Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/05/2024

SOCIETAT| Bellaterra és Bellaterra!

LLUÍS TORRES|Tant li costa entendre a l’alcalde Carlos Cordón, que si l’estació de Bellaterra no és Cerdanyola,  l’entrada a Bellaterra des de la rotonda de La Vall no és Cerdanyola?

📍Vol aportar l’Alcalde Cordón un bus nou especial que vagi directament a l’Ajuntament de Cerdanyola, situat a 5 km de Bellaterra?

BELLATERRA ÉS BELLATERRA!

Read Full Post »

LLUIS TORRES| Compartim l’article d’Artur Vidal Solà, publicat a L’Esquirol del Vallès de l’any 1988, número 23, dedicat al matrimoni Bartomeu Bartomeu i Fornés (Barcelona, 1892-Bellaterra, 07/10/1936), hipotecari de Cerdanyola i Pepita Miró Llobet, família propietária de molts dels terrenys que després foren la Urbanització de Bellaterra.

L’Hostal Sant Pancraç, als anys 30-40, vist des del terreny del Club Bellaterra
📷 CEDIDA

Bartomeu Bertomeu i Fornés
(Barcelona, 1892-Bellaterra, 07/10/1936) i Pepita Domènech

Els fundadors de la Urbanització de Bellaterra foren els homes que crearen la societat Fomento de la Vivienda Popular S.A. però al marge i al seu costat, des del primer dia, hi ha una parella que jo entenc transcendental pel nostre barri.

Aquesta parella era el matrimoni format per Bartomeu Bartomeu | Pepita Miró. Ell fou un apotecari establent a Cerdanyola en els anys de la fundació i ella era de la familia Doménech, propietária de molts dels terrenys que després foren la Urbanització, encara que ignoro la quantitat i proporció que la Sra. Pepita participaba en la propietat d’aquests terrenys. La contrada sembla que era anomenada «Solei de Can Doménech», així ho vaig sentir a dir.

Des del primer moment el Sr. Bartomeu participà en el desenvolupament de la Urbanització, va deixar la farmàcia i començà la construcció de l’Hostal de Sant Pancràs. Em sembla que cap a l’any 1930 estava en construcció pero si no erro el 1931 ja estava en funcionament. Era més petit que l’actual, comprenia el restaurant, pisos i soterranis fins a la baixada dels costat de la torre del Sr. Grifé.

A la planta baixa hi havia el restaurant, que essencialment era com es mica que amb el bonic taulell de ceràmica que encara veiem ara. La part del restaurant que dona al torrent estava tancat amb persianes. A la planta baixa, a més del restaurant i donant al carrer , hi havia una perruqueria, que funcionava els diumenges de tot l’any i després un establiment de queviures, que feia una vida molt migrada per la poca gent que aleshores hi havia a Beİlaterra.

El Sr. Bartomeu era un català autèntic, vull dir que tenia les característiques cabdals del català totes juntes, era un home arrauxat i de seny al mateix temps. Un empresari d’empenta que vi- la via de i per Bellaterra. Era també venedor de solars de la Urbanització. Recordo que un dia va dir al meu pare comentant la baratura dels solars, que en realitat el negoci que esperava fer la Societat explotadora, no era en la venta dels solars sinó en el suministre de l’aigua, monopoli de l’empresa; a l’any 1934 ja hi havia dies que estàvem sense aigua. Com era natural estava enemistat amb el Sr. Rovira, l’altre venedor de solars de la Urbanització, que vivia a la torre de l’Avinguda del Sr. Marcet, crec que ara propietat del Sr. Borrull. Era natural la desavinença, doncs els dos estaven a l’aguait de l’arribada dels trens per tal de monopolitzar els viatgers desconeguts que sortien a la i plaça del Pi.

L’Hostal era el centre social de Bellaterra; era el “Casino”on s’hi reunien els pocs bellaterrencs d’aquells anys.  A la part del darrera de l’edifici hi havia, a més del Magatzem del restaurant, la vivenda del Sr. Casimiro Cots i la primera església de Bellaterra.

Molts dels primers pobladors de BeIlaterra, varen passar primer per l’Hostal abans d’afincar-se. Recordo que els Fàbregas, els Llorach, els Grifė varen passar un o dos estius a l’Hostal abans de construir-se la torre propia.

Els dissabtes a la nit, durant l’estiu, hi havia espectacles; eren unes folklòriques, o un malabarista, jocs de mans i recordo que en una ocasió, amb gran escàndol dels pares i mares, un grup de ballarines, que en realitat eren marietes o gays com avui es diu.

Totes les festes es feien a l’Hostal. Els sopars més recordats posteriorment foren els celebrats amb motiu de l’atorgament a algún bellaterrenc d’algún titol especial: recordo que es varen conferir els titols de Capità General, Governador, Alcalde, etc. Si no recordo malament els Srs. Fàgrebas i Grifé en foren beneficiaris. El Sr. Bartomeu va organitzar una festa major, crec que era a l’any 1935. Va muntar un envelat davant mateix de l’Hostal, sobre el carrer i taponant l’en- trada a la Plaça del Pi. Envelat amb les seves llotges, orquestra, balls, etc. i fins I tot es va enlairar un globus amb un tripulant a la cistella. Crec que va ésser aquest mateix any que va llogar un home, el va vestir d’urbano com els de Barcelona i el va plantar al bell mig de
Plaça del Pi. Malauradament la vida i empenta del Sr. Bartomeu va quedar estroncada pocs dies després del 19 de Juliol de 1936, assassinat per incontrolats desconeguts. L’any 1939 la seva vidua, la Sra. Pepita, com li deiem, va endegar de nou l’Hostal de Sant Pancràs i no solament va portar una politica de continuitat, sinó que ben aviat, potser seria els anys 1942 o 1943, va començar les obres per donar a l’Hostal l’actual estructura, essencialment el va perilongar cap a l’Estació, seguint les mateixes línies anteriors, afegint-hi el que avui és Hotel i sales dels soterranis. Això és história més recent i molts bellaterrencs han viscut i recorden a la Pepita Bartomeu, amant de Bellaterra, caràcter fort però atent i amable, que va viure molts anys, impossibilitada en els darrers, pero sempre ben acompanyada per la Palmira Marcet Vinyas i la se va familia. (ARTUR VIDAL SOLÀ)

Font: L’Esquirol del Vallès

Read Full Post »

Plaça de la Creu Alta de Sabadell

Gaudint de la Festa Major de la Creu Alta de Sabadell 2024. Tant a prop de Bellaterra!

Read Full Post »