (i ara bé de gust això de jove en la festa del teu aniversari….., doncs bé, la frase culta i adient és aquesta:
OH DIA FELIÇ DIGNE DE SER MARCAT AMB PEDRA BLANCA
(Frederic Roda Pérez Maig 1998)
Font: Jaume Pla
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 15 Mai 2024|
Bellaterra, 15 de maig de 2024
LLUÍS TORRES|Les administracions estàn obligades a no amagar informació pública i compartir-la amb el veïnat, mitjans interessats, etc.,
Si no us facilita l’accés a una informació pública que li hàgiu sol·licitat, pot ser denunciat a la GAIP.
La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) és l’òrgan independent de garantia a qui podeu reclamar si una administració de Catalunya, o qualsevol ens, organisme o empresa pública que en depengui, no us facilita l’accés a una informació pública que li hàgiu sol·licitat.
El procediment de reclamació davant la GAIP és ràpid (dos mesos) i gratuït. Per presentar una reclamació només heu d’omplir un senzill formulari, que podeu tramitar electrònicament des d’aquest web. Consulteu la secció de preguntes freqüents per a més informació.
La principal funció de la GAIP és atendre les reclamacions de la ciutadania contra la desestimació de sol·licituds d’accés a la informació que prèviament hagi formulat. Es pot reclamar davant la GAIP contra qualsevol administració, entitat o empresa pública de Catalunya.
També atèn consultes que li formulen administracions o altres entitats públiques sobre la matèria.
Reclamacions davant la GAIP
La reclamació davant la GAIP és voluntària i gratuïta i es pot presentar per qualsevol d’aquests motius:
-Si la sol·licitud d’accés a la informació pública ha estat denegada, totalment o parcialment.
-Si la informació que l’Administració ha lliurat no és la sol·licitada o no està completa.
-Si s’ha produït silenci administratiu, un cop transcorregut un mes des de l’entrada de la sol·licitud d’accés a l’òrgan que l’ha de resoldre.
-També poden presentar una reclamació davant la GAIP les persones afectades per la informació facilitada per l’administració.
El termini per presentar-la és d’un mes comptador des de la data de notificació de la desestimació total o parcial de la sol·licitud d’informació o des que es produeix el silenci administratiu. Per al cas que la sol·licitud d’accés hagi estat estimada però l’administració no hagi lliurat la informació dins del termini de 30 dies hàbils, la reclamació es pot interposar des d’aquesta data i durant el termini d’un mes. No cal interposar prèviament un recurs de reposició.
Potestativament, es pot sol·licitar que la GAIP organitzi un procediment de mediació amb l’Administració reclamada, per tal de trobar un acord dins del termini d’un mes.
Si no es demana la mediació, o no s’assoleix un acord en el marc d’aquesta, la GAIP resol dins del termini màxim de dos mesos des de la presentació de la reclamació.
Les resolucions de la GAIP són executives i vinculen l’Administració afectada. Contra les resolucions de la GAIP es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
https://www.gaip.cat/ca/qui-som/index.html
Font: GAIP
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Enrere on 15 Mai 2024|
L’Esquirol de Bellaterra, número 67, corresponent a abril, maig, juny 1998
Laura i Jaume Pla varen construïr i entrà a viure a casa seva de Bellaterra l’any 1975. Com el carrer era nou, el van anomenar, (per primera vegada internacionalment), Marylin Monroe, però l’últim Ajuntament franquista de Cerdanyola ho eliminà uns tres anys després.
El passat 9 de maig de 1998 un nombrós grup de bellaterrencs van assaltar la casa on durante vint-i cinc anys han viscut els Pla. Això sí, amb la sana intenció de fer una festa-homenatge de comiat, ja que en Jaume Pla i la Laura se’n van a viure a Sant Cugat.
Tothom va voler participar en l’organització, perquè els Pla són molt apreciats i insignes. En Jaume Pla ha estat sempre un ciutadà molt participatiu: Entranyable Rei Blanc, insubstituïble actor de la Inestable, President del Comité pro- Segregació, cap de llista del partit Units per Bellaterra…. I tothom, tant en els parlaments, com en la representació de La Inestable rememorant moments gloriosos de la seva història teatral, va voler transmetre-els-hi el testimoni del seu apreci i amistat.
En la carta d’agraïment que en Jaume i la Laura van enviar a cadascún dels participants hi deien que marxaven de Bellaterra amb nostàlgia, però també amb l’esperança de saber que seguirien forman part de tots nosaltres.
Font: L’Esquirol de Bellaterra, Jaume Pla
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 15 Mai 2024|
Bellaterra, 15 de maig de 2015
LUÍS TORRES|Passejant per Sabadell, sorprent veure alguna senyalització franquistes, tot i haver-se retirat l’any 2017, plaques i monuments de la dictadura. No és el cas de L’EMD de Bellaterra i Cerdanyola, que les mantenen a l’espera de notificacions oficials de autoritats estatals.
Oficialment la Plaça de l’Alcalde Marcet (així es deia) no forma part del nomenclàtor de Sabadell des de 2017. El govern d’ERC va retirat les plaques a la plaça dedicada a un dels dirigents més destacats de Sabadell al segle XX, alcalde franquista que va residir a Bellaterra, i que Fatjó, altre alcalde de de la dictadura franquista, en aquest cas de Cerdanyola, li va dedicar l’any 1965 l’Avinguda Josep Maria Marcet.
Segons el conveni actual entre l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola, és l’EMD qui ha de proposar la modificació del nomenclàtor i Cerdanyola executar-lo, però no s’actua a l’espera que la solució caigui de cel.
Josep Maria Riba, actual president de l’EMD de Bellaterra, -i el seu partit Bellaterra Endavant-, es varen abstenir a la moció presentada per Gent per Bellaterra, a l’últim ple de la Junta del Veïnat, tot i que obliga ha fer-ho la Llei de Memòria Democràtica del 2022.
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 14 Mai 2024|
Bellaterra, 15 maig de 2024
LLUIS TORRES|L’Ajuntament de Sabadell escolta el veïnat que es va mobilitzar amb garrafes per reomplir el llac petit del Parc de Catalunya.
Aquest vespre és l’Ajuntament que l’omple amb camions cisternes, encara que caldrà uns quants. Els ànecs ja poden gaudir de casa seva en plenes condicions.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Enrere on 14 Mai 2024|
Bellaterra, 14 de maig de 2024
LLUÍS TORRES|Aquest estiu de 2024 es compleixen 38 anys de la portada de L’Esquirol del Vallès de 1986. Sorprèn veure denúncies destacades de tanta actualitat: Carrers amb clots, Abocadors de deixalles industrials, Voravies destruïdes, Places abandonades, Passatges sense urbanitzar, Arbres perillosos pels vianants…..
Pel seu interès compartim també l’article de Frédéric Roda Pérez “Els carrers tenen un nom”.
ELS CARRERS TENEN UN NOM… per Frédéric Roda Pérez
Amb seixanta anys de vida no es pot demanar que Bellaterra tingui algun detall romànic o gòtic. Us aconsello, si voleu veure una mica de troçet «antic» que anireu a trobar, per la banda dreta del carrer Vázquez de Mella un àngel derrocat del qual, de ben segur, serà un casal o petit habitacle camperol. Aquelles pedres podrien servir com a model per algun símbol escultòric beIlaterrenc. No tothom pot tenir un Escorial, què caram!
Potser també, insistint en això dels símbols, caldrà explicar la petita història de com va començar això de l’Esquirol, va demostrar que les tradicions no cauen del cel de la història sinó que bé cal inventar-se’ls.
Podem passejar per carrers que porten noms importants de la Renaixença literària catalana: Verdaguer, Maragall, Víctor Català, amb altres més antics i més tradicionalistes, del temps dels primers i capitals Jocs Florals: Pin i Soler, Cases i Amigó…
També hi ha coses curioses: el catòlic i l’ortodox Jaume Balmes, empalma amb l’heretge Miquel Servet.
És curiosa la denominació d’Avinguda del Film a un trosset de la carretera que porta cap a Sabadell. Tot veu que pels anys 30 es va projectar crear Bellaterra nogensmenys que el «Hollywood Català, i aquí ha quedat aquesta curiosa relíquia. Cal recordar que l’intent de continuar aquesta adscripció al Setè Art amb la nominació de Marilyn Monroe, per una altra carrer va sucumbir llastimosament als embats del carquisme més conspicu, de les exigencies del Registre de la Propietat i de l’endèmica falta d’imaginació pública…
Una de les claus per explicar la toponímia urbana de Bellaterra és saber que Joan Baptista Viza, fundador i president de la societat urbanitzadora el «Foment de l’Habitatge Popular (sic), S.A.» era un prohom del carlisme català, del tradicionalisme polític i com a tal fou, repetidament Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Això determina la preponderància dels noms de «drets» pels nostres carrers. Tot això és història, petita història si voleu, de la qual podem parlar amb simpatia, amb cordialitat.
El carrer de Sant Pancràs, que veu de l’existència de l’Hostal, primer nucli so- cial de la zona, i que, en definitiva, era per l’advocació de Sant Pancràs, salut i feina»: per més detalls podeu consultar els llibres de l’Amades «Costumari Català o a l’Assumpta Nebot, que ve a ser el mateix. Dit entre parèntesi: del de Sant Pancràs comença a dir-se’n «el carrer dels carros» per la baixada infantil de la Festa Major.
No n’hi ha gaire de carrers, però n’hi havia de «repetits»: això va passar amb dos Josep Carner: ara un d’ells ha passat a dir-se José Iturbi, pianista valencià: un per la música i un altre per la poesia.
Fóra bonic passejar amb un llibre de l’autor que dóna nom a cada carrer: amb el llibre sota el braç, és clar, per- què si l’aneu llegint hi ha perill de la vida.
Com veieu, els carrers de Bellaterra són carrers molt «personals». Això és un bon simptoma: malgrat els alarmistes a Bellaterra no som gent sinó persones.
Font: L’Esquirol del Vallès
BELLATERRA.CAT 