“Certament, Fidelio no és una òpera en el sentit al qual estem acostumats, ni Beethoven és un músic de teatre, ni un dramaturg” (Wilhelm Furtwängler)
LLUÍS TORRES| Compartim el comentari sobre l’òpera Fidelio de Beethoven que Wilhelm Furtwängler (25 de gener del 1886-30 de novembre del 1954), director d’orquestra i compositor alemany, va realitzar a Salzburg l’any 1948, poc després del final de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del nazisme.
Furtwängler és considerat un dels grans directors de la història de la música.
L’amor conjugal de Leonore apareix, a l’individu modern armat de realisme i psicologia, irremeiablement abstracte i teòric. . . .
Ara que els esdeveniments polítics a Alemanya han restituït als conceptes de dignitat i llibertat humanes el seu significat original, aquesta és l’òpera que, gràcies a la música de Beethoven, ens dóna consol i coratge. . . .
Certament, Fidelio no és una òpera en el sentit al qual estem acostumats, ni Beethoven és un músic de teatre, ni un dramaturg. És bastant més, tot un músic, i més enllà, un sant i un visionari. El que ens pertorba no és un efecte material, ni el fet de l'”empresonament”; qualsevol pel·lícula podria crear el mateix efecte.
No, és la música, és el mateix Beethoven. És aquesta “nostàlgia de la llibertat” que sent, o millor, que ens fa sentir; això és el que ens fa plorar. El seu Fidelio té més de la missa que de l’òpera; els sentiments que expressa provenen de l’esfera del sagrat, i predicen una “religió de la humanitat” que mai hem trobat tan bella o necessària com ho fem avui, després de tot el que hem viscut.
Aquí rau el poder singular d’aquesta òpera única. . . . Independentment de qualsevol consideració històrica… el missatge flamíger de Fidelio toca profundament. Ens adonem que per als europeus, com per a tots els homes, aquesta música sempre representarà una crida a la nostra consciència.
Furtwängler va néixer a Berlín. El seu pare, Adolf Furtwängler, era arqueòleg, la seva mare pintora i el seu cosí Philipp matemàtic. Com que el seu pare era professor a la universitat de Múnic, allà va passar la major part de la seva infantesa. Va tenir una bona educació musical des de petit i ben aviat va desenvolupar la seva passió per la música de Beethoven, compositor al que va romandre estretament lligat durant tota la seva vida.
Als vint anys, quan Furtwängler debutà com a director, ja havia compost diverses obres. Tanmateix, no van ser ben rebudes, i sumades a la inseguretat econòmica que significava la carrera de compositor, va decidir concentrar-se en la direcció. En el seu primer concert, va dirigir l’Orquestra Kaim (avui Orquestra Fillarmònica de Múnic) amb la Simfonia núm. 9 d’Anton Bruckner. Seguidament va obtenir càrrecs com a director en diversos teatres de Múnic, Lübeck, Mannheim, Frankfurt del Main i Viena. El 1920 va ser nomenat director de l’Orquestra Estatal de Berlín (Staatskapelle) i de l’Òpera de Berlín, succeint a Richard Strauss. El 1922, va passar el mateix amb l’Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, on va succeir a Arthur Nikisch, i també la direcció de la prestigiosa Orquestra Filharmònica de Berlín. Més endavant també es va convertir en director de l’Orquestra Filharmònica de Viena, del Festival de Salzburg i del Festival de Bayreuth, considerat en aquell temps el càrrec musical de més prestigi que podia obtenir un director a l’Alemanya.
Cap al final de la guerra, sota la pressió del Partit Nazi, Furtwängler va marxar a Suïssa. Va continuar dirigint i gravant després de la Segona Guerra Mundial i va continuar sent un reconegut director a Europa, si bé va ser qüestionat per alguns que l’acusaren d’haver col·laborat amb el nazisme, pel fet que va seguir dirigint a Alemanya. Va morir el 30 de novembre de 1954 a Baden-Baden.
Furtwängler és molt famós per les seves interpretacions de Beethoven, Brahms, Bruckner i Wagner. Tanmateix, també va donar suport a la música del segle XX, com el Concert per a orquestra de Béla Bartók.
Font: Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 